A REVEURE!!!

Com a editora d’aquest bloc, signo aquest post per a acomiadar-me de vosaltres durant una temporada.

El bloc continuarà, encara que la freqüència dels posts es veurà afectada, però tota la informació està sempre a la vostra disposició a la xarxa.

Portem tres anys, molts articles amb temes diversos (salut, medi ambient, drets laborals, drets socials, un xic d’humor, informacions del Departament, de la Funció Pública, del serves públics… i segons les darreres estadístiques del WordPress , aquest any ens han visitat 10.000 vegades.

Amb tota humilitat, però amb molt d’orgull, crec que hem fet una bona feina. Hem intentat innovar, anar una mica més enllà, estar i sumar, dinamitzar, lluitar i posar els serveis públics i a nosaltres, empleats públics, per endavant. Per als que ho vulgueu comprovar, aquí està.

Donar les gràcies a tots els que heu col·laborat en qualsevol de les modalitats que hem presentat.

I, com faig moltes vegades, música a la Red Pública: “hoy puede ser un gran día”.  Joan Manuel Serrat con Víctor Manuel, Miguel Rios y Ana Belén.

Seguirem. A reveure!!!

Olga Fernández

ELECCIONS SINDICALS PERSONAL FUNCIONARI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2015

El proper dia 26 de febrer de 2015 es celebraran les eleccions sindicals del personal funcionari de la Generalitat de Catalunya.

Els sindicats i CCOO per descomptat, us han explicat les qüestions pràctiques: el vot per correu,les dues taules amb les candidatures dels serveis centrals i els serveis territorials, la importància de participar…per tant nosaltres no insistirem en aquests aspectes i ens fixarem en d’altres

Per què serveix un sindicat?

Feu una mica de repàs a la història recent, a la nostra. Recordeu la força del personal laboral? Recordeu les primeres vagues que feien, les manifestacions, les concentracions? Recordeu la manera com es va organitzar el personal laboral a nivell estatal. Recordeu el primer conveni col·lectiu, resultat d’aquesta negociació i el segon, tots dos fantàstics i pioners, recordeu  alguns de vosaltres i els altres, els que sou més joves, els que mai heu sentit aquesta força del personal laboral, pregunteu i assabenteu-vos.

Direu:

– Per què parlem de personal laboral ara, a les eleccions de funcionaris?

Doncs, perquè gràcies a les lluites i les conquestes del personal laboral, els funcionaris van poder plantejar les seves sense que sonéssim a extraterrestres, ja que eren drets que estaven exercint els  companys que treballaven al costat. I al final va sorgir l’EBEB, homogeneïtzació de condicions, drets…

Bé, ara les coses no són com a l’any 1975. El personal laboral ha perdut una part important de la seva força. En els llocs administratius està a “extingir” i en altres àmbits, com als nostres parcs de carreteres, aquest govern està decidit a tirar endavant les privatitzacions i amb elles la desaparició del seu personal laboral.

Ara, potser és l’hora dels funcionaris, també en perill d’extinció.  Dels empleats pùblics. De posar-se dempeus i fer front a les humiliacions de que són objecte contínuament per part dels actuals polítics que ens governen (estatal i autonòmicament) i dels que els hi donen suport, de les arbitrarietats a les que darrerament ens té acostumats les direccions successives de la Funció Pública catalana: ara us dono, ara us trec, ara no negocio, ara “no toca”…molt lamentable.

Ara és l’hora de que els sindicats, a més d’ocupar-se del drets laborals, què són vitals per si mateixos i pel que suposa en la defensa dels serveis públics, ens ocupem també de situar als empleats públics en el lloc que els hi pertoca: com a garants, davant de la ciutadania, d’uns serveis públics independents dels gestors polítics del moment, de qualitat, on la transparència sigui un actuar quotidià i no una paraula buida i la corrupció sols una qüestió individual i mai una xarxa que podreix el sistema.

Això no ho pot plantejar qualsevol sindicat i menys un sindicat corporatiu. No hem de permetre cap corrupció, sobre tot en el nostre entorn, sobre tot respecte a nosaltres mateixos. Hem de ser nosaltres els que tinguem una alta estima i valoració envers a nosaltres mateixos.

Un sindicat serveix per canviar totes aquestes coses que no són justes. Al menys CCOO. I ho fa en tots els àmbits en els que com a conseqüència de les eleccions, hem d’estar treballant: Funció Pública i totes les comissions de treball, els comitès de seguretat i salut, els grups de treball de formació…etc. i en el dia a dia, a on els delegats/es estan ajudant, compartint problemes, patiments i de tant en tant, per què no dir-ho, algunes alegries també.

Això sols es pot aconseguir amb la participació, però no una participació qualsevol. Votant, sí, però millor com a afiliats, fent feina en les seccions sindicals i encara molt millor com a candidats, per a poder desenvolupar les vostres capacitats des de l’ àmbit que més us agradi, en el que desitgeu formar-vos o en el que us considereu capacitats: salut laboral, mútues, formació, polítiques de gènere, sostenibilitat, medi ambient, mobilitat, urbanisme, gestió de residus..etc. El nostre Departament de Territori i Sostenibilitat (TES) té tantes competències que resulta molt fàcil trobar un àmbit que ens agradi.

Per això serveix un sindicat. A CCOO el sindicat som nosaltres, un a un, individualment i com a grup, com a col·lectiu que fa propostes, iniciatives, fent-nos activistes, construint el que volem, generant intel·ligència col·lectiva, un concepte que ens agrada molt, perquè organitzats, fem grup, fem xarxa, aconseguirem tot aquest futur que dia a dia, llei a llei, veiem com els poders econòmics i els seus representants polítics, ho estan decapitant, tallant sàdicament com si fos un cos al que es pot destrossar, membre a membre, òrgan a òrgan fins que no quedi res, sols un organisme mecànic.

No és aquest futur el que esperaven. Ni per a nosaltres ni per als que venen darrere nostre.

I els empleats públics, en tot aquest procés tant injust, tant dolorós, tant cruel, hem d’adoptar un rol essencial i brillant. D’altra manera no hi haurà futur.

Nosaltres ho sabem molt més que ningú. I aquí està part de la nostra força i la nostra responsabilitat.

Comencem a exercir-la, mantenint, impulsant i malauradament ara, defensant els serveis públics com a tals. Necessitem persones amb idees noves, perquè avui en dia els polítics i els poders que ens volen eliminar s’organitzen globalment, d’una manera molt dinàmica, “líquida”, fent passar per noves, idees molt i molt antigues, construint un discurs que diuen que és l’ únic possible. No, mai existeix un únic discurs sobre res. Per això necessitem construir sinèrgies, pensar globalment i actuar localment, ajudant-nos, utilitzant la nostra força, els nostres mitjans de comunicació propis, com aquest bloc de la Red Pública, tots els recursos que tenim al nostre abast. I si no en tenim, els inventem.

Es la proposta que us fa CCOO. Fer-vos protagonistes de la vostra pròpia història. De la nostra. En comú.

Ja sabeu que estem aquí per rebre les vostre opinions.

Molt bo per recordar… o potser per descobrir. La mítica Mandrágora. Krahe, Sabina y Pérez. Fantàstics.

La Red Pública

Las estadísticas del WordPress en el 2014

Los duendes de las estadísticas de WordPress.com prepararon un informe sobre el año 2014 de este blog.

Aquí hay un extracto:

La sala de conciertos de la Ópera de Sydney contiene 2.700 personas. Este blog ha sido visto cerca de 10.000 veces en 2014. Si fuera un concierto en el Sydney Opera House, se se necesitarían alrededor de 4 presentaciones con entradas agotadas para que todos lo vean.

Haz click para ver el reporte completo.

Gracias un año más a WordPress y por supuesto a todos los que queréis leer nuestros post. Ha sido un año muy difícil para los empleados públicos y para toda la ciudadanía y a nosotros siempre nos falta tiempo para hacer todo lo que queremos, pero lo intentamos. Y lo seguiremos intentando, con la información más rigurosa que seamos capaces de elaborar. Tenemos muchos artículos en el tintero…poco a poco.

El año 2015, serà un año electoral. También para los sindicatos. También allí nos veremos

Siempre con vosotros

La Red Pública

Parabens: disruptors endocrins fàcilment evitables

La prevenció és el primer objectiu de la Salut Laboral. Treballem per a poder viure, per a intentar tenir una vida feliç i saludable i és penós pensar que sigui al treball, el lloc on passem la meitat de la nostra vida, un lloc on podem emmalaltir.

Abans de diagnosticar i tractar, volem prevenir. Evitar que hi hagi diagnòstic i tractament. Per això em sembla primordial que, per començar, estem informats.

Avui, dintre de la sèrie de post sobre Medi ambient i Salut, i com a continuació a l’anterior post sobre disruptors endocrins  on explicava què son i com actuen, us vull parlar d’un disruptor endocrí molt habitual: els parabens.

He triat aquest, perquè a més de les accions col·lectives que podem fer per aconseguir que aquests productes siguin prohibits, resulta relativament fàcil actuar individualment.

Com?: evitant comprar totes aquelles marques que encara utilitzin parabens en la composició dels seus productes

Comencem pel principi

Què són el parabens?

Són productes químics que s’utilitzen especialment en l’elaboració de cosmètics i preparats farmacèutics i sobre els quals sempre hi ha un continu debat ja que es tracta d’un interferent endocrí (disruptor endocrí) que s’ha associat en diversos estudis amb el càncer de mama

Són conservants, molt utilitzats en cosmètica pel seu baix preu i per la seva activitat bactericida i fungicida al producte

Com actuen?

Com a xenostrògens

Els parabens estimulen la proliferació de cèl·lules mamàries amb càncer, específicament els receptor estrogènics.

S’acumulen intactes al llarg del temps al cos, encara que la dosi utilitzada hagi estat molt baixa i sabem que la pell amplifica l’efecte hormonal de moltes substàncies.

Quines conseqüències?

De moment no se sap exactament la causa dels càncers, però donat que al nostre àmbit de salut laboral, és difícil poder fer quelcom pensant en causes internes o d’origen genètic, el que sí podem és actuar identificant causalitat ambiental amb aquest objectiu primordial que hem definit a l’inici: prevenir.

Aquí, sí que podem investigar, prevenir, fer i actuar.

I donat que el nostre àmbit és la salut laboral i tenir un ambient laboral no tòxic és una de les nostres funcions, tenim la obligació de fer-ho: no emmalaltir per causes laborals evitables.

Hem de pensar que els efectes estrogènics dels parabens se sumen als efectes de altres estrògens ambientals, com per exemple els bisfenols, sobretot el bisfenolA i els estrògens que poden arribar al cos humà per la dieta, via insecticides, per tant si algú us diu que el perill es baix o que la quantitat que posen és legal, al menys ja teniu totes les dades per decidir amb llibertat.

Efectivament, pot ser legal i estan establerts legalment els límits de la concentració per a cadascú, però en un mateix producte podreu trobar més d’un paraben entre els components i el que és més important: en aquest càlcul, mai tenen en compte aquest efecte de bioacumulació. Sense comptar que podeu estar utilitzant molts i molts productes alhora.

Sols una darrera data al respecte: el Comitè Científic de la Comissió Europea va avaluar la seva seguretat respecte al seus efectes estrogènics. Conclusió: que per a alguns parabens no es pot garantir un marge de seguretat adequat a les dosis autoritzades, per tant, Què fan? Fan una consulta pública manifestant la seva voluntat de mantenir la autorització d’ús dels parabens més utilitzats, reduint la seva concentració màxima autoritzada als propil i, butil-paraben. Jutgeu vosaltres mateixos

Com sabem que un producte conté parabens?

Molt fàcil. Mireu els ingredients i tots els que tenen el sufixa “paraben”, els podeu descartar.

Metilparaben (E-218) etilparaben (E-214), propilparaben (E-216) y butilparaben,

En quins productes?

Cosmètics, productes farmacèutics i alimentaris

Dentífrics, gels, bandes de depilació, esbandides bucal, productes per a bebès, hidratants corporals, cremes per la cara, escumes d’afaitar, filtres solars, labials, protectors labials…

Puc fer quelcom més?

Sí. A més de no comprar, podeu:

  1. Si teniu una marca favorita, escriviu-li i digueu-li que no comprareu el producte si porta parabens. Les marques són molts sensibles a l’opinió dels seus clients i en molts països estan prohibits.
  2. Informeu a la vostra gent: amics, familiars, companys, coneguts
  3. Actueu col·lectivament si teniu oportunitat
  4. Informeu als vostres delegats de prevenció laboral

És molt fàcil, és molt eficaç i sobre tot, ens va la salut. Mentre hi hagi algú que digui que hi ha un risc, ens cal demostrar que no és així. Sempre tenim molt més poder del que ens pensem. Sols cal fer-lo servir

Com els podem substituir?

IMG_20141112_212302A les botigues n’hi ha molts productes que no tenen parabens i molts d’ells ho posen destacat: Sense parabens. No conté parabens

Tots tenim la mateixa sensibilitat?

El factor subjectiu, individual, existeix en totes les malalties. En temps de grip hi ha gent que l’agafa i altres que no i el virus circula alegrement per tot arreu. El factor individual no compta en l’objectiu de mantenir un ambient net, encara que hi hagi persones més o menys sensibles. Sempre, l’objectiu és reduir o eliminar exposicions.

Tots tenim risc, independenment de que siguem menys o més sensibles, però TOTS estem assumint el mateix perill.

Hi ha evidències científiques?

Sí, quan a l’exposició i als efectes.

Davant qualsevol dubte el primer és la salut, perquè el contrari simplement significa que algú pugui perdre alguns diners, però si els que avisen tenen raó, el resultat és la vida de les persones, per tant no ha d’haver cap dubte en relació al que s’ha de fer. Sempre hem de seguir l’anomenat principi de precaució.

El principi de precaució, diu que la prova de la innocuïtat ha de recauré sobre el que la propaga, no la demostració del dany sobre el que el que ho pateix. Recordeu-lo

flit-1947

I per si us queda algun dubte, penseu que fa molt poc que les colònies portaven DDT i allò que feien servir per matar mosques, el famós Flit, era letal i ho posaven tranquil·lament a l’anunci.

Els parabens son sols una mostra, però fàcil de detectar i evitar. N’hi ha molts més productes, com el fenol-fenil, l’alumini als desodorants, colorants diversos, olis minerals amb noms com mineral oil, paraffinum, petrolatum, els ftalatos, el Sodium Lauril Sulfate que s’utilitzava a gels i champús abans, la Dietholamina, per produir escuma…una llarga llista de producte evitables

 

Perill per a dones

Tots els parabens son estrogènics i el teixit mamari és especialment sensible a les radiacions electromagnètiques i els estrògens tenen la capacitat, com ja he dit, de fomentar el creixement de las cèl·lules de càncer de mama

El nivell d’informació que tenim, és suficient per a dir que hem d’evitar usar parabens i especialment important per a dones que tinguin parents consanguinis propers (mare, ties, avies) que hagin patit càncer de mama.

Els delegats de prevenció de CCOO al CSSL del Departametn TES i jo mateixa hem manifestat a les reunions del CSSL que estem molt preocupats per l’increment de càncers, potser particularment els càncers de mama i els EDC són un importantíssim factor de risc per tant hem hem presentat tota una sèrie de propostes al respecte, que traslladarem a tots els companys del sindicat d’altres Departaments, ja que són comuns.

Hem proposat:

  • Que s’inclogui l’edifici saludable com a condició per a fer qualsevol trasllat de personal.
  • Incloure en tots els plecs de contractes de compres l’eliminació de l’ús d’EDC (disruptors endocrins).
  • La eliminació de l’ús de EDC (disruptors endocrins) en contractes de compres públiques: contractes de manteniment d’edificis  i carreteres, jardineria, guarderies, col·legis, etc.). tal i com es demana a l’informe de la SESPAS(Societat espanyola de salut pública i administració sanitària
  • Que a les avaluacions d’impacte ambiental i als informes de noves activitats s’han d’ incorporar sistemàticament les avaluacions de risc per a la salut. En el cas de no existir evidència científica suficient, però amb sospita fundada (predicció teòrica, toxicològica, etc.), caldrà aplicar el principi de precaució
  • Fer monogràfics de formació sobre riscos ambientals, amb personal especialitzat
  • Estar informats i informar al CSSL respecte a si les empreses de neteja utilitzen productes sense parabens
  • Fer cursos de formació respecte a Medi Ambient i Salut

Aquí teniu diferents links sobre el tema

Posts a La Red Pública

El Medi Ambient i la salut: Quadern de la bona praxi

Disruptores endocrinos: un peligro invisibilizado

Lipoatrofia Semicircular, en el Departament TES

 Links a altres webs

CASCADE: Red de excelencia científica sobre efectos de productos químicos en los seres humanos

CIMA: Comisión Interdisciplinaria de Medio Ambiente

Article de Dolors Romano Mozo, al diari Diagonal

EDC Free Europe

Associació Apquira: Asociación de Personas afectadas por productos Químicos y Radiaciones Ambientales

Les tres persones que, en la meva opinió, saben més del tema:

Dolors Romano, Ingeniera Agrònoma, especialista en gestió ambiental, cooperativisme i cooperació internacional

Nicolás Olea, Catedrático de Medicina en la Universidad de Granada y Coordinador de Investigación del Hospital Clínico de Granada. Especialitat: Radiología y Oncología

Carme Valls-Llobet, metgessa endocrinóloga, Directora del programa, Dones, salut i Qualitat de vida del CAPS, investigadora

Miquel Porta, Doctor en Medicina, investigador de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica de Barcelona, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona, Adjunt Professor a la University of North Carolina at Chapel Hill

I pels que sou professionals i voleu més evidència científica o simplement companys/es que vulgueu aprofundir, ja sabeu que podeu utilitzar el buscador PUB-MED.

Si coneixeu altres llocs Webs, completarem aquest recull i ho afegirem amb els vostres comentaris.

Olga Fernández

Informació personal OAC (Oficina Atenció al Ciutadà) i AHC (Agència de l’Habitatge de Catalunya))

Al Departament de Territori i Sostenibilitat, CCOO intentem treballar tenint en compte la unitat sindical. No sempre ho aconseguim, però sí ho hem fet a l’acord de mantenir reunions periòdiques entre les representants sindicals i els gestors del TES, per a tractar tota mena de temes, de funcionament intern, d’intercanvi d’informacions i de plantejaments de diverses problemàtiques que podem aportar tant les representants sindicals com els gestors del TES.

La voluntat i objectiu principal és poder resoldre, de la millor manera possible, qualsevol assumpte plantejat, sempre i quan estigui a l’abast de les competències del TES. Quan no és així podem dirigir-nos als òrgans competents, generalment Funció Pública i cas que no es resolguin, la representació sindical por seguir les vies que consideri oportunes.

Hem informat d’aquestes reunions i ho hem publicat al nostre bloc La Red Pública. Ho podeu trobar aquí, o aquí, i un altre respecte a la privatització dels parcs de carreteres

En tot cas, podeu mirar tots els post sota la categoria “assumptes interns Departament TES”

En aquest post us informarem bàsicament dels dos àmbits que donen títol al post: OAC (Oficina Atenció al Ciutadà) i Agència de l’Habitatge (AHC)

Hem tractat aquests temes en vàries reunions als darrers mesos, ja que han sorgit diversos problemes per al personal afectat.

CCOO van demanar fer una reunió conjunta amb l’Agència de l’Habitatge.

Aquesta reunió va tenir lloc el 27 de juliol, amb l’assistència de:

Agència de l’Habitatge: Núria Folch, Cap de RRHH i Jaume Forn Director de l’AHC

Departament TES: Agustí Paris, Subdirector de RRHH del departament TES en nom de Josep Solà, Director de Serveis

CCOO: Lourdes Vidrier, Delegada de CCOO de l’AHC, Olga Fernández, Delegada de CCOO del departament TES i Miguel Angel Cabezas, de l’executiva del Sector Generalitat de CCOO.

Desprès d’aquesta reunió varem convocar una assemblea conjunta TES/AHC als SSTT del c/ Aragó, amb poca assistència del personal afectat i la darrera reunió en què hem tractat aquests temes va ser el passat dilluns dia 6 d’octubre.

Us passem aquesta informació, que és la que ens ha estat facilitada pel Departament. Afecta a personal funcionari i personal interí. Tot el personal que ha quedat adscrit a l’ AHC.

L’adscripció d’aquest personal s’ha fet, aquesta vegada, amb un format diferent de l’utilitzat en altres agències, ens, empreses públiques…etc. on la majoria del personal que s’adscrivia, passava a laboral i s’incorporava a l’ens corresponent. El personal funcionari que no volia adquirir la condició de laboral, es quedava amb la seva condició funcionarial.

Ara, el personal adscrit, ocupa el mateix lloc físic, depèn funcionalment de l’AHC, però la seva nòmina la continua cobrant del Departament. Una situació força rara i que preveiem problemàtica.

No hi ha hagut negociació quant a les adscripcions. No hi ha hagut comunicació individual al personal afectat.

Aquesta és la informació quantitativa respecte a l’ACH de què disposem

AGÈNCIA DE L’HABITATGE

Total llocs adscrits………………………………..194

  • Càrrecs de comandament……………33 llocs
  • Caps de negociat………………………. 9 llocs
  • Càrrecs amb potestat pública……… 7 llocs d’ inspecció i control
  • Funcionaris reservats…………………. 26 llocs reservats

Llocs a extingir

  • Reservats base……………………..26
  • Llocs base ocupats…………………31
  • Llocs singulars……………………….22

Llocs a suprimir

  • A laboralitzar…………….13 (no reservats i ocupats provisionalment)
  • Personal interí……………36 (llocs ocupats per aquest personal)
  • Vacants……………………28 (26 llocs base + 2 singulars)

Totes aquestes dades ens han estat comunicades verbalment, per tant pot haver-hi alguna errada i fins i tot la possibilitat de modificacions.

Heu de tenir en compte que el personal interí adscrit a l’AHC, està a l’espera que finalitzi el procés de negociació del conveni col·lectiu de l’AHC.

Si teniu dubtes respecte a la vostra adscripció, pregunteu al Servei de RRHH. En teoria, les adscripcions s’han fet d’acord amb la llei de creació de l’Agència.

A CCOO, pensem que si per un costat s’estan suprimint i qüestionant el model d’empreses públiques i per l’altra es dediquen a crear-ne de noves, diu molt poc pel que respecte a la coherència i a un projecte consistent de futur.

Respecte a l’OAC

OFICINA ATENCIÓ AL CIUTADÀ: la implantació de la Oficina d’atenció al Ciutadà (OAC) als SSTT del c/ Aragó, també ha estat problemàtica. Hem tractat el tema en diverses reunions, incloses els CSSL (Comitè de Seguretat i Salut laboral) i hem informat puntualment

Resum del CSS del 17.06.2014

Resum de la reunió del CSS del 03.04.2014

Pel que respecte a les darreres reunions, hem parlat de qüestions com:

El dimensionament de les places. Per part del gestors del Departament, es considera que les 40 places són suficients.

La polivalència. CCOO, creu que es pot aplicar la polivalència i pot ser positiva en diversos serveis i condicions de treball, però en aquest cas, per les característiques d’especialització i complexitat de determinades funcions, ni és convenient ni resultarà efectiva.

Hem manifestat el nostre desacord, hem raonat els motius i hem subratllat el previsible fracàs d’aquesta mesura, però inexplicablement el Departament ha decidit tirar endavant.

Una de les coses que van demanar insistentment és que s’informés al personal. Sabem que es va convocar una reunió de RRHH per a facilitar aquesta informació, per tant assumint que molts dubtes respecte a la implantació de l’OAC, han quedat resoltes.

Una altra cosa és respecte al seu funcionament, per això, us animo a tots/es a informar-nos de qualsevol problemàtica relacionada, sigui de l’àmbit que sigui: laboral, organitzativa, de salut…
Ja sabeu que s’han convocat les 28 places de personal funcionari amb nivell 16, aprovades a la RLT, que eren temporals. Hores d’ara, falten 4 places, que es tornaran a convocar. La resta, estan pendents de l’anàlisi de currículum i l’entrevista. Desprès d’això es farà comissió de serveis per un temps de 2 anys.

El personal interí, 10 persones, treballa amb la disminució salarial del 15% i amb la seva categoria corresponent, cobrant únicament el complement d’atenció al públic.

El personal laboral, actualment dues persones, no percep cap compensació. CCOO, estem estudiant alternatives per tal de compensar aquesta discriminació i farem propostes al respecte. Si es vol resoldre, es pot. Totes les possibles solucions, passen pel conveni col·lectiu.

Recordeu, però, que l’acord és que tothom pot decidir si vol o no estar en aquests llocs de treballs. És voluntari.

Qualsevol dubte, ens ho podeu preguntar.

Olga Fernández

La boda del Conseller Santi Vila i els drets socio-laborals

Fa un mesos i coincidint amb la celebració dels actes del Dia de l’Orgull Gai a Catalunya o potser puc dir de les festes de l’Orgull Gai, el nostre conseller, Santi Vila va celebrar la seva boda amb el seu company.

Donat que ja han passat uns mesos des de l’esdevinement i aprofitant que el Parlament de Catalunya aprovarà la Llei contra la LGTfòbia (Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals), vull compartir amb tots vosaltres algunes de les reflexions que, xerrant amb companys i amics, em van fer pensar en aquesta relació que dona títol al post.

Vagi per endavant la meva felicitació i el desig de felicitat per a la parella.

Dit això, vaig per feina. De les 2/3 fotos oficials que es van distribuir, què us crida la atenció?

Boda Santi Vila vista general

A mi, el primer que em va cridar l’ atenció va ser l’assistència de la cúpula del partit del conseller, CiU i de la ministra de Foment, Ana Pastor, que segons diuen, manté una relació cordial amb el Conseller.

Preguntareu, què té d’estrany si són els amics/companys del conseller?. No hauria de tenir res d’estrany, però ho té, perquè CiU com a partir conservador i de dretes fa molt poc que ha “flexibilitat” la seva postura respecte a la homosexualitat i hem de recordar que els diputats de CiU es van abstenir durant la votació de la llei de matrimonis homonexuals que el Govern del president Zapatero va presentar al Congrés dels Diputats, l’any 2005.

Recordeu que el Congrés va aprovar la llei, el Senat la va vetar, amb la proposició del diputat de CiU, Jordi Casas i va tornar al senat on va ser aprovada definitivament, amb el vot favorable de dos diputats de CiU. La resta es va abstenir i/o votar en contra. Hi havia 10 diputats de CiU: 4 de Unió i 6 convergents. Dels 6 convergents, 4 es van abstenir. Naturalment, Unió amb el seu President Duran Lleida, un home radicalment homófob, va votar en contra. En aquell moment, CiU, ni tan sols va voler fer públiques les seves esmenes.

El PP va presentar recurs d’inconstitucionalitat, es van fer manifestacions,  van rebatre la llei amb arguments tant prehistòrics i dolents que inclús van haver de retractar-se, etc…etc.

Sabem que el Conseller Vila va estar fora de l’armari i és impulsor, dintre del seu propi partit, del col·lectiu homosexual Convergais i és important que polítics i alcaldes de moltes ciutats europees hagin declarat obertament la seva homosexualitat, como els alcaldes de Paris, Berlin, Zurich, Reikiavic, Hamburgo, o de ciutats espanyoles com Ciudad Real i Canarias, però, torno a la boda, veig les fotos i em sembla molt incoherent i amb una capa superposada d’hipocresia

M’alegro que aquesta boda ja no sigui un escàndol i espero que un dia ja no tingui cap importància pública i ningú hagi d’assumir res respecte a la seva sexualitat, i m’alegro que partits de dretes i conservadors com Convergència hagin evolucionat i ara acceptin quelcom que fa molt poc rebutjaven i combatien.

Perquè mentre ho feien, moltes persones homosexuals, dones i homes activistes progressistes i d’esquerres van lluitar pels drets del homosexuals, sacrificant la seva comoditat i algunes la seva pròpia vida, per arribar al “aquí i ara” on moltes coses ja estan fetes.

Santi Vila boda. Ana PastorI ara sembla que és moda reivindicar allò de que cada qual faci el que vulgui, i diuen que el més important és ser persones i que la opció sexual és quelcom individual i critiquen l’existència dels col·lectius LGBT que defensen la igualtat. No diuen però, que la discriminació que pateixen no és per ser persones, sinó per la seva opció sexual i no diuen que potser ara poden parlar d’aquesta manera perquè va haver-hi altres que van utilitzar i reivindicar paraules despectives com maricons i bolleres i les van fer seves per apropiar-se d’un arma que s’utilitzava per despreciar-los.

I aquí arribo a la relació que vull establir amb el títol: podien parlar de l’avortament, de la llei del divorci, del matrimoni civil o dels drets cívics, dels drets laborals, decapitats per la Reforma Laboral (votada també per CiU) pels quals van morir molts companys i companyes… i ara sembla que ja no estan de moda. Sembla que mentre hi hagin altres que s’impliquen i reivindiquen, ja els hi va bé. Des de la seva comoditat, des de les seves excuses, des de el seu discurs cínic. No s’impliquen, però utilitzem tots aquells drets que altres van poder aconseguir amb el seu sacrifici. No s’impliquen, però s’aprofiten i a més es permeten criticar/criminalitzar als que continuen la lluita, perquè ara sabem que cap dret queda consolidat ad infinitum.

Està de moda dir que les persones aconsegueixen tot pel seu esforç individual i ni tan sols són conscients que la majoria de drets són producte de la lluita de generacions anteriors, a les que mai agraeixen res.

És perquè va haver-hi sindicats que els treballadors van començar a obtenir drets, perquè va haver-hi feministes, que les dones van començar a ser considerades com a ciutadania, perquè va haver-hi ecologistes, que ara parlem de canvi climàtic. Totes, persones que no van amagar-se, que van actuar, malgrat la por, o sense por i totes van ser perseguides i discriminades per ser treballadores, feministes, sindicalistes, homosexuals, ecologistes…

Digui el que digui ara la dreta conservadora, li devem (i li deuen) molt a tota aquesta gent, en molts àmbits socials i laborals. Cap reconeixement. Cap record. Cap per la seva part, però per a nosaltres, és la nostra herència i hem d’estar orgullosos, valorar-la i reivindicar-la, encara que la gaudim tots. Es diu generositat. I ho hem de dir, clara i directament.

Sobre tot ara, quan la idea és que els treballadors siguin neo-esclaus moderns alhora que parlen de moderníssimes tècniques de motivació i selecció de personal. Que els treballadors públics siguin els seus servidors polítics, mentre s’afanyen en fer-los desaparèixer. S’equivoquen, com s’han equivocat sempre amb els drets de ciutadania.

Veieu la analogia que volia compartir, oi?. L’aprofitament que fa la dreta de drets als que es va oposar frontalment i lo bonic que queda ara sortir a la foto, sense dir res.

Olga Fernández

 

 

DIRECCIÓ PÚBLICA PROFESSIONAL(dpp) : el model gerencial aplicat a les administracions catalanes

Al darrer post del bloc, titulat La Reforma de la Funció Pública Catalana: de Funció Pública (FP) a Funció Pública-Privada(FPP) ,us deia que la primera llei que impulsaria el Govern de CiU seria la de la direcció pública professional(dpp).

Aquí teniu la nota informativa del Govern impulsant aquesta figura, en la que diu això:

“… la direcció pública es configura com un dels elements bàsics per impulsar altres mesures de modernització dels serveis públics. Aquest nou espai directiu ha d’orientar i afavorir la implantació de les estratègies de reforma que afecten al conjunt d’administracions públiques catalanes, basades també en el rendiment de comptes, l’eficiència, la racionalització i simplificació organitzativa, l’adaptabilitat, la cultura de la innovació i el foment de la col·laboració público-privada. El compromís i l’alineació dels directius públics en la gestió del canvi constitueixen una de les claus de l’èxit de la reforma de l’Administració pública i del seu sector públic…”

Els subratllats són meus. Aquesta gent, els de la dpp, s’encarregaran de fer els canvis necessaris per a dur a terme la Reforma que vol implantar el Govern actual i seran càrrecs molt dependents políticament.

Penseu que estem parlant de totes les administracions catalanes.

També us deia a l’anterior post que la FERA, ja té redactada una proposta de 15 pàgines de l’ ESTATUT DE LA DIRECCIÓ PÚBLICA PROFESIONAL (dpp)

Recordareu que La FERA és un espai impulsat per l’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP), i us posava la seva pàgina de facebook  i el prezi, que explica l’elecció de la nova junta per al període 2014/2017,

Avui, en aquest post, simplement apuntaré dues coses:

(1)   Qui és qui a la Junta de la FERA

(2)   El text normatiu, de moment en format esborrany, que regula l’estatut de la “direcció pública professional de Catalunya” (dpp) i que consta de 23 articles ordenats en quatre capítols.

L’anàlisi d’aquest text ho faré més endavant. Ara per ara, us ho deixo aquí per a què ho llegiu si voleu i especialment perquè puguem comprovar, quan el Govern tregui el seu text, si es diferencia en alguna cosa. Farem el joc de trobar les 7 diferències.

Anem, doncs

  1. La Junta directiva de l’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP)

– Joan Henrich, president
– Meritxell Masó, Josep Ramon Morera i Miquel Salvador, vicepresidents
– Pere Mora, secretari
– Cristeta Domènech, tresorera

  • Joat Henrich, col·laborador acadèmic del IGDP(Instituto de Gobernanza y dirección pública de ESADE) y editor de PUBLIC
  • Meritxell Masó, secretària d’Administració i Funció Pública del Departament de Governació i Relacions Institucionals, des de 23-1-2013
  • Josep Ramon Morera. Responsable de planificació i projectes. Escola d’Administració Pública de Catalunya
  • Miquel Salvador professor de Ciència Política i de l’Administració a l’ Universitat Pompeu Fabra
  • Cristeta Domènech, cap de l’àrea de Sistemes de Qualitat i de Gestió de la Direcció General de Modernització de l’Administració.

 També podeu veure els vocals, entre el que hi ha personal de Departament

– Victòria Alsina Burgués – David Àlvarez Carreño (referent a Girona)- Aurora Baena- Joan Barniol- Lluís Bertran- Xavier Bertrana- Antoni Biarnés (coordinador del FERA)- J. Pere Camino- Ramon Canal- Gerard-Felip Carné- Marta Clari- Alba Espílez- Jordi Foz- Eduard Gil- Jordi Graells- Àlex Grau (referent a Tarragona)- Pep Jané- Jordi Marín- Albert Martín- Jordi Matías- Joan Anton Montesinos- M. Carme Noguer- Isidre Obregon- Sílvia Oliveras- Mònica Reig- Valentí Sala (referent a Lleida)- Alba Sancho- Josep Simon- Josep Solà- Francesc Torrejón- Joan Vilà- Josep M. Vilalta- Pau Villòria
– Joan Xirau- Rafael de Yzaguirre.

Tal i com he dit moltes vegades: un “viva” a la diversitat. Escoles de negocis, càrrecs convergents majoritàriament i alguns d’altres partits. La innovació i el talent, objectius que repeteix contínuament aquesta gent, estan morts amb la uniformitat.

I aquí us faig un “còpia i pega” del text que, podeu apostar,  també copiarà el Govern de la Generalitat molt aviat. Un recomano llegir-ho amb atenció. Al link, ho podeu llegir més còmodament en pdf. i també trobareu la memòria que ho justifica i que és molt interessant.

Han fet un bon treball.

El text de l’ACGP, amb la memòria inclosa.

…però abans, música. Aquesta vegada, Amália Rodrigues. Lágrima.

  1. Llei de la Direcció Pública Professional de Catalunya

E XPOSICIÓ DE MOTIUS

CAPÍTOL I

Principis generals

Article 1

Objecte

1. Aquesta Llei té per objecte establir l’ordenació de la direcció pública professional en les administracions públiques catalanes i el seu sector públic i la regulació del règim jurídic aplicable a les persones que s’hi incorporen.

2. L’aplicació d’aquesta Llei en l’àmbit de les entitats locals, les universitats públiques i els organismes dependents o que hi són vinculats, s’ha d’entendre sense perjudici del respecte a l’autonomia local i universitària i a llurs potestats normatives i d’autoorganització.

Article 2

Definicions

1. La direcció pública professional de Catalunya està formada pel conjunt d’òrgans actius que vetllen per la consecució dels resultats dels serveis que tenen encomanats i que asseguren la posada en pràctica de les polítiques públiques, les normes i les directrius que emanen dels òrgans superiors, de govern o direcció política de cada administració pública o ens públic, mitjançant la participació directa en la seva formulació i l’exercici de competències pròpies i delegades que vinculen l’organització i comporten la direcció d’equips de persones, la gestió d’infraestructures o mitjans materials i l’execució del pressupost amb autonomia responsabilitat.

2. Correspon als llocs de treball de direcció pública professional l’execució de les decisions adoptades pels òrgans superiors, de govern o direcció política de les administracions públiques catalanes i de la seva organització instrumental, la planificació i coordinació d’activitats i l’avaluació, la proposta i, si escau, la implementació de mesures d’innovació i millora en relació amb els serveis i activitats del seu àmbit competencial.

Article 3

Principis que informen la direcció pública professional

1. La direcció pública professional s’ha d’exercir servint amb objectivitat els interessos generals dels ciutadans amb subjecció i observança de l’ordenament jurídic, i d’acord amb els principis d’actuació següents:

a) Professionalitat i imparcialitat en l’exercici de les seves responsabilitats.

b) Eficàcia, eficiència i transparència en la gestió dels recursos encomanats.

c) Avaluació de la gestió i responsabilitat pels resultats.

2. Dins el ple respecte dels principis anteriors, aquesta llei faculta el directiu públic per a l’adopció de decisions discrecionals en funció de paràmetres o criteris valoratius basats en els seus coneixements en matèria de gestió pública i en la seva experiència professional.

Article 4

Àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei s’aplica a les persones que ocupen llocs de direcció pública professional al servei de les administracions públiques següents:

a) L’Administració de la Generalitat de Catalunya.

b) L’Administració local catalana.

c) Les universitats públiques catalanes.

2. Aquesta Llei també és d’aplicació al personal que ocupa llocs d’aquesta naturalesa en els organismes següents:

a) Els organismes públics i entitats autònomes adscrits i les entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia que sotmeten la seva activitat a l’ordenament jurídic privat i els ens públics institucionals vinculats o dependents de qualsevol de les administracions públiques esmentades.

b) Les societats mercantils, les fundacions i els consorcis, en les quals el conjunt de les administracions públiques catalanes hi tenen una participació majoritària.

A aquests efectes, s’entén que la participació és majoritària quan l’administració participa, directament o indirecta, en més d’un cinquanta per cent del seu pressupost anual, o bé del seu capital o fons patrimonial, o pot designar o disposa, per via estatutària, de la majoria dels representants amb dret a vot dels seus òrgans de govern. Per a la determinació d’aquest percentatge se sumaran les participacions corresponents a les entitats integrades en el sector públic de cada administració, en el cas que en el capital social o en el fons patrimoni al hi participin vàries d’aquestes.

3. Resten exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquest a Llei:

a) Els òrgans superiors, de govern o direcció política de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, les entitats locals i les universitats catalanes.

b) Els llocs de treball de personal eventual.

Article 5

Determinació dels llocs directius

1. Són llocs directius els que figuren, amb aquest caràcter, en els instruments d’ordenació i gestió que, a aquests efectes, disposin les institucions públiques previstes en l’article anterior.

2. En els instruments d’ordenació i gestió que escaigui s’hi contindrà per a cada lloc de direcció pública professional, com a mínim, la denominació, l’enquadrament organitzatiu o estructural, les funcions, la quantia de les retribucions fixes, el percentatge de la part variable i la identificació del règim i condicions laborals d’aplicació. Els instruments d’ordenació i gestió de la direcció pública han de ser objecte de publicació en la seu electrònica corporativa corres ponent.

3. Els òrgans superiors o de govern competents de les institucions públiques relacionades en l’article 4.1 han d’identificar els llocs de treball de direcció pública professional, mitjançant l’aplicació de les previsions contingudes en aquesta llei i dels criteris que estableixin en exercici de les seves potestats d’organització i reglamentària.

Article 6

Règim jurídic

1. El règim jurídic aplicable als llocs directius en les institucions públiques a les qual fa referència l’article 4 es regeix per aquesta Llei i per les disposicions reglamentàries que la desenvolupin.

2. Els llocs directius en les institucions públiques a les quals fa referència l’article 4.2 es regeixen pel dret laboral i mercantil i, a més, per les disposicions d’aquesta llei que els siguin aplicables.

3. A les persones que ocupen llocs de direcció pública professional no els és d’aplicació el règim jurídic del personal eventual.

4. El règim jurídic i la determinació de les condicions de treball de la direcció pública professional de Catalunya, en cap cas, no tenen la consideració de matèria objecte de negociació.

Article 7

Règim de responsabilitats

El directiu públic professional de Catalunya està subjecte a la responsabilitat per la gestió i control de resultats, en funció dels objectius que li han estat assignats i pel funcionament de l’organització que dirigeix, en termes d’eficàcia i eficiència.

Article 8

Règim d’incompatibilitats

Les persones que exerceixen la direcció pública professional resten subjectes al règim d’incompatibilitats i de declaració de béns i activitats aplicable als alts càrrecs de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, llevat que ocupin llocs de direcció pública professional reservats a personal funcionar i, supòsit en el qual els serà d’aplicació la legislació que correspongui.

Article 9

Condició de directiu públic professional de Catalunya

1. Les persones interessades poden accedir a la condició de directiu públic professional de Catalunya d’acord amb els requisits i el procediment que s’estableixin reglamentàriament, amb la finalitat d’acreditar que disposen del perfil professional, les competències, la formació i, si escau, l’experiència adequats per a l’exercici de la direcció pública.

2. Per accedir a la condició de directiu públic professional les persones aspirants han de reunir els coneixements, la capacitació i l’experiència professional previstos en l’article 11 o han d’haver estat titulars de llocs declarats de direcció pública professional, durant el termini mínim de dos mandats o vuit anys.

3. El Govern de la Generalitat, mitjançant Decret i amb la proposta prèvia del Consell Català de la Direcció Pública, regularà el sistema d’habilitacions directives de l’Institut de Direcció Pública de Catalunya i els criteris d’homologació de cursos o programes de formació directiva organitzats per d’altres institucions públiques o privades.

CAPÍTOL II

Designació i acreditació

Article 10

Procediments de designació

1. Els procediments de designació de directius públics professionals es subjectaran als principis de competència i mèrit professional,d’acord amb el que preveu aquesta Llei i la normativa reglamentària que la desplegui.

2. Amb caràcter previ a la designació del directiu públic s’ha de dur a terme un procés d’acreditació de competències professionals davant l’Institut de Direcció Pública de Catalunya.

3. Els processos d’acreditació tenen com a objectiu verificar la idoneïtat de les persones candidates en el sentit de comprovar que disposen del perfil, la competència professional i, si escau, de l’experiència adequada per a l’exercici de la funció directiva.

4. Els procediments de designació de directius públics professionals tenen caràcter obert per a totes les persones que complexin els requisits de participació i estan sotmesos al principi de publicitat als efectes de garantir la lliure concurrència de persones candidates.

Article 11

Convocatòries per a la designació de directius públics professionals

1. Les convocatòries per a la designació de directius públics professionals faran constar, com a mínim, la denominació del lloc, les funcions, el perfil i la competència professional requerida per a la seva ocupació així com els requisits de participació i les capacitats, habilitats i nivell d’experiència objecte de valoració. Les convocatòries s’han de publicar en la seu electrònica corporativa de l’administració, organisme o entitat convocant.

2. Per poder participar en les convocatòries per a la designació dels directius públics professionals cal complir els requisits generals d’accés a l’ocupació pública i, s’exigirà, com a mínim:

a) Estar en possessió del títol universitari de grau que es determini.

b) Disposar de l’acreditació directiva emesa per l’Institut de Direcció Pública de Catalunya.

3. L’òrgan competent designarà directament la persona candidata entre aquelles que han superat el llindar mínim de competències requerit per a l’exercici del lloc directiu acreditat d’acord amb les previsions de l’article 10.2.

Article 12

Nomenament o contractació de les persones designades

1. La designació de directius públics professionals en l’àmbit de les administracions públiques a què fa referència l’article 4.1 es formalitza mitjançant un nomenament de caràcter administratiu. La designació de directius públics professionals en l’àmbit de les entitats públiques i resta del sector públic a què fa referència l’article 4.2 es formalitza mitjançant un contracte laboral d’alta direcció, llevat que tinguin atribuïdes funcions d’autoritat o l’exercici de potestats públiques, cas en el qual es formalitzarà un nomenament de caràcter administratiu.

2. En el nomenament o contractació s’establirà de forma expressa la seva durada, les funcions i objectius generals que els correspon desenvolupar i la remissió al corresponent acord de gestió que se subscrigui.

Article 13

Durada del mandat

Cada administració pública, organisme o entitat, ha de determinar el període de designació dels seus directius públics professionals, que en cap cas excedirà dels cinc anys. Transcorregut aquest període, l’òrgan competent pel nomenament o designació, i sempre que constin avaluacions favorables de la seva gestió, pot prorrogar la permanència en el lloc de treball pel mateix termini i fins a dues vegades, després de les quals el lloc de directiu ha de ser

objecte de nova convocatòria, a la qual s’hi pot presentar la persona que ha exercit el càrrec.

CAPÍTOL III

Exercici de la direcció pública professional

Article 14

Situacions

1. El personal funcionari que accedeix a un càrrec de direcció pública professional és declarat en la situació administrativa de servei s especials, prevista en l’article 88 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública. El personal laboral fix al servei de les administracions i institucions públiques establertes en l’article 4 que ocupa llocs de direcció pública professional passa a la situació d’excedència forçosa amb reserva de lloc de treball.

2. El personal funcionari que perd la condició de directiu públic ha de reingressar al servei actiu mitjançant l’adscripció provisional a un lloc de treball de característiques similars a les del lloc de treball que ocupava abans del seu accés a la direcció pública.

Article 15

Acord de gestió

1. Un cop designada la persona que ha d’exercir la direcció pública, ha de subscriure un acord de gestió amb el seu superior jeràrquic, de vigència anyal o fracció coincident amb l’exercici pressupostari, proposat pel directiu públic, formalitzat per escrit i individualitzat, en el qual es contemplen els objectius que han d’assolir el directiu i l’organització que comanda i els indicadors que han de permetre avaluar-ne el compliment.

2. L’acord de gestió ha de concretar els compromisos adoptats pel directiu amb el seu superior i ha de descriure les àrees de resultat clau i els objectius de resultat esperats en termes de quantitat i qualitat i els recursos assignats per a la seva obtenció. En l’acord de gestió s’han d’identificar els mitjans de verificació dels indicadors de compliment.

Article 16

Avaluació de la gestió

1. L’acord de gestió ha de ser avaluat pel superior jeràrquic, en el termini màxim que es prevegi reglamentàriament després d’acabar l’exercici, mitjançant un document escrit en el qual s’hi ha de fer constar el grau d’acompliment dels objectius en una escala de quatre nivells, com a mínim, dels quals l’inferior ha de ser insatisfactori. En qualsevol cas, en l’informe d’avaluació s’hi poden afegir les observacions que vulgui formular el directiu.

2. L’assignació del nivell corresponent al grau d’assoliment dels objectius establerts és el que determina el percentatge de la part variable de les retribucions susceptible de ser percebuda, llevat de l’avaluació insatisfactòria que comporta la remoció del càrrec.

3. L’Institut de Direcció Pública de Catalunya ha de donar assistència i suport intern al procés d’avaluació de la gestió.

Article 17

Règim retributiu

1. El personal directiu professional té un règim retributiu propi que es determina reglamentàriament per part de cada administració pública per als seus directius i els dels organismes que hi estan vinculats, d’acord ambles previsions contingudes en aquesta Llei.

2. Les retribucions del personal directiu es componen d’una part fixa i una altra de variable. La part fixa s’ha de determinar d’acord amb la complexitat i l’abast de les funcions encomanades i les dificultats per reunir les capacitats requerides segons criteris del mercat. La part variable es determina, principalment, pels resultats assolits en exercici de la funció directiva, segons el grau d’acompliment dels compromisos recollits en l’acord de gestió, sense que en cap cas pugui superar el 20% de la part fixa, en còmput anyal. La part variable de les retribucions s’ha d’abonar amb caràcter diferit al tràmit d’avaluació de la gestió.

3. Les retribucions dels llocs de treball de direcció pública professional s’han d’ajustar, tant com sigui possible, als criteris del mercat laboral que s’apliquen per a la determinació de les retribucions dels llocs de treball del personal directiu del sector privat de naturalesa anàloga i a l’entorn socioeconòmic de Catalunya.

Article 18

Remoció

1. La remoció del directiu públic professional s’acorda per l’òrgan competent per a la designació, amb motivació prèvia de les causes que la justifiquen, en el supòsits següents:

a) L’existència d’una avaluació insatisfactòria de la seva gestió, en els termes que per aquest concepte estableixin les normes de desenvolupament de l’avaluació de directius.

b) L’extinció del lloc directiu, amb motiu d’una reestructuració organitzativa.

2. La remoció sense un informe que acrediti una avaluació no satisfactòria dóna dret a una indemnització, la quantia i les condicions de la qual s’ha d’establir reglamentàriament.

3. En el supòsit que es produeixi un canvi de titularitat en l’òrgan competent per a la designació d’un directiu públic, el nou titular de l’òrgan ha de deixar transcórrer un període de sis mesos per procedir, si ho considera necessari, a la remoció del directiu públic, llevat que el termini per concloure el seu mandat sigui inferior o incorri en incompliments greus dels objectius acordats inicialment.

CAPÍTOL IV

Competències en matèria de direcció pública professional

Article 19

Òrgans comuns a totes les administracions

1. Els òrgans comuns en matèria de direcció públic a professional són els que estenen el seu àmbit de competència a totes les administracions públiques catalanes.

2. Tenen la consideració d’òrgans comuns en matèria de direcció pública els següents:

a) El Govern.

b) El Consell Català de la Direcció Pública Professional (CCDPP).

c) L’Institut de Direcció Pública de Catalunya.

Article 20

El Govern

Correspon al Govern l’exercici de la potestat reglamentària en matèria de direcció pública professional en els supòsits previstos per aquesta llei i amb ple respecte a les potestats normatives i d’autoorganització exercides en aplicació de l’autonomia local i universitària. En qualsevol cas, les disposicions reglamentàries dictades pel Govern tindran caràcter supletori en aquelles administracions que no hagin exercit les seves potestats normatives.

Article 21

El Consell Català de la Direcció Pública Professional

1. El Consell Català de la Direcció Pública Professional (CCDPP) és l’òrgan tècnic col·legiat de coordinació, de consulta, de proposta i, si escau, d’execució en relació amb les qüestions que en matèria de direcció públic a professional poden afectar les administracions públiques catalanes i el seu sector públic.

2. El CCDPP està format per dotze membres, sis en representació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, quatre en representació de les entitats locals catalanes, designats pel Consell de Governs Locals i dos en representació de les universitats públiques de Catalunya, designats pel Consell Interuniversitari de Catalunya.

3. Són funcions del CCDPP:

a) Analitzar i informar els avantprojectes de lleis del Parlament de Catalunya en matèria de direcció pública, com també les manifestacions de la potestat reglamentària del Govern de la Generalitat i les potestats normatives locals en la matèria.

b) Impulsar una política de direcció pública professional comuna a totes les administracions catalanes.

c) Bescanviar experiència i unificar criteris de les diferents administracions públiques en matèria de direcció pública.

d) Desenvolupar estudis i informes sobre direcció pública professional.

e) Impulsar la unificació de criteris en matèria d’avaluació.

4. El CCDPP es regeix per les previsions contingudes en la normativa vigent en matèria d’òrgans col·legiats de l’Administració de la Generalitat i per a l’exercici de les seves comeses comptarà amb l’assistència i suport de l’Institut de Direcció Pública de Catalunya.

Article 22

L’Institut de Direcció Pública de Catalunya

1. Es crea l’Institut de Direcció Pública de Catalunya (IDPC), sense personificació diferenciada de l’Escola d’Administració Pública de

Catalunya, com a centre responsable del desenvolupament de la direcció pública professional a Catalunya i la formació en habilitats directives, amb la missió de vetllar perquè la selecció de directius públics es dugui a terme sota els principis previstos en aquesta Llei.

A aquests efectes l’IDPC actuarà amb independència funcional, imparcialitat i rigor tècnic i disposarà d’un òrgan decisori de caràcter col·legiat, en el qual hi han de ser presents representants de totes les administracions públiques catalanes.

2. A l’IDPC li correspon:

a) Fer el seguiment i l’anàlisi del desenvolupament de la direcció pública a Catalunya.

b) Donar suport i assistència al CCDPP i als processos d’avaluació de la gestió dels directius públics.

c) L’acreditació de la condició de directiu públic professional, d’acord amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament.

3. Es faculta el Govern per al desenvolupament reglamentari de l’organització i funcionament de l’IDPC que, en tot cas, ha de contemplar la presència i representació de les entitats locals i les universitats públiques de Catalunya.

Article 23

Competència per a la designació de les persones titulars d’òrgans directius

1. En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat , correspon:

a) Al Govern, a proposta de cada conseller, la designació de les persones titulars de les direccions de serveis i de la resta d’òrgans directius que tenen la consideració d’alt càrrec.

b) A cada conseller, la designació de les persones titulars d’òrgans directius del departament que no tenen la consideració d’alt càrrec.

2. En l’àmbit de l’Administració Local, correspon a l’òrgan electe que exerceix la presidència de cada entitat local, la designació de la persona titular de la gerència corporativa, com també de la resta d’òrgans directius de l’entitat.

3. En l’àmbit de cada universitat, correspon al/la rector/a, d’acord amb el Consell Social, la proposta i designació de la persona titular de la gerència corporativa i de la resta d’òrgans directius.

4. En l’àmbit dels organismes relacionats en l’article 4.2, el nomenament de les persones titulars d’òrgans directius correspon als òrgans col·legiats de Govern previstos en les disposicions que en regulen el funcionament.

Disposició addicional

(Opció A)

Òrgans directius de les administracions públiques de Catalunya

1. Sense perjudici de les previsions contingudes en l’article 5.3, tenen la consideració d’òrgans directius i resten sotmesos a l’aplicació de les previsions contingudes en aquesta llei els llocs de treball següents:

a) Les direccions de serveis dels departaments de l’Administració de la Generalitat.

b) Les gerències i direccions d’àrea de les entitats locals subordinades directament als òrgans de govern i de direcció política i els òrgans directius de les grans ciutats.

c) Les gerències subordinades directament als òrgans de govern de les universitats públiques de Catalunya.

d) Els òrgans unipersonals de direcció dels organismes relacionats en l’article 4.2.

2. Igualment tenen la consideració d’òrgans directius els càrrecs següents:

a) director/a de centre docent

b) director/a d’hospital i d’equip d’atenció primària de salut

c) director/a de centre penitenciari

d) director/a de centre de menors

Olga Fernández

 

A %d blogueros les gusta esto: