#TV3enlluita: “Acoso y derribo” a la catalana

Aquesta és una modesta crònica, redactada des de la informació rebuda per les xarxes socials.

1)     els fets

Un dimecres 28 de març de 2012, Brauli Duart,divertida biografía,va ser anomenat  president de la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals (CCMA), la Corpo en termes col·loquials, amb un pacte parlamentari PP-CiU i amb un objectiu: desmantellar i finiquitar TV3.

La manera en què es va fer la designació dels membres ja fixava aquest objectiu del govern de CiU, ja que el Consell Audiovisual de Catalunya(CAC), amb el seu acord 39/2012, de 21 de març,deia el següent al punt 2:

Lamentar que la proposta de candidatures en el seu conjunt aparegui  com a  resultat de l’aplicació de quotes de partit, visualitzada en la seva negociació, la qual cosa no s’adequa ni amb l’esperit de la Llei de la CCMA ni amb els criteris d’independència i de professionalitat que promou.

En aquest mateix acord,el Consell descartava la designació de Josep Puigbó, proposada per CiU, per incompatibilitat amb els seus negocis privats. El partit del Govern actual, té molt clar que això de les incompatibilitats és una paraula que en català significa la repugnància que experimenten dos persones o coses per unir-se entre si i no allò de l’impediment legal per a exercir una funció determinada o per a exercir dos o més càrrecs a l’hora. Comencem malament.

La Corpo també té la seva corresponent Comissió de Control parlamentària, amb aquesta composició .

El desmantellament previst, aquí a Catalunya, es fa a l’estil CiU, “sense presses, però sense pauses” i no a “lo bèstia”, com Canal 9, tancant de sobte o tele Madrid, acomiadant a la gent. Aquí, amb “calma, i sense alma”.

Aquesta aposta ideològica de l’actual direcció convergent és una ganivetada al coll pel líder i “pare” Jordi Pujol, un dels impulsors de TV3, una TV autonòmica que malgrat els intents d’interferències polítiques i a diferència d’altres televisions,sempre va tenir autèntica vocació de servei públic amb una innegable qualitat reconeguda internacionalment pels nombrosos premis als programes de producció pròpia.

Això era fins ara.

Duart, és suficientment conegut a la Funció Pública, ja que va ser secretari general del departament d’Interior i d’interior i Justícia durant la Presidència de Jordi Pujol (2001-2003). Ràpidament es posa a fer feina.

– va iniciar un procediment de ERE a TV3 i Catalunya Ràdio, que va acabar en un acomiadament negociat de més de 300 persones, desprès d’haver-se gastat un bon dineret en la consultora PriceWatehouseCooper, que va ser, a la pràctica, qui va  liderar la negociació. Aquest és un excel·lent informe per entendre tot l’entramat.

– va privatitzar, amb una lògica suïcida per a TV3 però en consonància amb el seu mandat executor, l’àrea comercial de TV3. La lògica consisteix en passar una cartera de clients amb marca TV3 a mans privades. Tot un caramel per a la competència privada.

– Va tancar corresponsalies al territori

– Va tancar el canal juvenil 3XL i minorar el Canal 33

– Va tirar cap a casa seva, d’aquesta original manera, en la que Magma Cultura, empresa que presideix el seu germà, viu de privatitzacions públiques encobertes. La darrera: 900.000 eurikis pel tricentenari.

2)     El gran dia…de la manipulació: 12 hores amb Duart

El dimarts 24 de febrer de 2013, un any desprès del seu nomenament, Brauli, desprès de prop de 13 mesos sense trepitjar les oficines de la tele, es presenta a TV3, just el dia en què comunica a la comissió negociadora del conveni col·lectiu dels treballadors que el seu conveni havia deixat d’existir, gràcies a la aplicació de la reforma laboral que tan entusiàsticament va signar CiU juntament amb el PP.

Val la pena detenir-nos en l’escenari teatral de la seva arribada: arriba a Tv3 en cotxe i en lloc de recórrer tota la rampa, ell es baixa a la meitat de camí, per trobar-se amb un nombrós grup de treballadors que l’estaven esperant. Us deixem al vostre criteri la qualificació d’aquesta “representació”.

A partir d’aquí, Brauli, entra en un despatx amb el consell de direcció de TV3 i altres càrrecs i de seguida “s’escampa” la veu que els treballadors “retenen” Brauli i no el deixen sortir. El comunicat del sindicat de periodistes.

Els mitjans repeteixen aquesta versió, sense haver-la contrastat amb els representants del treballadors. La Red Pública, va respondre via twitter.

Tv3enlluita_resposta el PaísTwitter treu fum. El Comitè dels treballadors es reuneix amb “els tancats El personal que no forma part del consell de direcció, surt tranquil·lament i abandonen la reunió. Brauli, suposadament, no deixa que surti ningú més. Brauli es tanca?. Una bona metàfora de la seva estratègia negociadora.Tv3enlluita_resposta a la Vanguardia

Fora, els mitjans audiovisuals esperen per entrar i informar. No els hi deixen.

Una diputada de IU, Marta Ribas, que forma part de la comissió de control parlamentari, es presenta i demana parlar amb en Brauli. Res. Brauli segueix dient no i aquesta vegada al parlament.

Una dotació dels mossos d’esquadra espera ordres per “salvar” Brauli dels seus treballadors, però mai arriba a intervenir. La raó?.Potser Brauli no està re-tingut.

I entre una cosa i l’altre arriba el telenotícies vespre de TV3. Monumental “lio”.El periodista Tony Cruanyes, dedica uns miserables segons a informar d’aquests fets, repetint el que tothom deia que era un comunicat dictat per Brauli. Escàndol majúscul.

Cruanyes, desprès del TN, s’adona de l’escàndol organitzat pel seu parlament i es dedica, pacientment, a jurar que el seu comunicat està consensuat pel comitè dels treballadors i sobre tot pel consell professional de TV3, o sigui, els professionals, majoritàriament periodistes, triats per la redacció.

Ho expliquen en aquest article de Wilaweb ,en el que el tweet de la Red Pública també va ser contestat pel periodista Cruanyes, dient que era mentida.

tv3enlluita cruanyes menteixAmb aquest enllaç,també de Wilaweb, teniu tota la seqüència dels fets amb els corresponents vídeos, de l’entrada de Duart, la sortida, el TN de Cruanyes…

A l’endemà, el Consell professional presenta la seva dimissió amb un contundent comunicat que deixa Cruanyes com a mentider. Al dia següent, en el TN es rectifica. Aquesta seria la seva “disculpa”pública. Millor.

Per la xarxa, recorden que fa un temps, al juliol del 98, es va produir una diferència d’opinions entre un altre director del TN, Francino i el director de la tele, que llavors era Lluís Oliva

Aquests són els fets. La veritat? Una de segura: el desprestigi per a la TV pública catalana i per al Govern de Catalunya, responsable del nomenament d’un home, Brauli, que aconsegueix la gran fita: tenir por dels seus propis treballadors. Continuem malament.

3)     La nostra interpretació

Tot això ha estat molt traumàtic per als treballadors de TV3, molts d’ells identificats amb aquest projecte de TVC pública.L’ERE, va significar la caiguda d’aquesta identificació. El projecte comú ja no importa, ara el que mana, és una idea de descapitalització i desviament de diners (públics) cap a interessos de grups privats.

El veritable objectiu de l’ERE, per tant, no va ser quantitatiu, sinó qualitatiu.

En part ho varen aconseguir. Sols en part, perquè per a la seva sorpresa, també va generar un importantíssim moviment de solidaritat, creativitat, treball col·laboratiu, organització i un munt d’ experiències viscudes que molta gent mai oblidarà i reforça aquesta idea de participar en un projecte comú.

Es repeteix un argument: és un problema de sous. Es redueix la producció pròpia  i es va eliminant la paraula qualitat, de manera que la gent també perdi la seva identificació i no vegi ”la seva TVC pública” com ha estat fins ara. El nou model: una tele residual al servei del partit de torn. Una tele-basura. Això és el que volen per a Catalunya?

Dimarts, la discussió en twitter va ser clarament favorable als treballadors i la informació, via xarxa social, com tantes vegades, va ser directa i puntual; també van aparèixer molts “patriotes”, d’aquells que aplaudien als treballadors de Canal 9, però no als de TVV3 i que, sense sortir del guió, atribueixen tots el mals als salaris dels treballadors.

Twitter com a Àgora pública on tothom es posiciona. Francisco Longo, secretari general d’ESADE i un dels signants de l’informe dels experts per a la reforma de l’administració pública

Fco. Longo

Tampoc va estar tothom, però potser per la seva responsabilitat i influència decisiva al Govern, es va trobar a faltar a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). La militància d’ERC, dies desprès, també van començar a “parlar” i li recorden al líder Junqueras, la seva intervenció al Parlament, demanant rectificar en totes les accions dutes a terme per Duart a la Corpo. Què farà ara Junqueras?.

4)     Què diuen els treballadors

 En aquest com en altres casos d’empreses diverses on l’objectiu està marcat, el treball del comitè d’empresa suposa un esforç titànic. La responsabilitat sempre recau sobre ells, mai es diu que una vaga suposa un fracàs i que en aquest fracàs, generalment, la responsabilitat major és de la part empresarial, per molts motius, però avui assenyalarem sols un: té a la seva disposició tots els mitjans humans i econòmics per dedicar-hi temps, recursos i  tot el que vulguin, cosa que mai és així per als comitès que han d’organitzat una tasca impressionant, plantejar assemblees, discutir i acordar la estratègia entre diverses i sovint oposades posicions sindicals, fer entendre a la societat que també la direcció és responsable…etc.

Mai és una tasca reconeguda socialment la que estan fent les persones que han d’assumir una situació així.

El Comitè té propostes, com sempre molt raonables, pensant en els drets del treballadors i pensant en el servei públic. Una doble condició que encara fa que la seva tasca sigui més complicada. La part de servei públic és la que hauria d’estar garantida per la direcció. En aquest cas, és al contrari.

 5)     Les conclusions

 Què per què us expliquem tot això en aquest bloc de la Red Pública?

Per tres raons importants.

1)     Perquè Tv3 és un servei públic i si la converteixen en una tele-basura, nosaltres com a ciutadans també perdrem molt.

2)     Per solidaritat amb els seus treballadors que darrerament han patit atacs injustos i mentiders, tots relatius al seus sous. Res és pitjor que un treballador es queixi que altres treballadors guanyn sous dignes i demani que els hi rebaixen al seu propi nivell. Misèria entre les misèries. Podeu veure en el primer comentari d’aquest enllaç el càlcul del que costa als contribuents TV3 i la seva comparació amb altres televisions.

3)     El govern de CiU és la primer vegada que aplica als seus treballadors públics, en aquest cas empresa pública, la ultraactivitat dels convenis i us recordem que el personal laboral de la Generalitat, tenim el nostre propi conveni col·lectiu que finalitza aquest any 2014.

Us feu una idea de la importància de la lluita dels treballadors de TV3 per a nosaltres mateixos?

Desitgem que el Govern rectifiqui i que ordeni negociar, que és la seva feina, que entengui que deixar els treballadors sense conveni és tornar a l’esclavatge i que una televisió amb prestigi, pública i de producció pròpia és el millor que li pot passar a Catalunya. D’altra manera tornem a anar malament.

Altres enllaços:

La tranqui.la sortida de la direcció de Tv3, simplement al crit de “volem el nostre conveni”

Els diferents blocs de Tv3 per a seguiment

 La candidatura

Jo estimo TV3

Tots som TV3

TV3 teva

La Red Pública

PD: On diu TV3, afegiu també Catalunya Ràdio

Anuncios

El cercle viciós:interins passius, sindicalistes desanimats

Voldria aportar una altra opinió al debat sobre els interins.

El 25 de setembre, dia que els sindicats van convocar una concentració al Parlament, després que s’anunciés l’acomiadament d’interins mitjançant el concurs de trasllats, jo vaig ser una de las que va anar.

La meva sorpresa va ser que del meu servei sols estava una altra companya…i era funcionària.

No va venir cap company interí i pel que vaig veure, no erem una excepció. Cap. Vaig sentir vergonya i ho varem comentar amb la Maria, la meva companya. Com és que no hi havia ningú?

Ens varem seure les dues una estoneta a l’ombra, mentre la gent cridava cada vegada que passava un cotxe oficial i entraven al Parlament. Per cert que alguns parlamentaris no gosaven parar el seu cotxe a la porta. Altres, estaven amb nosaltres, a l’altre costat de les tanques.

N’hi han moltes excuses: que si pensen que no serveix, que si tenen por, que molts son “enxufats” i no gosaran protestar, que no s’ho creuen, que els acomiadaran, que en realitat no els importa gaire..

Jo no ho sé. M’agradaria saber-ho, però no ho sé. A l’endemà al servei, vaig preguntar: que si no ho sabien (mentida), que tenien qualsevol cosa a fer, i es clar, també això de que no serveix per res…

Estic molt desanimada, però el que volia explicar és una altra cosa, a veure què us sembla. Quan estavem assegudes davant del Parlament, varem sentir una conversa que em va fer pensar. Parlaven dues persones, sindicalistes i també es lamentaven que no hagués hagut una resposta més massiva.

Fins aquí, parlaven del que nosaltres mateixes estavem dient, però desprès van dir quelcom que em va deixar molt sorpresa.

Al Parlament de CatalunyaParlaven de la seva dedicació al treball sindical i la decepció davant de la falta de resposta a la majoria de convocatòries i d’actes que proposaven. I confessaven que això, com em passava a mi, també les desanimava i provocava que a la llarga fessin el seu treball amb menys dedicació i mecànicament. Deien que necessitaven la gent, el seu suport i la seva participació, encara que fessin crítiques i que sense això acabarien convertint-se en unes buròcrates. Sindicalistes, però buròcrates i que entraven en una mena de cercle viciós on es començava amb una decepció de la gent, deixaven de ser creatives, es desil·lusionaven, es distanciaven, la gent encara responia menys i sols criticava, no aportava res i torna a començar el cercle…

Em va fer pensar molt  aquesta conversa, ja que jo soc de les que protesten davant els sindicats i sovint els critico molt. Crec que les meves crítiques son raonables i sempre procuro anar a les assemblees i a tots els actes que es convoquen, però m’adono que més enllà de pensar en els sindicats, de manera “abstracta”, darrere hi ha persones, algunes molt bones sindicalistes, altres no tant i n’ hi ha de prescindibles i que amb la nostra resposta, positiva o negativa, generem una dinàmica o altra.

En el cas nostre, aquest cercle viciós tan negatiu, és una lacra de la que ens penedirem. Ens perjudica molt als interins i a tots els empleats públics. Els sindicats es queixen de que no anem a les manis, nosaltres ens queixen que els sindicats no fan res… aquest és el cercle

Aquest reflexió em fa questionar la meva actuació personal, però alhora penso que si nosaltres mateixos no ens posem al capdavant de tot el moviment, ja sigui participant en les convocatòries del sindicat, ja sigui proposant les mesures que nosaltres considerem adients, no farem res. No podem criticar els sindicats i al mateix temps estar asseguts esperant a veure si ens resolen el problema o si ens “tocarà”, com si les decisions vinguessin del cel o fos quelcom casual i nosaltres essers totalment passius esperant el seu “destí”. Si ho fem, francament companys i companyes, crec que ens mereixem tot el que ens passi i podran fer el que vulguin que ens ho empassarem tot. No trobo altra manera més clara de dir-ho.

Cal que passem de la queixa i de la conversa del cafè, com deia la companya que va escriure l’altra carta, a proposar i fer i si és el cas, recolzar els nostre delegats, aquells que valguin la pena, i trencar aquest cercle que no sols ens perjudicarà en els problemes més immediats, sinó sobre tot a llarg termini.

Nosaltres som part del problema, però també de la solució. Si volem.

NOTA 1: títol, foto, links i negreta són de la Red Pública

NOTA 2: amb aquest post finalitzem, de moment, aquest debat sobre els interins. Els comentaris curts que hem rebut, via mail, ja us hem comunicat que si els voleu compartir, heu de fer-ho als comentaris del mateix bloc. Gràcies per la vostra confiança.

La Red Pública

LAS MANIFESTACIONES NO SIRVEN PARA NADA

También soy interino, desde hace más años de los que debería serlo y agradezco tener una tribuna como ésta para poder expresarme.

Quiero explicaros una experiencia acerca de una frase que escucho muy a menudo, tanto de compañeros como de cargos.

La frase es más o menos ésta: “las manifestaciones no sirven para nada”.

Cada cuál la dice con ideas diferentes. Mis compañeros, como excusa para no hacer nada, para seguir sentados trabajando día a día, como si no pasara nada, con la esperanza de que pase lo que pase, a cada uno de ellos no les pase nada. Para que les pase a los de al lado, a alguno de esos compañeros con los que hablamos cada día, de su vida, de sus vivencias, de sus opiniones, con los que nos vamos  a tomar café, pero con los que evitamos, muy cuidadosamente, hablar de nuestra angustia, de lo que no nos deja dormir, de lo que hacemos y no hacemos, y sobre todo, en mi opinión, de lo que podríamos hacer. Ese tema no lo tocamos. Nos escondemos y escondemos nuestros sentimientos.

Por parte de algunos altos cargos, lo dicen con satisfacción. No, no me lo dicen directamente. Yo los oigo o lo deduzco por los comentarios que se permiten hacer.

Las dos cosas me producen mucha pena y mucha rabia, por eso he pensado en escribir esto y decir lo que yo pienso.

Es posible que las manifestaciones o cualquier otro acto de protesta, no sirvan en concreto para lo que se pretende, pero a mí si que me han servido para:

–          Sentirme acompañado por otras personas como yo y salir de mi aislamiento, ese que siento con mis compañeros de trabajo

–          Aprender muchas cosas de lo que hacen en otros departamentos, de lo bueno y de lo malo, de las corrupciones, de quién es quién, cosa que me preocupaba muy poco

–          Estar informado. Muy bien informado y ahora me siento seguro para responder a cualquiera que me diga algo. No me callo.

–          Pasar la información que yo tengo. Sé a quién pasarla porque sé que la van a utilizar bien. Es una de las maneras de colaboración más efectivas que he encontrado y que todos podemos utilizar, aunque seamos interinos.

–          Se me ha abierto el mundo. Hay cantidad de gente que está haciendo muchísimas cosas interesantes. Saber que están ahí, me anima mucho.

–          Posiblemente no podré conservar mi trabajo en la administración, pero cuando llegue ese momento, no voy a quedarme en casa.

–          Tengo muchos desacuerdos con los sindicatos, pero voy a trabajar con vosotros. Es la única manera de estar organizados.

Todo esto y algunas cosas más, lo he conseguido participando en manifestaciones. Yo también soy una de esas personas a las que la situación económica que estamos sufriendo desde hace unos años, me ha cambiado la vida. Ahora participo en movimientos sociales, he descubierto que puedo hacer muchas más cosas de las que pensaba y además me gusta. No sé si puedo decir que soy un activista social, pero me gustaría poder decirlo. Si no fuera por esto, ahora sería un conformista, que solo se queja a la hora del desayuno, que no se planteaba muchas cosas, que aceptaba todo lo que me decían pasivamente, como un buey. Ya no.

Y como yo, hay muchísima gente. Este es mi mensaje para esos altos cargos de la administración, mis jefes directos e indirectos,  que se ríen cuando hablan de la poca asistencia a las manifestaciones.

Y también es mi mensaje para mis compañeros interinos. Como dice el lema de la gente: Sí se puede. En mi caso, ha sido verdad.

Gracias por publicar mi carta

Pep

PD: el título, el vídeo y el formato de lista, es de la Red Pública.

NOTA: Muchísimas gracias por todos los escritos recibidos, en formato carta, desde nuestro último post sobre el despido de interinos en la administración pública catalana. No sabemos por qué, hemos fracasado en nuestro llamamiento a compartir vuestras reflexiones escribiendo comentarios directamente en el blog, pero los escritos con petición expresa para publicar, han sido un éxito inesperado, aunque nos hacen trabajar más.

Intentaremos publicarlos todos. Solo pedimos un poco de paciencia.

La Red Pública

FORA INTERINS/ES DE LA FUNCIÓ PÚBLICA CATALANA

Convergència i Unió (CiU) que governa actualment la Generalitat de Catalunya, amb el suport d ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) dona un pas més en el que anomenen “aprimament” de l’administració pública catalana, presentant un pla per a acomiadar els interins/es.

El mètode triat és la convocatòria de concursos de trasllats, que començaran aquest trimestre i s’allargaran al llarg de l’any 2014 i següents.

Per als que no estigueu familiaritzats amb els procediments de les AAPP, explicar que es tracta d’una estratègia especialment perversa i cruel.

 LA RELACIÓ CONTRACTUAL DEL PERSONAL INTERÍ

La figura del treballador interí, correspon a una teòrica introducció de flexibilitat en la possibilitat de fer contractacions per part de les AAPP, sense haver d’esperar als terminis y procediments de les oposicions. Dic teòrica, perquè la provisionalitat i excepcionalitat que implica aquesta modalitat de contractació s’ha convertit, malauradament, en habitual i n’hi ha companys interins que porten 20 anys treballant. Què passa? Doncs que els gestors institucionals han vist la possibilitat de practicar “l’enchufismo” i  pensen que, suposadament, aquesta és una excel·lent manera de tenir  un personal indefens i submís al seu servei. Subratllat “al seu servei”. I així ho fan.

 ELS EMPLEATS PÚBLICS

Els empleats públics no estan al servei de cap gestor polític, com expliquem en aquest post.

Ni els funcionaris, ni els interins ni els laborals. És una mena de “mantra” que hem d’estar repetint contínuament, no sols davant d’ells, sinó inclús davant dels propis companys i davant  la ciutadania.  Els empleats públics, estem al servei de la ciutadania, o sigui del bé comú, que com el seu nom indica és un bé compartit per totes les persones que formem la Generalitat de Catalunya, independentment de qui governi en cada moment, i per a què això pugui funcionar necessitem una Funció Pública independent, fet pel qual és bàsic garantir un lloc de treball fix als empleats públics. És el que ens assegura a la ciutadania la imparcialitat i independència del poder polític.

LA  JUGADA

Al nostre Departament TES, segons dades de FP treballen 373 interins de un total de 1886 empleats públics, o sigui el 19,8 %!!!!!, un percentatge major que el personal laboral, que representa una miqueta menys :363 laborals fixos + 118 temporals. Aquet percentatge és més alt que el de la mitjana general a l’Administració de la Generalitat amb un total de 25.511 interins, dintre del total de 159.022 empleats públics, es a dir el 16,04%

UNA CRUELTAT INNECESÀRIA

–         Perquè la gent no sap d’entrada quantes places quedaran afectades i si una d’elles serà la seva

–         Perquè s’allarga més d’un any en el temps amb la mateixa incertesa i angoixa

–         Perquè tot és opac. No coneixem criteris, els departaments encara no saben res.

–         Perquè el patiment de les persones, en aquesta situació social de destrucció de drets i serveis públics el que menys necessita és un plus de sadisme.

–         Perquè no es pot treballar com si no passés res, hora a hora, minut a minut, dia a dia, mes a mes, any rere any

–         Perquè impulsa tots allò que de negatiu tenim els essers humans

–         Perquè aquest personal ja fa dos anys que tenen reduït el seu salari i si van a l’atur, encara cobraran menys

–         Perquè son llocs de treball estructurals, necessaris i la seva supressió afectarà el nostre treball quotidià i el servei a la ciutadania

–         Perquè és un altre pas del “pla de ruta”, per a la destrucció de la Funció Pública catalana, de manera que hi haurà més passos

–         Perquè hi ha molts drames, com aquest de les persones que són més grans de 55 anys… tants com ja trobem contínuament en la  nostra societat…

Menors de 30

Entre 30 i 44

Entre 45 i 59

Entre 60 i 64

65 o més

Total

Altres directius

13

40

11

4

68

Alts càrrecs

39

102

16

7

164

Eventuals

8

58

55

10

2

133

Funcionaris

4.760

48.875

59.737

7.507

257

121.136

Interins

1.258

14.660

8.699

866

28

25.511

Laborals indefinits

24

870

3.291

775

26

4.986

Laborals temporals

1.775

3.232

1.745

260

12

7.024

7.825

67.747

73.669

9.445

336

159.022

 

Els links als fulls informatius de CCOO sobre el tema

El resum de la reunió del dia 16 de setembre de 2013 amb Funció Pública

Posicionament de CCOO davant la situació de les treballadores i treballadors de la Generalitat de Catalunya

I recordeu que avui hi ha la primera acció:

Concentració, aquesta tarda 25 de setembre a les 16:00h per a totes i tots els EMPLEATS PÚBLICS, al PARLAMENT DE CATALUNYA, per a mostrar el desacord i rebuig davant les polítiques socials i laborals que està duent a terme el Govern de la Generalitat.

Com sempre aquest bloc de la Red Pública, està obert tant als vostres comentaris com, si voleu, a les vostres opinions.

 Sembla molt apropiat, mentre llegiu, aquesta versió de “Va pensiero “de Verdi

 La Red Pública

L’arbre del Tsunami…dempeus!!!

A la tornada de les minivacances de Pascua, el primer missatge  que obro és d’una companya que vol compartir un mail.

Em va alegrar el dia i vaig pensar que en una època on la preocupació principal sembla que és “el que em passa a mi”,  l’individualisme que ens fa més dèbils i allunyats i preocupar-se per allò col·lectiu, pel bé comú i pels serveis públics, és vist com allò que fan els altres, el fet de que algú hagi pensat quelcom comunitari, mereixia seguir la roda de compartir, així que ho vull fer amb tots vosaltres, amb el desig que també us pugui donar una mica d’alegria col·lectiva.

Aquest és el correu (gràcies Mireia)

Hola a tots! molt bon dia!

 Com us podeu imaginar ja estem de nou aquí! Treballant! …. i contents de poder-ho fer!

 Avui us envio un bon grapat d’energies perquè aquesta setmana se us passi el més ràpid possible…..

 Aprofiteu totes les vitamines que hagueu pres aquest dies i racioneu-les amb seny perquè us durin el màxim!

 Avui us envio una foto que m’ha commogut. És la foto d’un arbre que s’ha convertit en un monument…el motiu….haver resistit al Tsunami del 2011 ! que no és poc!

 L'arbre del Tsunami

 Nosaltres, tots, hem de ser com aquest arbre, amb unes arrels ben fondes perquè ens mantinguin dretes…passi el que passi!

I per a complementar, Grândola, Vila Morena, de Zaca Afonso,  l’himmne de la revolució portuguesa del 25 d’abril, final de la dictadura i que avui en dia ha esdevingut  símbol de la resistència de la ciutadania a Portugal, on el seu Tribunal Constitucional ha rebutjat les mesures austericides del Govern conservador de Pedro Passos Coelho

Recordar que la Plataforma Sindical, de la que forma part CCOO, juntament amb tots els sindicats i 33 associacions,  també ha interposat recurs contenciós-administratiu per a reclamar la devolució de la paga extra per als empleats públics i estem pendents d’un altre recurs que afectaria al personal laboral respecte a la retroactivitat de la mesura i que cas de guanyar-se marcaria un punt d’inflexió clau.

Olga

El sac del cops

El divendres 1 de març  es va proposar una acció que consistia en que tothom havia d’enviar correus electrònics als grups parlamentaris i als diputats més representatius: C’s, CIU, CUP, ERC, ICV-EuiA, PPC i PSC.

El motiu d’aquests correus era fer-los arribar la nostra indignació i rebuig a les retallades dels treballadors de la Generalitat.

El nostre company del Departament de Territori i Sostenibilitat (TES), Antoni Mauri Vinuesa, ho va fer i va utilitzar el model que transcrivim a continuació, encara que es podien utilitzar d’altres.

Aquest és el text

El 01/03/2013, a les 14:04, Mauri Vinuesa, Antoni va escriure:

Text enviat
Els empleats públics de la Generalitat de Catalunya, de cara a la negociació dels pressupostos pel 2013, els demanen que aturin la sagnia de retallades en els nostres sous i drets. Considerem que l’esforç fet amb la nostra aportació en aquest àmbit durant els darrers anys ha passat del límit possible, o en la seva terminologia, de la línia vermella que no és pot traspassar… més !!!

No cal que fem referència a tots els temes que cada dia omplen els mitjans de comunicació sobre la classe política. Comença a ser hora de que prenguin iniciatives que no perjudiquin més als ciutadans que els votem.

Per tot plegat, demanem al seu grup parlamentari que en el proper debat pressupostari, s’oposi a l’aprovació de qualsevol nova retallada salarial plantejada pel Govern sobre els treballadors públics.

I aquí teniu les respostes dels grups parlamentaris que varen respondre (juntament amb el correus electrònics). Primer el PSC i ICV-EuiA ; dies desprès ERC.

 PSC

gppsoc@gencat.cat

pere.navarro@parlament.cat

maurici.lucena@parlament.cat

jaume.collboni@parlament.cat

marina.geli@parlament.cat

miquel.iceta@parlament.cat

Sr. Mauri, el nostre grup parlamentari representat per Jaume Collboni precisament dimecres passat va interpel·lar el govern de la Generalitat sobre aquesta qüestió. En el proper ple del Parlament es votarà la nostra moció contra les retallades que el govern pretén imposar a la funció pública catalana. Ben cordialment, Miquel Iceta

MIQUEL ICETA,e-mail: miquel@iceta.org.  blog: www.miqueliceta.cat

ICV-EuiA

gpupicv-evia@gencat.cat

joan.herrera@parlament.cat

dolors.camats@parlament.cat

sara.vila@parlament.cat

 Benvolgut/da,

Tens raó. El govern de la Generalitat, i també el de l’Estat, no ha tingut cap mirament a l’hora d’escollir el camí fàcil que és trencar acords i drets adquirits i reduir el capítol I, el de personal, però no s’ha qüestionat ni una coma dels acords i drets adquirits amb les grans corporacions financeres o amb les grans empreses amb les quals la Generalitat té deutes i que nosaltres considerem que ja s’haurien d’haver renegociat per reestructurar-los.

Aquesta és la nostra posició, i així li hem dit  a la Vicepresidenta en la seva compareixença al Parlament. Aquesta serà també la posició que defensarem en el debat de pressupostos pel 2013.

Tot i això, la correlació de forces ja sabeu quina és i caldrà seguir mantenint la lluita al carrer i també la defensa dels drets dels treballadors a les institucions. Per nosaltres no quedarà i uns nous pressupostos amb més retallades no tindran el nostre vot.

Quedem a la teva disposició.

Grup Parlamentari ICV-EUiA. DOLORS CAMATS LUIS-Portaveu Grup ICV-EUIA

HERRERA TORRES, JOAN [mailto:joan.herrera@parlament.cat] – Parlament de Catalunya

 ERC

gper@gencat.cat

oriol.junqueras@parlament.cat

marta.rovira@parlament.cat

pere.bosch@parlament.cat

anna.simo@parlament.cat

Benvolgut Antoni

Vivim un moment molt delicat com a país, a causa d’una crisi que porta 5 anys destruint ocupació, i amb un nivell d’atur que s’acosta al 25% de la població activa. Malgrat això, el Govern espanyol torna a imposar al Govern de Catalunya una reducció del pressupost de 4.000M d’euros per al 2013, cosa que representa una retallada més gran que cap altra que hagi aprovat mai Grècia. És injust i, a més, totalment contraproduent per a la nostra economia.

Les retallades que ens imposa Madrid han laminat els darrers 2 anys els drets i el poder adquisitiu dels salaris de tot el conjunt dels treballadors i treballadores del país.

I és dins aquesta situació tan negativa que Esquerra Republicana s’ha plantejat el repte d’intentar condicionar uns pressupostos que puguin fer-se sense apriorismes ideològics. Atesa la caiguda d’ingressos públics, l’espoli fiscal que patim, els deutes que acumula l’Estat enfront la Generalitat i la negativa de Madrid d’ampliar la despesa del Govern, de moment, alguns ajustos són inevitables. Des d’ERC hem proposat una desena de nous impostos per als que tenen capacitat de pagament i, malgrat això, el Govern espanyol n’ha boicotejat alguns de molt significatius, com per exemple l’impost a les entitats de crèdit sobre els dipòsits bancaris.

Davant la necessitat de reduir el pes dels capítols del pressupost de la Generalitat en concepte de pagament de nòmines de forma directa o indirecta, a través de transferències o concerts a altres organismes públics, que representen gairebé el 80% del pressupost del país, ERC prefereix fer uns ajustos de caràcter transitori, via salarial, que no pas a partir d’acomiadaments.

ERC parteix de la base que l’excepcionalitat del moment que vivim a nivell econòmic i social requereix mesures excepcionals, que han de ser reversibles i compensades de seguida que es recuperi l’activitat econòmica i els ingressos públics. No cal dir que, al nostre entendre, aquesta recuperació passa indefectiblement per la independència del país, atès que cap Govern espanyol vol resoldre la situació.

Mentrestant, però, procurem que l’ajustament dels salaris dels treballadors públics es faci de forma progressiva al nivell salarial, de forma que es pugui eximir de les retallades als treballadors amb un salari proper als 1.000 euros. I que el percentatge de l’ajust tingui més incidència com més elevat sigui el salari.

Així mateix, treballem de forma incansable per poder establir altres mesures que compensin l’afectació directa dels salaris, i que reparteixin de forma més equitativa els recursos destinats a retribucions com, per exemple:

– L’establiment d’un topall màxim en les retribucions dels treballadors públics equivalent a les dels subdirectors generals.

– Eliminació de les dietes que perceben els alts càrrecs i directius de la funció pública quan participen en els consells d’administració de qualsevol organisme públic.

Treballem amb la ferma convicció que  ens en sortirem, que el futur és nostre, i que podrem compensar aquests anys d’ajustos i patiments properament. Perquè el nostre projecte és la lluita per mantenir un estat del benestar i una qualitat dels serveis públics en benefici de la igualtat d’oportunitats.

Mentrestant, els diputats d’ERC hem renunciat voluntàriament a la paga doble per segon any consecutiu, per poder alliberar recursos públics en benefici dels que menys cobren.

Rebeu una salutació ben forta, amb la convicció que ens en sortirem  i que podrem compensar els sacrificis d’aquests anys quan siguem capaços de revertir la situació actual.

Marta Rovira – ERC

I aquestes les adreces dels grups parlamentaris que no han enviat cap resposta.

C’s

ciutadans@gencat.cat

albert.rivera@parlament.cat

jordi.canas@parlament.cat

CIU

gpciu@gencat.cat

artur.mas@parlament.cat

CUP

gpgrpmixt@gencat.cat

david.fernandez@parlament.cat

quim.arrufat@parlament.cat

PP

gpppo@gencat.cat

alicia.sanchez-camacho@parlament.cat

enric.millo@parlament.cat

Aquest és un exemple de la multitud d’iniciatives que estan sorgint, individual i col·lectivament.

I, és clar, les respostes (i silencis), parlen per si mateixes, per tant no farem cap comentari, però vosaltres podeu fer els que vulgueu i si hi ha algun company que ha rebut respostes diferents, també les pot afegir als comentaris del bloc.

Agraïm al company que hagi volgut compartir la seva experiència.

La Red Pública

PD: els lemes que fem servir a les concentracions del divendres davant la porta de la seu del Departament, a Tarradellas

ATUREM LES RETALLADES !!! Si lluitem, podem perdre, però si no ho fem, estem perduts!

Nosaltres hem decidit seguir lluitant…i tu?

Lluitar pels drets laborals i socials és defensar el futur!!!

Tots sumem i entre tots els podem aturar!

Un és queixa, tots és força. NO EM DEIXEU SOL!!

La pèrdua de poder adquisitiu dels empleats públics: calcula la teva

Aquest excel que us presentem, recull els percentatge mínims que hem perdut el empleats públics en tres anys. Agafem com a exemple una categoria administrativa. Son mínims. I sols la qüestió monetària. Ja prepararem un altre post amb totes les altres pèrdues de drets, que a vegades suposen un cost social personal i col.lectiu  molt més elevat que el crematístic.

Hem deixat un espai, el color verd, per a que tothom pugui calcular el que li suposa, amb les seves dades reals i com ho heu de fer consultant l’ ATRI (això sols per als empleats públics).

Esperem que us pugui ser d’utilitat.

La Red Pública

A %d blogueros les gusta esto: