La (nova) reducció salarial als empleats públics: un estudi

Hores d’ara, als empleats públics casi se’ns fa difícil portar el compte de les retallades, congelacions, reduccions de sous i altres drets, ja consolidats, que també han desaparegut per decisió unilateral del Govern de CiU, aplicada amb diligència, però no sempre amb eficiència, per Funció Pública.

Sovint ens trobem amb moltes dificultats per a calcular exactament què vol dir un percentatge quan ho declara en roda de premsa el President de la Generalitat Mas, el portaveu Homs o el President de l’estat Rajoy. En la majoria de casos no s’entén, i si algú (Funció Pública, els Departaments pel seu compte, algun Conseller que va de “destroyer”…) emet una nota aclaratòria, encara és pitjor. Preguntes als departaments, als sindicats, a Funció Pública, consultes jurídiques… vaja, un enrenou per a tothom, amb el que comporta de feina totalment evitable. Mira que toca els nassos empassar-se les rebaixes de sou i a sobre “entretenir-nos”, en fer càlculs!

Trompetes a la porta del Departament Territori i Sostenibilitat

En aquest post publiquem, com ja hem fet anteriorment , aquest estudi que ens han enviat a la Red Publica, com a exemple d’ aquest enrenou que diem. Encara avui, hem d’estar aclarint les coses: si ens redueixen un 3%, un 5%, un 10%…

Aprofitem per a recordar:

  • al mes de juny, ens treuen un 5% del total de les retribucions  íntegres que hem percebut durant els primers 6 mesos de l’any. Al desembre, el mateix. Pels funcionaris ho fan del complement específic addicional. El Link a l’acord de Govern de 28 de febrer

 L’estudi i l’argumentació

 

Link a  la Llei de Pressupostos de 2012

Ja sabeu: suggeriments/aclariments/interpretacions…als comentaris.

La Red Pública

Les re-tallades: un full de ruta per a desmantellar els serveis públics

Ja hem perdut el compte de les vegades que el Govern tripartit de Convergència/Unió/PP, anuncia i realitza el que hem anomenat “retallades”, per als empleats públics.

Pensem que hores d’ara, no hi ha ningú que es cregui la lletania que cada vegada ens diuen: la crisi, ens hem de sacrificar, no hi ha alternatives, ho fem pel vostre bé, per l’estat del benestar, no tenim més remei, la culpa és de Madrid (si ho diuen des de Catalunya), la culpa és de Brussel·les, de Grècia o de ningú (si ho diuen des de Madrid) o la culpa és de tothom, donat que “hem estirat més el braç que la màniga”.( fixeu-vos que és un impossible).

Suposem que tothom tenim clar que totes les mesures hagudes i per haver, tenen la finalitat de desmantellar el màxim que es pugui els serveis públics. Objectiu: fer negoci, peti qui peti, caigui qui caigui.

Si continuem pensant que és una qüestió econòmica, no entendrem res i ens desanimarem. Ja hem parlat del tema en el post de servidores públicos, administraciones i ciudadania.

Ara que el nostre President Mas, va anunciar dimarts passat, unes altres confuses mesures retalladores per a aquest any, encara recordem la compareixença del portaveu Homs, al desembre de l’any passat planyent-se de l’inseguretat jurídica en que ens deixava  Madrid (el plural en nom de  tota Catalunya i  Madrid en  lloc de dir PP, el seu soci de Govern), perquè no havia respectat els acords signats, mentre a la Funció Pública Catalana, es passaven pel forro de les respectives jaquetes, tots els acords negociats desprès de tants esforços, amb els empleats públics.

I ja posats a fer memòria, recordem una de les darreres pantomimes del que abans anomenaven  Mesa General de Negociació dels empleats públics de l’Administració de la Generalitat de Catalunya

 Estem a març de 2012 i es tracta de l’anomenat eufemísticament: el Pla d’Ocupació per a la racionalització de l’organització i l’optimització del personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, 2012-2014  

Recordareu que aquest document portava la reducció del 15% de jornada i retribucions per al personal interí de l’àmbit de la mesa sectorial de negociació del personal administratiu i tècnic, des de l’ 1 de abril de 2012 al 31 de març 2014.

La justificació: reducció del dèficit públic i en concret de 32 milions d’euros en els dos anys de vigència de la mesura.

Bé, varem dir, suposem que ens creiem per un moment que es tracta d’estalviar aquets millonets i que ho hem de fer nosaltres. D’acord, doncs ens molestem en fer números  i presentem una alternativa, que inclús ens donarà més diners que els 32 millonets.

L’alternativa es va presentar de debò i era aquesta:

1.- Reducció del 5% de la retribució anual dels alts càrrecs durant l’any 2012 a descomptar en la nòmina del mes de juliol.

Import retribució global dels alts càrrecs 22.524.453,37 €

Reducció del 5%: 1.126.222 €

2.- Suspensió del complement per jornada de dedicació especial de 40 hores de juny a desembre de 2012. (11%)

Estalvi de 6.000.000 €

3.- Reducció del 30 % dels incentius per rendiment i activitats extraordinàries (hores extres i gratificacions) durant l’any 2012.

Imports total despesa any 2012: 71.048.492,24 €

Reducció del 10%: 7.104.849

4.- Reducció d’un 0,1% de les retribucions anuals de tots els empleats públics de l’administració de la Generalitat de Catalunya durant l’any 2012, a descomptar en la nòmina del mes de juliol.

Import total de la despesa: 6.148.647 €

Reducció del 0,1%: 6.148.647 €. Això significaria una mitjana total de 20 € a l’any per cada empleat públic.

La Sra. Pilar Pifarré, Secretaria d’Administració i Funció Pública, i de la que ja parlarem en un altre moment, la va refusar.

Què ridícula quantitat ens sembla ara aquests millonets en comparació amb els centenars de milers d’euros amb que esmorzen cada dia amb les notícies: jubilacions milionàries, acomiadaments premiats, ajuts als banquers, viatges…

Per cert que el segon punt d’aquest document ens vindrà ara, ja que es tracta de l’elaboració del document de diagnosi sobre la Funció pública, o sigui aquest famós estudi que haurà de fer cada Departament de les càrregues de treball de les diferents unitats i establir una diagnosis abans del 31 d’octubre del 2012, per tal d’adoptar les mesures de racionalització i reordenació de personal que siguin adients.

La lògica humana ens diu que si es volia fer això s’hagués hagut de fer abans d’efectuar cap reducció. Primer la diagnosi i desprès la mesura. Això fa que ens esgarrifem cada vegada que llegim “racionalització” en boca d’alguns/es.

Cambalache. Enrique Santos Discepolo. Molt apropiat.

La Red Pública

La Biblioteca del Departament de Territori i el Centre de Documentació de Medi Ambient (CDMA)

Iniciem amb aquest pots, la sèrie que vol difondre i donar a conèixer  serveis i tasques que ofereix a la societat  el  nostre Departament.

Per a fer-ho, demanarem a diferents serveis del Departament que ens expliquin com funcionen, quins serveis ofereixen a la ciutadania, què fan, quina problemàtica tenen, quines perspectives…en definitiva, intentem que tant el personal que hi treballem com la ciutadania, puguin disposar d’aquesta informació.

Per a començar, hem demanat a la Biblioteca un post sobre la iniciativa que varen impulsar per a celebrar la diada de Sant Jordi i molt amablement ens han fet aquesta nota, acompanyada de la foto que veieu. Motes gràcies per la resposta.

 Nota al bloc de Red Pública

Per segon any la Biblioteca del Departament de Territori i el Centre de Documentació de Medi Ambient (CDMA) han celebrat el Sant Jordi regalant llibres al personal del Departament. Aquests llibres s’han recollit durant l’any a partir de donatius de les treballadores i treballadors i de llibres que han arribat a la Biblioteca i s’han desestimat per la temàtica o per ser duplicats.

Aquest any 2012 s’han repartit 1.629 llibres d’un lot inicial de 3.980.

 Varen visitar-nos 690 persones, 370 a la seu de Josep Tarradellas, 180 al carrer d’Aragó i 140 a la seu de Diagonal.

Precisament en aquests dies, han publicat a la intranet del Departament una nota oferint la llista de revistes de temàtica de territori, mobilitat i habitatge. Val la pena fer un cop d’ull i aprofitar-ho.

A més, la Biblioteca ofereix el material de que disposa, a la ciutadania, que pot venir a realitzar consultes personalment. Si l’objectiu fos demanar un préstec, també és possible, i en aquest cas, s’hauria de fer  mitjançant un préstec interbibliotecari utilitzant la xarxa de biblioteques públiques. Un servei públic que potser desconeixem i desconeix la gent.

La Red Pública

Els esmorzars amb “piulades” del Departament Territori i Sostenibilitat

Durant els darrers mesos, els treballadors/es del Departament de Territori i Sostenibilitat (TES), hem estat baixant al vestíbul de la seu de la Conselleria durant el temps de l’esmorzar, cada dia de 10 h. a 10,20 h. per a expressar la nostra protesta  i el nostre rebuig a l’atac ferotge que els Governs de CiU i el PP, estan fent contra els Serveis Públics i l’Estat del Benestar,  amb continues retallades econòmiques, eliminació de drets i humiliacions constants envers els seus empleats públics. També surten al carrer els Serveis Territorials del c/ Aragó.

Del vestíbul, ens van haver de traslladar al carrer , on varen continuar amb les xiulades, cançons i pancartes, primerament cada dia i des de el mes d’abril ho fem els dimecres.

Alguns companys em pregunten si no ens hem cansat de xiular. No, no ens cansant, com tampoc es cansaran els nostres governants de posar la crisi com a excusa per a desmantellar els Serveis Públics i fer negoci, tot repetint que no hi ha altra alternativa. I tant que hi ha altres alternatives!!!   La nostra, son uns serveis públics de qualitat i transparents, al Servei d’una ciutadania activa i participativa de la que també formem part nosaltres.

Pancarta del 15M a la Plaça Catalunya. Maig 2012

I us animen a que baixeu i transformem aquesta acció, petita però persistent  en un clam clar i contundent, que es pugui disseminar, com ja s’està està fent per altres Departaments, com

  •  Serveis Centrals del Departament d’Ensenyament (Via Augusta, 202-208).
  •  Serveis Centrals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi  Natural, del Departament d’Economia i Coneixement, i personal de l’ICS (Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614).
  •  Serveis Centrals del Departament de Justícia (Pau Claris, 81)
  •  Direccions Generals del Departament de Justícia (Aragó, 332)
  •  Ciutat de la Justícia (Gran Via de les Corts Catalanes, 111).

Nosaltres  baixem per molts motius

  • per protestar
  • per dignitat envers nosaltres mateixos
  • per sentir que no estem sols
  • per recordar que no pararan fins a liquidar tot allò que faci olor a públic
  • per exigir que cadascú assumeixi les seves responsabilitats
  • per poder treballar molt millor
  • perquè som doblement afectats com a empleats públics i com a ciutadans
  • simplement perquè volem

…i si voleu us convidem a participar i a que afegiu els vostres propis motius en aquest post.

Aquest dimecres continuarem i encara tindrem més motius, perquè dimarts, dia 15, cap a les 12 h. del migdia tornarem a veure al portaveu Homs, al President Mas, que ja s’ha fet famós perquè aquí a Catalunya son “más”, destructors que a Madrid, o en tot cas estan en una veritable competició entre ell i Rajoy  per a veure qui guanya més (amb tota la polisèmia del terme). Això sí, tot ho faran pel nostre bé, per a preservar l’Estat del Benestar, pel nostre futur. Al moment de fer aquest post encara no ho podem concretar, però imagineu el pitjor escenari i encertareu.

I si la pancarta de la foto del 15M  deiu : “Des de el sofà, no s’arregla nà”, afegeixo: i des de la cadira…podeu continuar vosaltres.

Olga

Un regal de dilluns: BABIES

Avui hem decidit deixar al calaix tots els post que tenim sobre Eurovegas, les politiques de personal, la salut, les TIC, les concentracions dels treballadors del Departament tots els dimecres de 10 a 10,20 h., les tasques de Funció Pública, les noves retallades, les funcions del Comitè de Salut Laboral, les conseqüències de la vaga del 29M…i un munt de temes que s’esperaran una miqueta més perquè volem proposar-vos que vegeu aquest vídeo, i que ho feu com a un auto-regal, una estona de plaer, de claror, de joia. Està molt bé per veure-ho amb els nens, en família, però també sols. Ho desfruitareu sigui con sigui. Al menys, és el nostre desig.

Afortunadament això també és vida quotidiana, la bona notícia que volem regalar-vos per començar la setmana. De tant en tant, ho necessitem.

Està posat al bloc, però haureu de clikar per veure’l al youtube, ja que no permet l’opció “incrustar”.

Segueix la vida de 4 bebès, en 4 països molt diferents. Des que neixen, fins que aconsegueixen posar-se dempeus. Sense paraules. Sols imatges. Està dividit en 6 parts al youtube.

Afegit: ho sentim però aquest video ha desaparegut de youtube. Al seu lloc, teniu aquest trailer.

Per descomptat, podeu fer els vostres comentaris al bloc.

La Red Pública

La Historia del 1º de Mayo

¿Sabéis qué se celebra el 1º de mayo? El día Internacional de los Trabajadores. ¿Sabéis de dónde viene? En honor a los “mártires de Chicago”

Vamos a recordarlo, dado que hoy en día, más que nunca, conviene saber de dónde y cómo han salido unos derechos, que algunos piensan que poseemos por generación espontánea. Esos derechos que en poco más de tres meses han ido desapareciendo gracias al Gobierno CiU/PP. Y van a desaparecer más si no lo impedimos.

Estamos en Chicago, segunda ciudad más grande de los EEUU y en crecimiento. Finales del S. XIX. Revolución industrial. Las jornadas de trabajo son de 18 horas, aunque pueden aumentar, en caso de necesidad. Se reivindica lo que se conoce como las tres partes de un día: “8 horas para el trabajo 8 horas para el sueño, y las 8 restantes para el hogar (para el disfrute)”.

Aunque ya se había pedido esa jornada laboral en 1829, fue en 1868, que el presidente A. Johnson promulgó una ley que la establecía. Decían que al reducir la jornada, además de disminuir el paro, aumentaría la productividad. Pero como las leyes, aunque existan, no quiere decir que se practiquen, las organizaciones sindicales se movilizaron y convocaron una huelga para el día 1 de mayo de 1886. La prensa los puso verdes. En Chicago, la huelga siguió el día 2 de mayo. En la fábrica McCormik, de maquinaria agrícola, llevaban tiempo de huelga ( querían descontar a los obreros una cantidad para la construcción de una iglesia) y la producción se mantenía a costa de esquiroles.

La policía disolvió violentamente una  manifestación de trabajadores y el día 3 de mayo, mientras estaban en una concentración para protestar por estos hechos violentos, se produjo una batalla campal entre los esquiroles que salían y los manifestantes. En un momento dado, los guardias de seguridad, empezaron a disparar a quemarropa, causando la muerte de 6 obreros y muchos heridos.

Respondiendo a la llamada de un periodista que lanza miles de octavillas protestando por estos hechos, se concentraron miles de personas. Se le conoce como la Revuelta de Haymarket, porque se concentraron en la plaza  y el parque de este nombre. Tenían permiso del alcalde, pero fueron retenidos por la policía. Un artefacto explosivo estalla y mata a un policía, hiriendo a varios.  En respuesta, se carga contra los obreros, causando la muerte a un número desconocido de personas.

Inmediatamente, se dicta el estado de sitio, y se producen brutales cargas contra los trabajadores, que además fueron detenidos y torturados. Muchos fueron despedidos y vilipendiados públicamente por ser inmigrantes. Había españoles, italianos, alemanes, irlandeses, rusos, polacos…

La prensa reclama un  juicio. Fueron detenidos los responsables del movimiento obrero y se inicia una causa contra 31 de ellos.  El juicio fue una absoluta farsa, pero a pesar de eso, 8 personas son juzgadas y condenadas.

  • Adolf Fischer, periodista alemán de 30 años. Ahorcado
  • Albert Parsons, estadounidense de 39 años, que aunque se probó que no estuvo en la concentración, se entregó para estar con sus compañeros y fue juzgado igualmente. Ahorcado
  • August Vincent Theodore Spies, periodista alemán de 31 años. Ahorcado
  • Georg Engel  tipógrafo alemán de 50 años. Ahorcado
  • Louis Lingg, carpintero alemán de 22 años, que se suicidó en su propia celda para no ser ejecutado

Y a prisión

  • Michael Schwab, tipógrafo alemán de 33 años. Cadena perpetua
  • Oscar Neebe, vendedor estadounidense de 36 años. 15 años de trabajos forzados
  • Samuel Fielden, pastor metodista inglés y obrero textil de 36 años. Condena perpetua.

Lo más “gracioso”, es que  muy poco tiempo después, se decide establecer esa jornada de 8 horas. Para todos los trabajadores. La que disfrutamos ahora.

Además,  tiempo después, se revisó el proceso y se concluyó que todo había estado amañado, incluso la bomba, que fue arrojada por orden del mismo capitán de la policía. El juez calificó el juicio de atrocidad. Terrible.

Si queréis ampliar y ver las coincidencias con la situación actual, el enlace a  la Wikipedia.

La historia del 1º de mayo, acompañada de la maravillosa voz de Mercedes Sosa

La Red Pública

A %d blogueros les gusta esto: