ELECCIONS SINDICALS PERSONAL FUNCIONARI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2015

El proper dia 26 de febrer de 2015 es celebraran les eleccions sindicals del personal funcionari de la Generalitat de Catalunya.

Els sindicats i CCOO per descomptat, us han explicat les qüestions pràctiques: el vot per correu,les dues taules amb les candidatures dels serveis centrals i els serveis territorials, la importància de participar…per tant nosaltres no insistirem en aquests aspectes i ens fixarem en d’altres

Per què serveix un sindicat?

Feu una mica de repàs a la història recent, a la nostra. Recordeu la força del personal laboral? Recordeu les primeres vagues que feien, les manifestacions, les concentracions? Recordeu la manera com es va organitzar el personal laboral a nivell estatal. Recordeu el primer conveni col·lectiu, resultat d’aquesta negociació i el segon, tots dos fantàstics i pioners, recordeu  alguns de vosaltres i els altres, els que sou més joves, els que mai heu sentit aquesta força del personal laboral, pregunteu i assabenteu-vos.

Direu:

– Per què parlem de personal laboral ara, a les eleccions de funcionaris?

Doncs, perquè gràcies a les lluites i les conquestes del personal laboral, els funcionaris van poder plantejar les seves sense que sonéssim a extraterrestres, ja que eren drets que estaven exercint els  companys que treballaven al costat. I al final va sorgir l’EBEB, homogeneïtzació de condicions, drets…

Bé, ara les coses no són com a l’any 1975. El personal laboral ha perdut una part important de la seva força. En els llocs administratius està a “extingir” i en altres àmbits, com als nostres parcs de carreteres, aquest govern està decidit a tirar endavant les privatitzacions i amb elles la desaparició del seu personal laboral.

Ara, potser és l’hora dels funcionaris, també en perill d’extinció.  Dels empleats pùblics. De posar-se dempeus i fer front a les humiliacions de que són objecte contínuament per part dels actuals polítics que ens governen (estatal i autonòmicament) i dels que els hi donen suport, de les arbitrarietats a les que darrerament ens té acostumats les direccions successives de la Funció Pública catalana: ara us dono, ara us trec, ara no negocio, ara “no toca”…molt lamentable.

Ara és l’hora de que els sindicats, a més d’ocupar-se del drets laborals, què són vitals per si mateixos i pel que suposa en la defensa dels serveis públics, ens ocupem també de situar als empleats públics en el lloc que els hi pertoca: com a garants, davant de la ciutadania, d’uns serveis públics independents dels gestors polítics del moment, de qualitat, on la transparència sigui un actuar quotidià i no una paraula buida i la corrupció sols una qüestió individual i mai una xarxa que podreix el sistema.

Això no ho pot plantejar qualsevol sindicat i menys un sindicat corporatiu. No hem de permetre cap corrupció, sobre tot en el nostre entorn, sobre tot respecte a nosaltres mateixos. Hem de ser nosaltres els que tinguem una alta estima i valoració envers a nosaltres mateixos.

Un sindicat serveix per canviar totes aquestes coses que no són justes. Al menys CCOO. I ho fa en tots els àmbits en els que com a conseqüència de les eleccions, hem d’estar treballant: Funció Pública i totes les comissions de treball, els comitès de seguretat i salut, els grups de treball de formació…etc. i en el dia a dia, a on els delegats/es estan ajudant, compartint problemes, patiments i de tant en tant, per què no dir-ho, algunes alegries també.

Això sols es pot aconseguir amb la participació, però no una participació qualsevol. Votant, sí, però millor com a afiliats, fent feina en les seccions sindicals i encara molt millor com a candidats, per a poder desenvolupar les vostres capacitats des de l’ àmbit que més us agradi, en el que desitgeu formar-vos o en el que us considereu capacitats: salut laboral, mútues, formació, polítiques de gènere, sostenibilitat, medi ambient, mobilitat, urbanisme, gestió de residus..etc. El nostre Departament de Territori i Sostenibilitat (TES) té tantes competències que resulta molt fàcil trobar un àmbit que ens agradi.

Per això serveix un sindicat. A CCOO el sindicat som nosaltres, un a un, individualment i com a grup, com a col·lectiu que fa propostes, iniciatives, fent-nos activistes, construint el que volem, generant intel·ligència col·lectiva, un concepte que ens agrada molt, perquè organitzats, fem grup, fem xarxa, aconseguirem tot aquest futur que dia a dia, llei a llei, veiem com els poders econòmics i els seus representants polítics, ho estan decapitant, tallant sàdicament com si fos un cos al que es pot destrossar, membre a membre, òrgan a òrgan fins que no quedi res, sols un organisme mecànic.

No és aquest futur el que esperaven. Ni per a nosaltres ni per als que venen darrere nostre.

I els empleats públics, en tot aquest procés tant injust, tant dolorós, tant cruel, hem d’adoptar un rol essencial i brillant. D’altra manera no hi haurà futur.

Nosaltres ho sabem molt més que ningú. I aquí està part de la nostra força i la nostra responsabilitat.

Comencem a exercir-la, mantenint, impulsant i malauradament ara, defensant els serveis públics com a tals. Necessitem persones amb idees noves, perquè avui en dia els polítics i els poders que ens volen eliminar s’organitzen globalment, d’una manera molt dinàmica, “líquida”, fent passar per noves, idees molt i molt antigues, construint un discurs que diuen que és l’ únic possible. No, mai existeix un únic discurs sobre res. Per això necessitem construir sinèrgies, pensar globalment i actuar localment, ajudant-nos, utilitzant la nostra força, els nostres mitjans de comunicació propis, com aquest bloc de la Red Pública, tots els recursos que tenim al nostre abast. I si no en tenim, els inventem.

Es la proposta que us fa CCOO. Fer-vos protagonistes de la vostra pròpia història. De la nostra. En comú.

Ja sabeu que estem aquí per rebre les vostre opinions.

Molt bo per recordar… o potser per descobrir. La mítica Mandrágora. Krahe, Sabina y Pérez. Fantàstics.

La Red Pública

Anuncios

Privatitzar els parcs de carreteres: Catalunya en venda

El divendres 25 d’abril, la direcció política del Departament de Territori i Sostenibilitat (TES), representada pel Director de Serveis, Josep Font Solà i el Director General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre, Javier Flores Garcia, acompanyats pel Subdirector General d’Explotació Viària, Ferran Camps i el Subdirector de RRHH Agustí París, va convocar el Comitè intercentres (CI) de personal laboral per a informar als treballadors que aprofitant la finalització dels contractes amb les empreses privades que treballen actualment als parcs, han pensat que a la nova licitació eliminen el personal de les brigades d’alguns parcs, començant per la província de Lleida.

Pels que tingueu poca idea del que són, com són i que fan com a servei públic els parcs de carreteres, podeu llegir l’estudi que varem publicar a la Red Publica i que precisament es va fer amb la intenció d’evitar justament el que està passant ara. La proposta era declarar al personal com a serveis essencials. Mai es va fer, malgrat que el Departament assegura que ho va plantejar insistentment davant el Govern de CiU, però no ho varen acceptar, com sí que es va fer, aquest mateix any, amb el personal del centre de control de Vic.

El cas és que la informació que ens varen donar, suposaria:

– l’acomiadament del personal contractat

– La necessitat de recol.locar en algun lloc a la resta de personal fix que forma part de les brigades, ja que la seva feina passaria a ser desenvolupada per les empreses privades contractades.

La direcció del TES ens va explicar que únicament quedarien els encarregats i el vigilants d’explotació i conservació.

La interpretació que va fer tot el CI, unànimement, va ser clara: privatització dels parcs. Un segon pas (el primer ja existeix, donat que actualment part del treball ho fan empreses privades)

Ara començarien amb la província de Lleida i desprès s’estendria el model a tots el parcs de Catalunya.

La direcció del Departament va tenir especial cura en no mencionar la paraula “privatització”. Suposem que aquesta paraula, malgrat tot, encara resta vots.

¿Quins arguments?

– El principal: la impossibilitat de contractar personal necessari, degut al Decret del Govern.

Naturalment el CI, CCOO i la resta dels sindicats varem rebutjar tant les conseqüències com la argumentació, una mena de tautologia circular que comença i acaba en sí mateixa. El govern impedeix contractar, el departament necessita gent perquè hi ha feina i com no pot contractar perquè el govern ho ha decretat, doncs contracten la feina a una empresa privada!!!

El CI s’ha reunit i ha designat una comissió operativa per a fer el seguiment i els sindicats estem fent tota mena de gestions per a evitar aquesta bogeria.

Pensem que aquesta pot ser una excel·lent oportunitat per abordar tota la problemàtica dels parcs, amb qüestions que sempre es posen a la taula i que s’atribueixen al personal: hores extres, polivalència, horari…com si fos el personal qui decideix sobre aquests temes. No ho és, però si hem de parlar, parlarem de tot.

Ha de quedar clar que això no és un problema dels treballadors afectats de Lleida, sinó de tots els parcs de Catalunya i per extensió de tot el personal laboral, encara que en aquest moment pugui afectar directament als 6 companys d’Esterri amb contractes temporals, 1 altre company a Viella i als 10 companys amb contracte fix de Viella, Esterri i Tremp.

CCOO està fent tot el possible i l’ impossible per a portar aquest tema a una negociació, que és realment el lloc a on hauria d’haver estat. Una veritable i real negociació.

Tenim confiança en què la negociació donarà resultats i podrem evitar el desastre que significaria dur a terme aquesta idea en les condicions en què se’ns ha plantejat

Som conscients que això no treu l’angoixa que estan patint els treballadors directament afectats i de tota la resta que sabem que anirem darrera.

Aquest patiment, com d’altres vegades ja hem dit, és absolutament innecessari i ens sembla cruel.

Parlem d’acomiadaments i de possibles trasllats en un lloc (Viella) en què no hi res per fer trasllats. I sobretot parlem del absurd que implica que hi ha feina i que hi ha gent que ja l’està fent i que la fa molt bé, com sempre ha reconegut el Departament. De què parlem doncs?. De ideologia, tant sí com sí.

Parlem de portar a terme allò “d’aprimar” els serveis públics. Que solament quedi un cert control. Us sona?. Podeu llegir el post “un anàlisis sobre el informe del comité de expertos para la Reforma de la Administración de Catalunya” 

Us aclarirà molt de què va tot això.

Us demanem que tingueu confiança en el CI i el sindicats que ho formen, en espera d’aquestes negociacions, però també us hem de dir que, si malauradament no prosperessin, hem d’estar preparats per a realitzar totes aquelles accions necessàries perquè la nostra veu i els nostres arguments siguin coneguts i re-coneguts

Ho hem de fer pels nostres llocs de treball i per a la defensa d’un servei públic que novament, com ja comença a ser massa freqüent, ha de ser defensat i reivindicat pels empleats públics.

Hem de dir prou a la venda de Catalunya. Perquè Catalunya som la gent. I la gent no estem en venda.

Hi ha moltes altres coses per a aprofundir en la història i el funcionament del parcs de carreteres i farem més articles al respecte per a recordar, per exemple, que un dels consellers del nostre Departament anomenat Artur Mas (1995-1997), va encarregar un estudi a la consultora Artur Andersen (la cia. que va tenir que tancar per l’escàndol financer Enron i que a Espanya es va fusionar amb Deloitte), titulat “Projecte de definició de les bases del sistema de conservació i explotació de carreteres” on ja es parlava d’aquest model privatitzador. Anys desprès, al 2001, companys de CCOO, com José Luis Panizo i Paco Balmón entre d’altres, van lluitar al CI per a la conservació dels parcs com a servei públic, signant el denominat “Protocol de Reordenació dels Parcs”.

Aquestes i altres històries, convé tenir-les presents, per a coneixement dels que no ho saben i per a recordar-les els que ja ho sabien.

Seguirem.

La Red Pública

Aquí us fem un còpia i enganxa del full informatiu que va fer el CI

INFORMATIU DEL COMITÈ INTERCENTRES

Davant la informació que la Direcció del Departament ens va transmetre el passat 25 d’abril, el Comitè Intercentres reunit avui 6 de maig de 2014
Acorda:
Que els serveis que es presten des dels parcs de carreteres són essencials en quant a que no es poden deixar de prestar pel bon funcionament  de la xarxa viaria de la que la Generalitat és competent.
Que tota la plantilla que actualment treballa als 17 parcs és totalment necessària i, lluny de treure serveis com es proposa als parcs, el que caldria és dotar-los dels recursos humans necessaris i no per la via de la privatització sinó amb personal propi.
Què és possible que la gestió es pugui millorar i és competència de l’empresa trobar fórmules per si cal millorar la productivitat i reduir la despesa. El Comitè considera però, que els ajustos en cap cas han de passar per l’acomiadament de personal ni per la privatització del servei.!
El Comitè ha decidit igualment reunir-se amb els grups parlamentaris i fer una pregunta al Govern sobre si aquests serveis han de ser o no essencials i si té prevista la seva externalització com ho justifica.

Ara més que mai defensem el què és públic defensem una feina digna per tothom!

El cercle viciós:interins passius, sindicalistes desanimats

Voldria aportar una altra opinió al debat sobre els interins.

El 25 de setembre, dia que els sindicats van convocar una concentració al Parlament, després que s’anunciés l’acomiadament d’interins mitjançant el concurs de trasllats, jo vaig ser una de las que va anar.

La meva sorpresa va ser que del meu servei sols estava una altra companya…i era funcionària.

No va venir cap company interí i pel que vaig veure, no erem una excepció. Cap. Vaig sentir vergonya i ho varem comentar amb la Maria, la meva companya. Com és que no hi havia ningú?

Ens varem seure les dues una estoneta a l’ombra, mentre la gent cridava cada vegada que passava un cotxe oficial i entraven al Parlament. Per cert que alguns parlamentaris no gosaven parar el seu cotxe a la porta. Altres, estaven amb nosaltres, a l’altre costat de les tanques.

N’hi han moltes excuses: que si pensen que no serveix, que si tenen por, que molts son “enxufats” i no gosaran protestar, que no s’ho creuen, que els acomiadaran, que en realitat no els importa gaire..

Jo no ho sé. M’agradaria saber-ho, però no ho sé. A l’endemà al servei, vaig preguntar: que si no ho sabien (mentida), que tenien qualsevol cosa a fer, i es clar, també això de que no serveix per res…

Estic molt desanimada, però el que volia explicar és una altra cosa, a veure què us sembla. Quan estavem assegudes davant del Parlament, varem sentir una conversa que em va fer pensar. Parlaven dues persones, sindicalistes i també es lamentaven que no hagués hagut una resposta més massiva.

Fins aquí, parlaven del que nosaltres mateixes estavem dient, però desprès van dir quelcom que em va deixar molt sorpresa.

Al Parlament de CatalunyaParlaven de la seva dedicació al treball sindical i la decepció davant de la falta de resposta a la majoria de convocatòries i d’actes que proposaven. I confessaven que això, com em passava a mi, també les desanimava i provocava que a la llarga fessin el seu treball amb menys dedicació i mecànicament. Deien que necessitaven la gent, el seu suport i la seva participació, encara que fessin crítiques i que sense això acabarien convertint-se en unes buròcrates. Sindicalistes, però buròcrates i que entraven en una mena de cercle viciós on es començava amb una decepció de la gent, deixaven de ser creatives, es desil·lusionaven, es distanciaven, la gent encara responia menys i sols criticava, no aportava res i torna a començar el cercle…

Em va fer pensar molt  aquesta conversa, ja que jo soc de les que protesten davant els sindicats i sovint els critico molt. Crec que les meves crítiques son raonables i sempre procuro anar a les assemblees i a tots els actes que es convoquen, però m’adono que més enllà de pensar en els sindicats, de manera “abstracta”, darrere hi ha persones, algunes molt bones sindicalistes, altres no tant i n’ hi ha de prescindibles i que amb la nostra resposta, positiva o negativa, generem una dinàmica o altra.

En el cas nostre, aquest cercle viciós tan negatiu, és una lacra de la que ens penedirem. Ens perjudica molt als interins i a tots els empleats públics. Els sindicats es queixen de que no anem a les manis, nosaltres ens queixen que els sindicats no fan res… aquest és el cercle

Aquest reflexió em fa questionar la meva actuació personal, però alhora penso que si nosaltres mateixos no ens posem al capdavant de tot el moviment, ja sigui participant en les convocatòries del sindicat, ja sigui proposant les mesures que nosaltres considerem adients, no farem res. No podem criticar els sindicats i al mateix temps estar asseguts esperant a veure si ens resolen el problema o si ens “tocarà”, com si les decisions vinguessin del cel o fos quelcom casual i nosaltres essers totalment passius esperant el seu “destí”. Si ho fem, francament companys i companyes, crec que ens mereixem tot el que ens passi i podran fer el que vulguin que ens ho empassarem tot. No trobo altra manera més clara de dir-ho.

Cal que passem de la queixa i de la conversa del cafè, com deia la companya que va escriure l’altra carta, a proposar i fer i si és el cas, recolzar els nostre delegats, aquells que valguin la pena, i trencar aquest cercle que no sols ens perjudicarà en els problemes més immediats, sinó sobre tot a llarg termini.

Nosaltres som part del problema, però també de la solució. Si volem.

NOTA 1: títol, foto, links i negreta són de la Red Pública

NOTA 2: amb aquest post finalitzem, de moment, aquest debat sobre els interins. Els comentaris curts que hem rebut, via mail, ja us hem comunicat que si els voleu compartir, heu de fer-ho als comentaris del mateix bloc. Gràcies per la vostra confiança.

La Red Pública

Jo també treballo d’interina

Jo també treballo d’interina a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, tinc una filla petita i el meu home sols treballa esporàdicament alguns mesos a l’any, sense saber mai quant treballarà i ni tan sols si ho farà.

Treballo de tècnica, amb una feina de responsabilitat i ni em sento recompensada econòmicament ni tampoc emocionalment. El meu cap directe és un bon home, no tinc cap queixa (altres companyes tenen moltes queixes dels seus caps), però malgrat això, mai ha vingut a dir-me que lamentava molt la baixada de sou que ens van fer, la reducció d’horari, mai ens ha dit que comprenia que ara no podrien treballar el mateix que abans, mai ha vingut a dir-me que era una gran putada (i perdó per la paraula) l’anunci d’acomiadaments. Mai ha fet res d’això, malgrat que és una bona persona i un bon cap.

Ni mai m’ha vingut a dir que faig un bon treball. Jo sé que ho faig i sé que ell ho aprecia, però ara, en aquests moments m’hagués agradat que m’ho digués.

Interins IMAG0185

Si soc una de les que es queden sense plaça i m’acomiaden, la meva situació econòmica serà molt precària. Ara ja tenim ajut de la família i no vull pensar el que pot ser desprès, quan em quedi sense feina.

Alguns pensareu que em queixo. Sols exposo la  meva situació i us asseguro que tinc companyes que estan molt pitjor que jo econòmicament i també en el seu lloc de treball, amb un ambient tant hostil, tan trist, tan manipulador, que malgrat tot el que he dit fins ara, casi em considero una privilegiada.

Ja sé que com a interina el meu treball és precari, però també sé que no estic substituint a  ningú, que el meu lloc és estructural, que es necessita i que mai he tingut la oportunitat de presentar-me a unes oposicions i estic completament d’acord amb el que dieuen a l’ escrit primer . Tal com han plantejat aquests acomiadaments, sols és per a fer patir.

Barcelona, octubre de 2013

NOTA: la foto i el titol ho hem afegit a la Red Pública

FORA INTERINS/ES DE LA FUNCIÓ PÚBLICA CATALANA

Convergència i Unió (CiU) que governa actualment la Generalitat de Catalunya, amb el suport d ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) dona un pas més en el que anomenen “aprimament” de l’administració pública catalana, presentant un pla per a acomiadar els interins/es.

El mètode triat és la convocatòria de concursos de trasllats, que començaran aquest trimestre i s’allargaran al llarg de l’any 2014 i següents.

Per als que no estigueu familiaritzats amb els procediments de les AAPP, explicar que es tracta d’una estratègia especialment perversa i cruel.

 LA RELACIÓ CONTRACTUAL DEL PERSONAL INTERÍ

La figura del treballador interí, correspon a una teòrica introducció de flexibilitat en la possibilitat de fer contractacions per part de les AAPP, sense haver d’esperar als terminis y procediments de les oposicions. Dic teòrica, perquè la provisionalitat i excepcionalitat que implica aquesta modalitat de contractació s’ha convertit, malauradament, en habitual i n’hi ha companys interins que porten 20 anys treballant. Què passa? Doncs que els gestors institucionals han vist la possibilitat de practicar “l’enchufismo” i  pensen que, suposadament, aquesta és una excel·lent manera de tenir  un personal indefens i submís al seu servei. Subratllat “al seu servei”. I així ho fan.

 ELS EMPLEATS PÚBLICS

Els empleats públics no estan al servei de cap gestor polític, com expliquem en aquest post.

Ni els funcionaris, ni els interins ni els laborals. És una mena de “mantra” que hem d’estar repetint contínuament, no sols davant d’ells, sinó inclús davant dels propis companys i davant  la ciutadania.  Els empleats públics, estem al servei de la ciutadania, o sigui del bé comú, que com el seu nom indica és un bé compartit per totes les persones que formem la Generalitat de Catalunya, independentment de qui governi en cada moment, i per a què això pugui funcionar necessitem una Funció Pública independent, fet pel qual és bàsic garantir un lloc de treball fix als empleats públics. És el que ens assegura a la ciutadania la imparcialitat i independència del poder polític.

LA  JUGADA

Al nostre Departament TES, segons dades de FP treballen 373 interins de un total de 1886 empleats públics, o sigui el 19,8 %!!!!!, un percentatge major que el personal laboral, que representa una miqueta menys :363 laborals fixos + 118 temporals. Aquet percentatge és més alt que el de la mitjana general a l’Administració de la Generalitat amb un total de 25.511 interins, dintre del total de 159.022 empleats públics, es a dir el 16,04%

UNA CRUELTAT INNECESÀRIA

–         Perquè la gent no sap d’entrada quantes places quedaran afectades i si una d’elles serà la seva

–         Perquè s’allarga més d’un any en el temps amb la mateixa incertesa i angoixa

–         Perquè tot és opac. No coneixem criteris, els departaments encara no saben res.

–         Perquè el patiment de les persones, en aquesta situació social de destrucció de drets i serveis públics el que menys necessita és un plus de sadisme.

–         Perquè no es pot treballar com si no passés res, hora a hora, minut a minut, dia a dia, mes a mes, any rere any

–         Perquè impulsa tots allò que de negatiu tenim els essers humans

–         Perquè aquest personal ja fa dos anys que tenen reduït el seu salari i si van a l’atur, encara cobraran menys

–         Perquè son llocs de treball estructurals, necessaris i la seva supressió afectarà el nostre treball quotidià i el servei a la ciutadania

–         Perquè és un altre pas del “pla de ruta”, per a la destrucció de la Funció Pública catalana, de manera que hi haurà més passos

–         Perquè hi ha molts drames, com aquest de les persones que són més grans de 55 anys… tants com ja trobem contínuament en la  nostra societat…

Menors de 30

Entre 30 i 44

Entre 45 i 59

Entre 60 i 64

65 o més

Total

Altres directius

13

40

11

4

68

Alts càrrecs

39

102

16

7

164

Eventuals

8

58

55

10

2

133

Funcionaris

4.760

48.875

59.737

7.507

257

121.136

Interins

1.258

14.660

8.699

866

28

25.511

Laborals indefinits

24

870

3.291

775

26

4.986

Laborals temporals

1.775

3.232

1.745

260

12

7.024

7.825

67.747

73.669

9.445

336

159.022

 

Els links als fulls informatius de CCOO sobre el tema

El resum de la reunió del dia 16 de setembre de 2013 amb Funció Pública

Posicionament de CCOO davant la situació de les treballadores i treballadors de la Generalitat de Catalunya

I recordeu que avui hi ha la primera acció:

Concentració, aquesta tarda 25 de setembre a les 16:00h per a totes i tots els EMPLEATS PÚBLICS, al PARLAMENT DE CATALUNYA, per a mostrar el desacord i rebuig davant les polítiques socials i laborals que està duent a terme el Govern de la Generalitat.

Com sempre aquest bloc de la Red Pública, està obert tant als vostres comentaris com, si voleu, a les vostres opinions.

 Sembla molt apropiat, mentre llegiu, aquesta versió de “Va pensiero “de Verdi

 La Red Pública

Assessors al Departament TES de la Generalitat

Cada Govern, quan comença el seu mandat, una de les primeres coses que fa, és publicitar que ha reduït el número de personal eventual a totes les conselleries. Pels que no esteu acostumats a la terminologia de personal a les administracions públiques, els eventuals són les persones que cada Departament pot contractar lliurement, el que s’anomena “assessors” del conseller/a corresponent.  Actualment estan limitats per llei. Ojo, que aquí no estem comptant els canvis en els nomenaments de càrrecs/ alts càrrecs de cada Departament, que ja estan al organigrama.

En aquest post, parlarem d’aquest tipus de personal en general i de les seves funcions, sense personalitzar. Ara no es tracta de senyalar a ningú, però sí de qüestionar aquesta modalitat de contractació.

Que quedi clar que entenem perfectament que qualsevol departament necessiti puntualment determinat assessorament específic i especialitzat i podem entendre que es pugui demanar a qualsevol especialista la seva col·laboració, el seu coneixement. Això és de sentit comú però el que volem qüestionar és la necessitat de que cada Conseller pugui contractar un número tan elevat de persones, si aquestes funciones les pot exercir el personal del Departament. Si els departaments necessiten una oficina de comunicació, per posar un exemple, han de disposar, amb independència del Conseller que estigui en cada moment. Seran professionals de la comunicació, de protocol o del que sigui, que faran la seva feina amb qualsevol conseller/a que coordini en cada moment el departament.

Mireu amb atenció aquesta llista del Departament TES, perquè a més dels arguments que hem dit, veureu què vol dir repetició de funcions.

Aquí teniu la llista.

1.- CAP DEL GABINET DEL CONSELLER, sou: 68.745 € (una paga ja descomptada)

En depenen 6 persones més. Funcions:

a) Donar suport i assistir a les activitats del/de la conseller/a.b) Coordinar les unitats que en depenen.c) Qualsevol altra funció que li encomani el/la conseller/a.

2.- CAP OFICINA DE COMUNICACIÓ, sou: 60.243€ (una paga ja descomptada)


En depenen 9 persones més. Funcions:
a) Donar suport i assistir la persona titular del Departament en l’exercici de les seves funcions en matèria de mitjans de comunicació.b) Dissenyar la política de comunicació del Departament.c) Coordinar les relacions dels diversos òrgans del Departament amb els mitjans de comunicació.d) Fer l’anàlisi, la difusió interna i la repercussió del contingut informatiu dels diferents mitjans de comunicació.e) Trametre notes de premsa i comunicats i preparar entrevistes, reportatges i rodes de premsa.

f) Elaborar els informes que li siguin encarregats sobre aquest àmbit d’actuació.

g) Supervisar la gestió dels programes de comunicació intradepartamental.

h) Supervisar, en coordinació amb el Gabinet Tècnic, les actuacions de difusió externa del Departament pels diferents mitjans disponibles.

i) Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que se li encomani.

3.- responsable de premsa, sou: 56.940 (una paga ja descomptada)


a) Analitzar i donar difusió interna del contingut informatiu elaborat pels diversos mitjans de comunicació sobre qüestions considerades d’interès.

b) Elaborar i transmetre les notes de premsa, i preparar entrevistes, rodes de premsa o altres intervencions en mitjans de comunicació dels càrrecs del Departament.

c) Generar informació per als mitjans de comunicació.

d) Elaborar informes sobre el seu àmbit d’actuació.

e) Les funcions que li delegui el cap de l’Oficina de Comunicació.

4.- OFICINA DE LA SECRETARIA DEL CONSELLER, sou: 49.535 € (una paga ja descomptada)


En depenen 4 persones més 
a) Coordinar i realitzar les tasques administratives de suport a la persona titular del Departament.b) Assistir la persona titular del Departament en l’organització de la seva agenda d’activitats.c) Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que se li encomani.

5.- OFICINA DE PROTOCOL, sou: 56.940 € (una paga ja descomptada)


En depenen 2 persones més
a) Gestionar les relacions amb la unitat competent en matèria de protocol de la Presidència.b) Coordinar les activitats de protocol, d’actes públics organitzats pel Departament i d’aquells en què participa.c) Assessorar i assistir en matèria de protocol la persona titular del Departament.d) Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que se li encomani.

6.- OFICINA DE RELACIONS INSTITUCIONALS, sou: 56.940 € (una paga ja descomptada)


En depenen 3 persones més 
a) Fer el seguiment i preparar la informació necessària per donar resposta a les iniciatives del Parlament de Catalunya i dels informes sol.licitats pel Síndic de Greuges. b) Fer el seguiment de l’activitat parlamentària de les altres institucions estatals i en tots els assumptes que interessin el Departament.c) Elaborar els informes i assessorar en matèria de relacions institucionals la persona titular del Departament.d) Qualsevol altra funció que d’acord amb la seva naturalesa li sigui encomanada expressament.

7.- assessor en matèria de planificació territorial, sou: 56.940 € (una paga ja descomptada)


a) Assessorar la persona titular de la Secretaria de Territori i Mobilitat sobre qüestions en matèria de planejament territorial i urbanisme.

b) Actuar com a interlocutor amb els diversos agents, públics i privats, en aquelles qüestions relatives al seu àmbit funcional.

c) Preparar informes i estudis per a la presa de decisions i de suport a la planificació territorial, a sol·licitud del/de la titular de la Secretaria de Territori i Mobilitat.

d) Qualsevol altra funció que se li encarregui.

8.- assessora del conseller per a les relacions amb els governs locals i el territori, sou: 56.940€ (una paga ja descomptada)


a) Assessorar el conseller per al desenvolupament de les relacions entre el Departament i les entitats locals en l’exercici de competències departamentals amb incidència sobre el territori d’aquestes entitats.

b) Actuar com a interlocutor amb els representants dels governs locals per tal de recollir la informació que aquests considerin necessari posar en coneixement del titular del Departament.

c) Fer el seguiment de les actuacions que realitza el Departament per determinar la seva incidència sobre l’àmbit local.

d) Elaborar els informes que li encomani el conseller en matèria de la seva competència.

e) Qualsevol altra funció que se li encomani.

A més de les repeticions de funcions, concloíem que, en tot el Departament no tenim personal capacitat per a ocupar-se d’aquestes funcions. Visto lo visto, a la propera reunió del pla de Formació, no ens quedarà més remei que proposar cursos específics per “assolir aquesta capacitació”.  Amb tota la ironia del món, naturalment.

En termes econòmics, que són els termes en què avui en dia sembla que es basen totes les decisions polítiques, sense tenir en compte res més,  ens estalviarien la bonica quantitat de 463.234 €. aproximadament, pel que es refereix al nostre Departament i si comptem tota la Generalitat són uns 132 assessors/es, que segons la nota  informativa 110/13 de COOO  cobren de complement específic anual, uns 4.432.765,44€, que haurien de tenir un millor destí.

En termes de serveis a la ciutadania, ens estalviarien molt més: aconseguir d’una vegada per totes un model de Funció Pública al servei del bé comú, amb empleats públics que bàsicament treballessin per acomplir, de la manera més rigorosa, les lleis per les quals ens regim i intentem conviure i on qualsevol decisió política s’hagués d’explicar i motivar, incloses les necessitats d’aquestes contractacions.

Què us sembla? Alguna proposta més d’assessoria?.

Deixem pera a un altre post l’anàlisi de les funcions.

I per si us poseu nerviosos, podeu acompanyar la lectura amb aquest meravellós  With or Without You (U2) en cant coral de Scala and Kolacny Bros. Gràcies a la companya que ens ho va enviar.

La Red Pública

El pla d’ocupació: una nova ocasió perduda de reformar l’Administració Pública Catalana

Desprès d’anys i panys de retallades, desmantellaments, ventes, privatitzacions y campanyes de desprestigi tant per als empleats públics com per als serveis públics, recordàvem el que deia en aquest article del mes d’abril, l’admirat Joan Subirats,   que “ya no se puede ir tirando”. Ni incrementalismo ni decrementalismo, así a secas.

Doncs resulta que en aquesta data hi havia rondant l’anomenat  pla d’ocupació per a la racionalització de l’organització i l’optimització del personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (2012-2014)  i la primer mesura, o sigui, simplement pel fer de donar-li aquest nom, va ser:

“…la mesura legal relativa a la reducció de la jornada dels llocs de treball ocupats per personal interí de l’àmbit de la Mesa Sectorial de negociació del personal d’administració i tècnic, i la reducció del percentatge dels llocs de treball que poden ser susceptibles de realitzar una jornada i horari de dedicació especial…”

Per cert que en aquella taula sectorial també s’establia

”…la reducció del percentatge dels llocs de treball que poden ser susceptibles de realitzar una jornada i horari de dedicació especial…”

Qüestió que encara avui no s’ha finalitzat, com molt bé reflexa aquesta nota informativa, de CCOO. Mesa Sectorial de 15 de juliol de 2013

La reducció de jornada del 15% per al personal interí s’aplica a 6.534 empleats públics i es manté la seva duració fins al 31 de març de 2014, però la suspensió de la jornada de dedicació especial (40 hores) a 174 llocs de treball i no a 221 jornades, com es va acordar. Les regles, companys, no s’apliquen a tothom de la mateixa manera…oi?

Amb aquest pla, que anomenarem, per estalviar, pla Pre-ocupació es tractava de realitzar una diagnosi en tots els departaments de la Generalitat i elaborar unes conclusions i accions en un temps record que es fixava en juliol de 2012. Naturalment la realitat s’imposà i el pla s’endarrereix fins ara, juliol de 2013.

Tot això naturalment amb el més absolut secretisme i obscurantisme, manca  de participació i, per descomptat, transparència cero.

Altra oportunitat perduda. (i ja van van…!!!!!).  “Seguimos tirando”. Solament. Amb tots els vicis d’abans i amb tots els defectes d’ara. Com si no passes res. I amb tot el personal intentant no moure’s no fos cas que li arribés el tsunami “amputador”. En aquest estat de coses, que algú ens digui de quina manera els empleats públics podem ser creatius, aprofitar per a innovar, per a crear processos que analitzin els vicis, que proposin noves solucions.

Senyors/es gestors polítics, Sra. Ortega, vicepresidenta del govern de CiU dels millors: per a fer una diagnosis, s’ha de trepitjar el terreny, parlar amb la gent, amb tots els treballadors, no sols amb “alguns caps”, per a obtenir les dades necessàries per saber què fem, com ho fem i quines dificultats tenim. De fet, som nosaltres qui hem de difondre el que fem als departaments.

Resumint: fer un veritable procés participatiu, però participatiu de debò, amb aportacions dels treballadors, valorant aquestes aportacions i modificant els objectius si el treball de camp demostra que l’objectiu teòric no s’ajusta a l’observació empírica. És així com es poden començar a realitzar canvis a les administracions públiques. Es així com es podria aprofitar aquesta època per a treure quelcom de positiu, per a tornar la il·lusió, l’orgull i el dinamisme als empleats públics, a una administració pública al servei dels ciutadans, al servei del bé comú.

I  s’ha de ser però que molt i molt transparent.

Però, la realitat d’aquest pla Pre-ocupació, extremadament decebedor, és la que es va materialitzar el 10 de juliol.

Per un costat a la sessió informativa del Parlament de Catalunya a la Comissió d’Afers Institucionals  amb la Vicepresidenta Ortega presentant-lo. La sessió, la podeu seguir en aquest link , amb les intervencions dels grups parlamentaris. Us ho aconsellem, malgrat el temps que dura, però si voleu, aquí teniu les nostres opinions al respecte

  1. No hi ha diagnosis. No hi ha dades. No s’ha facilitat cap documentació. Els grups parlamentaris han d’escoltar sense cap documentació. Els consideren i per tant també a nosaltres, subjectes passius. No es pot opinar si no disposen de la documentació prèviament.. El procés que s’ha dut a terme amb obscurantisme, acaba igual. Manca de respecte i la prepotència.
  2. Ortega parla de negociació. No va haver-hi cap negociació.
  3. No fa menció a cap de les propostes dels sindicats. Desmantellar no és reformar
  4. També parla i repeteix dues vegades que el pla Pre-ocupació, s’ha fet amb participació. Ja,ja,ja. De riure si no fos perquè és dramàtic. Els empleats públics no hem participat. No hem participat. No hem participat. No hem participat
  5. 220.000 persones afectades: facilitar mobilitat, intercanvi, flexibilitat..i afegeix que ho faran legalment. Faltaria més!!!
  6. Diu que no farien acomiadaments “massius”. Ho deixem tal qual. Traducció: sí que hi haurà acomiadaments i l’únic que hem d’esbrinar és  què vol dir per al Govern i per la Sra. Ortega el terme “massiu”.
  7. Diu la Vicepresidenta que li hem d’estar agraïts per no haver acomiadat empleats públics i ho diu d’una manera molt original, repetint durant dues vegades un fet misteriós: algú va anar al seu despatx i li va dir que tot li aniria molt millor i s’evitaria problemes si acomiadés empleats públics i ella no li va fer cas. No ens va informar  qui s’havia atrevit a fer-li aquesta proposta tant deshonesta.
  8. Els grups parlamentaris pregunten: pels llocs de treball, què vol reduir: Quants? Com? Qui?  Quin és el model?. El Grup parlamentari de CiU diu que la paga s’ha de treure als empleats públics perquè té la culpa Espanya. L’argument que serveix per a tot. I l’únic. Que consti que el pla Pre-ocupació s’ha fet des de Catalunya. Per si de cas.

Hem de dir que parlem de condicions de treball per a empleats públics, però sobre tot, parlem del model de Funció Pública i no ens agrada gens ni mica..

La nostra diagnosis és que la Funció Pública es vol desmantellar. I comença avui. Ja sabeu la diagnosis de la Comissió d’experts :  disminució empleats públics, incrementar  alts càrrecs, privatitzacions a dojo, disgregació, fragmentació…

Mentrestant, a la Funció Pública, amb els sindicats es dona la pantomima de sempre: no hi ha dades, no hi ha informació, no hi ha negociació. Ah, sí, aquest power point i que els representants sindicals escriguin a mà. Com els nens a l’escola…sols que no som nens i representem a molta gent, així que quan pretenen menysprear als representants sindicals ho estan fent a tot el personal, el seu personal.

La nota que va fer CCOO de la reunió del 10 de juliol.

També aquí havia una suposada comissió de seguiment del Pla  amb participació dels representants sindicals i aquesta participació ha suposat un total de 4 reunions, inclosa aquesta del 23 de juliol .

Vet aquí el model de participació.

La Red Pública

A %d blogueros les gusta esto: