CCOO al Comitè de Salut Laboral (CSL) del Departament de Territori i Sostenibilitat

En aquest temps en els que el Govern de CiU  ha decidit passar de la negociació amb el Sindicats a la Funció Pública i tirar per la dreta (en tots els sentits), els sindicats, malgrat tot, continuem amb la feina quotidiana als Departaments i una d’aquestes feines a la que li donen molt importància és la que fem als Comitès de Salut Laboral, un dels òrgans paritaris en els que els gestors institucionals i els sindicats com a representants del empleats públics haurien de treballar junts i en la mateixa línea, ja que el que està en joc és la salut de tots. Quan diem tots volem dir, literalment, tots.  Malauradament no sempre és així.

A la Secció Sindical de CCOO, sí que li donem la màxima importància i acomplint un dels nostres objectius, com és la transparència, volem que estigueu informats.

Segurament rebreu els resums que elaborem de les sessions dels CSL dels diferents Departaments, així com també del nostre, de Territori i Sostenibilitat.

Aquí teniu un resum  ampliat de la penúltima sessió.

Dos aclariments: ampliat, perquè hem afegit al resum inicial, algun paràgraf amb informacions posteriors (en vermell, per diferenciar) i la penúltima sessió en lloc de l’última, degut a que un problema d’organització (mala) ens ha impossibilitat de preparar-la.

Això és excepcional,  perquè ens hem endarrerit molt en la publicació al bloc. Habitualment tota la informació estarà al full del resum general i si tenim novetats ho farem en nous articles.

Us animen a que considereu el CSL una eina molt positiva i l’utilitzeu. Feu-la servir davant de qualsevol problema de salut. Està al vostre servei.

Finalment, us posem dos links, que sols estan disponibles a l’intranet del Departament, però que us serviran per a tenir una informació molt valuosa

Què és el CSL

La composició del CSL

La Red Pública

Anuncios

Dret a cobrar la part meritada de la paga extra de Nadal

Aquí teniu l’ informatiu de la federació de serveis a la ciutadania de CCOO, amb tots els detalls referents a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, respecte al dret de cobrar la part meritada de la paga extra de Nadal.

Recordeu que a tots els que us han contestat la reclamació individual que varem fer al Departament, no heu de fer res. El recurs col·lectiu ja està presentat.

La Red Pública

Pilar Pifarré: Una gestió prescindible a la Funció Pública catalana

Quan fa dos anys, la Sra. Pilar Pifarré com a Secretària General de la Funció Pública i la Sra. Susanna Bouis com a Directora General, a les ordres de la vicepresidenta, Joana Ortega és a dir, com a màximes responsables del personal de la Generalitat de Catalunya van decidir publicar les mesures dels primers “retalls”, abans que ho sabessin els sindicats que anaven a seure a “negociar” a la taula sectorial, estaven sentenciant a mort aquesta negociació i les declaracions d’objectius que la Sra. Bouis, feia el 2012.11.28, dient que “..de l’altra, hem donat un nou impuls als òrgans de representació sindicals, amb l’objectiu d’enfortir la negociació mitjançant el diàleg i el treball conjunt de qualitat.” , es quedaven en pura retòrica.

Sabien que anaven a dinamitar-la, literalment, posar una càrrega per fer esclatar alguna cosa i destrossar.
Es van carregar la seguretat jurídica en què se sustenten, perdó sustentaven, les relacions entre els empleats públics i els gestors polítics.
I amb això es van carregar moltes coses més, com la confiança, base de totes les relacions entre els éssers humans.
Ho van continuar fent després, com a la presentació del Pla d’Ocupació,  que reflecteix aquesta carta dels sindicats, demanant transparència, dades i temps .Veieu els links al final del post.
Fer això, quan una és la cap del personal de la Generalitat, resulta devastador.

Per què signar acords, per a què negociacions, per què regular les relacions si una de les parts, precisament a la que li correspon fer-les complir, decideix trencar-les.

I no només trencar-les, perquè aquest fet va ser precedit per una fastigosa campanya de desprestigi vers allò públic, vers els empleats públics, campanya que encara segueix, amb acarnissament i “amb il·lusió”, el lema de la primera campanya electoral de CiU, el partit que avui governa la Generalitat de Catalunya. “Amb il.lusió”, prepotència i ignorància, aquests responsables que tenen l’encàrrec de gestionar la societat catalana, com a mínim per 4 anys, són els que es dediquen a desprestigiar i humiliar als empleats públics.

La Sra. Bouis, militant del Partit Popular (PP) hauria de tenir alguna idea sobre marketing i comunicació, com a directiva de la consultora Media & Advertising & Publicity Advisers, que dirigia junt amb el seu marit Josep Martí, anomenat Secretari de Comunicació de la Generalitat.

Mesures econòmiques i mesures socials, repetim, de pura humiliació. Que sàpiguen qui mana. Que sàpiguen que farem el que ens doni la gana.
Creiem que els empleats públics, estem demostrant un alt grau de responsabilitat com a treballadors i com a ciutadania, que no correspon als atacs i menyspreus rebuts.

Usurpació de drets, rebaixes de sou, serveis públics cada vegada menys públics, amenaces, pressions contínues … però resulta que la vida segueix senyores Secretària i Directora de la Funció Pública i els sindicats, en el dia a dia, en cada un dels departaments, hem de solucionar tots els temes que afecten a la quotidianitat: plans de formació, comitès de salut laboral, negociació de convenis, interpretació de normes, i centenars de problemes diaris… és a dir que cal treballar i col · laborar amb les mateixes persones que el dia anterior s’han comportat amb una total arrogància. I a més, alguns són companys de treball i seguiran aquí quan els gestors actuals es vagin i tornin altres.
I a més cal complir amb la feina diària i l’hem de fer amb alegria, com si no passés res, com si no estiguessim esperant per on ha de venir la propera clatellada, que dia sí  i dia també van insinuant els membres del Govern .

Els negociadors de funció pública, els gestors actuals del Govern de CiU, s’han carregat les primeres i elementals normes del manual bàsic de negociació:
• deixar sempre oberts ponts de diàleg
• i evitar que una de les parts se senti totalment humiliada.

Això té conseqüències en el dia a dia. La confiança s’ha trencat i totes les propostes són analitzades sota aquest prisma, provinguin de Funció Pública, o de cada un dels departaments. Un veritable desastre, que estem vivint en els departaments. La desconfiança ja està instal·lada i costarà moltíssim temps tornar a construir un entorn en què les relacions estiguin basades en el respecte mutu, en la negociació i en la confiança envers les lleis.

Malgrat que la política de CiU hagi triat desmantellar els serveis públics, creiem que des de Funció Pública s’hauria d’haver aprofitar per cuidar el seu personal, entre d’altres coses perquè puguem treballar millor al servei de la ciutadania, però van triar el contrari: aprofitar la conjuntura per anar traient instruccions  vergonyoses / vergonyants com les famoses sobre justificació d’absències, que a més d’atemptar contra la salut del personal i pervertir el Sistema de Salut, crea burocràcia innecessària (els grups de treball sobre excepcions, ’increment de paperassa …), van tenir que rectificar-se a l’endemà d’haver-se publicat. D’això em dient eficàcia.

Gràcies per res, senyores,en especial perquè en la seva condició de dones han lluitat per les dones que treballen en les administracions catalanes.

Podeu fer una anàlisi del que deia i del que ha fet la “nostra”  Secretària General al seu bloc actual i a l’inicial

I acompanyem un seguit de links amb algunes “perles” d’exemples. Res és casualitat.

La seva proposta sobre la jubilació parcial dels funcionaris

Sobre el model de Funció Pública. Molt interessant. Entre d’altres coses “es preocupa” pels problemes de salut dels alts càrrecs destituïts per cada Govern.  4 punts  plantejats, inclòs el 4, sobre la contractació precària.

Moció sobre els sous dels alts càrrecs. No son els mateixos conceptes retributius que per a la resta dels funcionaris. (2007)

Sobre transparència i alts càrrecs  (quan governava el tripartit, és clar…)

Més sobre la transparència, ja com a Secretària General

Sobre mobilitat entre administracions. Demana negociació.

Sobre els efectius de personal d’admistració i serveis.

A CiU no volien + alts càrrecs ni eventuals. Dimensionament i contenció de personal.

I, si voleu, el seu autoretrat.

I aquesta proposta és impagable, per emmarcar hores d’ara. “ permisos  per a la conciliació dels seus horaris i jornades de treball amb les responsabilitats personals i familiars”. Si no funciona el vídeo la podeu llegir.

La Red Pùblica

PD: potser també és culpa de l’Estat…

Historia de las Mutuas de Accidentes de trabajo y Enfermedades profesionales

El primer post sobre las Mutuas de Accidentes de trabajo y Enfermedades profesionales. Seguirán otros. Lo enmarcamos dentro de la categoría de salud laboral y empezamos por su historia.

Hace unos 106 años, nacieron las llamadas “Mutuas Patronales” con un objetivo: hacer que los trabajadores, cuando sufrían un accidente laboral, recuperaran la salud y regresaran pronto al trabajo. Eran asociaciones de empresarios y el gasto iba a su cargo. Tenían un interés económico, ya que si el trabajador lesionado no volvía pronto, tenían que enseñar a un, aprendiz.

Como no existía un seguro del Estado, se convirtieron en “mutualidades de previsión social”, al cubrir también la atención a las enfermedades comunes de trabajadores y familiares.

En 1.964 se promulga la Ley de Bases de la Seguridad Social (SS),  instaurando el seguro obligatorio para las contingencias públicas

Nota: en el preámbulo de esta ley ya se planteaba que las mutuas de accidentes estaban destinadas a desaparecer. Bien, hasta hoy no sólo no desaparecen, sino que cada vez tiene más competencias

Esto significa que se instaura la separación administrativa entre contingencia laboral y contingencia común, pues se tratan las mismas patologías de los trabajadores/as en sistemas de atención sanitaria diferentes por el solo hecho de producirse la contingencia dentro o fuera de la empresa. Así pues, se consagraba la continuación de las Mutuas como “entidades colaboradoras de la Seguridad Social (SS)”, a pesar de que siguen siendo Mutuas Patronales, pues su Consejo de Administración está compuesto exclusivamente por empresarios afiliados a la mutua (y un trabajador de la propia mutua).

Y así seguimos. A pesar de la promulgación de las nuevas legislaciones de SS (1974 y 1996), no se ha producido la integración de las dos redes de atención sanitaria, laboral y común, que sería lo normal en un país donde la cobertura pública, hasta hace muy poco tiempo, era universal. Al contrario, los diferentes gobiernos, tanto del PSOE como del PP y en Catalunya CiU,  les han ido ampliando las competencias de colaboración en la gestión del subsidio de baja laboral por contingencia común.  Y siguen, porque ahora ya tienen encomendada la cobertura de una prestación social, como es el subsidio de baja laboral por cuidado de hijos con enfermedades graves, que no tiene nada que ver con las prestaciones por contingencias laborales

¿Por qué? Uno de los motivos del Gobierno del Estado por el que decidió otorgar la gestión del subsidio de baja laboral por contingencia común a las mutuas, fue la excusa por rebajar el índice de absentismo laboral  (término en el que nunca hubo acuerdo entre administración, patronales y sindicatos), pensando que el Servicio Público de Salud era demasiado laxo y las mutuas, iban a poner orden, rebajando este índice de absentismo, que, por cierto, está por debajo del índice de los países europeos más avanzados. Esta excusa sigue utilizándose hoy en día por la Funció Pública catalana en las ya famosas y erráticas ínstrucciones sobre justificaciones de ausencia para los empleados públicos. Sugerencia a la Sra. Piferrer, Secretaria de la Funció Pública: ¿por qué no le pide responsabilidades a las Mutuas, ahora que ya conoce la historia?.

Y ya que últimamente hay que hablar de dinero, hablaremos ¿Quién paga?  Las mutuas consolidan la aprobación de su presupuesto con los Presupuestos Generales del Estado y se someten a una auditoria anual por parte del Ministerio de Trabajo, aunque recurrentemente se han ido descubriendo graves irregularidades de gestión, abusos en los sueldos y blindajes de despido de los directivos, lo que ha llevado al Ministerio de Trabajo a tener que someter a intervención alguna de las mutuas importantes, fijando incompatibilidades entre directivos y familiares con empresas montadas para contratar con la mutua y en el Proyecto de Ley de Presupuestos Generales del Estado para el 2011 legislar sobre los topes máximos en los sueldos de los directivos (que están muy por encima de los sueldos de Directores Generales de Ministerio y Secretarios de Estado), ya que los recursos que gestionan son cuotas a la Seguridad Social (SS), o sea dinero público (más de 8.000 millones € para el 2009).

Además ya en dos ocasiones, la SS ha tenido que incrementar la cuota de cotizaciones que transfiere a las mutuas para la gestión de la IT por Contingencia Común para que no les provoque déficit de gestión.

¿Esto suena, verdad?

Las incongruencias del sistema
• La determinación de si existe contingencia (lo que quiere decir asistencia sanitaria y subsidio de baja laboral) lo determina en primera instancia una entidad patronal que es arte y parte” y no el Sistema Nacional de Salud que es neutral
• Al existir dos redes de atención sanitaria (la de las Mutuas y la del Sistema Público de Salud) las mutuas tienen tendencia a considerar, en un porcentaje importante, como Contingencia Común la que es Profesional, derivando a la  atención del sistema público un porcentaje elevado de trabajadores/as que deberían ser atendidas en sus servicios (según manda la ley). Esto tiene tres consecuencias negativas inmediatas:
1. Los trabajadores/as cobran menos dinero de subsidio de baja. Esta es una de las rebajas decretadas por elGovern de CiU para los  empleados públicos de la Generalitat
2. El subsidio pasa a pagarlo la SS en vez de la Mutua, en los casos en que ésta, no lo gestione directamente.
3. La atención sanitaria pasa a ser cubierta por el Sistema Público de Salud en todos los casos.

4.-Todo el proceso administrativo y de inspección médica que se inicia por parte de las personas afectadas al presentar reclamación de la actuación de la mutua, tiene un coste en recursos públicos, tanto humanos como materiales, sin consecuencias de responsabilidad para las mutuas.

Un nuevo ejemplo de presión del lobby empresarial que hace que las mutuas continúen existiendo, con el añadido de entidades sin ánimo de lucro“. Lo que sí hacen es:

–  Mantener directamente el control sobre la salud de los trabajadores/as.
– Controlar la gestión de miles de millones de dinero público.
– Disfrutar de los abusivos sueldos de los directivos.
– Condicionar la red de atención sanitaria privada que tiene concertada.

Próximamente os facilitaremos una guía actualizada para reclamar, dado que ahora sí tiene importancia la diferencia entre enfermedad común/enfermedad profesional, y muy probablemente el número de reclamaciones aumentará para los empleados públicos.

Mientras os dejamos con el link al prestigioso Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud, de Comisiones Obreras, (ISTAS), con dos apartados:

La lectura es más grata acompañados del gran Javier Krahe, con “Marieta”. Se ve la relación, ¿verdad?

Por cierto, que sepamos no hay acceso al Sistema de Reclamaciones. ¿Por qué la ciudadanía no podemos tener  conocimiento de cuáles son estas reclamaciones? ¿De cómo se resuelven, si es que lo hacen? ¿De cómo podrían servir para mejorar nuestro Sistema de Salud? ¿De si se promueve y se aprovechan no sólo como reclamaciones sino como conocimiento? Hablamos de transparencia, de datos abiertos, de colaboración, de Servicio Público, de participación y sobre todo, en mayúsculas, de SALUD. De nuestra salud.

La Red Pública

La Campanya dels Residus (Envasos)

Com que és dilluns, inaugurem una nova categoria: Medi Ambient

Heu vist l’anunci televisiu de la campanya “Envàs, on vas?”

Certament indignant.

Aquest article, elaborat per CEPA, Centre d’Ecologia i projectes alternatius / , Ecologistes de Catalunya EdC  i Fundació Prevenció de Residus i Consum,  explica perfectament els motius d’aquesta indignació i ho entendreu  molt bé.

Novament l’administració oblidant el servei comú i apostant descaradament per una campanya que mira primordialment pels interessos de determinades empreses.

Nosaltres aprofitem per promoure un cavi de model.

La Web oficial de la Campanya amb el patrocini del Departament de Territori i Sostenibilitat

Salvador Milà, ex-conseller de Medi Ambient, demana que es retiri la campaya a la Web de ICV.

I al diari El país

I el link al vídeo en youtube

La Red Pública

Reciclado, el regocio invisible: afegit a l’article inicial ,  un article de Jose Manuel Nieves del 27.03.09

RETALLADES 2013: segueix el desmantellament dels serveis públics

Aquí teniu la darrera nota informativa  de CCOO, amb las més recents amenaces del Govern de CiU per als seus empleats públics i amb un seguit de propostes que, si voleu, podeu anar completant, utilitzant els comentaris al bloc. Nosaltres les anirem afegint i farem un llistat amb totes les idees.

Estem en un procés absolutament devastador. No es tracta d’austeritat. És austericidi.  No es tracta únicament de crisis, es tracta d’una estafa. No es tracta que sigui la única alternativa. N’hi ha altres alternatives. No es tracta de coses que passen, es tracta de decisions polítiques i ideològiques.

I es poden prendre altres decisions. De nosaltres depèn canviar-ho.

La Red Pública

Paga de Nadal i percentatges IRPF: explicació de la clatellada

Us presentem l’excel·lent bloc dels companys d’agents rurals de CCOO i en concret aquest post que ens sembla molt interessant, donant les explicacions adients sobre l’IRPF de la paga de Nadal.

Vosaltres mateixos ho podeu comprovar.

agentsrurals: El ball dels percentatges: explicació de la clatellada de l’IRPF.

Tanmateix, aprofitem per comunicar-vos que tots els que hem fet la reclamació individual per la paga de Nadal, rebreu o ja heu rebut la resposta del Departament dient que fins que es produeixi el fet (la paga extra), no es pot reclamar res. D’acord. No heu de fer res mes. Ara, CCOO ja fa el recurs col·lectiu.

La Red Pública

A %d blogueros les gusta esto: