La Llei d’Alertadors: Una X contundent contra la corrupció

Dilluns 25 de juny, es registra al Parlament de Catalunya una Proposició de Llei de Protecció Integral que anomenen “LleiAlertadorsXnet”.

Xnet és la organització que ho presenta i amb aquest post volem subratllar la seva importància per a tota la ciutadania però especialment per a nosaltres, com a treballadors públics.

La paraula “alertadors”, es refereix a que qualsevol ciutadà, especialment els empleats públics podrem comunicar de manera totalment anònima qualsevol corrupció/indici que es doni a la nostra feina, o sigui a les administracions públiques. Alertadors és el nom que han posat a les persones que denuncien. Un nom que s’adiu perfectament a la funció que representa això per als empleats públics.

Què té de particular aquesta llei?

Dues coses, inicialment:

1.- L’acord de quasi tots els grups parlamentaris (no figuren el Partit Popular ni Ciutadans, però està inclòs l’expresident Puigdemont que en les actuals circunstàncies és un poder “fàctic” important). El grups parlamentaris van estar representats per: Gerard Gómez del Moral, d´ ERC; Gemma Geis , diputada de JuntsxCat; Ferran Pedret, de PSC-Units; Susanna Segovia, de Catalunya en Comú; Maria Sirvent Escrig, de la CUP.

2.- Per als treballadors públics, és una fita essencial que representaria un abans i un desprès en les possibilitats de transparència i control democràtic de les administracions públiques, donant-nos una eina fonamental per exercir un dels nostres deures i drets fonamentals: preservar la transparència i la democràcia a les administracions públiques.

Perquè diem això? Doncs perquè som nosaltres els que millor coneixem i podem detectar quan, on, de quina manera i qui inicia en algun moment el primer moviment que portarà inexorablement a una xarxa corrupta. I som nosaltres, els que igualment podem aportar les proves que ho demostrin, que impedeixin continuar i s’extingeixi abans de fer xarxa.

Estem, doncs, en una posició privilegiada per a exercir de servidors públics i per a protegir i protegir-nos de la corrupció i de les pràctiques il·legals. I això és molt bo.

De fet, ja existeix en nombrosos països i sense anar molt lluny també ha estar implantat en aquesta legislatura a l’ajuntament de Barcelona. La bústia ètica de l’ajuntament de Barcelona ha estat una iniciativa pionera, amb reconeixement internacional, i ha estat possible gràcies a la societat civil i la voluntat política. És aquesta voluntat política que li ha mancat al govern de la Generalitat.

Fins ara també es podia fer, però el ciutadà o empleat públic que denunciava esdevenia una víctima, sovint amb conseqüències dolentes i doloroses per a la seva vida i la seva feina. El poder perverteix allò que hauria d’admirar/impulsar. O sigui el que en diem: evitar represàlies.

Per a nosaltres és essencial. Ho diem en  la nostra pàgina d’inici i ens hem posicionat moltes vegades en articles al bloc com aquest sobre el portal de transparència i la no transparència,  aquest altre del ex-Conseller Vila,   o aquest altre sobre el pla d’ocupació, ja que la seguretat i estabilitat del personal al servei de les administracions públiques és un element clau per a la transparència i el control de la corrupció, per tant benvinguts siguin els suports de dirigents actuals en funcions de Govern com la de l’actual Secretari de Transparència i Govern Obert, Jordi Foz, que havia ocupat un càrrec en el nostre Departament en un servei tan extraordinàriament sensible com és el d’urbanisme i segur que també la del recentment anomenat Director general de participació ciutadana, Ismael Lopez-Peña.

No fa falta recordar que el nostre Departament té àmplies competències en temes vitals per a la ciutadania, que afecten àmbits vitals per a la vida, com: Urbanisme, Habitatge, Medi Ambient…

Ressaltem alguns dels aspectes revolucionaris de la llei.

1.- Una part essencial de la llei afecta no sols a la protecció complerta dels alertadors, sinó també vol perseguir a qui persegueix els alertadors i qui intenta dificultar la seva labor.

2.- Es proposa una política d’inversió de la càrrega de la prova. Un dels problemes de moltes legislacions és que tu has de demostrar la bona fe i que ha de ser l’Estat qui ha de fer tota la feina i en tot moment se’t pot culpar de no tenir-ne. Crea una inseguretat jurídica molt elevada. Nosaltres creiem que si tu tens motius suficients i pots demostrar que els tens i que no hi ha cap intenció oculta —per exemple, queden exclosos els que reben remuneració a canvi de la informació—, després és el jutjat qui ha de decidir-ho. Però mentre dura aquesta investigació, tu estàs protegit igualment. I si després es dedueix que no ho ets, no hi ha represàlies en aquest sentit.

3.- Posar límits per evitar abusos, definint bé la figura de l´alertador. L’alertador ha de ser algú que aporti quelcom al bé comú i que revel·li informació d’interès.

4.- Sancions de fins a 300.000 € per als canals de denúncia que es publicitin com a segurs però que, en realitat, no ho son.

5.- La llei defensa l’anonimat i no la confidencialitat.

L’estiu passat aquest tema va ser objecte d’un curs d’estiu organitzat per l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) i el Consorci de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (CUIMPB). Mentre no es disposa d’aquesta normativa, l’OAC des del mes de setembre admet les denúncies anònimes amb la voluntat de garantir la protecció de la figura de l’alertador

Aquí teniu la proposició de la llei tal i com es presenta. Recomanem molt llegir-la amb atenció i que la feu circular.

Aquí la entrevista de “el temps” amb Simona Levi,  fundadora de Xnet

La notícia a“el periódico”

La notícia a “la Vanguardia”

La noticia al sindicat de periodistes

La notícia al diari “ara”

Ara, esperarem la fase d’esmenes que o bé pot millorar la llei o bé pot buidar-la. Veurem. Amb aquestes esmenes també es retrataran els grups parlamentaris, més enllà d’aquest suport inicial.

Barcelona,28 juny de 2018

Anuncios

A REVEURE!!!

Com a editora d’aquest bloc, signo aquest post per a acomiadar-me de vosaltres durant una temporada.

El bloc continuarà, encara que la freqüència dels posts es veurà afectada, però tota la informació està sempre a la vostra disposició a la xarxa.

Portem tres anys, molts articles amb temes diversos (salut, medi ambient, drets laborals, drets socials, un xic d’humor, informacions del Departament, de la Funció Pública, del serves públics… i segons les darreres estadístiques del WordPress , aquest any ens han visitat 10.000 vegades.

Amb tota humilitat, però amb molt d’orgull, crec que hem fet una bona feina. Hem intentat innovar, anar una mica més enllà, estar i sumar, dinamitzar, lluitar i posar els serveis públics i a nosaltres, empleats públics, per endavant. Per als que ho vulgueu comprovar, aquí està.

Donar les gràcies a tots els que heu col·laborat en qualsevol de les modalitats que hem presentat.

I, com faig moltes vegades, música a la Red Pública: “hoy puede ser un gran día”.  Joan Manuel Serrat con Víctor Manuel, Miguel Rios y Ana Belén.

Seguirem. A reveure!!!

Olga Fernández

ELECCIONS SINDICALS PERSONAL FUNCIONARI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2015

El proper dia 26 de febrer de 2015 es celebraran les eleccions sindicals del personal funcionari de la Generalitat de Catalunya.

Els sindicats i CCOO per descomptat, us han explicat les qüestions pràctiques: el vot per correu,les dues taules amb les candidatures dels serveis centrals i els serveis territorials, la importància de participar…per tant nosaltres no insistirem en aquests aspectes i ens fixarem en d’altres

Per què serveix un sindicat?

Feu una mica de repàs a la història recent, a la nostra. Recordeu la força del personal laboral? Recordeu les primeres vagues que feien, les manifestacions, les concentracions? Recordeu la manera com es va organitzar el personal laboral a nivell estatal. Recordeu el primer conveni col·lectiu, resultat d’aquesta negociació i el segon, tots dos fantàstics i pioners, recordeu  alguns de vosaltres i els altres, els que sou més joves, els que mai heu sentit aquesta força del personal laboral, pregunteu i assabenteu-vos.

Direu:

– Per què parlem de personal laboral ara, a les eleccions de funcionaris?

Doncs, perquè gràcies a les lluites i les conquestes del personal laboral, els funcionaris van poder plantejar les seves sense que sonéssim a extraterrestres, ja que eren drets que estaven exercint els  companys que treballaven al costat. I al final va sorgir l’EBEB, homogeneïtzació de condicions, drets…

Bé, ara les coses no són com a l’any 1975. El personal laboral ha perdut una part important de la seva força. En els llocs administratius està a “extingir” i en altres àmbits, com als nostres parcs de carreteres, aquest govern està decidit a tirar endavant les privatitzacions i amb elles la desaparició del seu personal laboral.

Ara, potser és l’hora dels funcionaris, també en perill d’extinció.  Dels empleats pùblics. De posar-se dempeus i fer front a les humiliacions de que són objecte contínuament per part dels actuals polítics que ens governen (estatal i autonòmicament) i dels que els hi donen suport, de les arbitrarietats a les que darrerament ens té acostumats les direccions successives de la Funció Pública catalana: ara us dono, ara us trec, ara no negocio, ara “no toca”…molt lamentable.

Ara és l’hora de que els sindicats, a més d’ocupar-se del drets laborals, què són vitals per si mateixos i pel que suposa en la defensa dels serveis públics, ens ocupem també de situar als empleats públics en el lloc que els hi pertoca: com a garants, davant de la ciutadania, d’uns serveis públics independents dels gestors polítics del moment, de qualitat, on la transparència sigui un actuar quotidià i no una paraula buida i la corrupció sols una qüestió individual i mai una xarxa que podreix el sistema.

Això no ho pot plantejar qualsevol sindicat i menys un sindicat corporatiu. No hem de permetre cap corrupció, sobre tot en el nostre entorn, sobre tot respecte a nosaltres mateixos. Hem de ser nosaltres els que tinguem una alta estima i valoració envers a nosaltres mateixos.

Un sindicat serveix per canviar totes aquestes coses que no són justes. Al menys CCOO. I ho fa en tots els àmbits en els que com a conseqüència de les eleccions, hem d’estar treballant: Funció Pública i totes les comissions de treball, els comitès de seguretat i salut, els grups de treball de formació…etc. i en el dia a dia, a on els delegats/es estan ajudant, compartint problemes, patiments i de tant en tant, per què no dir-ho, algunes alegries també.

Això sols es pot aconseguir amb la participació, però no una participació qualsevol. Votant, sí, però millor com a afiliats, fent feina en les seccions sindicals i encara molt millor com a candidats, per a poder desenvolupar les vostres capacitats des de l’ àmbit que més us agradi, en el que desitgeu formar-vos o en el que us considereu capacitats: salut laboral, mútues, formació, polítiques de gènere, sostenibilitat, medi ambient, mobilitat, urbanisme, gestió de residus..etc. El nostre Departament de Territori i Sostenibilitat (TES) té tantes competències que resulta molt fàcil trobar un àmbit que ens agradi.

Per això serveix un sindicat. A CCOO el sindicat som nosaltres, un a un, individualment i com a grup, com a col·lectiu que fa propostes, iniciatives, fent-nos activistes, construint el que volem, generant intel·ligència col·lectiva, un concepte que ens agrada molt, perquè organitzats, fem grup, fem xarxa, aconseguirem tot aquest futur que dia a dia, llei a llei, veiem com els poders econòmics i els seus representants polítics, ho estan decapitant, tallant sàdicament com si fos un cos al que es pot destrossar, membre a membre, òrgan a òrgan fins que no quedi res, sols un organisme mecànic.

No és aquest futur el que esperaven. Ni per a nosaltres ni per als que venen darrere nostre.

I els empleats públics, en tot aquest procés tant injust, tant dolorós, tant cruel, hem d’adoptar un rol essencial i brillant. D’altra manera no hi haurà futur.

Nosaltres ho sabem molt més que ningú. I aquí està part de la nostra força i la nostra responsabilitat.

Comencem a exercir-la, mantenint, impulsant i malauradament ara, defensant els serveis públics com a tals. Necessitem persones amb idees noves, perquè avui en dia els polítics i els poders que ens volen eliminar s’organitzen globalment, d’una manera molt dinàmica, “líquida”, fent passar per noves, idees molt i molt antigues, construint un discurs que diuen que és l’ únic possible. No, mai existeix un únic discurs sobre res. Per això necessitem construir sinèrgies, pensar globalment i actuar localment, ajudant-nos, utilitzant la nostra força, els nostres mitjans de comunicació propis, com aquest bloc de la Red Pública, tots els recursos que tenim al nostre abast. I si no en tenim, els inventem.

Es la proposta que us fa CCOO. Fer-vos protagonistes de la vostra pròpia història. De la nostra. En comú.

Ja sabeu que estem aquí per rebre les vostre opinions.

Molt bo per recordar… o potser per descobrir. La mítica Mandrágora. Krahe, Sabina y Pérez. Fantàstics.

La Red Pública

Las estadísticas del WordPress en el 2014

Los duendes de las estadísticas de WordPress.com prepararon un informe sobre el año 2014 de este blog.

Aquí hay un extracto:

La sala de conciertos de la Ópera de Sydney contiene 2.700 personas. Este blog ha sido visto cerca de 10.000 veces en 2014. Si fuera un concierto en el Sydney Opera House, se se necesitarían alrededor de 4 presentaciones con entradas agotadas para que todos lo vean.

Haz click para ver el reporte completo.

Gracias un año más a WordPress y por supuesto a todos los que queréis leer nuestros post. Ha sido un año muy difícil para los empleados públicos y para toda la ciudadanía y a nosotros siempre nos falta tiempo para hacer todo lo que queremos, pero lo intentamos. Y lo seguiremos intentando, con la información más rigurosa que seamos capaces de elaborar. Tenemos muchos artículos en el tintero…poco a poco.

El año 2015, serà un año electoral. También para los sindicatos. También allí nos veremos

Siempre con vosotros

La Red Pública

Parabens: disruptors endocrins fàcilment evitables

La prevenció és el primer objectiu de la Salut Laboral. Treballem per a poder viure, per a intentar tenir una vida feliç i saludable i és penós pensar que sigui al treball, el lloc on passem la meitat de la nostra vida, un lloc on podem emmalaltir.

Abans de diagnosticar i tractar, volem prevenir. Evitar que hi hagi diagnòstic i tractament. Per això em sembla primordial que, per començar, estem informats.

Avui, dintre de la sèrie de post sobre Medi ambient i Salut, i com a continuació a l’anterior post sobre disruptors endocrins  on explicava què son i com actuen, us vull parlar d’un disruptor endocrí molt habitual: els parabens.

He triat aquest, perquè a més de les accions col·lectives que podem fer per aconseguir que aquests productes siguin prohibits, resulta relativament fàcil actuar individualment.

Com?: evitant comprar totes aquelles marques que encara utilitzin parabens en la composició dels seus productes

Comencem pel principi

Què són el parabens?

Són productes químics que s’utilitzen especialment en l’elaboració de cosmètics i preparats farmacèutics i sobre els quals sempre hi ha un continu debat ja que es tracta d’un interferent endocrí (disruptor endocrí) que s’ha associat en diversos estudis amb el càncer de mama

Són conservants, molt utilitzats en cosmètica pel seu baix preu i per la seva activitat bactericida i fungicida al producte

Com actuen?

Com a xenostrògens

Els parabens estimulen la proliferació de cèl·lules mamàries amb càncer, específicament els receptor estrogènics.

S’acumulen intactes al llarg del temps al cos, encara que la dosi utilitzada hagi estat molt baixa i sabem que la pell amplifica l’efecte hormonal de moltes substàncies.

Quines conseqüències?

De moment no se sap exactament la causa dels càncers, però donat que al nostre àmbit de salut laboral, és difícil poder fer quelcom pensant en causes internes o d’origen genètic, el que sí podem és actuar identificant causalitat ambiental amb aquest objectiu primordial que hem definit a l’inici: prevenir.

Aquí, sí que podem investigar, prevenir, fer i actuar.

I donat que el nostre àmbit és la salut laboral i tenir un ambient laboral no tòxic és una de les nostres funcions, tenim la obligació de fer-ho: no emmalaltir per causes laborals evitables.

Hem de pensar que els efectes estrogènics dels parabens se sumen als efectes de altres estrògens ambientals, com per exemple els bisfenols, sobretot el bisfenolA i els estrògens que poden arribar al cos humà per la dieta, via insecticides, per tant si algú us diu que el perill es baix o que la quantitat que posen és legal, al menys ja teniu totes les dades per decidir amb llibertat.

Efectivament, pot ser legal i estan establerts legalment els límits de la concentració per a cadascú, però en un mateix producte podreu trobar més d’un paraben entre els components i el que és més important: en aquest càlcul, mai tenen en compte aquest efecte de bioacumulació. Sense comptar que podeu estar utilitzant molts i molts productes alhora.

Sols una darrera data al respecte: el Comitè Científic de la Comissió Europea va avaluar la seva seguretat respecte al seus efectes estrogènics. Conclusió: que per a alguns parabens no es pot garantir un marge de seguretat adequat a les dosis autoritzades, per tant, Què fan? Fan una consulta pública manifestant la seva voluntat de mantenir la autorització d’ús dels parabens més utilitzats, reduint la seva concentració màxima autoritzada als propil i, butil-paraben. Jutgeu vosaltres mateixos

Com sabem que un producte conté parabens?

Molt fàcil. Mireu els ingredients i tots els que tenen el sufixa “paraben”, els podeu descartar.

Metilparaben (E-218) etilparaben (E-214), propilparaben (E-216) y butilparaben,

En quins productes?

Cosmètics, productes farmacèutics i alimentaris

Dentífrics, gels, bandes de depilació, esbandides bucal, productes per a bebès, hidratants corporals, cremes per la cara, escumes d’afaitar, filtres solars, labials, protectors labials…

Puc fer quelcom més?

Sí. A més de no comprar, podeu:

  1. Si teniu una marca favorita, escriviu-li i digueu-li que no comprareu el producte si porta parabens. Les marques són molts sensibles a l’opinió dels seus clients i en molts països estan prohibits.
  2. Informeu a la vostra gent: amics, familiars, companys, coneguts
  3. Actueu col·lectivament si teniu oportunitat
  4. Informeu als vostres delegats de prevenció laboral

És molt fàcil, és molt eficaç i sobre tot, ens va la salut. Mentre hi hagi algú que digui que hi ha un risc, ens cal demostrar que no és així. Sempre tenim molt més poder del que ens pensem. Sols cal fer-lo servir

Com els podem substituir?

IMG_20141112_212302A les botigues n’hi ha molts productes que no tenen parabens i molts d’ells ho posen destacat: Sense parabens. No conté parabens

Tots tenim la mateixa sensibilitat?

El factor subjectiu, individual, existeix en totes les malalties. En temps de grip hi ha gent que l’agafa i altres que no i el virus circula alegrement per tot arreu. El factor individual no compta en l’objectiu de mantenir un ambient net, encara que hi hagi persones més o menys sensibles. Sempre, l’objectiu és reduir o eliminar exposicions.

Tots tenim risc, independenment de que siguem menys o més sensibles, però TOTS estem assumint el mateix perill.

Hi ha evidències científiques?

Sí, quan a l’exposició i als efectes.

Davant qualsevol dubte el primer és la salut, perquè el contrari simplement significa que algú pugui perdre alguns diners, però si els que avisen tenen raó, el resultat és la vida de les persones, per tant no ha d’haver cap dubte en relació al que s’ha de fer. Sempre hem de seguir l’anomenat principi de precaució.

El principi de precaució, diu que la prova de la innocuïtat ha de recauré sobre el que la propaga, no la demostració del dany sobre el que el que ho pateix. Recordeu-lo

flit-1947

I per si us queda algun dubte, penseu que fa molt poc que les colònies portaven DDT i allò que feien servir per matar mosques, el famós Flit, era letal i ho posaven tranquil·lament a l’anunci.

Els parabens son sols una mostra, però fàcil de detectar i evitar. N’hi ha molts més productes, com el fenol-fenil, l’alumini als desodorants, colorants diversos, olis minerals amb noms com mineral oil, paraffinum, petrolatum, els ftalatos, el Sodium Lauril Sulfate que s’utilitzava a gels i champús abans, la Dietholamina, per produir escuma…una llarga llista de producte evitables

 

Perill per a dones

Tots els parabens son estrogènics i el teixit mamari és especialment sensible a les radiacions electromagnètiques i els estrògens tenen la capacitat, com ja he dit, de fomentar el creixement de las cèl·lules de càncer de mama

El nivell d’informació que tenim, és suficient per a dir que hem d’evitar usar parabens i especialment important per a dones que tinguin parents consanguinis propers (mare, ties, avies) que hagin patit càncer de mama.

Els delegats de prevenció de CCOO al CSSL del Departametn TES i jo mateixa hem manifestat a les reunions del CSSL que estem molt preocupats per l’increment de càncers, potser particularment els càncers de mama i els EDC són un importantíssim factor de risc per tant hem hem presentat tota una sèrie de propostes al respecte, que traslladarem a tots els companys del sindicat d’altres Departaments, ja que són comuns.

Hem proposat:

  • Que s’inclogui l’edifici saludable com a condició per a fer qualsevol trasllat de personal.
  • Incloure en tots els plecs de contractes de compres l’eliminació de l’ús d’EDC (disruptors endocrins).
  • La eliminació de l’ús de EDC (disruptors endocrins) en contractes de compres públiques: contractes de manteniment d’edificis  i carreteres, jardineria, guarderies, col·legis, etc.). tal i com es demana a l’informe de la SESPAS(Societat espanyola de salut pública i administració sanitària
  • Que a les avaluacions d’impacte ambiental i als informes de noves activitats s’han d’ incorporar sistemàticament les avaluacions de risc per a la salut. En el cas de no existir evidència científica suficient, però amb sospita fundada (predicció teòrica, toxicològica, etc.), caldrà aplicar el principi de precaució
  • Fer monogràfics de formació sobre riscos ambientals, amb personal especialitzat
  • Estar informats i informar al CSSL respecte a si les empreses de neteja utilitzen productes sense parabens
  • Fer cursos de formació respecte a Medi Ambient i Salut

Aquí teniu diferents links sobre el tema

Posts a La Red Pública

El Medi Ambient i la salut: Quadern de la bona praxi

Disruptores endocrinos: un peligro invisibilizado

Lipoatrofia Semicircular, en el Departament TES

 Links a altres webs

CASCADE: Red de excelencia científica sobre efectos de productos químicos en los seres humanos

CIMA: Comisión Interdisciplinaria de Medio Ambiente

Article de Dolors Romano Mozo, al diari Diagonal

EDC Free Europe

Associació Apquira: Asociación de Personas afectadas por productos Químicos y Radiaciones Ambientales

Les tres persones que, en la meva opinió, saben més del tema:

Dolors Romano, Ingeniera Agrònoma, especialista en gestió ambiental, cooperativisme i cooperació internacional

Nicolás Olea, Catedrático de Medicina en la Universidad de Granada y Coordinador de Investigación del Hospital Clínico de Granada. Especialitat: Radiología y Oncología

Carme Valls-Llobet, metgessa endocrinóloga, Directora del programa, Dones, salut i Qualitat de vida del CAPS, investigadora

Miquel Porta, Doctor en Medicina, investigador de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica de Barcelona, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona, Adjunt Professor a la University of North Carolina at Chapel Hill

I pels que sou professionals i voleu més evidència científica o simplement companys/es que vulgueu aprofundir, ja sabeu que podeu utilitzar el buscador PUB-MED.

Si coneixeu altres llocs Webs, completarem aquest recull i ho afegirem amb els vostres comentaris.

Olga Fernández

Informació personal OAC (Oficina Atenció al Ciutadà) i AHC (Agència de l’Habitatge de Catalunya))

Al Departament de Territori i Sostenibilitat, CCOO intentem treballar tenint en compte la unitat sindical. No sempre ho aconseguim, però sí ho hem fet a l’acord de mantenir reunions periòdiques entre les representants sindicals i els gestors del TES, per a tractar tota mena de temes, de funcionament intern, d’intercanvi d’informacions i de plantejaments de diverses problemàtiques que podem aportar tant les representants sindicals com els gestors del TES.

La voluntat i objectiu principal és poder resoldre, de la millor manera possible, qualsevol assumpte plantejat, sempre i quan estigui a l’abast de les competències del TES. Quan no és així podem dirigir-nos als òrgans competents, generalment Funció Pública i cas que no es resolguin, la representació sindical por seguir les vies que consideri oportunes.

Hem informat d’aquestes reunions i ho hem publicat al nostre bloc La Red Pública. Ho podeu trobar aquí, o aquí, i un altre respecte a la privatització dels parcs de carreteres

En tot cas, podeu mirar tots els post sota la categoria “assumptes interns Departament TES”

En aquest post us informarem bàsicament dels dos àmbits que donen títol al post: OAC (Oficina Atenció al Ciutadà) i Agència de l’Habitatge (AHC)

Hem tractat aquests temes en vàries reunions als darrers mesos, ja que han sorgit diversos problemes per al personal afectat.

CCOO van demanar fer una reunió conjunta amb l’Agència de l’Habitatge.

Aquesta reunió va tenir lloc el 27 de juliol, amb l’assistència de:

Agència de l’Habitatge: Núria Folch, Cap de RRHH i Jaume Forn Director de l’AHC

Departament TES: Agustí Paris, Subdirector de RRHH del departament TES en nom de Josep Solà, Director de Serveis

CCOO: Lourdes Vidrier, Delegada de CCOO de l’AHC, Olga Fernández, Delegada de CCOO del departament TES i Miguel Angel Cabezas, de l’executiva del Sector Generalitat de CCOO.

Desprès d’aquesta reunió varem convocar una assemblea conjunta TES/AHC als SSTT del c/ Aragó, amb poca assistència del personal afectat i la darrera reunió en què hem tractat aquests temes va ser el passat dilluns dia 6 d’octubre.

Us passem aquesta informació, que és la que ens ha estat facilitada pel Departament. Afecta a personal funcionari i personal interí. Tot el personal que ha quedat adscrit a l’ AHC.

L’adscripció d’aquest personal s’ha fet, aquesta vegada, amb un format diferent de l’utilitzat en altres agències, ens, empreses públiques…etc. on la majoria del personal que s’adscrivia, passava a laboral i s’incorporava a l’ens corresponent. El personal funcionari que no volia adquirir la condició de laboral, es quedava amb la seva condició funcionarial.

Ara, el personal adscrit, ocupa el mateix lloc físic, depèn funcionalment de l’AHC, però la seva nòmina la continua cobrant del Departament. Una situació força rara i que preveiem problemàtica.

No hi ha hagut negociació quant a les adscripcions. No hi ha hagut comunicació individual al personal afectat.

Aquesta és la informació quantitativa respecte a l’ACH de què disposem

AGÈNCIA DE L’HABITATGE

Total llocs adscrits………………………………..194

  • Càrrecs de comandament……………33 llocs
  • Caps de negociat………………………. 9 llocs
  • Càrrecs amb potestat pública……… 7 llocs d’ inspecció i control
  • Funcionaris reservats…………………. 26 llocs reservats

Llocs a extingir

  • Reservats base……………………..26
  • Llocs base ocupats…………………31
  • Llocs singulars……………………….22

Llocs a suprimir

  • A laboralitzar…………….13 (no reservats i ocupats provisionalment)
  • Personal interí……………36 (llocs ocupats per aquest personal)
  • Vacants……………………28 (26 llocs base + 2 singulars)

Totes aquestes dades ens han estat comunicades verbalment, per tant pot haver-hi alguna errada i fins i tot la possibilitat de modificacions.

Heu de tenir en compte que el personal interí adscrit a l’AHC, està a l’espera que finalitzi el procés de negociació del conveni col·lectiu de l’AHC.

Si teniu dubtes respecte a la vostra adscripció, pregunteu al Servei de RRHH. En teoria, les adscripcions s’han fet d’acord amb la llei de creació de l’Agència.

A CCOO, pensem que si per un costat s’estan suprimint i qüestionant el model d’empreses públiques i per l’altra es dediquen a crear-ne de noves, diu molt poc pel que respecte a la coherència i a un projecte consistent de futur.

Respecte a l’OAC

OFICINA ATENCIÓ AL CIUTADÀ: la implantació de la Oficina d’atenció al Ciutadà (OAC) als SSTT del c/ Aragó, també ha estat problemàtica. Hem tractat el tema en diverses reunions, incloses els CSSL (Comitè de Seguretat i Salut laboral) i hem informat puntualment

Resum del CSS del 17.06.2014

Resum de la reunió del CSS del 03.04.2014

Pel que respecte a les darreres reunions, hem parlat de qüestions com:

El dimensionament de les places. Per part del gestors del Departament, es considera que les 40 places són suficients.

La polivalència. CCOO, creu que es pot aplicar la polivalència i pot ser positiva en diversos serveis i condicions de treball, però en aquest cas, per les característiques d’especialització i complexitat de determinades funcions, ni és convenient ni resultarà efectiva.

Hem manifestat el nostre desacord, hem raonat els motius i hem subratllat el previsible fracàs d’aquesta mesura, però inexplicablement el Departament ha decidit tirar endavant.

Una de les coses que van demanar insistentment és que s’informés al personal. Sabem que es va convocar una reunió de RRHH per a facilitar aquesta informació, per tant assumint que molts dubtes respecte a la implantació de l’OAC, han quedat resoltes.

Una altra cosa és respecte al seu funcionament, per això, us animo a tots/es a informar-nos de qualsevol problemàtica relacionada, sigui de l’àmbit que sigui: laboral, organitzativa, de salut…
Ja sabeu que s’han convocat les 28 places de personal funcionari amb nivell 16, aprovades a la RLT, que eren temporals. Hores d’ara, falten 4 places, que es tornaran a convocar. La resta, estan pendents de l’anàlisi de currículum i l’entrevista. Desprès d’això es farà comissió de serveis per un temps de 2 anys.

El personal interí, 10 persones, treballa amb la disminució salarial del 15% i amb la seva categoria corresponent, cobrant únicament el complement d’atenció al públic.

El personal laboral, actualment dues persones, no percep cap compensació. CCOO, estem estudiant alternatives per tal de compensar aquesta discriminació i farem propostes al respecte. Si es vol resoldre, es pot. Totes les possibles solucions, passen pel conveni col·lectiu.

Recordeu, però, que l’acord és que tothom pot decidir si vol o no estar en aquests llocs de treballs. És voluntari.

Qualsevol dubte, ens ho podeu preguntar.

Olga Fernández

La boda del Conseller Santi Vila i els drets socio-laborals

Fa un mesos i coincidint amb la celebració dels actes del Dia de l’Orgull Gai a Catalunya o potser puc dir de les festes de l’Orgull Gai, el nostre conseller, Santi Vila va celebrar la seva boda amb el seu company.

Donat que ja han passat uns mesos des de l’esdevinement i aprofitant que el Parlament de Catalunya aprovarà la Llei contra la LGTfòbia (Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals), vull compartir amb tots vosaltres algunes de les reflexions que, xerrant amb companys i amics, em van fer pensar en aquesta relació que dona títol al post.

Vagi per endavant la meva felicitació i el desig de felicitat per a la parella.

Dit això, vaig per feina. De les 2/3 fotos oficials que es van distribuir, què us crida la atenció?

Boda Santi Vila vista general

A mi, el primer que em va cridar l’ atenció va ser l’assistència de la cúpula del partit del conseller, CiU i de la ministra de Foment, Ana Pastor, que segons diuen, manté una relació cordial amb el Conseller.

Preguntareu, què té d’estrany si són els amics/companys del conseller?. No hauria de tenir res d’estrany, però ho té, perquè CiU com a partir conservador i de dretes fa molt poc que ha “flexibilitat” la seva postura respecte a la homosexualitat i hem de recordar que els diputats de CiU es van abstenir durant la votació de la llei de matrimonis homonexuals que el Govern del president Zapatero va presentar al Congrés dels Diputats, l’any 2005.

Recordeu que el Congrés va aprovar la llei, el Senat la va vetar, amb la proposició del diputat de CiU, Jordi Casas i va tornar al senat on va ser aprovada definitivament, amb el vot favorable de dos diputats de CiU. La resta es va abstenir i/o votar en contra. Hi havia 10 diputats de CiU: 4 de Unió i 6 convergents. Dels 6 convergents, 4 es van abstenir. Naturalment, Unió amb el seu President Duran Lleida, un home radicalment homófob, va votar en contra. En aquell moment, CiU, ni tan sols va voler fer públiques les seves esmenes.

El PP va presentar recurs d’inconstitucionalitat, es van fer manifestacions,  van rebatre la llei amb arguments tant prehistòrics i dolents que inclús van haver de retractar-se, etc…etc.

Sabem que el Conseller Vila va estar fora de l’armari i és impulsor, dintre del seu propi partit, del col·lectiu homosexual Convergais i és important que polítics i alcaldes de moltes ciutats europees hagin declarat obertament la seva homosexualitat, como els alcaldes de Paris, Berlin, Zurich, Reikiavic, Hamburgo, o de ciutats espanyoles com Ciudad Real i Canarias, però, torno a la boda, veig les fotos i em sembla molt incoherent i amb una capa superposada d’hipocresia

M’alegro que aquesta boda ja no sigui un escàndol i espero que un dia ja no tingui cap importància pública i ningú hagi d’assumir res respecte a la seva sexualitat, i m’alegro que partits de dretes i conservadors com Convergència hagin evolucionat i ara acceptin quelcom que fa molt poc rebutjaven i combatien.

Perquè mentre ho feien, moltes persones homosexuals, dones i homes activistes progressistes i d’esquerres van lluitar pels drets del homosexuals, sacrificant la seva comoditat i algunes la seva pròpia vida, per arribar al “aquí i ara” on moltes coses ja estan fetes.

Santi Vila boda. Ana PastorI ara sembla que és moda reivindicar allò de que cada qual faci el que vulgui, i diuen que el més important és ser persones i que la opció sexual és quelcom individual i critiquen l’existència dels col·lectius LGBT que defensen la igualtat. No diuen però, que la discriminació que pateixen no és per ser persones, sinó per la seva opció sexual i no diuen que potser ara poden parlar d’aquesta manera perquè va haver-hi altres que van utilitzar i reivindicar paraules despectives com maricons i bolleres i les van fer seves per apropiar-se d’un arma que s’utilitzava per despreciar-los.

I aquí arribo a la relació que vull establir amb el títol: podien parlar de l’avortament, de la llei del divorci, del matrimoni civil o dels drets cívics, dels drets laborals, decapitats per la Reforma Laboral (votada també per CiU) pels quals van morir molts companys i companyes… i ara sembla que ja no estan de moda. Sembla que mentre hi hagin altres que s’impliquen i reivindiquen, ja els hi va bé. Des de la seva comoditat, des de les seves excuses, des de el seu discurs cínic. No s’impliquen, però utilitzem tots aquells drets que altres van poder aconseguir amb el seu sacrifici. No s’impliquen, però s’aprofiten i a més es permeten criticar/criminalitzar als que continuen la lluita, perquè ara sabem que cap dret queda consolidat ad infinitum.

Està de moda dir que les persones aconsegueixen tot pel seu esforç individual i ni tan sols són conscients que la majoria de drets són producte de la lluita de generacions anteriors, a les que mai agraeixen res.

És perquè va haver-hi sindicats que els treballadors van començar a obtenir drets, perquè va haver-hi feministes, que les dones van començar a ser considerades com a ciutadania, perquè va haver-hi ecologistes, que ara parlem de canvi climàtic. Totes, persones que no van amagar-se, que van actuar, malgrat la por, o sense por i totes van ser perseguides i discriminades per ser treballadores, feministes, sindicalistes, homosexuals, ecologistes…

Digui el que digui ara la dreta conservadora, li devem (i li deuen) molt a tota aquesta gent, en molts àmbits socials i laborals. Cap reconeixement. Cap record. Cap per la seva part, però per a nosaltres, és la nostra herència i hem d’estar orgullosos, valorar-la i reivindicar-la, encara que la gaudim tots. Es diu generositat. I ho hem de dir, clara i directament.

Sobre tot ara, quan la idea és que els treballadors siguin neo-esclaus moderns alhora que parlen de moderníssimes tècniques de motivació i selecció de personal. Que els treballadors públics siguin els seus servidors polítics, mentre s’afanyen en fer-los desaparèixer. S’equivoquen, com s’han equivocat sempre amb els drets de ciutadania.

Veieu la analogia que volia compartir, oi?. L’aprofitament que fa la dreta de drets als que es va oposar frontalment i lo bonic que queda ara sortir a la foto, sense dir res.

Olga Fernández

 

 

A %d blogueros les gusta esto: