El cercle viciós:interins passius, sindicalistes desanimats

Voldria aportar una altra opinió al debat sobre els interins.

El 25 de setembre, dia que els sindicats van convocar una concentració al Parlament, després que s’anunciés l’acomiadament d’interins mitjançant el concurs de trasllats, jo vaig ser una de las que va anar.

La meva sorpresa va ser que del meu servei sols estava una altra companya…i era funcionària.

No va venir cap company interí i pel que vaig veure, no erem una excepció. Cap. Vaig sentir vergonya i ho varem comentar amb la Maria, la meva companya. Com és que no hi havia ningú?

Ens varem seure les dues una estoneta a l’ombra, mentre la gent cridava cada vegada que passava un cotxe oficial i entraven al Parlament. Per cert que alguns parlamentaris no gosaven parar el seu cotxe a la porta. Altres, estaven amb nosaltres, a l’altre costat de les tanques.

N’hi han moltes excuses: que si pensen que no serveix, que si tenen por, que molts son “enxufats” i no gosaran protestar, que no s’ho creuen, que els acomiadaran, que en realitat no els importa gaire..

Jo no ho sé. M’agradaria saber-ho, però no ho sé. A l’endemà al servei, vaig preguntar: que si no ho sabien (mentida), que tenien qualsevol cosa a fer, i es clar, també això de que no serveix per res…

Estic molt desanimada, però el que volia explicar és una altra cosa, a veure què us sembla. Quan estavem assegudes davant del Parlament, varem sentir una conversa que em va fer pensar. Parlaven dues persones, sindicalistes i també es lamentaven que no hagués hagut una resposta més massiva.

Fins aquí, parlaven del que nosaltres mateixes estavem dient, però desprès van dir quelcom que em va deixar molt sorpresa.

Al Parlament de CatalunyaParlaven de la seva dedicació al treball sindical i la decepció davant de la falta de resposta a la majoria de convocatòries i d’actes que proposaven. I confessaven que això, com em passava a mi, també les desanimava i provocava que a la llarga fessin el seu treball amb menys dedicació i mecànicament. Deien que necessitaven la gent, el seu suport i la seva participació, encara que fessin crítiques i que sense això acabarien convertint-se en unes buròcrates. Sindicalistes, però buròcrates i que entraven en una mena de cercle viciós on es començava amb una decepció de la gent, deixaven de ser creatives, es desil·lusionaven, es distanciaven, la gent encara responia menys i sols criticava, no aportava res i torna a començar el cercle…

Em va fer pensar molt  aquesta conversa, ja que jo soc de les que protesten davant els sindicats i sovint els critico molt. Crec que les meves crítiques son raonables i sempre procuro anar a les assemblees i a tots els actes que es convoquen, però m’adono que més enllà de pensar en els sindicats, de manera “abstracta”, darrere hi ha persones, algunes molt bones sindicalistes, altres no tant i n’ hi ha de prescindibles i que amb la nostra resposta, positiva o negativa, generem una dinàmica o altra.

En el cas nostre, aquest cercle viciós tan negatiu, és una lacra de la que ens penedirem. Ens perjudica molt als interins i a tots els empleats públics. Els sindicats es queixen de que no anem a les manis, nosaltres ens queixen que els sindicats no fan res… aquest és el cercle

Aquest reflexió em fa questionar la meva actuació personal, però alhora penso que si nosaltres mateixos no ens posem al capdavant de tot el moviment, ja sigui participant en les convocatòries del sindicat, ja sigui proposant les mesures que nosaltres considerem adients, no farem res. No podem criticar els sindicats i al mateix temps estar asseguts esperant a veure si ens resolen el problema o si ens “tocarà”, com si les decisions vinguessin del cel o fos quelcom casual i nosaltres essers totalment passius esperant el seu “destí”. Si ho fem, francament companys i companyes, crec que ens mereixem tot el que ens passi i podran fer el que vulguin que ens ho empassarem tot. No trobo altra manera més clara de dir-ho.

Cal que passem de la queixa i de la conversa del cafè, com deia la companya que va escriure l’altra carta, a proposar i fer i si és el cas, recolzar els nostre delegats, aquells que valguin la pena, i trencar aquest cercle que no sols ens perjudicarà en els problemes més immediats, sinó sobre tot a llarg termini.

Nosaltres som part del problema, però també de la solució. Si volem.

NOTA 1: títol, foto, links i negreta són de la Red Pública

NOTA 2: amb aquest post finalitzem, de moment, aquest debat sobre els interins. Els comentaris curts que hem rebut, via mail, ja us hem comunicat que si els voleu compartir, heu de fer-ho als comentaris del mateix bloc. Gràcies per la vostra confiança.

La Red Pública

Anuncios

Jo també treballo d’interina

Jo també treballo d’interina a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, tinc una filla petita i el meu home sols treballa esporàdicament alguns mesos a l’any, sense saber mai quant treballarà i ni tan sols si ho farà.

Treballo de tècnica, amb una feina de responsabilitat i ni em sento recompensada econòmicament ni tampoc emocionalment. El meu cap directe és un bon home, no tinc cap queixa (altres companyes tenen moltes queixes dels seus caps), però malgrat això, mai ha vingut a dir-me que lamentava molt la baixada de sou que ens van fer, la reducció d’horari, mai ens ha dit que comprenia que ara no podrien treballar el mateix que abans, mai ha vingut a dir-me que era una gran putada (i perdó per la paraula) l’anunci d’acomiadaments. Mai ha fet res d’això, malgrat que és una bona persona i un bon cap.

Ni mai m’ha vingut a dir que faig un bon treball. Jo sé que ho faig i sé que ell ho aprecia, però ara, en aquests moments m’hagués agradat que m’ho digués.

Interins IMAG0185

Si soc una de les que es queden sense plaça i m’acomiaden, la meva situació econòmica serà molt precària. Ara ja tenim ajut de la família i no vull pensar el que pot ser desprès, quan em quedi sense feina.

Alguns pensareu que em queixo. Sols exposo la  meva situació i us asseguro que tinc companyes que estan molt pitjor que jo econòmicament i també en el seu lloc de treball, amb un ambient tant hostil, tan trist, tan manipulador, que malgrat tot el que he dit fins ara, casi em considero una privilegiada.

Ja sé que com a interina el meu treball és precari, però també sé que no estic substituint a  ningú, que el meu lloc és estructural, que es necessita i que mai he tingut la oportunitat de presentar-me a unes oposicions i estic completament d’acord amb el que dieuen a l’ escrit primer . Tal com han plantejat aquests acomiadaments, sols és per a fer patir.

Barcelona, octubre de 2013

NOTA: la foto i el titol ho hem afegit a la Red Pública

Prohibicions, reunions, aclariments i…

A)    Prohibicions: Marisa Florensa

Dimecres 31 de maig varem tenir una reunió amb el Director de Serveis del Departament, Sr. Josep Solà, a petició dels sindicats (CATAC,CCOO I UGT)  i amb un motiu concret: la prohibició per part de la Directora dels SSTT del c/ Aragó, Marisa Florensa de deixar triar al  personal interí les opcions horaris decretades pel Departament.

Com ja va essent massa habitual, la Directora pensa que les normes afecten tothom menys a ella, vet a saber el motiu. Tampoc ens importa. Simplement ha de saber que ella, com fan tots els altres directors, sí, sí, malgrat que ella estigui sola al c/ Aragó, el mon, la Generalitat i el Departament està ple de Directors/es que estan sotmesos a les mateixes lleis, circulars, Decrets, normatives i que si no ho fan, almenys ho han de justificar, argumentalment i per escrit, cosa que, en altres assumptes, sabem que li agrada molt de fer.

Aquest era el principal assumpte  a tractar i el compromís va ser precisament que la Directora justifiqués, al menys, els motius de la seva prohibició.

B)    Reunions: Josep Solà

Valorem positivament, que en aquest moments d’ imposicions, de trencament de pactes socials, d’acords signats i no respectats, al menys al Departament hagin acordat una via regular de converses amb el Sr. Solà.

En aquestes entrevistes regulars intentarem tractar tots aquells temes que ens preocupen, ocupen i interessen, com poden ser:

–          El Pla d’Ocupació ( i el corresponen dimensionament)  i el seu significat pel que respecta al Departament, del que ja s’ha fet la primera reunió de la Comissió Paritària de Seguiment. Ja sabeu que aquet pla ha estar impugnat per CCOO davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Els detalls de la reunió ja els teniu a la Info de CCOO 043/12 de data 05.06.12

–          El Decret de jornada i horaris

–          La Instrucció d’assignació temporal de funcions

–          Els EROS a les empreses publiques del Departament i la repercussió al Departament

–          El futur de les TIC

–          El pla de simplificació Administrativa: administració electrònica, informatització, Innovació i Recerca…etc.

Hem acordat una nova reunió pel proper 28 de juny i acomplint uns dels objectius principals d’aquest bloc, que és la transparència, i que segons sembla també comparteix el Departament, i la participació, que no sembla que comparteixi el Departament, però per a nosaltres és prioritària, us volem animar a fer-nos arribar les vostres preguntes, denúncies, informació vària, susceptible de ser plantejada i/o contestada a nivell Departamental.

Les vies, variades, con vulgueu. Aquest mateix bloc de la Red Pública, per descomptat, si voleu que la informació sigui pública i compartida.

C)    Aclariments
Per cert, a l’Assemblea  que van fer al c/ Aragó, dimarts dia 5, va sorgir un dubte amb les hores extres per als interins, que potser hagi passat en algun altre servei. Transcrivim, literalment el paràgraf de la darrera reunió de la Mesa Sectorial de data 25.05.12

(…) Alguns departaments permeten que el personal interí pugui fer hores extres i les compensi amb hores lliures de servei, i altres departaments ho deneguen. (Com el cas del Departament d’Agricultura als tècnics de prevenció).

Funció Pública ha deixat clar, que el Pla d’ocupació aprovat pel Govern NO PROHIBEIX que els interins pugin fer hores extres, i compensar aquestes hores extres amb hores lliures de servei. Funció Pública també contempla la possibilitat que els treballadors/es, que per raó de la seva tasca habitual han de realitzar hores extres, puguin realitzar una modificació del seu horari i realitzar una compactació de la seva jornada de treball (per exemple en 4 dies) per evitar generar hores extres i les corresponents compensacions(…)

Tanmateix, ja que estem en pla aclariments: respecte als dies addicionals de vacances, que a la reunió  del 4 de juny (la Info de CCOO de 05.06.12), per majoria no es va acceptar la proposta de Funció Pública, per tant, no estan vigents. Donat que no es pot fer recurs col·lectiu, resta oberta la via de reclamació individual.

D) i…

… aquest youtube. Miguel de Molina (1908-19993), exiliat republicà interpretant “la bien pagá”. L’autor de la lletra és Ramón Perelló, (1908-1993 ) anomenat “el letrista rojo”, represaliat republicà.

Res a veure amb el post. O potser sí?

La Red Pública

A %d blogueros les gusta esto: