ELECCIONS SINDICALS PERSONAL FUNCIONARI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2015

El proper dia 26 de febrer de 2015 es celebraran les eleccions sindicals del personal funcionari de la Generalitat de Catalunya.

Els sindicats i CCOO per descomptat, us han explicat les qüestions pràctiques: el vot per correu,les dues taules amb les candidatures dels serveis centrals i els serveis territorials, la importància de participar…per tant nosaltres no insistirem en aquests aspectes i ens fixarem en d’altres

Per què serveix un sindicat?

Feu una mica de repàs a la història recent, a la nostra. Recordeu la força del personal laboral? Recordeu les primeres vagues que feien, les manifestacions, les concentracions? Recordeu la manera com es va organitzar el personal laboral a nivell estatal. Recordeu el primer conveni col·lectiu, resultat d’aquesta negociació i el segon, tots dos fantàstics i pioners, recordeu  alguns de vosaltres i els altres, els que sou més joves, els que mai heu sentit aquesta força del personal laboral, pregunteu i assabenteu-vos.

Direu:

– Per què parlem de personal laboral ara, a les eleccions de funcionaris?

Doncs, perquè gràcies a les lluites i les conquestes del personal laboral, els funcionaris van poder plantejar les seves sense que sonéssim a extraterrestres, ja que eren drets que estaven exercint els  companys que treballaven al costat. I al final va sorgir l’EBEB, homogeneïtzació de condicions, drets…

Bé, ara les coses no són com a l’any 1975. El personal laboral ha perdut una part important de la seva força. En els llocs administratius està a “extingir” i en altres àmbits, com als nostres parcs de carreteres, aquest govern està decidit a tirar endavant les privatitzacions i amb elles la desaparició del seu personal laboral.

Ara, potser és l’hora dels funcionaris, també en perill d’extinció.  Dels empleats pùblics. De posar-se dempeus i fer front a les humiliacions de que són objecte contínuament per part dels actuals polítics que ens governen (estatal i autonòmicament) i dels que els hi donen suport, de les arbitrarietats a les que darrerament ens té acostumats les direccions successives de la Funció Pública catalana: ara us dono, ara us trec, ara no negocio, ara “no toca”…molt lamentable.

Ara és l’hora de que els sindicats, a més d’ocupar-se del drets laborals, què són vitals per si mateixos i pel que suposa en la defensa dels serveis públics, ens ocupem també de situar als empleats públics en el lloc que els hi pertoca: com a garants, davant de la ciutadania, d’uns serveis públics independents dels gestors polítics del moment, de qualitat, on la transparència sigui un actuar quotidià i no una paraula buida i la corrupció sols una qüestió individual i mai una xarxa que podreix el sistema.

Això no ho pot plantejar qualsevol sindicat i menys un sindicat corporatiu. No hem de permetre cap corrupció, sobre tot en el nostre entorn, sobre tot respecte a nosaltres mateixos. Hem de ser nosaltres els que tinguem una alta estima i valoració envers a nosaltres mateixos.

Un sindicat serveix per canviar totes aquestes coses que no són justes. Al menys CCOO. I ho fa en tots els àmbits en els que com a conseqüència de les eleccions, hem d’estar treballant: Funció Pública i totes les comissions de treball, els comitès de seguretat i salut, els grups de treball de formació…etc. i en el dia a dia, a on els delegats/es estan ajudant, compartint problemes, patiments i de tant en tant, per què no dir-ho, algunes alegries també.

Això sols es pot aconseguir amb la participació, però no una participació qualsevol. Votant, sí, però millor com a afiliats, fent feina en les seccions sindicals i encara molt millor com a candidats, per a poder desenvolupar les vostres capacitats des de l’ àmbit que més us agradi, en el que desitgeu formar-vos o en el que us considereu capacitats: salut laboral, mútues, formació, polítiques de gènere, sostenibilitat, medi ambient, mobilitat, urbanisme, gestió de residus..etc. El nostre Departament de Territori i Sostenibilitat (TES) té tantes competències que resulta molt fàcil trobar un àmbit que ens agradi.

Per això serveix un sindicat. A CCOO el sindicat som nosaltres, un a un, individualment i com a grup, com a col·lectiu que fa propostes, iniciatives, fent-nos activistes, construint el que volem, generant intel·ligència col·lectiva, un concepte que ens agrada molt, perquè organitzats, fem grup, fem xarxa, aconseguirem tot aquest futur que dia a dia, llei a llei, veiem com els poders econòmics i els seus representants polítics, ho estan decapitant, tallant sàdicament com si fos un cos al que es pot destrossar, membre a membre, òrgan a òrgan fins que no quedi res, sols un organisme mecànic.

No és aquest futur el que esperaven. Ni per a nosaltres ni per als que venen darrere nostre.

I els empleats públics, en tot aquest procés tant injust, tant dolorós, tant cruel, hem d’adoptar un rol essencial i brillant. D’altra manera no hi haurà futur.

Nosaltres ho sabem molt més que ningú. I aquí està part de la nostra força i la nostra responsabilitat.

Comencem a exercir-la, mantenint, impulsant i malauradament ara, defensant els serveis públics com a tals. Necessitem persones amb idees noves, perquè avui en dia els polítics i els poders que ens volen eliminar s’organitzen globalment, d’una manera molt dinàmica, “líquida”, fent passar per noves, idees molt i molt antigues, construint un discurs que diuen que és l’ únic possible. No, mai existeix un únic discurs sobre res. Per això necessitem construir sinèrgies, pensar globalment i actuar localment, ajudant-nos, utilitzant la nostra força, els nostres mitjans de comunicació propis, com aquest bloc de la Red Pública, tots els recursos que tenim al nostre abast. I si no en tenim, els inventem.

Es la proposta que us fa CCOO. Fer-vos protagonistes de la vostra pròpia història. De la nostra. En comú.

Ja sabeu que estem aquí per rebre les vostre opinions.

Molt bo per recordar… o potser per descobrir. La mítica Mandrágora. Krahe, Sabina y Pérez. Fantàstics.

La Red Pública

Anuncios

Informació personal OAC (Oficina Atenció al Ciutadà) i AHC (Agència de l’Habitatge de Catalunya))

Al Departament de Territori i Sostenibilitat, CCOO intentem treballar tenint en compte la unitat sindical. No sempre ho aconseguim, però sí ho hem fet a l’acord de mantenir reunions periòdiques entre les representants sindicals i els gestors del TES, per a tractar tota mena de temes, de funcionament intern, d’intercanvi d’informacions i de plantejaments de diverses problemàtiques que podem aportar tant les representants sindicals com els gestors del TES.

La voluntat i objectiu principal és poder resoldre, de la millor manera possible, qualsevol assumpte plantejat, sempre i quan estigui a l’abast de les competències del TES. Quan no és així podem dirigir-nos als òrgans competents, generalment Funció Pública i cas que no es resolguin, la representació sindical por seguir les vies que consideri oportunes.

Hem informat d’aquestes reunions i ho hem publicat al nostre bloc La Red Pública. Ho podeu trobar aquí, o aquí, i un altre respecte a la privatització dels parcs de carreteres

En tot cas, podeu mirar tots els post sota la categoria “assumptes interns Departament TES”

En aquest post us informarem bàsicament dels dos àmbits que donen títol al post: OAC (Oficina Atenció al Ciutadà) i Agència de l’Habitatge (AHC)

Hem tractat aquests temes en vàries reunions als darrers mesos, ja que han sorgit diversos problemes per al personal afectat.

CCOO van demanar fer una reunió conjunta amb l’Agència de l’Habitatge.

Aquesta reunió va tenir lloc el 27 de juliol, amb l’assistència de:

Agència de l’Habitatge: Núria Folch, Cap de RRHH i Jaume Forn Director de l’AHC

Departament TES: Agustí Paris, Subdirector de RRHH del departament TES en nom de Josep Solà, Director de Serveis

CCOO: Lourdes Vidrier, Delegada de CCOO de l’AHC, Olga Fernández, Delegada de CCOO del departament TES i Miguel Angel Cabezas, de l’executiva del Sector Generalitat de CCOO.

Desprès d’aquesta reunió varem convocar una assemblea conjunta TES/AHC als SSTT del c/ Aragó, amb poca assistència del personal afectat i la darrera reunió en què hem tractat aquests temes va ser el passat dilluns dia 6 d’octubre.

Us passem aquesta informació, que és la que ens ha estat facilitada pel Departament. Afecta a personal funcionari i personal interí. Tot el personal que ha quedat adscrit a l’ AHC.

L’adscripció d’aquest personal s’ha fet, aquesta vegada, amb un format diferent de l’utilitzat en altres agències, ens, empreses públiques…etc. on la majoria del personal que s’adscrivia, passava a laboral i s’incorporava a l’ens corresponent. El personal funcionari que no volia adquirir la condició de laboral, es quedava amb la seva condició funcionarial.

Ara, el personal adscrit, ocupa el mateix lloc físic, depèn funcionalment de l’AHC, però la seva nòmina la continua cobrant del Departament. Una situació força rara i que preveiem problemàtica.

No hi ha hagut negociació quant a les adscripcions. No hi ha hagut comunicació individual al personal afectat.

Aquesta és la informació quantitativa respecte a l’ACH de què disposem

AGÈNCIA DE L’HABITATGE

Total llocs adscrits………………………………..194

  • Càrrecs de comandament……………33 llocs
  • Caps de negociat………………………. 9 llocs
  • Càrrecs amb potestat pública……… 7 llocs d’ inspecció i control
  • Funcionaris reservats…………………. 26 llocs reservats

Llocs a extingir

  • Reservats base……………………..26
  • Llocs base ocupats…………………31
  • Llocs singulars……………………….22

Llocs a suprimir

  • A laboralitzar…………….13 (no reservats i ocupats provisionalment)
  • Personal interí……………36 (llocs ocupats per aquest personal)
  • Vacants……………………28 (26 llocs base + 2 singulars)

Totes aquestes dades ens han estat comunicades verbalment, per tant pot haver-hi alguna errada i fins i tot la possibilitat de modificacions.

Heu de tenir en compte que el personal interí adscrit a l’AHC, està a l’espera que finalitzi el procés de negociació del conveni col·lectiu de l’AHC.

Si teniu dubtes respecte a la vostra adscripció, pregunteu al Servei de RRHH. En teoria, les adscripcions s’han fet d’acord amb la llei de creació de l’Agència.

A CCOO, pensem que si per un costat s’estan suprimint i qüestionant el model d’empreses públiques i per l’altra es dediquen a crear-ne de noves, diu molt poc pel que respecte a la coherència i a un projecte consistent de futur.

Respecte a l’OAC

OFICINA ATENCIÓ AL CIUTADÀ: la implantació de la Oficina d’atenció al Ciutadà (OAC) als SSTT del c/ Aragó, també ha estat problemàtica. Hem tractat el tema en diverses reunions, incloses els CSSL (Comitè de Seguretat i Salut laboral) i hem informat puntualment

Resum del CSS del 17.06.2014

Resum de la reunió del CSS del 03.04.2014

Pel que respecte a les darreres reunions, hem parlat de qüestions com:

El dimensionament de les places. Per part del gestors del Departament, es considera que les 40 places són suficients.

La polivalència. CCOO, creu que es pot aplicar la polivalència i pot ser positiva en diversos serveis i condicions de treball, però en aquest cas, per les característiques d’especialització i complexitat de determinades funcions, ni és convenient ni resultarà efectiva.

Hem manifestat el nostre desacord, hem raonat els motius i hem subratllat el previsible fracàs d’aquesta mesura, però inexplicablement el Departament ha decidit tirar endavant.

Una de les coses que van demanar insistentment és que s’informés al personal. Sabem que es va convocar una reunió de RRHH per a facilitar aquesta informació, per tant assumint que molts dubtes respecte a la implantació de l’OAC, han quedat resoltes.

Una altra cosa és respecte al seu funcionament, per això, us animo a tots/es a informar-nos de qualsevol problemàtica relacionada, sigui de l’àmbit que sigui: laboral, organitzativa, de salut…
Ja sabeu que s’han convocat les 28 places de personal funcionari amb nivell 16, aprovades a la RLT, que eren temporals. Hores d’ara, falten 4 places, que es tornaran a convocar. La resta, estan pendents de l’anàlisi de currículum i l’entrevista. Desprès d’això es farà comissió de serveis per un temps de 2 anys.

El personal interí, 10 persones, treballa amb la disminució salarial del 15% i amb la seva categoria corresponent, cobrant únicament el complement d’atenció al públic.

El personal laboral, actualment dues persones, no percep cap compensació. CCOO, estem estudiant alternatives per tal de compensar aquesta discriminació i farem propostes al respecte. Si es vol resoldre, es pot. Totes les possibles solucions, passen pel conveni col·lectiu.

Recordeu, però, que l’acord és que tothom pot decidir si vol o no estar en aquests llocs de treballs. És voluntari.

Qualsevol dubte, ens ho podeu preguntar.

Olga Fernández

La boda del Conseller Santi Vila i els drets socio-laborals

Fa un mesos i coincidint amb la celebració dels actes del Dia de l’Orgull Gai a Catalunya o potser puc dir de les festes de l’Orgull Gai, el nostre conseller, Santi Vila va celebrar la seva boda amb el seu company.

Donat que ja han passat uns mesos des de l’esdevinement i aprofitant que el Parlament de Catalunya aprovarà la Llei contra la LGTfòbia (Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals), vull compartir amb tots vosaltres algunes de les reflexions que, xerrant amb companys i amics, em van fer pensar en aquesta relació que dona títol al post.

Vagi per endavant la meva felicitació i el desig de felicitat per a la parella.

Dit això, vaig per feina. De les 2/3 fotos oficials que es van distribuir, què us crida la atenció?

Boda Santi Vila vista general

A mi, el primer que em va cridar l’ atenció va ser l’assistència de la cúpula del partit del conseller, CiU i de la ministra de Foment, Ana Pastor, que segons diuen, manté una relació cordial amb el Conseller.

Preguntareu, què té d’estrany si són els amics/companys del conseller?. No hauria de tenir res d’estrany, però ho té, perquè CiU com a partir conservador i de dretes fa molt poc que ha “flexibilitat” la seva postura respecte a la homosexualitat i hem de recordar que els diputats de CiU es van abstenir durant la votació de la llei de matrimonis homonexuals que el Govern del president Zapatero va presentar al Congrés dels Diputats, l’any 2005.

Recordeu que el Congrés va aprovar la llei, el Senat la va vetar, amb la proposició del diputat de CiU, Jordi Casas i va tornar al senat on va ser aprovada definitivament, amb el vot favorable de dos diputats de CiU. La resta es va abstenir i/o votar en contra. Hi havia 10 diputats de CiU: 4 de Unió i 6 convergents. Dels 6 convergents, 4 es van abstenir. Naturalment, Unió amb el seu President Duran Lleida, un home radicalment homófob, va votar en contra. En aquell moment, CiU, ni tan sols va voler fer públiques les seves esmenes.

El PP va presentar recurs d’inconstitucionalitat, es van fer manifestacions,  van rebatre la llei amb arguments tant prehistòrics i dolents que inclús van haver de retractar-se, etc…etc.

Sabem que el Conseller Vila va estar fora de l’armari i és impulsor, dintre del seu propi partit, del col·lectiu homosexual Convergais i és important que polítics i alcaldes de moltes ciutats europees hagin declarat obertament la seva homosexualitat, como els alcaldes de Paris, Berlin, Zurich, Reikiavic, Hamburgo, o de ciutats espanyoles com Ciudad Real i Canarias, però, torno a la boda, veig les fotos i em sembla molt incoherent i amb una capa superposada d’hipocresia

M’alegro que aquesta boda ja no sigui un escàndol i espero que un dia ja no tingui cap importància pública i ningú hagi d’assumir res respecte a la seva sexualitat, i m’alegro que partits de dretes i conservadors com Convergència hagin evolucionat i ara acceptin quelcom que fa molt poc rebutjaven i combatien.

Perquè mentre ho feien, moltes persones homosexuals, dones i homes activistes progressistes i d’esquerres van lluitar pels drets del homosexuals, sacrificant la seva comoditat i algunes la seva pròpia vida, per arribar al “aquí i ara” on moltes coses ja estan fetes.

Santi Vila boda. Ana PastorI ara sembla que és moda reivindicar allò de que cada qual faci el que vulgui, i diuen que el més important és ser persones i que la opció sexual és quelcom individual i critiquen l’existència dels col·lectius LGBT que defensen la igualtat. No diuen però, que la discriminació que pateixen no és per ser persones, sinó per la seva opció sexual i no diuen que potser ara poden parlar d’aquesta manera perquè va haver-hi altres que van utilitzar i reivindicar paraules despectives com maricons i bolleres i les van fer seves per apropiar-se d’un arma que s’utilitzava per despreciar-los.

I aquí arribo a la relació que vull establir amb el títol: podien parlar de l’avortament, de la llei del divorci, del matrimoni civil o dels drets cívics, dels drets laborals, decapitats per la Reforma Laboral (votada també per CiU) pels quals van morir molts companys i companyes… i ara sembla que ja no estan de moda. Sembla que mentre hi hagin altres que s’impliquen i reivindiquen, ja els hi va bé. Des de la seva comoditat, des de les seves excuses, des de el seu discurs cínic. No s’impliquen, però utilitzem tots aquells drets que altres van poder aconseguir amb el seu sacrifici. No s’impliquen, però s’aprofiten i a més es permeten criticar/criminalitzar als que continuen la lluita, perquè ara sabem que cap dret queda consolidat ad infinitum.

Està de moda dir que les persones aconsegueixen tot pel seu esforç individual i ni tan sols són conscients que la majoria de drets són producte de la lluita de generacions anteriors, a les que mai agraeixen res.

És perquè va haver-hi sindicats que els treballadors van començar a obtenir drets, perquè va haver-hi feministes, que les dones van començar a ser considerades com a ciutadania, perquè va haver-hi ecologistes, que ara parlem de canvi climàtic. Totes, persones que no van amagar-se, que van actuar, malgrat la por, o sense por i totes van ser perseguides i discriminades per ser treballadores, feministes, sindicalistes, homosexuals, ecologistes…

Digui el que digui ara la dreta conservadora, li devem (i li deuen) molt a tota aquesta gent, en molts àmbits socials i laborals. Cap reconeixement. Cap record. Cap per la seva part, però per a nosaltres, és la nostra herència i hem d’estar orgullosos, valorar-la i reivindicar-la, encara que la gaudim tots. Es diu generositat. I ho hem de dir, clara i directament.

Sobre tot ara, quan la idea és que els treballadors siguin neo-esclaus moderns alhora que parlen de moderníssimes tècniques de motivació i selecció de personal. Que els treballadors públics siguin els seus servidors polítics, mentre s’afanyen en fer-los desaparèixer. S’equivoquen, com s’han equivocat sempre amb els drets de ciutadania.

Veieu la analogia que volia compartir, oi?. L’aprofitament que fa la dreta de drets als que es va oposar frontalment i lo bonic que queda ara sortir a la foto, sense dir res.

Olga Fernández

 

 

DIRECCIÓ PÚBLICA PROFESSIONAL(dpp) : el model gerencial aplicat a les administracions catalanes

Al darrer post del bloc, titulat La Reforma de la Funció Pública Catalana: de Funció Pública (FP) a Funció Pública-Privada(FPP) ,us deia que la primera llei que impulsaria el Govern de CiU seria la de la direcció pública professional(dpp).

Aquí teniu la nota informativa del Govern impulsant aquesta figura, en la que diu això:

“… la direcció pública es configura com un dels elements bàsics per impulsar altres mesures de modernització dels serveis públics. Aquest nou espai directiu ha d’orientar i afavorir la implantació de les estratègies de reforma que afecten al conjunt d’administracions públiques catalanes, basades també en el rendiment de comptes, l’eficiència, la racionalització i simplificació organitzativa, l’adaptabilitat, la cultura de la innovació i el foment de la col·laboració público-privada. El compromís i l’alineació dels directius públics en la gestió del canvi constitueixen una de les claus de l’èxit de la reforma de l’Administració pública i del seu sector públic…”

Els subratllats són meus. Aquesta gent, els de la dpp, s’encarregaran de fer els canvis necessaris per a dur a terme la Reforma que vol implantar el Govern actual i seran càrrecs molt dependents políticament.

Penseu que estem parlant de totes les administracions catalanes.

També us deia a l’anterior post que la FERA, ja té redactada una proposta de 15 pàgines de l’ ESTATUT DE LA DIRECCIÓ PÚBLICA PROFESIONAL (dpp)

Recordareu que La FERA és un espai impulsat per l’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP), i us posava la seva pàgina de facebook  i el prezi, que explica l’elecció de la nova junta per al període 2014/2017,

Avui, en aquest post, simplement apuntaré dues coses:

(1)   Qui és qui a la Junta de la FERA

(2)   El text normatiu, de moment en format esborrany, que regula l’estatut de la “direcció pública professional de Catalunya” (dpp) i que consta de 23 articles ordenats en quatre capítols.

L’anàlisi d’aquest text ho faré més endavant. Ara per ara, us ho deixo aquí per a què ho llegiu si voleu i especialment perquè puguem comprovar, quan el Govern tregui el seu text, si es diferencia en alguna cosa. Farem el joc de trobar les 7 diferències.

Anem, doncs

  1. La Junta directiva de l’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP)

– Joan Henrich, president
– Meritxell Masó, Josep Ramon Morera i Miquel Salvador, vicepresidents
– Pere Mora, secretari
– Cristeta Domènech, tresorera

  • Joat Henrich, col·laborador acadèmic del IGDP(Instituto de Gobernanza y dirección pública de ESADE) y editor de PUBLIC
  • Meritxell Masó, secretària d’Administració i Funció Pública del Departament de Governació i Relacions Institucionals, des de 23-1-2013
  • Josep Ramon Morera. Responsable de planificació i projectes. Escola d’Administració Pública de Catalunya
  • Miquel Salvador professor de Ciència Política i de l’Administració a l’ Universitat Pompeu Fabra
  • Cristeta Domènech, cap de l’àrea de Sistemes de Qualitat i de Gestió de la Direcció General de Modernització de l’Administració.

 També podeu veure els vocals, entre el que hi ha personal de Departament

– Victòria Alsina Burgués – David Àlvarez Carreño (referent a Girona)- Aurora Baena- Joan Barniol- Lluís Bertran- Xavier Bertrana- Antoni Biarnés (coordinador del FERA)- J. Pere Camino- Ramon Canal- Gerard-Felip Carné- Marta Clari- Alba Espílez- Jordi Foz- Eduard Gil- Jordi Graells- Àlex Grau (referent a Tarragona)- Pep Jané- Jordi Marín- Albert Martín- Jordi Matías- Joan Anton Montesinos- M. Carme Noguer- Isidre Obregon- Sílvia Oliveras- Mònica Reig- Valentí Sala (referent a Lleida)- Alba Sancho- Josep Simon- Josep Solà- Francesc Torrejón- Joan Vilà- Josep M. Vilalta- Pau Villòria
– Joan Xirau- Rafael de Yzaguirre.

Tal i com he dit moltes vegades: un “viva” a la diversitat. Escoles de negocis, càrrecs convergents majoritàriament i alguns d’altres partits. La innovació i el talent, objectius que repeteix contínuament aquesta gent, estan morts amb la uniformitat.

I aquí us faig un “còpia i pega” del text que, podeu apostar,  també copiarà el Govern de la Generalitat molt aviat. Un recomano llegir-ho amb atenció. Al link, ho podeu llegir més còmodament en pdf. i també trobareu la memòria que ho justifica i que és molt interessant.

Han fet un bon treball.

El text de l’ACGP, amb la memòria inclosa.

…però abans, música. Aquesta vegada, Amália Rodrigues. Lágrima.

  1. Llei de la Direcció Pública Professional de Catalunya

E XPOSICIÓ DE MOTIUS

CAPÍTOL I

Principis generals

Article 1

Objecte

1. Aquesta Llei té per objecte establir l’ordenació de la direcció pública professional en les administracions públiques catalanes i el seu sector públic i la regulació del règim jurídic aplicable a les persones que s’hi incorporen.

2. L’aplicació d’aquesta Llei en l’àmbit de les entitats locals, les universitats públiques i els organismes dependents o que hi són vinculats, s’ha d’entendre sense perjudici del respecte a l’autonomia local i universitària i a llurs potestats normatives i d’autoorganització.

Article 2

Definicions

1. La direcció pública professional de Catalunya està formada pel conjunt d’òrgans actius que vetllen per la consecució dels resultats dels serveis que tenen encomanats i que asseguren la posada en pràctica de les polítiques públiques, les normes i les directrius que emanen dels òrgans superiors, de govern o direcció política de cada administració pública o ens públic, mitjançant la participació directa en la seva formulació i l’exercici de competències pròpies i delegades que vinculen l’organització i comporten la direcció d’equips de persones, la gestió d’infraestructures o mitjans materials i l’execució del pressupost amb autonomia responsabilitat.

2. Correspon als llocs de treball de direcció pública professional l’execució de les decisions adoptades pels òrgans superiors, de govern o direcció política de les administracions públiques catalanes i de la seva organització instrumental, la planificació i coordinació d’activitats i l’avaluació, la proposta i, si escau, la implementació de mesures d’innovació i millora en relació amb els serveis i activitats del seu àmbit competencial.

Article 3

Principis que informen la direcció pública professional

1. La direcció pública professional s’ha d’exercir servint amb objectivitat els interessos generals dels ciutadans amb subjecció i observança de l’ordenament jurídic, i d’acord amb els principis d’actuació següents:

a) Professionalitat i imparcialitat en l’exercici de les seves responsabilitats.

b) Eficàcia, eficiència i transparència en la gestió dels recursos encomanats.

c) Avaluació de la gestió i responsabilitat pels resultats.

2. Dins el ple respecte dels principis anteriors, aquesta llei faculta el directiu públic per a l’adopció de decisions discrecionals en funció de paràmetres o criteris valoratius basats en els seus coneixements en matèria de gestió pública i en la seva experiència professional.

Article 4

Àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei s’aplica a les persones que ocupen llocs de direcció pública professional al servei de les administracions públiques següents:

a) L’Administració de la Generalitat de Catalunya.

b) L’Administració local catalana.

c) Les universitats públiques catalanes.

2. Aquesta Llei també és d’aplicació al personal que ocupa llocs d’aquesta naturalesa en els organismes següents:

a) Els organismes públics i entitats autònomes adscrits i les entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia que sotmeten la seva activitat a l’ordenament jurídic privat i els ens públics institucionals vinculats o dependents de qualsevol de les administracions públiques esmentades.

b) Les societats mercantils, les fundacions i els consorcis, en les quals el conjunt de les administracions públiques catalanes hi tenen una participació majoritària.

A aquests efectes, s’entén que la participació és majoritària quan l’administració participa, directament o indirecta, en més d’un cinquanta per cent del seu pressupost anual, o bé del seu capital o fons patrimonial, o pot designar o disposa, per via estatutària, de la majoria dels representants amb dret a vot dels seus òrgans de govern. Per a la determinació d’aquest percentatge se sumaran les participacions corresponents a les entitats integrades en el sector públic de cada administració, en el cas que en el capital social o en el fons patrimoni al hi participin vàries d’aquestes.

3. Resten exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquest a Llei:

a) Els òrgans superiors, de govern o direcció política de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, les entitats locals i les universitats catalanes.

b) Els llocs de treball de personal eventual.

Article 5

Determinació dels llocs directius

1. Són llocs directius els que figuren, amb aquest caràcter, en els instruments d’ordenació i gestió que, a aquests efectes, disposin les institucions públiques previstes en l’article anterior.

2. En els instruments d’ordenació i gestió que escaigui s’hi contindrà per a cada lloc de direcció pública professional, com a mínim, la denominació, l’enquadrament organitzatiu o estructural, les funcions, la quantia de les retribucions fixes, el percentatge de la part variable i la identificació del règim i condicions laborals d’aplicació. Els instruments d’ordenació i gestió de la direcció pública han de ser objecte de publicació en la seu electrònica corporativa corres ponent.

3. Els òrgans superiors o de govern competents de les institucions públiques relacionades en l’article 4.1 han d’identificar els llocs de treball de direcció pública professional, mitjançant l’aplicació de les previsions contingudes en aquesta llei i dels criteris que estableixin en exercici de les seves potestats d’organització i reglamentària.

Article 6

Règim jurídic

1. El règim jurídic aplicable als llocs directius en les institucions públiques a les qual fa referència l’article 4 es regeix per aquesta Llei i per les disposicions reglamentàries que la desenvolupin.

2. Els llocs directius en les institucions públiques a les quals fa referència l’article 4.2 es regeixen pel dret laboral i mercantil i, a més, per les disposicions d’aquesta llei que els siguin aplicables.

3. A les persones que ocupen llocs de direcció pública professional no els és d’aplicació el règim jurídic del personal eventual.

4. El règim jurídic i la determinació de les condicions de treball de la direcció pública professional de Catalunya, en cap cas, no tenen la consideració de matèria objecte de negociació.

Article 7

Règim de responsabilitats

El directiu públic professional de Catalunya està subjecte a la responsabilitat per la gestió i control de resultats, en funció dels objectius que li han estat assignats i pel funcionament de l’organització que dirigeix, en termes d’eficàcia i eficiència.

Article 8

Règim d’incompatibilitats

Les persones que exerceixen la direcció pública professional resten subjectes al règim d’incompatibilitats i de declaració de béns i activitats aplicable als alts càrrecs de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, llevat que ocupin llocs de direcció pública professional reservats a personal funcionar i, supòsit en el qual els serà d’aplicació la legislació que correspongui.

Article 9

Condició de directiu públic professional de Catalunya

1. Les persones interessades poden accedir a la condició de directiu públic professional de Catalunya d’acord amb els requisits i el procediment que s’estableixin reglamentàriament, amb la finalitat d’acreditar que disposen del perfil professional, les competències, la formació i, si escau, l’experiència adequats per a l’exercici de la direcció pública.

2. Per accedir a la condició de directiu públic professional les persones aspirants han de reunir els coneixements, la capacitació i l’experiència professional previstos en l’article 11 o han d’haver estat titulars de llocs declarats de direcció pública professional, durant el termini mínim de dos mandats o vuit anys.

3. El Govern de la Generalitat, mitjançant Decret i amb la proposta prèvia del Consell Català de la Direcció Pública, regularà el sistema d’habilitacions directives de l’Institut de Direcció Pública de Catalunya i els criteris d’homologació de cursos o programes de formació directiva organitzats per d’altres institucions públiques o privades.

CAPÍTOL II

Designació i acreditació

Article 10

Procediments de designació

1. Els procediments de designació de directius públics professionals es subjectaran als principis de competència i mèrit professional,d’acord amb el que preveu aquesta Llei i la normativa reglamentària que la desplegui.

2. Amb caràcter previ a la designació del directiu públic s’ha de dur a terme un procés d’acreditació de competències professionals davant l’Institut de Direcció Pública de Catalunya.

3. Els processos d’acreditació tenen com a objectiu verificar la idoneïtat de les persones candidates en el sentit de comprovar que disposen del perfil, la competència professional i, si escau, de l’experiència adequada per a l’exercici de la funció directiva.

4. Els procediments de designació de directius públics professionals tenen caràcter obert per a totes les persones que complexin els requisits de participació i estan sotmesos al principi de publicitat als efectes de garantir la lliure concurrència de persones candidates.

Article 11

Convocatòries per a la designació de directius públics professionals

1. Les convocatòries per a la designació de directius públics professionals faran constar, com a mínim, la denominació del lloc, les funcions, el perfil i la competència professional requerida per a la seva ocupació així com els requisits de participació i les capacitats, habilitats i nivell d’experiència objecte de valoració. Les convocatòries s’han de publicar en la seu electrònica corporativa de l’administració, organisme o entitat convocant.

2. Per poder participar en les convocatòries per a la designació dels directius públics professionals cal complir els requisits generals d’accés a l’ocupació pública i, s’exigirà, com a mínim:

a) Estar en possessió del títol universitari de grau que es determini.

b) Disposar de l’acreditació directiva emesa per l’Institut de Direcció Pública de Catalunya.

3. L’òrgan competent designarà directament la persona candidata entre aquelles que han superat el llindar mínim de competències requerit per a l’exercici del lloc directiu acreditat d’acord amb les previsions de l’article 10.2.

Article 12

Nomenament o contractació de les persones designades

1. La designació de directius públics professionals en l’àmbit de les administracions públiques a què fa referència l’article 4.1 es formalitza mitjançant un nomenament de caràcter administratiu. La designació de directius públics professionals en l’àmbit de les entitats públiques i resta del sector públic a què fa referència l’article 4.2 es formalitza mitjançant un contracte laboral d’alta direcció, llevat que tinguin atribuïdes funcions d’autoritat o l’exercici de potestats públiques, cas en el qual es formalitzarà un nomenament de caràcter administratiu.

2. En el nomenament o contractació s’establirà de forma expressa la seva durada, les funcions i objectius generals que els correspon desenvolupar i la remissió al corresponent acord de gestió que se subscrigui.

Article 13

Durada del mandat

Cada administració pública, organisme o entitat, ha de determinar el període de designació dels seus directius públics professionals, que en cap cas excedirà dels cinc anys. Transcorregut aquest període, l’òrgan competent pel nomenament o designació, i sempre que constin avaluacions favorables de la seva gestió, pot prorrogar la permanència en el lloc de treball pel mateix termini i fins a dues vegades, després de les quals el lloc de directiu ha de ser

objecte de nova convocatòria, a la qual s’hi pot presentar la persona que ha exercit el càrrec.

CAPÍTOL III

Exercici de la direcció pública professional

Article 14

Situacions

1. El personal funcionari que accedeix a un càrrec de direcció pública professional és declarat en la situació administrativa de servei s especials, prevista en l’article 88 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública. El personal laboral fix al servei de les administracions i institucions públiques establertes en l’article 4 que ocupa llocs de direcció pública professional passa a la situació d’excedència forçosa amb reserva de lloc de treball.

2. El personal funcionari que perd la condició de directiu públic ha de reingressar al servei actiu mitjançant l’adscripció provisional a un lloc de treball de característiques similars a les del lloc de treball que ocupava abans del seu accés a la direcció pública.

Article 15

Acord de gestió

1. Un cop designada la persona que ha d’exercir la direcció pública, ha de subscriure un acord de gestió amb el seu superior jeràrquic, de vigència anyal o fracció coincident amb l’exercici pressupostari, proposat pel directiu públic, formalitzat per escrit i individualitzat, en el qual es contemplen els objectius que han d’assolir el directiu i l’organització que comanda i els indicadors que han de permetre avaluar-ne el compliment.

2. L’acord de gestió ha de concretar els compromisos adoptats pel directiu amb el seu superior i ha de descriure les àrees de resultat clau i els objectius de resultat esperats en termes de quantitat i qualitat i els recursos assignats per a la seva obtenció. En l’acord de gestió s’han d’identificar els mitjans de verificació dels indicadors de compliment.

Article 16

Avaluació de la gestió

1. L’acord de gestió ha de ser avaluat pel superior jeràrquic, en el termini màxim que es prevegi reglamentàriament després d’acabar l’exercici, mitjançant un document escrit en el qual s’hi ha de fer constar el grau d’acompliment dels objectius en una escala de quatre nivells, com a mínim, dels quals l’inferior ha de ser insatisfactori. En qualsevol cas, en l’informe d’avaluació s’hi poden afegir les observacions que vulgui formular el directiu.

2. L’assignació del nivell corresponent al grau d’assoliment dels objectius establerts és el que determina el percentatge de la part variable de les retribucions susceptible de ser percebuda, llevat de l’avaluació insatisfactòria que comporta la remoció del càrrec.

3. L’Institut de Direcció Pública de Catalunya ha de donar assistència i suport intern al procés d’avaluació de la gestió.

Article 17

Règim retributiu

1. El personal directiu professional té un règim retributiu propi que es determina reglamentàriament per part de cada administració pública per als seus directius i els dels organismes que hi estan vinculats, d’acord ambles previsions contingudes en aquesta Llei.

2. Les retribucions del personal directiu es componen d’una part fixa i una altra de variable. La part fixa s’ha de determinar d’acord amb la complexitat i l’abast de les funcions encomanades i les dificultats per reunir les capacitats requerides segons criteris del mercat. La part variable es determina, principalment, pels resultats assolits en exercici de la funció directiva, segons el grau d’acompliment dels compromisos recollits en l’acord de gestió, sense que en cap cas pugui superar el 20% de la part fixa, en còmput anyal. La part variable de les retribucions s’ha d’abonar amb caràcter diferit al tràmit d’avaluació de la gestió.

3. Les retribucions dels llocs de treball de direcció pública professional s’han d’ajustar, tant com sigui possible, als criteris del mercat laboral que s’apliquen per a la determinació de les retribucions dels llocs de treball del personal directiu del sector privat de naturalesa anàloga i a l’entorn socioeconòmic de Catalunya.

Article 18

Remoció

1. La remoció del directiu públic professional s’acorda per l’òrgan competent per a la designació, amb motivació prèvia de les causes que la justifiquen, en el supòsits següents:

a) L’existència d’una avaluació insatisfactòria de la seva gestió, en els termes que per aquest concepte estableixin les normes de desenvolupament de l’avaluació de directius.

b) L’extinció del lloc directiu, amb motiu d’una reestructuració organitzativa.

2. La remoció sense un informe que acrediti una avaluació no satisfactòria dóna dret a una indemnització, la quantia i les condicions de la qual s’ha d’establir reglamentàriament.

3. En el supòsit que es produeixi un canvi de titularitat en l’òrgan competent per a la designació d’un directiu públic, el nou titular de l’òrgan ha de deixar transcórrer un període de sis mesos per procedir, si ho considera necessari, a la remoció del directiu públic, llevat que el termini per concloure el seu mandat sigui inferior o incorri en incompliments greus dels objectius acordats inicialment.

CAPÍTOL IV

Competències en matèria de direcció pública professional

Article 19

Òrgans comuns a totes les administracions

1. Els òrgans comuns en matèria de direcció públic a professional són els que estenen el seu àmbit de competència a totes les administracions públiques catalanes.

2. Tenen la consideració d’òrgans comuns en matèria de direcció pública els següents:

a) El Govern.

b) El Consell Català de la Direcció Pública Professional (CCDPP).

c) L’Institut de Direcció Pública de Catalunya.

Article 20

El Govern

Correspon al Govern l’exercici de la potestat reglamentària en matèria de direcció pública professional en els supòsits previstos per aquesta llei i amb ple respecte a les potestats normatives i d’autoorganització exercides en aplicació de l’autonomia local i universitària. En qualsevol cas, les disposicions reglamentàries dictades pel Govern tindran caràcter supletori en aquelles administracions que no hagin exercit les seves potestats normatives.

Article 21

El Consell Català de la Direcció Pública Professional

1. El Consell Català de la Direcció Pública Professional (CCDPP) és l’òrgan tècnic col·legiat de coordinació, de consulta, de proposta i, si escau, d’execució en relació amb les qüestions que en matèria de direcció públic a professional poden afectar les administracions públiques catalanes i el seu sector públic.

2. El CCDPP està format per dotze membres, sis en representació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, quatre en representació de les entitats locals catalanes, designats pel Consell de Governs Locals i dos en representació de les universitats públiques de Catalunya, designats pel Consell Interuniversitari de Catalunya.

3. Són funcions del CCDPP:

a) Analitzar i informar els avantprojectes de lleis del Parlament de Catalunya en matèria de direcció pública, com també les manifestacions de la potestat reglamentària del Govern de la Generalitat i les potestats normatives locals en la matèria.

b) Impulsar una política de direcció pública professional comuna a totes les administracions catalanes.

c) Bescanviar experiència i unificar criteris de les diferents administracions públiques en matèria de direcció pública.

d) Desenvolupar estudis i informes sobre direcció pública professional.

e) Impulsar la unificació de criteris en matèria d’avaluació.

4. El CCDPP es regeix per les previsions contingudes en la normativa vigent en matèria d’òrgans col·legiats de l’Administració de la Generalitat i per a l’exercici de les seves comeses comptarà amb l’assistència i suport de l’Institut de Direcció Pública de Catalunya.

Article 22

L’Institut de Direcció Pública de Catalunya

1. Es crea l’Institut de Direcció Pública de Catalunya (IDPC), sense personificació diferenciada de l’Escola d’Administració Pública de

Catalunya, com a centre responsable del desenvolupament de la direcció pública professional a Catalunya i la formació en habilitats directives, amb la missió de vetllar perquè la selecció de directius públics es dugui a terme sota els principis previstos en aquesta Llei.

A aquests efectes l’IDPC actuarà amb independència funcional, imparcialitat i rigor tècnic i disposarà d’un òrgan decisori de caràcter col·legiat, en el qual hi han de ser presents representants de totes les administracions públiques catalanes.

2. A l’IDPC li correspon:

a) Fer el seguiment i l’anàlisi del desenvolupament de la direcció pública a Catalunya.

b) Donar suport i assistència al CCDPP i als processos d’avaluació de la gestió dels directius públics.

c) L’acreditació de la condició de directiu públic professional, d’acord amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament.

3. Es faculta el Govern per al desenvolupament reglamentari de l’organització i funcionament de l’IDPC que, en tot cas, ha de contemplar la presència i representació de les entitats locals i les universitats públiques de Catalunya.

Article 23

Competència per a la designació de les persones titulars d’òrgans directius

1. En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat , correspon:

a) Al Govern, a proposta de cada conseller, la designació de les persones titulars de les direccions de serveis i de la resta d’òrgans directius que tenen la consideració d’alt càrrec.

b) A cada conseller, la designació de les persones titulars d’òrgans directius del departament que no tenen la consideració d’alt càrrec.

2. En l’àmbit de l’Administració Local, correspon a l’òrgan electe que exerceix la presidència de cada entitat local, la designació de la persona titular de la gerència corporativa, com també de la resta d’òrgans directius de l’entitat.

3. En l’àmbit de cada universitat, correspon al/la rector/a, d’acord amb el Consell Social, la proposta i designació de la persona titular de la gerència corporativa i de la resta d’òrgans directius.

4. En l’àmbit dels organismes relacionats en l’article 4.2, el nomenament de les persones titulars d’òrgans directius correspon als òrgans col·legiats de Govern previstos en les disposicions que en regulen el funcionament.

Disposició addicional

(Opció A)

Òrgans directius de les administracions públiques de Catalunya

1. Sense perjudici de les previsions contingudes en l’article 5.3, tenen la consideració d’òrgans directius i resten sotmesos a l’aplicació de les previsions contingudes en aquesta llei els llocs de treball següents:

a) Les direccions de serveis dels departaments de l’Administració de la Generalitat.

b) Les gerències i direccions d’àrea de les entitats locals subordinades directament als òrgans de govern i de direcció política i els òrgans directius de les grans ciutats.

c) Les gerències subordinades directament als òrgans de govern de les universitats públiques de Catalunya.

d) Els òrgans unipersonals de direcció dels organismes relacionats en l’article 4.2.

2. Igualment tenen la consideració d’òrgans directius els càrrecs següents:

a) director/a de centre docent

b) director/a d’hospital i d’equip d’atenció primària de salut

c) director/a de centre penitenciari

d) director/a de centre de menors

Olga Fernández

 

La Reforma de la Funció Pública Catalana: de Funció Pública (FP) a Funció Públic-Privada (FPP)

El 7 de mayo de 2013, la vicepresidenta del Govern de CiU, Joana Ortega, daba una conferencia en ESADE, titulada “Quina administració pública per a Catalunya?: visió per a un futur proper,con motivo de la 10ª promoción del màster en Dirección pública del Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE (l’Executive Master in Public Administration (EMPA)

Aquí el texto, en catalán, publicado por el Gabinet de la Presidència.

El 17 de mayo, la comissió d’experts per a la reforma de l’administració pública i el seu sector públic, le hacía entrega a la vicepresidenta Ortega del informe elaborado con fecha 30 de abril de 2013

En la Red Pública, publiqué un análisis en fecha 17 de junio de 2013, señalando las falacias, a mi entender, que contenía, así como también los aspectos que realmente podrían mejorar en la Administración Pública catalana.

El lunes 2 de junio de 2014, la Vicepresidenta Ortega del Govern de CiU, comparece en la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya para informar que el Gobierno aprobará esta Reforma, lo cuál hacen al día siguiente, 3 de junio

En este link, podéis seguir su intervención y la de todos los grupos parlamentarios. Luego, podéis leer y analizar cómodamente en la Web de la Generalitat del Departament de Governació i Relacions Institucionals, el plan presentado,  que han dividido en 9 ejes vertebradores:

– (1)Transparencia,(2) ética, (3)RRHH,(4) Dirección pública profesional, (5)Gobierno digital y simplificación de la tramitación administrativa, (6)organización de la Administración de la Generalitat de Catalunya,(7) Sector público de la Generalitat de Catalunya,(8) Colaboración Públicoprivada

Cada uno de estos ejes consta de tres partes: objetivos, descripción y relación de actuaciones

Quizás debería comenzar por alguno de los ejes que afectan más a las condiciones laborales, como recursos humanos, dirección pública profesional… pero lo voy a hacer por el que considero que es la base ideológica que sustenta y justifica toda esta Reforma: la colaboración públicoprivada.

Creo que la parafernalia de pedir un informe a una determinada comisión de expertos (ver el análisis en el primer punto,sobre estesesgo), se realiza como justificante para iniciar esta demolición controlada de la Función Pública catalana.

Analizaré también los otros “ejes,”en sucesivos post. No todos, porque algunos, se han incluido únicamente para maquillar lo feo del asunto: la transparencia, la ética o el Gobierno digital y simplificación de la tramitación administrativa, son ámbitos en los que ya se está trabajando y que implican una mejora “técnica” de las administraciones públicas. Simplemente son inherentes a ellas.

Así que me quedará para sucesivos post hablar de (3) RRHH, (4) Dirección pública profesional, (6) organización de la Administración de la Generalitat de Catalunya, (7) Sector público de la Generalitat de Catalunya.

1         Las justificaciones

Como dice la vicepresidenta en su conferencia en ESADE, pagina 2, párrafo 1º, es muy legítimo que cada partido político tenga su posición ideológica sobre el funcionamiento del estado, pero ella niega su posición neoliberal diciendo que “…ni res semblant”, sino solo una posición “…humanista y social…”

EsadePreparando la documentación para redactar este post, encontré muchas veces esta misma excusa. Si no fuera por la gravedad del tema, hasta me parecería tierno. Pero el tema es grave y a los empleados públicos nos afecta doblemente: como tales y como ciudadanía. Simplemente no se atreven a reconocer que sus bases ideológicas para plantear esta Reforma, ni siquiera se basan en una ideología neoliberal, sino ultraliberal: el tacherismo (Margaret Thatcher) más rancio y mil veces fracasado, para nuestra desgracia. Fracasado en el Reino Unido, en Suecia y aquí, en esta Catalunya nuestra en dónde ya se ha aplicado y les llena de orgullo y satisfacción que la Generalitat sea pionera.

Sin embargo si abrís el link de la Web de la Generalitat, en el eje “col.laboració publicoprivada”, encontraréis que los tres apartados que se analizan en todos los ejes: objetivos, descripción y relación de actuaciones, no tienen ningún link asociado, como si estuviéramos en los albores de esta gran propuesta y no se hubiera hecho nada. En los demás ejes aparecen links que nos informan de las actuaciones realizadas, incluso si tienen poco que ver con el tema.
¿Por qué? Muy sencillo: porque casi todo lo que se ha hecho ha sido un completo desastre y quedaría fatal publicitarlo de esta manera. Dónde sí mencionan algunos ejemplos, en concreto el sanitario y el educativo es en la comparecencia parlamentaria. Pensarán, con buen criterio, que pocas personas lo oirán. Yo lo he oído e intentaré explicarlo.

2         La colaboración Público-Privada (CPP): definición y bases

Vamos con una de las posibles definiciones de la Colaboración Público-Privada o en sus siglas en inglés, como gustan de llamarla: PPP( Public-Private Partnerships)

Contrato a largo término entre un agente del sector público y una entidad  privada cuya finalidad es proveer un servicio o recurso público en dónde  la parte privada asume un riesgo significativo y la responsabilidad de la gestión, y la Administración es la responsable.

Esta definición ya contiene la falacia base: la parte privada no asume ningún riesgo. Ninguno. Es la cuadratura del círculo del sistema capitalista: el beneficio sin riesgo.

El capitalismo se basa en que alguien, pongamos que una empresa, asume un riesgo propio, habitualmente un capital, para obtener un beneficio. Si la cosa sale bien, obtiene ese beneficio. Si sale mal, no obtiene ese beneficio y además pierde su capital. Ese es el riesgo.

 

El Roto

El Roto

En la CPP, se produce el ideal: no hay riesgo. La empresa gestiona, por largos períodos de tiempo y generalmente con contratos muy ventajosos. Y siempre tiene beneficio. Ese es el objetivo. Y cuando no hay beneficio, por quiebra, por mala gestión, por abuso, por codicia, por voracidad…ahí está mamá estado (o sea, todos nosotros) que viene al rescate para hacerse cargo de las pérdidas y del servicio porque, y aquí está el gran truco, no puede dejar de hacerlo. No es posible cerrar un hospital y dejar una comarca sin asistencia sanitaria, ni cerrar una autopista o dejar de distribuir agua a la población. El estado no puede decir simplemente:

– como la empresa tal ha fallado, ya no damos este servicio: no hay hospital en esta comarca o este puerto se cierra, o ya no hay agua para esta ciudad.

No puede hacerlo, así que se hace cargo de los gastos, sean los que sean y a volver a tirar millas. Es lo que actualmente se viene llamando quedarse con las ganancias y socializar las pérdidas. Estos son, sencillamente los dos ejes principales de la denominada CPP

Y el motivo, no tiene nada que ver con la eficiencia, eficacia y palabras similares. Tiene que ver con otra cosa: la retirada del servicio público de cualquier “nicho” que implique un negocio y su entrega a un sector privado, (antes grandes multinacionales, pero ahora puede ser cualquier fondo de inversión, como los “fondos buitres”) cuyo principal objetivo, como es lógico, consiste en obtener beneficios.

Y las grandes multinacionales aún se iban repartiendo beneficios en un largo período de tiempo, pero los fondos de inversión, esos denominados “buitres” están diseñados para obtener beneficios prontos y rápidos. Luego se van y a otra cosa mariposa. Pero nosotros nos quedamos

Crónica del diario “Ara”, en dónde se explica todo el entramado sanitario y qué fondos de capital riesgo se quedan con los hospitales.

Añadamos a todo esto las puertas giratorias. Ahora estoy dirigiendo una administración y mañana voy a la empresa privada que yo mismo he favorecido en una CPP o a la inversa. Una práctica que se ha consolidado prácticamente en todas las administraciones, sin que a nadie se le caiga la cara de vergüenza.

Para la ciudadanía, sólo implica pérdidas: de acceso universal, de equidad, de accesibilidad, de gratuidad, de dinero, de participación…

Con esta base estratégica todos los demás ejes de análisis de esta Reforma, adquieren otra significación diferente. La ética no es ética, la transparencia no es transparencia , las personas son recursos humanos o “capital humano” y la credibilidad de una reforma que realmente podría abordar muchos de los problemas que tiene planteada la Función Pública, que sí que tiene y que son abordables y solucionables, desciende a niveles mínimos. O se queda en lo puramente formal.

Para decirlo rápido y simplificado: aplicación de una ideología tacheriana, ya caduca y rechazada socialmente, a la Función Pública catalana que implicará la casi inmediata implementación de un modelo gerencial, una fórmula suficientemente probada y fracasada en otros ámbitos, como el sanitario, del que luego hablaremos

¿Colaboración públicoprivada? No. Diría absorción y fagocitación del socio privado en todos aquellos nichos en los que se pueda sacar algún beneficio. El resto se quedará en la público.

3         Los orígenes de la CPP

Quizás los podemos situar hace unos 150 años en las primeras concesiones para realizar obra pública, y la fórmula era que se daba participación a una empresa para construir o explotar determinadas infraestructuras públicas. La típica concesión.

Para no extenderme en este aspecto, os dejo un link a este detallado análisis sobre el tema realizado desde una perspectiva jurídico-histórica y por cierto favorable a la CPP.

Registra las variadas formulaciones que puede adquirir la CPP y que da lugar a diferentes modelos que se denominan por sus siglas en inglés según las tareas encomendadas a los operadores derivados: design (diseñar), Build (construir), Finance (financiar), Operate (gestionar), Own (poseer), Mantain (mantener) y Transfer (transferir).

Añadiría que constantemente se “inventan” nuevas formas.

Todas estas formulaciones las describe en su comparecencia parlamentaria el Secretari General del Departament de Governació i Relacions Institucionals.

4         La comparecencia parlamentaria

Podéis seguir todas las intervenciones en el link, y sacar conclusiones propias. Yo intento hacer mi resumen.

4.1        Joana Ortega, Vicepresidenta

Joana Ortega, hilvana sus 15’ con palabras vacías, en su mayor parte, llenas de tópicos y típicos términos economicistas tacherianos

– competencia, en lugar de cooperación

– orientación a resultados, en lugar de servicio público

– tecnificación, en lugar de formación y trabajo en equipo

– flexibilización y consenso, aunque ambos términos sean justamente los que menos practica FP, cosa que sufrimos día a día los empleados públicos.

Dice que están reduciendo muchas empresas públicas, aunque constantemente se creen otras, como la Agència de l’Habitatge en nuestro Departament. Seguramente se debe referir a los ERES en algunas  (INCASOL, TV3 …) o a la privatizando de otras, como el ACA, con el canon del agua, y los parques de carreteras nuestros o quizás el enorme fiasco en que se convirtió la privatización de ATLL, Aigües Ter-LLobregat.

joana-ortegaHabla de que no hay otra opción, ¡qué argumento más infantil!, de dinamizar la economía como función de las administraciones, de diálogo con el sector privado (¡qué entenderá esta mujer por diálogo!), y de consenso, otra palabra que no se ha practicado.

Y también menciona de pasada que llamará a los sindicatos; el hecho de que la Reforma se apruebe sin que hayan intervenido en nada, la desmiente absolutamente.

Quiere una administración del siglo XXI, con empleados del siglo IX, a los que les quita las pagas, ahora sí y mañana también, a los que desprecia continuamente, a los que cada día les recortan algún derecho y hacía los que siempre apunta su dedo culpabilizador.

La vicepresidenta explica que ha tenido en cuenta, además del informe del comité d’experts, otros dos documentos

a) El Informe del Consell Assesor para la reactivación económica y el creixement (CAREC)

b) El informe del Forum d’entitats per a la reforma de l’administració (FERA), un forum compuesto por entidades de la sociedad civil en dónde están las dos grandes escuelas de negocios, ESADE e IESE, algunos colegios profesionales, la patronal Cecot junto con la Cámara de Comercio y algunas asociaciones de técnicos y profesionales, además de la Taula del Tercer Sector Social.

Aquí lo tenéis. Un viva irónico a la diversidad.

La FERA tiene escrita su propuesta de 15 páginas del ESTATUT DE LA DIRECCIÓN PÚBLICA PROFESIONAL (dpp), que es obligatorio leer porque será la primera ley que se aprobará.

La FERA es un espacio impulsado por l’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP), aquí su página de facebook  realizado con motivo de la elección de la nueva junta para el período 2014/2017, que ya tiene elaborado un texto normativo (aunque sea en formato borrador), que regula el estatuto de la “direcció pública professional de Catalunya” (dpp) y consta de 23 artículos ordenados en cuatro capítulos.

Dejo este análisis sobre la dpp para el segundo post y sigo con la comparecencia parlamentaria.

4.2        LLuís Bertran i Saura Secretari General del Departament de Governació i Relacions Institucionals

La vicepresidenta Ortega deja la explicación práctica para LLuís Bertran i Saura, Secretari General del Departament de Governació i Relacions Institucionals.

Para facilitaros el trabajo, os dejo la temporalización de su intervención. Son 28’ de tiempo, que ordena según los nueve ejes.  He apuntado inicio/final (duración en minutos

1) Transparencia: 00,13/ 4,24 (4’)

2) Ética: 4,25/ 6,22 (2’)

3) RRHH: 6,26/12,28 (6’)

4) DPP: 12,37/14,34 ( 2’)

5) Govern digital i simplificació de la tramitació administrativa:14,40/17,21 (3’)

6) Innovació i talent: 17,27/21,36 (4’)

7) Organitació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya: 21,37/22,36 (1’)

8) Sector Públic de la Generalitt de Catalunya: 22,39/25,39 (3’)

9) Col.laboració público.privada: 25,41/28,56 /3’)

Destaco de su intervención, antes de pasar a analizar la CPP

  • Minuto 8´54´´en el eje 7, utiliza el eufemismo desvinculación/remoción, en lugar de despido para los funcionarios que no alcancen los objetivos marcados por la gerencia de turno.
  • Dpp (Dirección Pública Profesional). Aprobación inmediata. Cargos de confianza política y con competencia profesional: 13’

Lluís BertránAclaración dedicada a los incrédulos que no se acaban de creer que los funcionarios puedan ser despedidos por este motivo: remoción, según el diccionario de la RAE, significa en su segunda acepción:

  1. f. Der. Privación de cargo o empleo.

Sí, ya sé que diréis que hay leyes y que no es tan fácil, pero esto lo está diciendo un cargo político del Departament encargado de realizar esta Reforma en nombre del Gobierno de CiU. Y el Gobierno legisla. Y esta Reforma cuenta con el apoyo de la mayoría de grupos políticos: CiU, ERC, PP, Ciutadans.

Y conste que creo y defiendo que debemos pedir que a los empleados públicos, nos apliquen todas aquellas medidas disciplinarias contempladas en las diferentes leyes que lo regulan, ya sea el EBEB, ya sean los convenios, con sanciones y posibilidad de despido, siempre y cuando se demuestre. Como con cualquier otro trabajador. Nada más y nada menos. Repito que los funcionarios son la garantía para que el gobierno de turno no cambie a todos los empleados, cada vez que hay unas nuevas elecciones.

Considera que el sector público/privado compartimos los mismos objetivos, cuestión que me encantaría oír su explicación y que la Generalitat fue pionera en la utilización de diversas formas de CPP.

Esto es muy cierto, aunque como ya dije más arriba, no lo publicitan en la Web. Y pone los siguientes ejemplos:

-El modelo educativo, con los conciertos

-Los asistenciales con los contratos de gestión de servicios

-El financiamiento de infraestructuras con concesiones de obra pública, derechos de superficie para construir juzgados, prisiones, comisarías

– Arrendamientos operativos, como los trenes

Y…menciona como modelo paradigmático el sector salud, o sea lo que denomina modelo sanitario catalán.

Finalmente Bertrán, nos informa que ahora el Gobierno de CiU dará un paso más en la CPP con el llamado modelo de partenariado (PPP), que será más complejo. Y nos dice que este modelo está basado en la confianza (aquí me puse a temblar), el riesgo compartido (que ya expliqué más arriba) y los rendimientos evaluados por su impacto social, económico y ambiental, que explico más abajo.

4.3        Análisis de la intervención de Secretari General en el eje CPP

Comienzo por los ejemplos que menciona sobre sectores en dónde se han aplicado algunas de las modalidades de la CPP

El modelo de concertación educativa, en dónde la escuela pública fenece dolorosamente. Aquí, el informe de Mèdia. Cat, sobre los amplios y extensos criterios que el Govern de CiU utiliza para “concertar” a escuelas de élite, que ya han llegado a permitir (ya  justificar incluso con razones pedagógicas), la segregación por sexos.

Si Rosa Sensat y todo el movimiento de renovación pedagógica catalán levantaran la cabeza y vieran en qué situación nos encontramos…

 El modelo sanitario catalán, que dado que lo pone como paradigma de la CPP, me alargo un poco más.

Al modelo sanitario catalán, en realidad se le llama “modelo relacional”, o mejor dicho “mercado relacional”, ya que se basa en un sistema de relaciones entre las entidades del SNS, sustentado en relaciones de poder social entre personas que tienen responsabilidades. Muy opaco.

El ya clásico vídeo de cafèambllet sobre la corrupción sanitaria catalana

El artículo del periodista Alfons Quintà en el “debat.cat” cuyo título ya lo dice todo: Sanitat: Radicalització, destrucció i més cost assegurat

Mucho de esto ya estaba en el programa electoral de CiU para las elecciones de 2010. Aquí tenéis un documento colaborativo sobre eleccions al parlament de catalunya 2010 síntesi de les propostes programàtiques dels partits parlamentaris respecte al sistema de salut”

En fin, que como ejemplo paradigmático de las diversas aplicaciones de la CPP, es bueno. La sanidad pública catalana está en proceso acelerado de aniquilamiento, a lo que ha contribuido generosamente la CPP con el excelente trabajo del Conseller de Salut, Ruiz, que siempre ha actuado como si aún fuera el gerente de la patronal sanitaria catalana, para terror de sus asesores.

Ruiz, realiza el trabajo para el que fue nombrado por Artur Mas, tal como propugna nuestro President en este informe

Resultado: corrupción sanitaria con imputaciones judiciales, puertas giratorias continuas, dos hospitales, al menos, que han salido de la UVI gracias al dinero público, el proyecto fallido de desmembrar y finiquitar el ICS, retomado ahora en un  nuevo experimento en LLeida,u na vieja aspiración de la patronal sanitaria, listas de espera criminales e insoportables, cierre de plantas hospitalarias, infinitas clases de consorcios y entidades de provisión de servicios sanitarios, concesiones de centros de primaria a empresas de limpieza, derivaciones de hospitales públicos de aquellos más rentables a consorcios privados, centros privados funcionando en hospitales públicos, utilizando recursos de éstos últimos, una opacidad insultante en la comisión de investigación del Parlament que se creó para investigar la corrupción sanitaria…

Un auténtico desastre para la ciudadanía, para todos nosotros, ya sea en nuestra condición de pacientes, usuarios o simplemente ciudadanos.

Y el Secretari Beltrán, conoce perfectamente de qué está hablando, porque él trabajó 12 años en el ICS, y sabe hasta qué nivel de corrupción ha llegado este modelo sanitario catalán, denominado “modelo relacional”, en el que se siguen probando las diversas variedades de formulaciones de la CPP, incrementando un lucrativo negocio para algunos, e incrementando también también su nivel de ineficiencia.

Y por si alguien dice aquello tan tópico de que protestamos pero no proponemos, aquí os dejo otro documento colaborativo titulado “Propostes per a la regeneració del caràcter públic de la sanitat catalana”

El sistema sanitari en front la crisis : Problemes i propostes de millora per un autèntic Servei Nacional de Salut

Podría seguir ad infintum, pero creo que es suficiente.

La evaluación de los rendimientos evaluados por su impacto social, económico y ambiental

Lamentablemente se le olvidó decir al Secretari General que para las administraciones públicas el primer indicador para una evaluación es ofrecer un excelente servicio público, equitativo, universal y de calidad.

Y de paso y por el mismo precio, le digo al Secretario Bertrán que en su modelo tacheriano, la evaluación se ha convertido en una perversión, ya que la calidad y la excelencia forman parte de una ideología en la que los sistemas de información y evaluación son simplemente instrumentos de control profesional.

Hay un abismo entre la evaluación como parte de un proceso que permite dar sentido al trabajo realizado y esta neoevaluación como control. Sin más.

Y para finalizar, dos ejemplos de la vuelta atrás en esta CPP, que ahora se intenta impulsar en la Función Pública catalana… Y no voy a ir a ejemplos de Reino Unido, sino de aquí. Se trata de la dexesternalización/desprivatizacióno o reversión de servicios externalizados

El ejército, que lo ha hecho ya y en un ámbito que casi nadie cuestiona que sea más rentable externalizado, como es el del mantenimiento de vehículos y de transporte

– y la diferencia en el precio del agua, con gestión pública y con gestión privada.

Gana la gestión pública, como es lógico, ya que el mantra de una mayor eficiencia y eficacia del sector privado es, ha sido y será una auténtica falacia por mucho que lo digan las escuelas de negocio y lo repita alguna vez l’escola d’administració pública de Catalunya. Y más en nuestra época cuando el estado tiene que hacerse cargo de deuda privada. Hay que tener mucha cara para seguir con esta falacia

Pero no importan las pruebas empíricas que tanto en el nivel económico, social y ambiental nos dicen que ha sido un desastre. Sólo importa el negocio y la destrucción de las estructuras de estado, por si acaso un día Catalunya llega a ser independiente. Que todo esté vendido y bien vendido.

Por cierto, la Assemblea.cat, también realiza un resumen del informe de la comissió d’experts, elaborado por Josep Santamaría, aunque sin ningún tipo de valoración.

4.4        La intervención de los representantes de los grupos políticos parlamentarios

Un pequeño resumen de lo que dijeron los grupos parlamentarios. Si lo deseáis podéis ir directamente al link de su intervención

4.4.1      ERC: Sergi Sabrià de ERC

Un Ok a la Reforma. Pide consenso, especialmente con los sindicatos. La “dpp”, también la da por buena. Y en la CPP dice que “tenemos que ser valientes”.

4.4.2      PSC: Daniel Fernández

Comparte objetivos y necesidad de esta reforma integral.Tienen intención de apoyarla y piden un calendario para mayor rapidez. También piden diálogo sindical y empresarial.

4.4.3      PP: Pere Calbó

Comparten todos los principios, pero dice que falta la asignación recursos. Pide mayor rapidez en la reforma y recuerda que ya se ha iniciado en la Llei Omnibus. Acusa al gobierno de falta de credibilidad hacia los trabajadores públicos por la paga extra y por la nula explicación de los resultados del” pla de racionalització i ocupació”

4.4.4      IC-EUIA: Marc Vidal

Reforma sí, pero concertada con los empleados públicos y la complicidad de la sociedad.Pide un sector público que potencie la actividad productiva y que los servicios no sean negocios ni que el sector público entre en el sector de negocios que es del ámbito privado.Pide participación y diálogo y pone ejemplo negativo la Mesa Sectorial de la función pública. Habla del 15% de reducción salarial a los interinos, de la desconfianza de los empleados públicos y de la desregularización de los derechos de los empleados públicos.

4.4.5      Ciutadans: Carina Mejías

Conformes con el modelo gerencial y reducir el sector público.Pide agenda y dotación presupuestaria. Cuestiona la Dpp y pone como ejemplo el modelo francés en dónde sólo hay dos cargos políticos y el resto son técnicos que salen de la escuela de administración pública francesa. De la CPP, dice que se aplica poco y que está muy de acuerdo.

4.4.6      CUP: Isabel Vallet

No comparten los principios que rigen esta reforma. No comparten lo que pasa en el modelo sanitario, un servicio en donde se experimentó con la CPP. Critica el interinaje como modo de precarización de empleados públicos. CPP: le parece el tacherismo de los años 80 y dice que han fracasado. No es ninguna novedad ni ninguna modernidad. El consenso no ha existido en el sistema de salud, como ejemplo, por tanto no se creen este consenso. Solo se consensúa con los que piensen igual

4.4.7      CiU: Annabel Marcos

OK. Totalmente de acuerdo en todo. Muy necesaria la Reforma. Competitividad y modernidad como ejes. Todo es heredado. El modelo está orientado a la oferta, más que a la demanda, no es consensuado, no está orientado suficientemente a resultados. Código de buenas prácticas para empleados públicos. Simplificación y reordenación de RRHH.

Acabada la comparecencia, os dejo conunos links y artículos sobre la posición de CCOO, unos links a informativos y artículos de CCOO

Rechazo de CCOO educación a la propuesta de Reforma

Artículo de Sílvia Cegarra, responsable sector Generalitat de CCOO de Catalunya i Xesús González coordinador de l’Àrea Pública de CCOO de Catalunya en el “diario.es”

Y…esto es todo por hoy.

Ya sé que es un texto largo, pero aquí lo tenéis para consultar y revisar cuándo y cuántas veces queráis.  Creo que en los próximos meses, nos será de mucha utilidad.

Si queréis hacer comentarios o aportar nuevos datos…el blog está a vuestra disposición.

Olga Fernández

 

Privatitzar els parcs de carreteres: Catalunya en venda

El divendres 25 d’abril, la direcció política del Departament de Territori i Sostenibilitat (TES), representada pel Director de Serveis, Josep Font Solà i el Director General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre, Javier Flores Garcia, acompanyats pel Subdirector General d’Explotació Viària, Ferran Camps i el Subdirector de RRHH Agustí París, va convocar el Comitè intercentres (CI) de personal laboral per a informar als treballadors que aprofitant la finalització dels contractes amb les empreses privades que treballen actualment als parcs, han pensat que a la nova licitació eliminen el personal de les brigades d’alguns parcs, començant per la província de Lleida.

Pels que tingueu poca idea del que són, com són i que fan com a servei públic els parcs de carreteres, podeu llegir l’estudi que varem publicar a la Red Publica i que precisament es va fer amb la intenció d’evitar justament el que està passant ara. La proposta era declarar al personal com a serveis essencials. Mai es va fer, malgrat que el Departament assegura que ho va plantejar insistentment davant el Govern de CiU, però no ho varen acceptar, com sí que es va fer, aquest mateix any, amb el personal del centre de control de Vic.

El cas és que la informació que ens varen donar, suposaria:

– l’acomiadament del personal contractat

– La necessitat de recol.locar en algun lloc a la resta de personal fix que forma part de les brigades, ja que la seva feina passaria a ser desenvolupada per les empreses privades contractades.

La direcció del TES ens va explicar que únicament quedarien els encarregats i el vigilants d’explotació i conservació.

La interpretació que va fer tot el CI, unànimement, va ser clara: privatització dels parcs. Un segon pas (el primer ja existeix, donat que actualment part del treball ho fan empreses privades)

Ara començarien amb la província de Lleida i desprès s’estendria el model a tots el parcs de Catalunya.

La direcció del Departament va tenir especial cura en no mencionar la paraula “privatització”. Suposem que aquesta paraula, malgrat tot, encara resta vots.

¿Quins arguments?

– El principal: la impossibilitat de contractar personal necessari, degut al Decret del Govern.

Naturalment el CI, CCOO i la resta dels sindicats varem rebutjar tant les conseqüències com la argumentació, una mena de tautologia circular que comença i acaba en sí mateixa. El govern impedeix contractar, el departament necessita gent perquè hi ha feina i com no pot contractar perquè el govern ho ha decretat, doncs contracten la feina a una empresa privada!!!

El CI s’ha reunit i ha designat una comissió operativa per a fer el seguiment i els sindicats estem fent tota mena de gestions per a evitar aquesta bogeria.

Pensem que aquesta pot ser una excel·lent oportunitat per abordar tota la problemàtica dels parcs, amb qüestions que sempre es posen a la taula i que s’atribueixen al personal: hores extres, polivalència, horari…com si fos el personal qui decideix sobre aquests temes. No ho és, però si hem de parlar, parlarem de tot.

Ha de quedar clar que això no és un problema dels treballadors afectats de Lleida, sinó de tots els parcs de Catalunya i per extensió de tot el personal laboral, encara que en aquest moment pugui afectar directament als 6 companys d’Esterri amb contractes temporals, 1 altre company a Viella i als 10 companys amb contracte fix de Viella, Esterri i Tremp.

CCOO està fent tot el possible i l’ impossible per a portar aquest tema a una negociació, que és realment el lloc a on hauria d’haver estat. Una veritable i real negociació.

Tenim confiança en què la negociació donarà resultats i podrem evitar el desastre que significaria dur a terme aquesta idea en les condicions en què se’ns ha plantejat

Som conscients que això no treu l’angoixa que estan patint els treballadors directament afectats i de tota la resta que sabem que anirem darrera.

Aquest patiment, com d’altres vegades ja hem dit, és absolutament innecessari i ens sembla cruel.

Parlem d’acomiadaments i de possibles trasllats en un lloc (Viella) en què no hi res per fer trasllats. I sobretot parlem del absurd que implica que hi ha feina i que hi ha gent que ja l’està fent i que la fa molt bé, com sempre ha reconegut el Departament. De què parlem doncs?. De ideologia, tant sí com sí.

Parlem de portar a terme allò “d’aprimar” els serveis públics. Que solament quedi un cert control. Us sona?. Podeu llegir el post “un anàlisis sobre el informe del comité de expertos para la Reforma de la Administración de Catalunya” 

Us aclarirà molt de què va tot això.

Us demanem que tingueu confiança en el CI i el sindicats que ho formen, en espera d’aquestes negociacions, però també us hem de dir que, si malauradament no prosperessin, hem d’estar preparats per a realitzar totes aquelles accions necessàries perquè la nostra veu i els nostres arguments siguin coneguts i re-coneguts

Ho hem de fer pels nostres llocs de treball i per a la defensa d’un servei públic que novament, com ja comença a ser massa freqüent, ha de ser defensat i reivindicat pels empleats públics.

Hem de dir prou a la venda de Catalunya. Perquè Catalunya som la gent. I la gent no estem en venda.

Hi ha moltes altres coses per a aprofundir en la història i el funcionament del parcs de carreteres i farem més articles al respecte per a recordar, per exemple, que un dels consellers del nostre Departament anomenat Artur Mas (1995-1997), va encarregar un estudi a la consultora Artur Andersen (la cia. que va tenir que tancar per l’escàndol financer Enron i que a Espanya es va fusionar amb Deloitte), titulat “Projecte de definició de les bases del sistema de conservació i explotació de carreteres” on ja es parlava d’aquest model privatitzador. Anys desprès, al 2001, companys de CCOO, com José Luis Panizo i Paco Balmón entre d’altres, van lluitar al CI per a la conservació dels parcs com a servei públic, signant el denominat “Protocol de Reordenació dels Parcs”.

Aquestes i altres històries, convé tenir-les presents, per a coneixement dels que no ho saben i per a recordar-les els que ja ho sabien.

Seguirem.

La Red Pública

Aquí us fem un còpia i enganxa del full informatiu que va fer el CI

INFORMATIU DEL COMITÈ INTERCENTRES

Davant la informació que la Direcció del Departament ens va transmetre el passat 25 d’abril, el Comitè Intercentres reunit avui 6 de maig de 2014
Acorda:
Que els serveis que es presten des dels parcs de carreteres són essencials en quant a que no es poden deixar de prestar pel bon funcionament  de la xarxa viaria de la que la Generalitat és competent.
Que tota la plantilla que actualment treballa als 17 parcs és totalment necessària i, lluny de treure serveis com es proposa als parcs, el que caldria és dotar-los dels recursos humans necessaris i no per la via de la privatització sinó amb personal propi.
Què és possible que la gestió es pugui millorar i és competència de l’empresa trobar fórmules per si cal millorar la productivitat i reduir la despesa. El Comitè considera però, que els ajustos en cap cas han de passar per l’acomiadament de personal ni per la privatització del servei.!
El Comitè ha decidit igualment reunir-se amb els grups parlamentaris i fer una pregunta al Govern sobre si aquests serveis han de ser o no essencials i si té prevista la seva externalització com ho justifica.

Ara més que mai defensem el què és públic defensem una feina digna per tothom!

#TV3enlluita: “Acoso y derribo” a la catalana

Aquesta és una modesta crònica, redactada des de la informació rebuda per les xarxes socials.

1)     els fets

Un dimecres 28 de març de 2012, Brauli Duart,divertida biografía,va ser anomenat  president de la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals (CCMA), la Corpo en termes col·loquials, amb un pacte parlamentari PP-CiU i amb un objectiu: desmantellar i finiquitar TV3.

La manera en què es va fer la designació dels membres ja fixava aquest objectiu del govern de CiU, ja que el Consell Audiovisual de Catalunya(CAC), amb el seu acord 39/2012, de 21 de març,deia el següent al punt 2:

Lamentar que la proposta de candidatures en el seu conjunt aparegui  com a  resultat de l’aplicació de quotes de partit, visualitzada en la seva negociació, la qual cosa no s’adequa ni amb l’esperit de la Llei de la CCMA ni amb els criteris d’independència i de professionalitat que promou.

En aquest mateix acord,el Consell descartava la designació de Josep Puigbó, proposada per CiU, per incompatibilitat amb els seus negocis privats. El partit del Govern actual, té molt clar que això de les incompatibilitats és una paraula que en català significa la repugnància que experimenten dos persones o coses per unir-se entre si i no allò de l’impediment legal per a exercir una funció determinada o per a exercir dos o més càrrecs a l’hora. Comencem malament.

La Corpo també té la seva corresponent Comissió de Control parlamentària, amb aquesta composició .

El desmantellament previst, aquí a Catalunya, es fa a l’estil CiU, “sense presses, però sense pauses” i no a “lo bèstia”, com Canal 9, tancant de sobte o tele Madrid, acomiadant a la gent. Aquí, amb “calma, i sense alma”.

Aquesta aposta ideològica de l’actual direcció convergent és una ganivetada al coll pel líder i “pare” Jordi Pujol, un dels impulsors de TV3, una TV autonòmica que malgrat els intents d’interferències polítiques i a diferència d’altres televisions,sempre va tenir autèntica vocació de servei públic amb una innegable qualitat reconeguda internacionalment pels nombrosos premis als programes de producció pròpia.

Això era fins ara.

Duart, és suficientment conegut a la Funció Pública, ja que va ser secretari general del departament d’Interior i d’interior i Justícia durant la Presidència de Jordi Pujol (2001-2003). Ràpidament es posa a fer feina.

– va iniciar un procediment de ERE a TV3 i Catalunya Ràdio, que va acabar en un acomiadament negociat de més de 300 persones, desprès d’haver-se gastat un bon dineret en la consultora PriceWatehouseCooper, que va ser, a la pràctica, qui va  liderar la negociació. Aquest és un excel·lent informe per entendre tot l’entramat.

– va privatitzar, amb una lògica suïcida per a TV3 però en consonància amb el seu mandat executor, l’àrea comercial de TV3. La lògica consisteix en passar una cartera de clients amb marca TV3 a mans privades. Tot un caramel per a la competència privada.

– Va tancar corresponsalies al territori

– Va tancar el canal juvenil 3XL i minorar el Canal 33

– Va tirar cap a casa seva, d’aquesta original manera, en la que Magma Cultura, empresa que presideix el seu germà, viu de privatitzacions públiques encobertes. La darrera: 900.000 eurikis pel tricentenari.

2)     El gran dia…de la manipulació: 12 hores amb Duart

El dimarts 24 de febrer de 2013, un any desprès del seu nomenament, Brauli, desprès de prop de 13 mesos sense trepitjar les oficines de la tele, es presenta a TV3, just el dia en què comunica a la comissió negociadora del conveni col·lectiu dels treballadors que el seu conveni havia deixat d’existir, gràcies a la aplicació de la reforma laboral que tan entusiàsticament va signar CiU juntament amb el PP.

Val la pena detenir-nos en l’escenari teatral de la seva arribada: arriba a Tv3 en cotxe i en lloc de recórrer tota la rampa, ell es baixa a la meitat de camí, per trobar-se amb un nombrós grup de treballadors que l’estaven esperant. Us deixem al vostre criteri la qualificació d’aquesta “representació”.

A partir d’aquí, Brauli, entra en un despatx amb el consell de direcció de TV3 i altres càrrecs i de seguida “s’escampa” la veu que els treballadors “retenen” Brauli i no el deixen sortir. El comunicat del sindicat de periodistes.

Els mitjans repeteixen aquesta versió, sense haver-la contrastat amb els representants del treballadors. La Red Pública, va respondre via twitter.

Tv3enlluita_resposta el PaísTwitter treu fum. El Comitè dels treballadors es reuneix amb “els tancats El personal que no forma part del consell de direcció, surt tranquil·lament i abandonen la reunió. Brauli, suposadament, no deixa que surti ningú més. Brauli es tanca?. Una bona metàfora de la seva estratègia negociadora.Tv3enlluita_resposta a la Vanguardia

Fora, els mitjans audiovisuals esperen per entrar i informar. No els hi deixen.

Una diputada de IU, Marta Ribas, que forma part de la comissió de control parlamentari, es presenta i demana parlar amb en Brauli. Res. Brauli segueix dient no i aquesta vegada al parlament.

Una dotació dels mossos d’esquadra espera ordres per “salvar” Brauli dels seus treballadors, però mai arriba a intervenir. La raó?.Potser Brauli no està re-tingut.

I entre una cosa i l’altre arriba el telenotícies vespre de TV3. Monumental “lio”.El periodista Tony Cruanyes, dedica uns miserables segons a informar d’aquests fets, repetint el que tothom deia que era un comunicat dictat per Brauli. Escàndol majúscul.

Cruanyes, desprès del TN, s’adona de l’escàndol organitzat pel seu parlament i es dedica, pacientment, a jurar que el seu comunicat està consensuat pel comitè dels treballadors i sobre tot pel consell professional de TV3, o sigui, els professionals, majoritàriament periodistes, triats per la redacció.

Ho expliquen en aquest article de Wilaweb ,en el que el tweet de la Red Pública també va ser contestat pel periodista Cruanyes, dient que era mentida.

tv3enlluita cruanyes menteixAmb aquest enllaç,també de Wilaweb, teniu tota la seqüència dels fets amb els corresponents vídeos, de l’entrada de Duart, la sortida, el TN de Cruanyes…

A l’endemà, el Consell professional presenta la seva dimissió amb un contundent comunicat que deixa Cruanyes com a mentider. Al dia següent, en el TN es rectifica. Aquesta seria la seva “disculpa”pública. Millor.

Per la xarxa, recorden que fa un temps, al juliol del 98, es va produir una diferència d’opinions entre un altre director del TN, Francino i el director de la tele, que llavors era Lluís Oliva

Aquests són els fets. La veritat? Una de segura: el desprestigi per a la TV pública catalana i per al Govern de Catalunya, responsable del nomenament d’un home, Brauli, que aconsegueix la gran fita: tenir por dels seus propis treballadors. Continuem malament.

3)     La nostra interpretació

Tot això ha estat molt traumàtic per als treballadors de TV3, molts d’ells identificats amb aquest projecte de TVC pública.L’ERE, va significar la caiguda d’aquesta identificació. El projecte comú ja no importa, ara el que mana, és una idea de descapitalització i desviament de diners (públics) cap a interessos de grups privats.

El veritable objectiu de l’ERE, per tant, no va ser quantitatiu, sinó qualitatiu.

En part ho varen aconseguir. Sols en part, perquè per a la seva sorpresa, també va generar un importantíssim moviment de solidaritat, creativitat, treball col·laboratiu, organització i un munt d’ experiències viscudes que molta gent mai oblidarà i reforça aquesta idea de participar en un projecte comú.

Es repeteix un argument: és un problema de sous. Es redueix la producció pròpia  i es va eliminant la paraula qualitat, de manera que la gent també perdi la seva identificació i no vegi ”la seva TVC pública” com ha estat fins ara. El nou model: una tele residual al servei del partit de torn. Una tele-basura. Això és el que volen per a Catalunya?

Dimarts, la discussió en twitter va ser clarament favorable als treballadors i la informació, via xarxa social, com tantes vegades, va ser directa i puntual; també van aparèixer molts “patriotes”, d’aquells que aplaudien als treballadors de Canal 9, però no als de TVV3 i que, sense sortir del guió, atribueixen tots el mals als salaris dels treballadors.

Twitter com a Àgora pública on tothom es posiciona. Francisco Longo, secretari general d’ESADE i un dels signants de l’informe dels experts per a la reforma de l’administració pública

Fco. Longo

Tampoc va estar tothom, però potser per la seva responsabilitat i influència decisiva al Govern, es va trobar a faltar a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). La militància d’ERC, dies desprès, també van començar a “parlar” i li recorden al líder Junqueras, la seva intervenció al Parlament, demanant rectificar en totes les accions dutes a terme per Duart a la Corpo. Què farà ara Junqueras?.

4)     Què diuen els treballadors

 En aquest com en altres casos d’empreses diverses on l’objectiu està marcat, el treball del comitè d’empresa suposa un esforç titànic. La responsabilitat sempre recau sobre ells, mai es diu que una vaga suposa un fracàs i que en aquest fracàs, generalment, la responsabilitat major és de la part empresarial, per molts motius, però avui assenyalarem sols un: té a la seva disposició tots els mitjans humans i econòmics per dedicar-hi temps, recursos i  tot el que vulguin, cosa que mai és així per als comitès que han d’organitzat una tasca impressionant, plantejar assemblees, discutir i acordar la estratègia entre diverses i sovint oposades posicions sindicals, fer entendre a la societat que també la direcció és responsable…etc.

Mai és una tasca reconeguda socialment la que estan fent les persones que han d’assumir una situació així.

El Comitè té propostes, com sempre molt raonables, pensant en els drets del treballadors i pensant en el servei públic. Una doble condició que encara fa que la seva tasca sigui més complicada. La part de servei públic és la que hauria d’estar garantida per la direcció. En aquest cas, és al contrari.

 5)     Les conclusions

 Què per què us expliquem tot això en aquest bloc de la Red Pública?

Per tres raons importants.

1)     Perquè Tv3 és un servei públic i si la converteixen en una tele-basura, nosaltres com a ciutadans també perdrem molt.

2)     Per solidaritat amb els seus treballadors que darrerament han patit atacs injustos i mentiders, tots relatius al seus sous. Res és pitjor que un treballador es queixi que altres treballadors guanyn sous dignes i demani que els hi rebaixen al seu propi nivell. Misèria entre les misèries. Podeu veure en el primer comentari d’aquest enllaç el càlcul del que costa als contribuents TV3 i la seva comparació amb altres televisions.

3)     El govern de CiU és la primer vegada que aplica als seus treballadors públics, en aquest cas empresa pública, la ultraactivitat dels convenis i us recordem que el personal laboral de la Generalitat, tenim el nostre propi conveni col·lectiu que finalitza aquest any 2014.

Us feu una idea de la importància de la lluita dels treballadors de TV3 per a nosaltres mateixos?

Desitgem que el Govern rectifiqui i que ordeni negociar, que és la seva feina, que entengui que deixar els treballadors sense conveni és tornar a l’esclavatge i que una televisió amb prestigi, pública i de producció pròpia és el millor que li pot passar a Catalunya. D’altra manera tornem a anar malament.

Altres enllaços:

La tranqui.la sortida de la direcció de Tv3, simplement al crit de “volem el nostre conveni”

Els diferents blocs de Tv3 per a seguiment

 La candidatura

Jo estimo TV3

Tots som TV3

TV3 teva

La Red Pública

PD: On diu TV3, afegiu també Catalunya Ràdio

A %d blogueros les gusta esto: