#TV3enlluita: “Acoso y derribo” a la catalana

Aquesta és una modesta crònica, redactada des de la informació rebuda per les xarxes socials.

1)     els fets

Un dimecres 28 de març de 2012, Brauli Duart,divertida biografía,va ser anomenat  president de la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals (CCMA), la Corpo en termes col·loquials, amb un pacte parlamentari PP-CiU i amb un objectiu: desmantellar i finiquitar TV3.

La manera en què es va fer la designació dels membres ja fixava aquest objectiu del govern de CiU, ja que el Consell Audiovisual de Catalunya(CAC), amb el seu acord 39/2012, de 21 de març,deia el següent al punt 2:

Lamentar que la proposta de candidatures en el seu conjunt aparegui  com a  resultat de l’aplicació de quotes de partit, visualitzada en la seva negociació, la qual cosa no s’adequa ni amb l’esperit de la Llei de la CCMA ni amb els criteris d’independència i de professionalitat que promou.

En aquest mateix acord,el Consell descartava la designació de Josep Puigbó, proposada per CiU, per incompatibilitat amb els seus negocis privats. El partit del Govern actual, té molt clar que això de les incompatibilitats és una paraula que en català significa la repugnància que experimenten dos persones o coses per unir-se entre si i no allò de l’impediment legal per a exercir una funció determinada o per a exercir dos o més càrrecs a l’hora. Comencem malament.

La Corpo també té la seva corresponent Comissió de Control parlamentària, amb aquesta composició .

El desmantellament previst, aquí a Catalunya, es fa a l’estil CiU, “sense presses, però sense pauses” i no a “lo bèstia”, com Canal 9, tancant de sobte o tele Madrid, acomiadant a la gent. Aquí, amb “calma, i sense alma”.

Aquesta aposta ideològica de l’actual direcció convergent és una ganivetada al coll pel líder i “pare” Jordi Pujol, un dels impulsors de TV3, una TV autonòmica que malgrat els intents d’interferències polítiques i a diferència d’altres televisions,sempre va tenir autèntica vocació de servei públic amb una innegable qualitat reconeguda internacionalment pels nombrosos premis als programes de producció pròpia.

Això era fins ara.

Duart, és suficientment conegut a la Funció Pública, ja que va ser secretari general del departament d’Interior i d’interior i Justícia durant la Presidència de Jordi Pujol (2001-2003). Ràpidament es posa a fer feina.

– va iniciar un procediment de ERE a TV3 i Catalunya Ràdio, que va acabar en un acomiadament negociat de més de 300 persones, desprès d’haver-se gastat un bon dineret en la consultora PriceWatehouseCooper, que va ser, a la pràctica, qui va  liderar la negociació. Aquest és un excel·lent informe per entendre tot l’entramat.

– va privatitzar, amb una lògica suïcida per a TV3 però en consonància amb el seu mandat executor, l’àrea comercial de TV3. La lògica consisteix en passar una cartera de clients amb marca TV3 a mans privades. Tot un caramel per a la competència privada.

– Va tancar corresponsalies al territori

– Va tancar el canal juvenil 3XL i minorar el Canal 33

– Va tirar cap a casa seva, d’aquesta original manera, en la que Magma Cultura, empresa que presideix el seu germà, viu de privatitzacions públiques encobertes. La darrera: 900.000 eurikis pel tricentenari.

2)     El gran dia…de la manipulació: 12 hores amb Duart

El dimarts 24 de febrer de 2013, un any desprès del seu nomenament, Brauli, desprès de prop de 13 mesos sense trepitjar les oficines de la tele, es presenta a TV3, just el dia en què comunica a la comissió negociadora del conveni col·lectiu dels treballadors que el seu conveni havia deixat d’existir, gràcies a la aplicació de la reforma laboral que tan entusiàsticament va signar CiU juntament amb el PP.

Val la pena detenir-nos en l’escenari teatral de la seva arribada: arriba a Tv3 en cotxe i en lloc de recórrer tota la rampa, ell es baixa a la meitat de camí, per trobar-se amb un nombrós grup de treballadors que l’estaven esperant. Us deixem al vostre criteri la qualificació d’aquesta “representació”.

A partir d’aquí, Brauli, entra en un despatx amb el consell de direcció de TV3 i altres càrrecs i de seguida “s’escampa” la veu que els treballadors “retenen” Brauli i no el deixen sortir. El comunicat del sindicat de periodistes.

Els mitjans repeteixen aquesta versió, sense haver-la contrastat amb els representants del treballadors. La Red Pública, va respondre via twitter.

Tv3enlluita_resposta el PaísTwitter treu fum. El Comitè dels treballadors es reuneix amb “els tancats El personal que no forma part del consell de direcció, surt tranquil·lament i abandonen la reunió. Brauli, suposadament, no deixa que surti ningú més. Brauli es tanca?. Una bona metàfora de la seva estratègia negociadora.Tv3enlluita_resposta a la Vanguardia

Fora, els mitjans audiovisuals esperen per entrar i informar. No els hi deixen.

Una diputada de IU, Marta Ribas, que forma part de la comissió de control parlamentari, es presenta i demana parlar amb en Brauli. Res. Brauli segueix dient no i aquesta vegada al parlament.

Una dotació dels mossos d’esquadra espera ordres per “salvar” Brauli dels seus treballadors, però mai arriba a intervenir. La raó?.Potser Brauli no està re-tingut.

I entre una cosa i l’altre arriba el telenotícies vespre de TV3. Monumental “lio”.El periodista Tony Cruanyes, dedica uns miserables segons a informar d’aquests fets, repetint el que tothom deia que era un comunicat dictat per Brauli. Escàndol majúscul.

Cruanyes, desprès del TN, s’adona de l’escàndol organitzat pel seu parlament i es dedica, pacientment, a jurar que el seu comunicat està consensuat pel comitè dels treballadors i sobre tot pel consell professional de TV3, o sigui, els professionals, majoritàriament periodistes, triats per la redacció.

Ho expliquen en aquest article de Wilaweb ,en el que el tweet de la Red Pública també va ser contestat pel periodista Cruanyes, dient que era mentida.

tv3enlluita cruanyes menteixAmb aquest enllaç,també de Wilaweb, teniu tota la seqüència dels fets amb els corresponents vídeos, de l’entrada de Duart, la sortida, el TN de Cruanyes…

A l’endemà, el Consell professional presenta la seva dimissió amb un contundent comunicat que deixa Cruanyes com a mentider. Al dia següent, en el TN es rectifica. Aquesta seria la seva “disculpa”pública. Millor.

Per la xarxa, recorden que fa un temps, al juliol del 98, es va produir una diferència d’opinions entre un altre director del TN, Francino i el director de la tele, que llavors era Lluís Oliva

Aquests són els fets. La veritat? Una de segura: el desprestigi per a la TV pública catalana i per al Govern de Catalunya, responsable del nomenament d’un home, Brauli, que aconsegueix la gran fita: tenir por dels seus propis treballadors. Continuem malament.

3)     La nostra interpretació

Tot això ha estat molt traumàtic per als treballadors de TV3, molts d’ells identificats amb aquest projecte de TVC pública.L’ERE, va significar la caiguda d’aquesta identificació. El projecte comú ja no importa, ara el que mana, és una idea de descapitalització i desviament de diners (públics) cap a interessos de grups privats.

El veritable objectiu de l’ERE, per tant, no va ser quantitatiu, sinó qualitatiu.

En part ho varen aconseguir. Sols en part, perquè per a la seva sorpresa, també va generar un importantíssim moviment de solidaritat, creativitat, treball col·laboratiu, organització i un munt d’ experiències viscudes que molta gent mai oblidarà i reforça aquesta idea de participar en un projecte comú.

Es repeteix un argument: és un problema de sous. Es redueix la producció pròpia  i es va eliminant la paraula qualitat, de manera que la gent també perdi la seva identificació i no vegi ”la seva TVC pública” com ha estat fins ara. El nou model: una tele residual al servei del partit de torn. Una tele-basura. Això és el que volen per a Catalunya?

Dimarts, la discussió en twitter va ser clarament favorable als treballadors i la informació, via xarxa social, com tantes vegades, va ser directa i puntual; també van aparèixer molts “patriotes”, d’aquells que aplaudien als treballadors de Canal 9, però no als de TVV3 i que, sense sortir del guió, atribueixen tots el mals als salaris dels treballadors.

Twitter com a Àgora pública on tothom es posiciona. Francisco Longo, secretari general d’ESADE i un dels signants de l’informe dels experts per a la reforma de l’administració pública

Fco. Longo

Tampoc va estar tothom, però potser per la seva responsabilitat i influència decisiva al Govern, es va trobar a faltar a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). La militància d’ERC, dies desprès, també van començar a “parlar” i li recorden al líder Junqueras, la seva intervenció al Parlament, demanant rectificar en totes les accions dutes a terme per Duart a la Corpo. Què farà ara Junqueras?.

4)     Què diuen els treballadors

 En aquest com en altres casos d’empreses diverses on l’objectiu està marcat, el treball del comitè d’empresa suposa un esforç titànic. La responsabilitat sempre recau sobre ells, mai es diu que una vaga suposa un fracàs i que en aquest fracàs, generalment, la responsabilitat major és de la part empresarial, per molts motius, però avui assenyalarem sols un: té a la seva disposició tots els mitjans humans i econòmics per dedicar-hi temps, recursos i  tot el que vulguin, cosa que mai és així per als comitès que han d’organitzat una tasca impressionant, plantejar assemblees, discutir i acordar la estratègia entre diverses i sovint oposades posicions sindicals, fer entendre a la societat que també la direcció és responsable…etc.

Mai és una tasca reconeguda socialment la que estan fent les persones que han d’assumir una situació així.

El Comitè té propostes, com sempre molt raonables, pensant en els drets del treballadors i pensant en el servei públic. Una doble condició que encara fa que la seva tasca sigui més complicada. La part de servei públic és la que hauria d’estar garantida per la direcció. En aquest cas, és al contrari.

 5)     Les conclusions

 Què per què us expliquem tot això en aquest bloc de la Red Pública?

Per tres raons importants.

1)     Perquè Tv3 és un servei públic i si la converteixen en una tele-basura, nosaltres com a ciutadans també perdrem molt.

2)     Per solidaritat amb els seus treballadors que darrerament han patit atacs injustos i mentiders, tots relatius al seus sous. Res és pitjor que un treballador es queixi que altres treballadors guanyn sous dignes i demani que els hi rebaixen al seu propi nivell. Misèria entre les misèries. Podeu veure en el primer comentari d’aquest enllaç el càlcul del que costa als contribuents TV3 i la seva comparació amb altres televisions.

3)     El govern de CiU és la primer vegada que aplica als seus treballadors públics, en aquest cas empresa pública, la ultraactivitat dels convenis i us recordem que el personal laboral de la Generalitat, tenim el nostre propi conveni col·lectiu que finalitza aquest any 2014.

Us feu una idea de la importància de la lluita dels treballadors de TV3 per a nosaltres mateixos?

Desitgem que el Govern rectifiqui i que ordeni negociar, que és la seva feina, que entengui que deixar els treballadors sense conveni és tornar a l’esclavatge i que una televisió amb prestigi, pública i de producció pròpia és el millor que li pot passar a Catalunya. D’altra manera tornem a anar malament.

Altres enllaços:

La tranqui.la sortida de la direcció de Tv3, simplement al crit de “volem el nostre conveni”

Els diferents blocs de Tv3 per a seguiment

 La candidatura

Jo estimo TV3

Tots som TV3

TV3 teva

La Red Pública

PD: On diu TV3, afegiu també Catalunya Ràdio

A %d blogueros les gusta esto: