DIRECCIÓ PÚBLICA PROFESSIONAL(dpp) : el model gerencial aplicat a les administracions catalanes

Al darrer post del bloc, titulat La Reforma de la Funció Pública Catalana: de Funció Pública (FP) a Funció Pública-Privada(FPP) ,us deia que la primera llei que impulsaria el Govern de CiU seria la de la direcció pública professional(dpp).

Aquí teniu la nota informativa del Govern impulsant aquesta figura, en la que diu això:

“… la direcció pública es configura com un dels elements bàsics per impulsar altres mesures de modernització dels serveis públics. Aquest nou espai directiu ha d’orientar i afavorir la implantació de les estratègies de reforma que afecten al conjunt d’administracions públiques catalanes, basades també en el rendiment de comptes, l’eficiència, la racionalització i simplificació organitzativa, l’adaptabilitat, la cultura de la innovació i el foment de la col·laboració público-privada. El compromís i l’alineació dels directius públics en la gestió del canvi constitueixen una de les claus de l’èxit de la reforma de l’Administració pública i del seu sector públic…”

Els subratllats són meus. Aquesta gent, els de la dpp, s’encarregaran de fer els canvis necessaris per a dur a terme la Reforma que vol implantar el Govern actual i seran càrrecs molt dependents políticament.

Penseu que estem parlant de totes les administracions catalanes.

També us deia a l’anterior post que la FERA, ja té redactada una proposta de 15 pàgines de l’ ESTATUT DE LA DIRECCIÓ PÚBLICA PROFESIONAL (dpp)

Recordareu que La FERA és un espai impulsat per l’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP), i us posava la seva pàgina de facebook  i el prezi, que explica l’elecció de la nova junta per al període 2014/2017,

Avui, en aquest post, simplement apuntaré dues coses:

(1)   Qui és qui a la Junta de la FERA

(2)   El text normatiu, de moment en format esborrany, que regula l’estatut de la “direcció pública professional de Catalunya” (dpp) i que consta de 23 articles ordenats en quatre capítols.

L’anàlisi d’aquest text ho faré més endavant. Ara per ara, us ho deixo aquí per a què ho llegiu si voleu i especialment perquè puguem comprovar, quan el Govern tregui el seu text, si es diferencia en alguna cosa. Farem el joc de trobar les 7 diferències.

Anem, doncs

  1. La Junta directiva de l’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP)

– Joan Henrich, president
– Meritxell Masó, Josep Ramon Morera i Miquel Salvador, vicepresidents
– Pere Mora, secretari
– Cristeta Domènech, tresorera

  • Joat Henrich, col·laborador acadèmic del IGDP(Instituto de Gobernanza y dirección pública de ESADE) y editor de PUBLIC
  • Meritxell Masó, secretària d’Administració i Funció Pública del Departament de Governació i Relacions Institucionals, des de 23-1-2013
  • Josep Ramon Morera. Responsable de planificació i projectes. Escola d’Administració Pública de Catalunya
  • Miquel Salvador professor de Ciència Política i de l’Administració a l’ Universitat Pompeu Fabra
  • Cristeta Domènech, cap de l’àrea de Sistemes de Qualitat i de Gestió de la Direcció General de Modernització de l’Administració.

 També podeu veure els vocals, entre el que hi ha personal de Departament

– Victòria Alsina Burgués – David Àlvarez Carreño (referent a Girona)- Aurora Baena- Joan Barniol- Lluís Bertran- Xavier Bertrana- Antoni Biarnés (coordinador del FERA)- J. Pere Camino- Ramon Canal- Gerard-Felip Carné- Marta Clari- Alba Espílez- Jordi Foz- Eduard Gil- Jordi Graells- Àlex Grau (referent a Tarragona)- Pep Jané- Jordi Marín- Albert Martín- Jordi Matías- Joan Anton Montesinos- M. Carme Noguer- Isidre Obregon- Sílvia Oliveras- Mònica Reig- Valentí Sala (referent a Lleida)- Alba Sancho- Josep Simon- Josep Solà- Francesc Torrejón- Joan Vilà- Josep M. Vilalta- Pau Villòria
– Joan Xirau- Rafael de Yzaguirre.

Tal i com he dit moltes vegades: un “viva” a la diversitat. Escoles de negocis, càrrecs convergents majoritàriament i alguns d’altres partits. La innovació i el talent, objectius que repeteix contínuament aquesta gent, estan morts amb la uniformitat.

I aquí us faig un “còpia i pega” del text que, podeu apostar,  també copiarà el Govern de la Generalitat molt aviat. Un recomano llegir-ho amb atenció. Al link, ho podeu llegir més còmodament en pdf. i també trobareu la memòria que ho justifica i que és molt interessant.

Han fet un bon treball.

El text de l’ACGP, amb la memòria inclosa.

…però abans, música. Aquesta vegada, Amália Rodrigues. Lágrima.

  1. Llei de la Direcció Pública Professional de Catalunya

E XPOSICIÓ DE MOTIUS

CAPÍTOL I

Principis generals

Article 1

Objecte

1. Aquesta Llei té per objecte establir l’ordenació de la direcció pública professional en les administracions públiques catalanes i el seu sector públic i la regulació del règim jurídic aplicable a les persones que s’hi incorporen.

2. L’aplicació d’aquesta Llei en l’àmbit de les entitats locals, les universitats públiques i els organismes dependents o que hi són vinculats, s’ha d’entendre sense perjudici del respecte a l’autonomia local i universitària i a llurs potestats normatives i d’autoorganització.

Article 2

Definicions

1. La direcció pública professional de Catalunya està formada pel conjunt d’òrgans actius que vetllen per la consecució dels resultats dels serveis que tenen encomanats i que asseguren la posada en pràctica de les polítiques públiques, les normes i les directrius que emanen dels òrgans superiors, de govern o direcció política de cada administració pública o ens públic, mitjançant la participació directa en la seva formulació i l’exercici de competències pròpies i delegades que vinculen l’organització i comporten la direcció d’equips de persones, la gestió d’infraestructures o mitjans materials i l’execució del pressupost amb autonomia responsabilitat.

2. Correspon als llocs de treball de direcció pública professional l’execució de les decisions adoptades pels òrgans superiors, de govern o direcció política de les administracions públiques catalanes i de la seva organització instrumental, la planificació i coordinació d’activitats i l’avaluació, la proposta i, si escau, la implementació de mesures d’innovació i millora en relació amb els serveis i activitats del seu àmbit competencial.

Article 3

Principis que informen la direcció pública professional

1. La direcció pública professional s’ha d’exercir servint amb objectivitat els interessos generals dels ciutadans amb subjecció i observança de l’ordenament jurídic, i d’acord amb els principis d’actuació següents:

a) Professionalitat i imparcialitat en l’exercici de les seves responsabilitats.

b) Eficàcia, eficiència i transparència en la gestió dels recursos encomanats.

c) Avaluació de la gestió i responsabilitat pels resultats.

2. Dins el ple respecte dels principis anteriors, aquesta llei faculta el directiu públic per a l’adopció de decisions discrecionals en funció de paràmetres o criteris valoratius basats en els seus coneixements en matèria de gestió pública i en la seva experiència professional.

Article 4

Àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei s’aplica a les persones que ocupen llocs de direcció pública professional al servei de les administracions públiques següents:

a) L’Administració de la Generalitat de Catalunya.

b) L’Administració local catalana.

c) Les universitats públiques catalanes.

2. Aquesta Llei també és d’aplicació al personal que ocupa llocs d’aquesta naturalesa en els organismes següents:

a) Els organismes públics i entitats autònomes adscrits i les entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia que sotmeten la seva activitat a l’ordenament jurídic privat i els ens públics institucionals vinculats o dependents de qualsevol de les administracions públiques esmentades.

b) Les societats mercantils, les fundacions i els consorcis, en les quals el conjunt de les administracions públiques catalanes hi tenen una participació majoritària.

A aquests efectes, s’entén que la participació és majoritària quan l’administració participa, directament o indirecta, en més d’un cinquanta per cent del seu pressupost anual, o bé del seu capital o fons patrimonial, o pot designar o disposa, per via estatutària, de la majoria dels representants amb dret a vot dels seus òrgans de govern. Per a la determinació d’aquest percentatge se sumaran les participacions corresponents a les entitats integrades en el sector públic de cada administració, en el cas que en el capital social o en el fons patrimoni al hi participin vàries d’aquestes.

3. Resten exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquest a Llei:

a) Els òrgans superiors, de govern o direcció política de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, les entitats locals i les universitats catalanes.

b) Els llocs de treball de personal eventual.

Article 5

Determinació dels llocs directius

1. Són llocs directius els que figuren, amb aquest caràcter, en els instruments d’ordenació i gestió que, a aquests efectes, disposin les institucions públiques previstes en l’article anterior.

2. En els instruments d’ordenació i gestió que escaigui s’hi contindrà per a cada lloc de direcció pública professional, com a mínim, la denominació, l’enquadrament organitzatiu o estructural, les funcions, la quantia de les retribucions fixes, el percentatge de la part variable i la identificació del règim i condicions laborals d’aplicació. Els instruments d’ordenació i gestió de la direcció pública han de ser objecte de publicació en la seu electrònica corporativa corres ponent.

3. Els òrgans superiors o de govern competents de les institucions públiques relacionades en l’article 4.1 han d’identificar els llocs de treball de direcció pública professional, mitjançant l’aplicació de les previsions contingudes en aquesta llei i dels criteris que estableixin en exercici de les seves potestats d’organització i reglamentària.

Article 6

Règim jurídic

1. El règim jurídic aplicable als llocs directius en les institucions públiques a les qual fa referència l’article 4 es regeix per aquesta Llei i per les disposicions reglamentàries que la desenvolupin.

2. Els llocs directius en les institucions públiques a les quals fa referència l’article 4.2 es regeixen pel dret laboral i mercantil i, a més, per les disposicions d’aquesta llei que els siguin aplicables.

3. A les persones que ocupen llocs de direcció pública professional no els és d’aplicació el règim jurídic del personal eventual.

4. El règim jurídic i la determinació de les condicions de treball de la direcció pública professional de Catalunya, en cap cas, no tenen la consideració de matèria objecte de negociació.

Article 7

Règim de responsabilitats

El directiu públic professional de Catalunya està subjecte a la responsabilitat per la gestió i control de resultats, en funció dels objectius que li han estat assignats i pel funcionament de l’organització que dirigeix, en termes d’eficàcia i eficiència.

Article 8

Règim d’incompatibilitats

Les persones que exerceixen la direcció pública professional resten subjectes al règim d’incompatibilitats i de declaració de béns i activitats aplicable als alts càrrecs de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, llevat que ocupin llocs de direcció pública professional reservats a personal funcionar i, supòsit en el qual els serà d’aplicació la legislació que correspongui.

Article 9

Condició de directiu públic professional de Catalunya

1. Les persones interessades poden accedir a la condició de directiu públic professional de Catalunya d’acord amb els requisits i el procediment que s’estableixin reglamentàriament, amb la finalitat d’acreditar que disposen del perfil professional, les competències, la formació i, si escau, l’experiència adequats per a l’exercici de la direcció pública.

2. Per accedir a la condició de directiu públic professional les persones aspirants han de reunir els coneixements, la capacitació i l’experiència professional previstos en l’article 11 o han d’haver estat titulars de llocs declarats de direcció pública professional, durant el termini mínim de dos mandats o vuit anys.

3. El Govern de la Generalitat, mitjançant Decret i amb la proposta prèvia del Consell Català de la Direcció Pública, regularà el sistema d’habilitacions directives de l’Institut de Direcció Pública de Catalunya i els criteris d’homologació de cursos o programes de formació directiva organitzats per d’altres institucions públiques o privades.

CAPÍTOL II

Designació i acreditació

Article 10

Procediments de designació

1. Els procediments de designació de directius públics professionals es subjectaran als principis de competència i mèrit professional,d’acord amb el que preveu aquesta Llei i la normativa reglamentària que la desplegui.

2. Amb caràcter previ a la designació del directiu públic s’ha de dur a terme un procés d’acreditació de competències professionals davant l’Institut de Direcció Pública de Catalunya.

3. Els processos d’acreditació tenen com a objectiu verificar la idoneïtat de les persones candidates en el sentit de comprovar que disposen del perfil, la competència professional i, si escau, de l’experiència adequada per a l’exercici de la funció directiva.

4. Els procediments de designació de directius públics professionals tenen caràcter obert per a totes les persones que complexin els requisits de participació i estan sotmesos al principi de publicitat als efectes de garantir la lliure concurrència de persones candidates.

Article 11

Convocatòries per a la designació de directius públics professionals

1. Les convocatòries per a la designació de directius públics professionals faran constar, com a mínim, la denominació del lloc, les funcions, el perfil i la competència professional requerida per a la seva ocupació així com els requisits de participació i les capacitats, habilitats i nivell d’experiència objecte de valoració. Les convocatòries s’han de publicar en la seu electrònica corporativa de l’administració, organisme o entitat convocant.

2. Per poder participar en les convocatòries per a la designació dels directius públics professionals cal complir els requisits generals d’accés a l’ocupació pública i, s’exigirà, com a mínim:

a) Estar en possessió del títol universitari de grau que es determini.

b) Disposar de l’acreditació directiva emesa per l’Institut de Direcció Pública de Catalunya.

3. L’òrgan competent designarà directament la persona candidata entre aquelles que han superat el llindar mínim de competències requerit per a l’exercici del lloc directiu acreditat d’acord amb les previsions de l’article 10.2.

Article 12

Nomenament o contractació de les persones designades

1. La designació de directius públics professionals en l’àmbit de les administracions públiques a què fa referència l’article 4.1 es formalitza mitjançant un nomenament de caràcter administratiu. La designació de directius públics professionals en l’àmbit de les entitats públiques i resta del sector públic a què fa referència l’article 4.2 es formalitza mitjançant un contracte laboral d’alta direcció, llevat que tinguin atribuïdes funcions d’autoritat o l’exercici de potestats públiques, cas en el qual es formalitzarà un nomenament de caràcter administratiu.

2. En el nomenament o contractació s’establirà de forma expressa la seva durada, les funcions i objectius generals que els correspon desenvolupar i la remissió al corresponent acord de gestió que se subscrigui.

Article 13

Durada del mandat

Cada administració pública, organisme o entitat, ha de determinar el període de designació dels seus directius públics professionals, que en cap cas excedirà dels cinc anys. Transcorregut aquest període, l’òrgan competent pel nomenament o designació, i sempre que constin avaluacions favorables de la seva gestió, pot prorrogar la permanència en el lloc de treball pel mateix termini i fins a dues vegades, després de les quals el lloc de directiu ha de ser

objecte de nova convocatòria, a la qual s’hi pot presentar la persona que ha exercit el càrrec.

CAPÍTOL III

Exercici de la direcció pública professional

Article 14

Situacions

1. El personal funcionari que accedeix a un càrrec de direcció pública professional és declarat en la situació administrativa de servei s especials, prevista en l’article 88 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública. El personal laboral fix al servei de les administracions i institucions públiques establertes en l’article 4 que ocupa llocs de direcció pública professional passa a la situació d’excedència forçosa amb reserva de lloc de treball.

2. El personal funcionari que perd la condició de directiu públic ha de reingressar al servei actiu mitjançant l’adscripció provisional a un lloc de treball de característiques similars a les del lloc de treball que ocupava abans del seu accés a la direcció pública.

Article 15

Acord de gestió

1. Un cop designada la persona que ha d’exercir la direcció pública, ha de subscriure un acord de gestió amb el seu superior jeràrquic, de vigència anyal o fracció coincident amb l’exercici pressupostari, proposat pel directiu públic, formalitzat per escrit i individualitzat, en el qual es contemplen els objectius que han d’assolir el directiu i l’organització que comanda i els indicadors que han de permetre avaluar-ne el compliment.

2. L’acord de gestió ha de concretar els compromisos adoptats pel directiu amb el seu superior i ha de descriure les àrees de resultat clau i els objectius de resultat esperats en termes de quantitat i qualitat i els recursos assignats per a la seva obtenció. En l’acord de gestió s’han d’identificar els mitjans de verificació dels indicadors de compliment.

Article 16

Avaluació de la gestió

1. L’acord de gestió ha de ser avaluat pel superior jeràrquic, en el termini màxim que es prevegi reglamentàriament després d’acabar l’exercici, mitjançant un document escrit en el qual s’hi ha de fer constar el grau d’acompliment dels objectius en una escala de quatre nivells, com a mínim, dels quals l’inferior ha de ser insatisfactori. En qualsevol cas, en l’informe d’avaluació s’hi poden afegir les observacions que vulgui formular el directiu.

2. L’assignació del nivell corresponent al grau d’assoliment dels objectius establerts és el que determina el percentatge de la part variable de les retribucions susceptible de ser percebuda, llevat de l’avaluació insatisfactòria que comporta la remoció del càrrec.

3. L’Institut de Direcció Pública de Catalunya ha de donar assistència i suport intern al procés d’avaluació de la gestió.

Article 17

Règim retributiu

1. El personal directiu professional té un règim retributiu propi que es determina reglamentàriament per part de cada administració pública per als seus directius i els dels organismes que hi estan vinculats, d’acord ambles previsions contingudes en aquesta Llei.

2. Les retribucions del personal directiu es componen d’una part fixa i una altra de variable. La part fixa s’ha de determinar d’acord amb la complexitat i l’abast de les funcions encomanades i les dificultats per reunir les capacitats requerides segons criteris del mercat. La part variable es determina, principalment, pels resultats assolits en exercici de la funció directiva, segons el grau d’acompliment dels compromisos recollits en l’acord de gestió, sense que en cap cas pugui superar el 20% de la part fixa, en còmput anyal. La part variable de les retribucions s’ha d’abonar amb caràcter diferit al tràmit d’avaluació de la gestió.

3. Les retribucions dels llocs de treball de direcció pública professional s’han d’ajustar, tant com sigui possible, als criteris del mercat laboral que s’apliquen per a la determinació de les retribucions dels llocs de treball del personal directiu del sector privat de naturalesa anàloga i a l’entorn socioeconòmic de Catalunya.

Article 18

Remoció

1. La remoció del directiu públic professional s’acorda per l’òrgan competent per a la designació, amb motivació prèvia de les causes que la justifiquen, en el supòsits següents:

a) L’existència d’una avaluació insatisfactòria de la seva gestió, en els termes que per aquest concepte estableixin les normes de desenvolupament de l’avaluació de directius.

b) L’extinció del lloc directiu, amb motiu d’una reestructuració organitzativa.

2. La remoció sense un informe que acrediti una avaluació no satisfactòria dóna dret a una indemnització, la quantia i les condicions de la qual s’ha d’establir reglamentàriament.

3. En el supòsit que es produeixi un canvi de titularitat en l’òrgan competent per a la designació d’un directiu públic, el nou titular de l’òrgan ha de deixar transcórrer un període de sis mesos per procedir, si ho considera necessari, a la remoció del directiu públic, llevat que el termini per concloure el seu mandat sigui inferior o incorri en incompliments greus dels objectius acordats inicialment.

CAPÍTOL IV

Competències en matèria de direcció pública professional

Article 19

Òrgans comuns a totes les administracions

1. Els òrgans comuns en matèria de direcció públic a professional són els que estenen el seu àmbit de competència a totes les administracions públiques catalanes.

2. Tenen la consideració d’òrgans comuns en matèria de direcció pública els següents:

a) El Govern.

b) El Consell Català de la Direcció Pública Professional (CCDPP).

c) L’Institut de Direcció Pública de Catalunya.

Article 20

El Govern

Correspon al Govern l’exercici de la potestat reglamentària en matèria de direcció pública professional en els supòsits previstos per aquesta llei i amb ple respecte a les potestats normatives i d’autoorganització exercides en aplicació de l’autonomia local i universitària. En qualsevol cas, les disposicions reglamentàries dictades pel Govern tindran caràcter supletori en aquelles administracions que no hagin exercit les seves potestats normatives.

Article 21

El Consell Català de la Direcció Pública Professional

1. El Consell Català de la Direcció Pública Professional (CCDPP) és l’òrgan tècnic col·legiat de coordinació, de consulta, de proposta i, si escau, d’execució en relació amb les qüestions que en matèria de direcció públic a professional poden afectar les administracions públiques catalanes i el seu sector públic.

2. El CCDPP està format per dotze membres, sis en representació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, quatre en representació de les entitats locals catalanes, designats pel Consell de Governs Locals i dos en representació de les universitats públiques de Catalunya, designats pel Consell Interuniversitari de Catalunya.

3. Són funcions del CCDPP:

a) Analitzar i informar els avantprojectes de lleis del Parlament de Catalunya en matèria de direcció pública, com també les manifestacions de la potestat reglamentària del Govern de la Generalitat i les potestats normatives locals en la matèria.

b) Impulsar una política de direcció pública professional comuna a totes les administracions catalanes.

c) Bescanviar experiència i unificar criteris de les diferents administracions públiques en matèria de direcció pública.

d) Desenvolupar estudis i informes sobre direcció pública professional.

e) Impulsar la unificació de criteris en matèria d’avaluació.

4. El CCDPP es regeix per les previsions contingudes en la normativa vigent en matèria d’òrgans col·legiats de l’Administració de la Generalitat i per a l’exercici de les seves comeses comptarà amb l’assistència i suport de l’Institut de Direcció Pública de Catalunya.

Article 22

L’Institut de Direcció Pública de Catalunya

1. Es crea l’Institut de Direcció Pública de Catalunya (IDPC), sense personificació diferenciada de l’Escola d’Administració Pública de

Catalunya, com a centre responsable del desenvolupament de la direcció pública professional a Catalunya i la formació en habilitats directives, amb la missió de vetllar perquè la selecció de directius públics es dugui a terme sota els principis previstos en aquesta Llei.

A aquests efectes l’IDPC actuarà amb independència funcional, imparcialitat i rigor tècnic i disposarà d’un òrgan decisori de caràcter col·legiat, en el qual hi han de ser presents representants de totes les administracions públiques catalanes.

2. A l’IDPC li correspon:

a) Fer el seguiment i l’anàlisi del desenvolupament de la direcció pública a Catalunya.

b) Donar suport i assistència al CCDPP i als processos d’avaluació de la gestió dels directius públics.

c) L’acreditació de la condició de directiu públic professional, d’acord amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament.

3. Es faculta el Govern per al desenvolupament reglamentari de l’organització i funcionament de l’IDPC que, en tot cas, ha de contemplar la presència i representació de les entitats locals i les universitats públiques de Catalunya.

Article 23

Competència per a la designació de les persones titulars d’òrgans directius

1. En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat , correspon:

a) Al Govern, a proposta de cada conseller, la designació de les persones titulars de les direccions de serveis i de la resta d’òrgans directius que tenen la consideració d’alt càrrec.

b) A cada conseller, la designació de les persones titulars d’òrgans directius del departament que no tenen la consideració d’alt càrrec.

2. En l’àmbit de l’Administració Local, correspon a l’òrgan electe que exerceix la presidència de cada entitat local, la designació de la persona titular de la gerència corporativa, com també de la resta d’òrgans directius de l’entitat.

3. En l’àmbit de cada universitat, correspon al/la rector/a, d’acord amb el Consell Social, la proposta i designació de la persona titular de la gerència corporativa i de la resta d’òrgans directius.

4. En l’àmbit dels organismes relacionats en l’article 4.2, el nomenament de les persones titulars d’òrgans directius correspon als òrgans col·legiats de Govern previstos en les disposicions que en regulen el funcionament.

Disposició addicional

(Opció A)

Òrgans directius de les administracions públiques de Catalunya

1. Sense perjudici de les previsions contingudes en l’article 5.3, tenen la consideració d’òrgans directius i resten sotmesos a l’aplicació de les previsions contingudes en aquesta llei els llocs de treball següents:

a) Les direccions de serveis dels departaments de l’Administració de la Generalitat.

b) Les gerències i direccions d’àrea de les entitats locals subordinades directament als òrgans de govern i de direcció política i els òrgans directius de les grans ciutats.

c) Les gerències subordinades directament als òrgans de govern de les universitats públiques de Catalunya.

d) Els òrgans unipersonals de direcció dels organismes relacionats en l’article 4.2.

2. Igualment tenen la consideració d’òrgans directius els càrrecs següents:

a) director/a de centre docent

b) director/a d’hospital i d’equip d’atenció primària de salut

c) director/a de centre penitenciari

d) director/a de centre de menors

Olga Fernández

 

Más sobre el personal interino

Aparte de la doble lectura que podéis hacer del título de este post, queremos agradecer vuestra participación en el debate sobre el personal interino. Hemos publicado las cartas que nos han llegado y tal y como ya dijimos en este post, los escritos con comentarios cortos que nos habéis enviado, tienen su sitio en los comentarios de cada post. Muchísmas gracias.

La Red Pública parte de la Sección Sindical de CCOO del Departament de Territori i Sostenibilitat (TES), pero está en la Red, accesible para todo el mundo y nuestros seguidores/lectores provienen de todos los continentes, lo cuál nos anima siempre a ser rigurosos, pero también claros y contundentes. Algunos artículos son de temática local, pero otros claramente globales.

En éste, querríamos decir algunas cosas más respecto al personal interino.

La primera, que nos disgusta generalizar. La palabra interinos sólo explica una relación contractual con las administraciones. Nada más.

Hay interinos que son enchufados. Otros que no lo son en absoluto. Hay interinos que trabajan bien y otros no tan bien. Interinos que se dedican a hacer la pelota pensando que eso salvará su trabajo. Para algunos, con buenos resultados. Hay gestores institucionales a los que les encanta este peloteo y sobre todo les encanta tener personal sumiso y obediente sobre el que ejercer todo tipo de presiones y del que desean recibir agradecimiento eterno. Al personal, a la larga les va a perjudicar, porque siempre surge alguien que tiene un enchufe mejor o conviene prescindir del enchufado en un determinado momento, o paga un alto precio en agradecimientos o se expone a ilegalidades varias. Y siempre está en el punto de mira.

Y interinos que defienden el bien común, aún a riesgo de perder su trabajo y sufrir represalias.

Y hay interinos, grandes profesionales, que como decían en este comentario, luchan cada día para trabajar dignamente, codo a codo con el resto de sus compañeros. Y trabajan duramente y su conocimiento y la inversión realizada en formación, se va a perder para todos, al no tener la oportunidad de concursar para obtener un lugar de trabajo sin interinidad.

Hay interinos muy presionados en sus servicios, porque tienen que realizar el mismo trabajo con la reducción de jornada y horarios. Hay muchos conflictos entre compañeros por estos motivos y hay muchos mandos que colaboran activamente ejerciendo esta presión. Podéis imaginar que en estos equipos, el ambiente de trabajo resulta traumático.

Este vídeo es del año 2010. De la Generalitat de Catalunya. Pero no lo aplica.

Hay interinos que sufren esta presión y también hay interinos que la ejercen sobre sus compañeros porque se sienten apoyados por los mandos y se convierten en déspotas o directamente ejercen un mandato despótico.

En fin, que cuando hablamos de interinos, además de la relación contractual, hablamos también del caso por caso. De la circunstancia personal.

Más allá de estas circunstancias, las situaciones cotidianas, en el trabajo del día a día, en los equipos, han generado una multitud de problemas que repercuten, primero y directamente en la salud de las personas y segundo, en el trabajo. Es imposible que no sea así, aunque de esto no se habla.

Nosotros hablaremos de esta vertiente en próximos artículos, pero ahora, desde aquí, pensamos que uno de los objetivos de la política del gobierno de CiU, actualmente gobernando en Catalunya, apoyado activamente por ERC, es provocar la división entre el personal: funcionarios contra interinos, interinos contra funcionarios, con reproches mutuos, algunos razonables y otros irracionales, algunos comedidos y otros irascibles. De todo.

Ahí no deberíamos entrar. Deberíamos evitarlo: nos perjudicamos a nosotros mismos. A todos, porque las tensiones y el ambiente tóxico en el trabajo, que desgraciadamente hoy por hoy, es muy habitual en nuestro Departament y en todas las administraciones, siempre nos repercute, incluso si somos los que lo provocamos o colaboramos en su generación.

Muchas obviedades, pero hoy en día, lo que antes era una obviedad, ya no lo es.

La Red Pública

LAS MANIFESTACIONES NO SIRVEN PARA NADA

También soy interino, desde hace más años de los que debería serlo y agradezco tener una tribuna como ésta para poder expresarme.

Quiero explicaros una experiencia acerca de una frase que escucho muy a menudo, tanto de compañeros como de cargos.

La frase es más o menos ésta: “las manifestaciones no sirven para nada”.

Cada cuál la dice con ideas diferentes. Mis compañeros, como excusa para no hacer nada, para seguir sentados trabajando día a día, como si no pasara nada, con la esperanza de que pase lo que pase, a cada uno de ellos no les pase nada. Para que les pase a los de al lado, a alguno de esos compañeros con los que hablamos cada día, de su vida, de sus vivencias, de sus opiniones, con los que nos vamos  a tomar café, pero con los que evitamos, muy cuidadosamente, hablar de nuestra angustia, de lo que no nos deja dormir, de lo que hacemos y no hacemos, y sobre todo, en mi opinión, de lo que podríamos hacer. Ese tema no lo tocamos. Nos escondemos y escondemos nuestros sentimientos.

Por parte de algunos altos cargos, lo dicen con satisfacción. No, no me lo dicen directamente. Yo los oigo o lo deduzco por los comentarios que se permiten hacer.

Las dos cosas me producen mucha pena y mucha rabia, por eso he pensado en escribir esto y decir lo que yo pienso.

Es posible que las manifestaciones o cualquier otro acto de protesta, no sirvan en concreto para lo que se pretende, pero a mí si que me han servido para:

–          Sentirme acompañado por otras personas como yo y salir de mi aislamiento, ese que siento con mis compañeros de trabajo

–          Aprender muchas cosas de lo que hacen en otros departamentos, de lo bueno y de lo malo, de las corrupciones, de quién es quién, cosa que me preocupaba muy poco

–          Estar informado. Muy bien informado y ahora me siento seguro para responder a cualquiera que me diga algo. No me callo.

–          Pasar la información que yo tengo. Sé a quién pasarla porque sé que la van a utilizar bien. Es una de las maneras de colaboración más efectivas que he encontrado y que todos podemos utilizar, aunque seamos interinos.

–          Se me ha abierto el mundo. Hay cantidad de gente que está haciendo muchísimas cosas interesantes. Saber que están ahí, me anima mucho.

–          Posiblemente no podré conservar mi trabajo en la administración, pero cuando llegue ese momento, no voy a quedarme en casa.

–          Tengo muchos desacuerdos con los sindicatos, pero voy a trabajar con vosotros. Es la única manera de estar organizados.

Todo esto y algunas cosas más, lo he conseguido participando en manifestaciones. Yo también soy una de esas personas a las que la situación económica que estamos sufriendo desde hace unos años, me ha cambiado la vida. Ahora participo en movimientos sociales, he descubierto que puedo hacer muchas más cosas de las que pensaba y además me gusta. No sé si puedo decir que soy un activista social, pero me gustaría poder decirlo. Si no fuera por esto, ahora sería un conformista, que solo se queja a la hora del desayuno, que no se planteaba muchas cosas, que aceptaba todo lo que me decían pasivamente, como un buey. Ya no.

Y como yo, hay muchísima gente. Este es mi mensaje para esos altos cargos de la administración, mis jefes directos e indirectos,  que se ríen cuando hablan de la poca asistencia a las manifestaciones.

Y también es mi mensaje para mis compañeros interinos. Como dice el lema de la gente: Sí se puede. En mi caso, ha sido verdad.

Gracias por publicar mi carta

Pep

PD: el título, el vídeo y el formato de lista, es de la Red Pública.

NOTA: Muchísimas gracias por todos los escritos recibidos, en formato carta, desde nuestro último post sobre el despido de interinos en la administración pública catalana. No sabemos por qué, hemos fracasado en nuestro llamamiento a compartir vuestras reflexiones escribiendo comentarios directamente en el blog, pero los escritos con petición expresa para publicar, han sido un éxito inesperado, aunque nos hacen trabajar más.

Intentaremos publicarlos todos. Solo pedimos un poco de paciencia.

La Red Pública

El pla d’ocupació: una nova ocasió perduda de reformar l’Administració Pública Catalana

Desprès d’anys i panys de retallades, desmantellaments, ventes, privatitzacions y campanyes de desprestigi tant per als empleats públics com per als serveis públics, recordàvem el que deia en aquest article del mes d’abril, l’admirat Joan Subirats,   que “ya no se puede ir tirando”. Ni incrementalismo ni decrementalismo, así a secas.

Doncs resulta que en aquesta data hi havia rondant l’anomenat  pla d’ocupació per a la racionalització de l’organització i l’optimització del personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (2012-2014)  i la primer mesura, o sigui, simplement pel fer de donar-li aquest nom, va ser:

“…la mesura legal relativa a la reducció de la jornada dels llocs de treball ocupats per personal interí de l’àmbit de la Mesa Sectorial de negociació del personal d’administració i tècnic, i la reducció del percentatge dels llocs de treball que poden ser susceptibles de realitzar una jornada i horari de dedicació especial…”

Per cert que en aquella taula sectorial també s’establia

”…la reducció del percentatge dels llocs de treball que poden ser susceptibles de realitzar una jornada i horari de dedicació especial…”

Qüestió que encara avui no s’ha finalitzat, com molt bé reflexa aquesta nota informativa, de CCOO. Mesa Sectorial de 15 de juliol de 2013

La reducció de jornada del 15% per al personal interí s’aplica a 6.534 empleats públics i es manté la seva duració fins al 31 de març de 2014, però la suspensió de la jornada de dedicació especial (40 hores) a 174 llocs de treball i no a 221 jornades, com es va acordar. Les regles, companys, no s’apliquen a tothom de la mateixa manera…oi?

Amb aquest pla, que anomenarem, per estalviar, pla Pre-ocupació es tractava de realitzar una diagnosi en tots els departaments de la Generalitat i elaborar unes conclusions i accions en un temps record que es fixava en juliol de 2012. Naturalment la realitat s’imposà i el pla s’endarrereix fins ara, juliol de 2013.

Tot això naturalment amb el més absolut secretisme i obscurantisme, manca  de participació i, per descomptat, transparència cero.

Altra oportunitat perduda. (i ja van van…!!!!!).  “Seguimos tirando”. Solament. Amb tots els vicis d’abans i amb tots els defectes d’ara. Com si no passes res. I amb tot el personal intentant no moure’s no fos cas que li arribés el tsunami “amputador”. En aquest estat de coses, que algú ens digui de quina manera els empleats públics podem ser creatius, aprofitar per a innovar, per a crear processos que analitzin els vicis, que proposin noves solucions.

Senyors/es gestors polítics, Sra. Ortega, vicepresidenta del govern de CiU dels millors: per a fer una diagnosis, s’ha de trepitjar el terreny, parlar amb la gent, amb tots els treballadors, no sols amb “alguns caps”, per a obtenir les dades necessàries per saber què fem, com ho fem i quines dificultats tenim. De fet, som nosaltres qui hem de difondre el que fem als departaments.

Resumint: fer un veritable procés participatiu, però participatiu de debò, amb aportacions dels treballadors, valorant aquestes aportacions i modificant els objectius si el treball de camp demostra que l’objectiu teòric no s’ajusta a l’observació empírica. És així com es poden començar a realitzar canvis a les administracions públiques. Es així com es podria aprofitar aquesta època per a treure quelcom de positiu, per a tornar la il·lusió, l’orgull i el dinamisme als empleats públics, a una administració pública al servei dels ciutadans, al servei del bé comú.

I  s’ha de ser però que molt i molt transparent.

Però, la realitat d’aquest pla Pre-ocupació, extremadament decebedor, és la que es va materialitzar el 10 de juliol.

Per un costat a la sessió informativa del Parlament de Catalunya a la Comissió d’Afers Institucionals  amb la Vicepresidenta Ortega presentant-lo. La sessió, la podeu seguir en aquest link , amb les intervencions dels grups parlamentaris. Us ho aconsellem, malgrat el temps que dura, però si voleu, aquí teniu les nostres opinions al respecte

  1. No hi ha diagnosis. No hi ha dades. No s’ha facilitat cap documentació. Els grups parlamentaris han d’escoltar sense cap documentació. Els consideren i per tant també a nosaltres, subjectes passius. No es pot opinar si no disposen de la documentació prèviament.. El procés que s’ha dut a terme amb obscurantisme, acaba igual. Manca de respecte i la prepotència.
  2. Ortega parla de negociació. No va haver-hi cap negociació.
  3. No fa menció a cap de les propostes dels sindicats. Desmantellar no és reformar
  4. També parla i repeteix dues vegades que el pla Pre-ocupació, s’ha fet amb participació. Ja,ja,ja. De riure si no fos perquè és dramàtic. Els empleats públics no hem participat. No hem participat. No hem participat. No hem participat
  5. 220.000 persones afectades: facilitar mobilitat, intercanvi, flexibilitat..i afegeix que ho faran legalment. Faltaria més!!!
  6. Diu que no farien acomiadaments “massius”. Ho deixem tal qual. Traducció: sí que hi haurà acomiadaments i l’únic que hem d’esbrinar és  què vol dir per al Govern i per la Sra. Ortega el terme “massiu”.
  7. Diu la Vicepresidenta que li hem d’estar agraïts per no haver acomiadat empleats públics i ho diu d’una manera molt original, repetint durant dues vegades un fet misteriós: algú va anar al seu despatx i li va dir que tot li aniria molt millor i s’evitaria problemes si acomiadés empleats públics i ella no li va fer cas. No ens va informar  qui s’havia atrevit a fer-li aquesta proposta tant deshonesta.
  8. Els grups parlamentaris pregunten: pels llocs de treball, què vol reduir: Quants? Com? Qui?  Quin és el model?. El Grup parlamentari de CiU diu que la paga s’ha de treure als empleats públics perquè té la culpa Espanya. L’argument que serveix per a tot. I l’únic. Que consti que el pla Pre-ocupació s’ha fet des de Catalunya. Per si de cas.

Hem de dir que parlem de condicions de treball per a empleats públics, però sobre tot, parlem del model de Funció Pública i no ens agrada gens ni mica..

La nostra diagnosis és que la Funció Pública es vol desmantellar. I comença avui. Ja sabeu la diagnosis de la Comissió d’experts :  disminució empleats públics, incrementar  alts càrrecs, privatitzacions a dojo, disgregació, fragmentació…

Mentrestant, a la Funció Pública, amb els sindicats es dona la pantomima de sempre: no hi ha dades, no hi ha informació, no hi ha negociació. Ah, sí, aquest power point i que els representants sindicals escriguin a mà. Com els nens a l’escola…sols que no som nens i representem a molta gent, així que quan pretenen menysprear als representants sindicals ho estan fent a tot el personal, el seu personal.

La nota que va fer CCOO de la reunió del 10 de juliol.

També aquí havia una suposada comissió de seguiment del Pla  amb participació dels representants sindicals i aquesta participació ha suposat un total de 4 reunions, inclosa aquesta del 23 de juliol .

Vet aquí el model de participació.

La Red Pública

Un análisis sobre el informe del comité de expertos para la Reforma de la Administración de Catalunya

Antes de comenzar, quiero expresar mi hartura respecto a las comisiones de expertos para todo, que realizan informes, tipo dictámenes, para efectuar cambios drásticos que afectan profundamente a la sociedad. Nada más antidemocrático.

La utilización de la técnica y el cientifismo, para suplantar a la democracia. Y no hablo de antagonismos entre técnica y democracia, sino en la utilización de aquella como dogma.

En el caso que nos ocupa, ¿no hay nadie en el gobierno de la Generalitat capaz de realizar un estudio/propuesta, en profundidad y para debatir, sobre la administración pública? ¿Ningún “asesor” entre todo el personal contratado en los diversos departaments está capacitado?

El informe lo podéis leer aquí

LA ELECCIÓN: EL PRIMER SESGO

Parece que decir expertos significa decir sin ideología. Sólo técnicos. Falso. Hay ideología y mucha. Muy frecuentemente, además, pura ideología  y mucha “palabra vacía”, esto es, la utilización de términos que de tanto usarlos, sin una definición operacional dentro del marco en el que se utilizan, no significan nada. Un ejemplo manido: eficacia/eficiencia.

Si quiero elegir una “comisión de expertos”, tengo a mi disposición un amplio elenco de personas competentes (afortunadamente) y si además tengo una idea bastante aproximada de los objetivos que quiero conseguir, puedo saber, bastante aproximadamente también, cuáles son los “expertos” que necesito. Elijo a los expertos en función de los objetivos que quiero. Otro criterio posible: la diversidad de ideas. Es muy diferente elegir al Sr. Guillem López Casanovas del que ya  conocemos perfectamente sus “recetas” para el sistema sanitario, que al Sr. Vicenç Navarro. Podríamos incluir a los dos. Oi que s’entén?.

En este post, intento resaltar los aspectos que más me han llamado la atención, a ser posible con un poco de humor (a veces) y sin pretensión de exhaustividad.

LOS EXPERTOS

Que conste mi respeto tanto por el trabajo como por la competencia profesional de las personas que han elaborado este informe. Este respeto, sin embargo, debe incluir tanto la crítica como el elogio. Eso pretendo.

Así que vamos a ver quienes son y una muestra de sus publicaciones, para que cada cuál juzgue por si mismo.

Guillém López Casanovas catedrático y consejero del Banco de España. Aquí su Web personal

 Francisco Longo, profesor y  Secretario General de ESADE . Sobre las universidades

Sobre la privatización d’Aigües Ter-LLobregat

Sobre las administraciones públicas. Expone esa idea de “internalizar el trámite y externalizar la inteligencia”, así como “la  hipersindicalización” (¿?) que ha introducido, en las dos últimas décadas, notorios elementos de rigidez en la gestión de las personas.

Carles Ramió, catedrático de Ciencia Política y de la Administración de la UPF.

Opinión sobre el personal de la administración pública, 10 dias antes de entregar el informe

Y relato sobre  corruptos y espías

Joan-Ramon Rovira, jefe del Gabinete de Estudios Económicos de la Cámara de Comercio de Barcelona y coordinador del CAREC (Consell per a la Reactivació Econòmica i el Creixement), órgano asesor del Govern de la Generalitat sobre políticas orientadas a impulsar del proceso de reactivación económica de Catalunya del que también forma parte el Sr. López-Casanovas

Balanzas fiscales Generalitat-Estado

Josep Valor, ingeniero y doctor por el Massachusetts Institute of Technology (MIT). Experto en implantación de Sistemas TIC

Noticia de su nombramiento

 Empecemos, pues

LOS ACUERDOS

Por supuesto, un Ok. por su defensa del Estado de Bienestar, aunque sean sólo palabras

La transparencia, plenamente coincidente. Los objetivos de la Red Pública, inciden especialmente en este aspecto

Aparece 14 veces en el texto, aunque es un tema que ya está estudiado, analizado y con propuestas más que concretas. Para muestra, tres botones:

Access Info

Tu derecho a saber

Xarxa  d’innovació pública

Así que aquí, únicamente falta la voluntad política de aplicarla. Hubiese preferido que nos dijesen cómo hacerlo, porque la realidad respecto a datos abiertos, de Open Governament, a pesar de la política de marketing, dista mucho de ser una realidad fehaciente. La idea imperante sigue siendo parcelar la información, disgregarla, guardarla en algún cajón o inventar cualquier excusa para no facilitarla. Existe una larga lista de datos considerados “sensibles” y con copyright (!!!) que la administración catalana no facilita, así que esa idea compartida de que “en principio toda información administrativa es pública”(p.29), no hay intención de aplicarla. Aquí ya hay cero transparencia, considerando que se ha ganado, ya que hemos superado el “menos”.

 La administración electrónica: e-Administración, interoperabilidad, datos únicos…Indiscutible. La necesidad de impulsar la admón. electrónica (e-Govern, Govern 2.0) la comparto totalmente, aunque no por ser admón. electrónica significa que sea más eficiente. Puede ser tan ineficiente como la analógica.

Para implantarla y que funcione, hay que impulsar la participación de las personas, de los empleados públicos, hay que preguntar, ir al puesto de trabajo para ver qué problemas comporta, antes de implementar el gran sistema teórico que luego no funciona. Y después de implantarlo hay que volver a ir al puesto de trabajo de la gente para corregir y mejorar.

Tenemos un excelente ejemplo de una muy mala práctica política en el “nuevo” sistema de gestión de los servicios informáticos de la Generalitat, promovido por el gobierno de CiU en la última licitación pública. Un sistema fragmentado del que ya hablaremos en un próximo post, pero muy parecido a todas las propuestas de fragmentación y colaboración Público/Privado CPP, que se proponen en este informe. Por supuestísimo sin ninguna participación.

Y aquí enlazamos con este término, uno de los más queridos

LA PARTICIPACIÓN

Aparece en el texto. Relacionada con la participación ciudadana (p. 9, 10, 27,28), aunque me temo que, como casi siempre que se habla de participación en un marco neoliberal, se asimila a información. Y son conceptos diferentes. Informar no es participar. Es informar. Unidireccionalmente. En un texto que habla de xarxes socials, Web 2.0, o sea de compartir, colaborar, dialogar, crear conjuntamente, intercambiar… esta idea de participación, remite a una etapa muy, pero que muy superada. Resulta francamente arcaica cualquier propuesta sin una participación real de todas las partes implicadas.

Y, esta participación en ningún momento contempla a los empleados públicos, los ejes sobre los que debería pivotar la reforma. ¿O debería decir un término más apropiado, como “desmantelamiento”?

Pero bueno, transparencia, rendición de cuentas, administración electrónica, son ideas-fuerzas estupendísimas. Facilitaría mucho la vida a empleados públicos y a la ciudadanía.

También la existencia de una profesionalización en la Función Pública.

OTRO MARCO DE REFERENCIA ES POSIBLE

Vamos a por el análisis ideológico del informe.

Empiezo por

(a)  los términos utilizados, que no son inocentes ni casuales. Son causales y referidos a un determinado marco ideológico o conceptual, que es un término de moda y además resulta más científico.

La palabra ciudadanía se utiliza, en el informe, referida a la relación de las administraciones con la sociedad. Entonces somos ciudadanos, pero no así cuando se habla de la relación de la ciudadanía con la administración. Entonces somos, según conviene y según la mano que escribe, indistintamente, clientes, usuarios, contribuyentes e incluso “accionistas”.

Pues ni usuarios, ni “accionistas” (p.8) ni contribuyentes ni “clientes”. Los ciudadanos somos ciudadanos en nuestras relaciones con las administraciones, o sea personas con derechos y deberes. Nosotros somos las administraciones. Formamos parte de ellas. Las instituciones las hacemos nosotros. Las creamos nosotros. Las modificamos nosotros. Las tenemos que mejorar nosotros. No tenemos una relación comercial como “clientes”, en ninguna de las acepciones del término,  ni simplemente las “usamos”, como usuarios, ni tampoco por el hecho de participar en su financiación somos “accionistas”.

Somos ciudadanos , o sea habitante de las ciudades antiguas o de Estados modernos como sujeto de derechos políticos y que interviene, ejercitándolos, en el gobierno del país.

¿Se entiende la abismal diferencia, oi?  No son las administraciones las que nos deben tratar como ciudadanos, que obviamente debe ser así, sino que somos nosotros los que ejercemos ese rol, cada día, en cada momento. Más allá de la votación cada 4 años en las elecciones. Se llama democracia participativa, y no sustituye a la representativa: sólo garantiza su calidad.

Y la bestia negra del informe son

(b) los empleados públicos.  Además de participación cero, utilizan una analogía corporal, que sospecho importada del ámbito sanitario, aunque en el ámbito sanitario era un poco más precisa: se decía que se necesitaba más músculo y menos grasa.

Aquí se dicen que las competencias que tenemos ahora son más fuertes en músculo que en inteligencia rectora (p.5). Vaya, que el músculo es excesivo, sin valor añadido, es la  “burocracia”, la parte esa que hay que externalizar, eufemismo moderno de privatizar y quedarse con la inteligencia, que suponemos reside en la cabeza

En català se utiliza la misma palabra “cap”, para designar cabeza y jefe, lo cuál va estupendo para la analogía. “El cap està en el cap”. Y también tenemos el  corazón, “cor”, (p.10, 18) que  es utilizada para designar el centro, el punto neurálgico.

Benvolguts expertos: el cerebro, el “cap”, sin músculo no se mueve. Está paralizado. No funciona. Además, podemos añadir que en psicología la conceptualización de la inteligencia es tan variada y lábil que su definición, ya sea empírica o teóricamente, no nos ayudaría mucho. Y sin contar con “la inteligencia emocional”, muy en boga actualmente.

Tampoco podríamos utilizar en la administración esa máxima del deporte de “mens sana in corpore sano”. Vamos mal.

Sin embargo creo que se trata de una buena analogía hecha consciente o inconscientemente; me inclino por pensar que inconscientemente, pero el caso es que coincide exactamente con la idea de una administración fragmentada. Un cuerpo fragmentado. Que funciona disgregado. Mecánicamente. Con muchas facilidades para ser controlado.

El músculo por un lado, el cerebro por otro, el corazón por otro. Imaginad. Ese es el modelo de administración propuesto. ¿Un cuerpo psicótico?.¿Una administración psicótica?

Fragmentemos, desmembremos: ya lo han hecho empresas como las operadoras telefónicas consiguiendo el odio de toda su clientela (aquí sí somos clientes o posiblemente sólo consumidores) y lo quieren hacer en el ICS (Institut Català de la Salut), argumentando que es muy grande, aunque este mismo argumento, invertido, ha servido para agrupar las cajas de ahorro.

Esto es lo que implica para mí la propuesta de internalizar el talento y externalizar los trámites y las tareas más rutinarias.

Y por si fuera poco, con esta feliz idea, eliminamos todo el concepto de trabajo en equipo, de cooperación y de interacción.

La otra cuestión apunta directamente a

(c) la estabilidad laboral para los empleados públicos. Es una garantía ciudadana, no un privilegio laboral.

Permite a cada empleado público decir “no” a cualquier mandato que no se ajuste a la legalidad. A cualquier favoritismo. A cualquier amiguismo o favor político, ya sea personal o institucional (ayuntamientos, instituciones, partidos…)

Esta protección del empleo es absolutamente esencial Las administraciones inventan múltiples maneras de saltársela, como por ejemplo la perversión en que se ha convertido la función del interinaje o el reparto por el procedimiento del dedo de jefaturas varias, saltándose todos los procedimientos previstos en la ley.

El informe afirma y extiende esta idea y si la imparcialidad ya no se respeta en la propia administración con su organización actual, imaginemos: informes técnicos externalizados a un despacho de abogados o  inspecciones a un servicio privado de inspectores dependientes de la gran corporación X…etc…etc., aunque no es necesario imaginar nada. A tanto x € para realizar un informe jurídico o una valoración técnica o un diagnóstico o quizás resulte más barato contabilizar por páginas escritas…todas las posibilidades abiertas. Aquí podemos abrir un concurso de ideas…mejor licitamos en “paquetes de ideas”…

Aunque ni nos hace falta: ya tenemos experiencias. Sin ir más lejos, la cantidad de empresas públicas, hoy deficitarias y que han tenido que cerrar, sin que se haya demostrado que son ejemplo de eficacia o eficiencia. Pero, a pesar de la evidencia, ese fue (y sigue siendo) el gran mantra. El gran mito.

Sólo quedarían aquellos puestos de trabajo en los que las funciones estuvieran conectadas a la “autoridad administrativa” (p.23), según l’EBEB, art. 9.2  , y con el objetivo de conseguir más “…economía, eficacia i eficiencia…”

Resumiendo: los empleados públicos son los más interesados en trabajar y tener la mejor de las administraciones públicas, pero eso no ocurre convirtiendo el ciudadano en cliente, el servicio público para todos, en negocio privado para algunos y la garantía de independencia e imparcialidad que proporciona la estabilidad en el trabajo (que no inmovilidad, ya que todos los empleados públicos pueden ser objeto de despido por causas objetivas, como cualquier trabajador), por una supuesta flexibilidad utilizada por el gobierno de turno, que solo ha generado sumisión y desconfianza.

La gestión de cualquier servicio, puede ser excelente tanto si es privada como si es publica. Y a la inversa. Depende de muchos factores, pero uno de ellos no es precisamente su condición de público.

Que en estos tiempos que corren y vuelan, con el derrumbe espectacular que ha tenido la gestión, privada, de las empresas por antonomasia del sistema capitalista, los bancos, alguien pueda decir y escribir que es mayor su eficiencia y la eficacia, resulta idiota y un desprecio a la sociedad. Porque ha sido precisamente el sistema público quién ha tenido que ir corriendo a salvar esa ineficiente y corrupta gestión privada. Y una vez salvados vienen y nos dicen que lo público funciona mal. Cinismo y prepotencia. E incumplir la primera recomendación del informe: el respeto por la ciudadanía. Sencillamente, es insultante.

Preferiría que se nos dijera claramente que se pretende ganar dinero sin asumir los tan cacareados riesgos inherentes a cualquier negocio privado, porque mamá estado siempre estaría a la “guait” para ir al rescate.

Así que si quieren utilizar eficiencia/eficacia al menos tómense el trabajo de elaborar una definición operacional, con indicadores, con mediciones y  teniendo presente que una administración No ES una empresa especulativa de las que están de moda ahora, que venden humo y producen, consecuentemente, intoxicaciones mortales.

Lo que sí es cierto es la nula intención que muestran las administraciones para aprovechar, valorar e incentivar el talento, la creatividad y el conocimiento de su personal. La cantidad de personas que no pueden promocionarse y están infrautilizadas e infravaloradas, es impresionante. Esto se llama promoción profesional. Se llama carrera administrativa. Y esta situación se mantiene así para promocionar el servilismo, la sumisión y el miedo.

Si le añadimos el nepotismo, ya tenemos un excelente cóctel: precariedad,+ falta de independencia = manipulación y control político. Básicamente, retrocedemos al modelo de las cesantías: empleados públicos libremente contratados y despedidos, según los políticos de turno.

Cuando cambiaba el gobierno, se cambiaba al personal.

Por todo lo dicho, resulta fascinante la ligereza con que se propone esta laboralización del empleo público. La traducción de laboralización, teniendo en cuenta la última y brutal reforma laboral, que conocen a la perfección, es despido libre. Sensibilidad, respeto y prudencia, son términos que no aparecen. Deberían aparecer si tienen un mínimo conocimiento del miedo, la falta de recursos de todo tipo y del desánimo que recorre las administraciones públicas.

Otra cuestión sorprendente es la

(d) “fobia sindical” que destila el informe.

A ver: primero esa manía de generalizar, hablando de “los sindicatos”. Los sindicatos son muy diferentes. En ideas, en actuación, en objetivos, pero es imposible intentar un cambio en profundidad en la administración pública sin contar con todas las partes y los sindicatos son una de esas partes. Aun en el caso de sindicatos corporativos, son los representantes de los trabajadores, instituciones del estado al mismo nivel que los partidos políticos y también representan a la ciudadanía.

En el informe, piden un nuevo marco de relaciones laborales (p. 27), en el contexto de la nefasta reforma laboral, con el objetivo de que los sindicatos no se extralimiten en sus funciones, como podría ser la organización del trabajo. Ni siquiera un sindicato muy corporativo y muy amarillo aceptaría esta condición. Si no estuvieran tan obcecados por una visión ideologizada tan estrecha, los incluirían como aliados.

Por cierto, queridos, repito otra vez: la administración no es ni puede actuar como patronal pública (p.27). Una obviedad que no necesita explicación.

Son los sindicatos los que más han trabajado por la dignidad y la calidad de la administración pública.

También me llama la atención, en todo el informe, ese furor por

(d) crear nuevos órganos. A saber:

– una instancia central para negociar con los sindicatos. Ya la hay, se llama Función Pública, aunque desafortunadamente hoy en día, no negocia. Impone.

– otro órgano institucional (p.27), para seguir negociando y actuando como una patronal pública, protegida de la interferencia política. Supongo que el término patronal, asimilable a la representación empresarial en el sector privado, no despeja automáticamente de interferencia política. ¿O quizás creen que si?

De todas maneras han elegido un mal momento para esta referencia a la patronal. Nuevamente el lenguaje no es inocente ni casual. Muy inoportuno sí.

– una instancia presupuestaria independiente, aunque ya tengamos la intervención delegada o la sindicatura de cuentas. Hay que subrayar la palabra independencia, que el Gobierno de CiU utiliza únicamente en una única acepción, y no es precisamente la independencia de los órganos de la Generalitat.

DOS PRECISIONES TÉCNICAS

 1.- En realidad, la diversidad de personal que proponen, ya existe en las administraciones y está contemplada en el Estatuto Básico de la Función Pública (título 2) : funcionarios, funcionarios interinos, laborales, laborales temporales y como ya dije más arriba, algunas de las figuras creadas, precisamente para flexibilizar el sistema de acceso a la función pública, como es el caso del funcionario interino, que debería ser contratado por el tiempo indispensable hasta que no se puedan ofertar las plazas en concurso público, se ha pervertido extraordinariamente con ese resultado de precariedad laboral y  facilidad de manipulación política. No hace falta, pues, insistir en la propuesta. Ya existe y ha sido un éxito rotundo, aunque por lo que respecta a la ciudadanía no le favorece nada.

2.- La idea de crear” “códigos de conducta de los empleados públicos (p.11, 36)) y “códigos deontológicos de valores y ética pública” (p.12), deberían dirigirla básicamente al partido gobernante, CiU, ya que una de las primeras cosas que hizo al alcanzar el gobierno fue derogar el código ético para los mossos d’esquadra, que por si alguien no lo sabe, son empleados públicos. Y así les va ahora. Cada día que pasa, más distanciados y enfrentados a la ciudadanía, gracias a una dirección que confunde autoritarismo con autoridad. Lamentable.

 Y DOS CONSIDERACIONES FINALES

(1) Coincido en que formalizar los cambios es una parte residual del problema y que para realizar una verdadera reforma estructural, se precisa un fuerte liderazgo político al más alto nivel, más allá de los vaivenes políticos.

Me encantaría que los expertos nos explicaran de qué manera podríamos tener este fuerte liderazgo político. Yo apuesto por la participación y el control ciudadano y algunos cambios, como aquello de listas abiertas, responsabilidad del político ante el ciudadano, rendición de cuentas…

¿Captarán el President Mas, la Vicepresidenta Ortega, y el “Govern dels millors” toda la ironía que implica aconsejar un “liderazgo político del más alto nivel” (p. 31)?  Ahí queda.

(2) Conociendo como conocemos a los gobernantes de CiU y la puesta en escena de todo este proceso hay una deducción que me atrevo a pronosticar: nada de debate. Aplicarán todo aquello que les venga en gana, con ese nepotismo típicamente convergente/unionista y ahora esquerrista.

Calma, que no tengo superpoderes: es una deducción holmeliana (¡!!!qué más quisiera yo!!!), basada en:

-si el anuncio de esta comisión se hizo a bombo y platillo el 30 de abril: el President Mas in person, fotos, periodistas…etc., la entrega a la Vice Ortega, el día 17 de mayo, ha sido más que prudente, casi de “amagat” y sin comentarios. Dejando caer la bomba sobre un personal, los empleados públicos, que ya está suficientemente machacados. Impacto certero.

Pero tranquilos, ciudadanos/as catalanes, que lo malo viene de fuera y aquí no hay corrupción, ni clientelismo y todo se soluciona creando asesores. En palabras del informe: “alto órgano de asesoramiento del President” (p.13).

Tengo mucha curiosidad por saber qué es lo que quiere decir “alto órgano”. Y no me interpretéis mal.

Casi me alegro de que en el grupo de expertos no haya ninguna mujer.

En fin, viejas teorías para tiempos nuevos. Quizás sean los propios expertos los que deban reformarse y actualizarse. Tienen nuestra ayuda.

Parole…parole…parole…. Mina y Adriana Celentano

Olga Fernández

Pilar Pifarré: Una gestió prescindible a la Funció Pública catalana

Quan fa dos anys, la Sra. Pilar Pifarré com a Secretària General de la Funció Pública i la Sra. Susanna Bouis com a Directora General, a les ordres de la vicepresidenta, Joana Ortega és a dir, com a màximes responsables del personal de la Generalitat de Catalunya van decidir publicar les mesures dels primers “retalls”, abans que ho sabessin els sindicats que anaven a seure a “negociar” a la taula sectorial, estaven sentenciant a mort aquesta negociació i les declaracions d’objectius que la Sra. Bouis, feia el 2012.11.28, dient que “..de l’altra, hem donat un nou impuls als òrgans de representació sindicals, amb l’objectiu d’enfortir la negociació mitjançant el diàleg i el treball conjunt de qualitat.” , es quedaven en pura retòrica.

Sabien que anaven a dinamitar-la, literalment, posar una càrrega per fer esclatar alguna cosa i destrossar.
Es van carregar la seguretat jurídica en què se sustenten, perdó sustentaven, les relacions entre els empleats públics i els gestors polítics.
I amb això es van carregar moltes coses més, com la confiança, base de totes les relacions entre els éssers humans.
Ho van continuar fent després, com a la presentació del Pla d’Ocupació,  que reflecteix aquesta carta dels sindicats, demanant transparència, dades i temps .Veieu els links al final del post.
Fer això, quan una és la cap del personal de la Generalitat, resulta devastador.

Per què signar acords, per a què negociacions, per què regular les relacions si una de les parts, precisament a la que li correspon fer-les complir, decideix trencar-les.

I no només trencar-les, perquè aquest fet va ser precedit per una fastigosa campanya de desprestigi vers allò públic, vers els empleats públics, campanya que encara segueix, amb acarnissament i “amb il·lusió”, el lema de la primera campanya electoral de CiU, el partit que avui governa la Generalitat de Catalunya. “Amb il.lusió”, prepotència i ignorància, aquests responsables que tenen l’encàrrec de gestionar la societat catalana, com a mínim per 4 anys, són els que es dediquen a desprestigiar i humiliar als empleats públics.

La Sra. Bouis, militant del Partit Popular (PP) hauria de tenir alguna idea sobre marketing i comunicació, com a directiva de la consultora Media & Advertising & Publicity Advisers, que dirigia junt amb el seu marit Josep Martí, anomenat Secretari de Comunicació de la Generalitat.

Mesures econòmiques i mesures socials, repetim, de pura humiliació. Que sàpiguen qui mana. Que sàpiguen que farem el que ens doni la gana.
Creiem que els empleats públics, estem demostrant un alt grau de responsabilitat com a treballadors i com a ciutadania, que no correspon als atacs i menyspreus rebuts.

Usurpació de drets, rebaixes de sou, serveis públics cada vegada menys públics, amenaces, pressions contínues … però resulta que la vida segueix senyores Secretària i Directora de la Funció Pública i els sindicats, en el dia a dia, en cada un dels departaments, hem de solucionar tots els temes que afecten a la quotidianitat: plans de formació, comitès de salut laboral, negociació de convenis, interpretació de normes, i centenars de problemes diaris… és a dir que cal treballar i col · laborar amb les mateixes persones que el dia anterior s’han comportat amb una total arrogància. I a més, alguns són companys de treball i seguiran aquí quan els gestors actuals es vagin i tornin altres.
I a més cal complir amb la feina diària i l’hem de fer amb alegria, com si no passés res, com si no estiguessim esperant per on ha de venir la propera clatellada, que dia sí  i dia també van insinuant els membres del Govern .

Els negociadors de funció pública, els gestors actuals del Govern de CiU, s’han carregat les primeres i elementals normes del manual bàsic de negociació:
• deixar sempre oberts ponts de diàleg
• i evitar que una de les parts se senti totalment humiliada.

Això té conseqüències en el dia a dia. La confiança s’ha trencat i totes les propostes són analitzades sota aquest prisma, provinguin de Funció Pública, o de cada un dels departaments. Un veritable desastre, que estem vivint en els departaments. La desconfiança ja està instal·lada i costarà moltíssim temps tornar a construir un entorn en què les relacions estiguin basades en el respecte mutu, en la negociació i en la confiança envers les lleis.

Malgrat que la política de CiU hagi triat desmantellar els serveis públics, creiem que des de Funció Pública s’hauria d’haver aprofitar per cuidar el seu personal, entre d’altres coses perquè puguem treballar millor al servei de la ciutadania, però van triar el contrari: aprofitar la conjuntura per anar traient instruccions  vergonyoses / vergonyants com les famoses sobre justificació d’absències, que a més d’atemptar contra la salut del personal i pervertir el Sistema de Salut, crea burocràcia innecessària (els grups de treball sobre excepcions, ’increment de paperassa …), van tenir que rectificar-se a l’endemà d’haver-se publicat. D’això em dient eficàcia.

Gràcies per res, senyores,en especial perquè en la seva condició de dones han lluitat per les dones que treballen en les administracions catalanes.

Podeu fer una anàlisi del que deia i del que ha fet la “nostra”  Secretària General al seu bloc actual i a l’inicial

I acompanyem un seguit de links amb algunes “perles” d’exemples. Res és casualitat.

La seva proposta sobre la jubilació parcial dels funcionaris

Sobre el model de Funció Pública. Molt interessant. Entre d’altres coses “es preocupa” pels problemes de salut dels alts càrrecs destituïts per cada Govern.  4 punts  plantejats, inclòs el 4, sobre la contractació precària.

Moció sobre els sous dels alts càrrecs. No son els mateixos conceptes retributius que per a la resta dels funcionaris. (2007)

Sobre transparència i alts càrrecs  (quan governava el tripartit, és clar…)

Més sobre la transparència, ja com a Secretària General

Sobre mobilitat entre administracions. Demana negociació.

Sobre els efectius de personal d’admistració i serveis.

A CiU no volien + alts càrrecs ni eventuals. Dimensionament i contenció de personal.

I, si voleu, el seu autoretrat.

I aquesta proposta és impagable, per emmarcar hores d’ara. “ permisos  per a la conciliació dels seus horaris i jornades de treball amb les responsabilitats personals i familiars”. Si no funciona el vídeo la podeu llegir.

La Red Pùblica

PD: potser també és culpa de l’Estat…

Historia de las Mutuas de Accidentes de trabajo y Enfermedades profesionales

El primer post sobre las Mutuas de Accidentes de trabajo y Enfermedades profesionales. Seguirán otros. Lo enmarcamos dentro de la categoría de salud laboral y empezamos por su historia.

Hace unos 106 años, nacieron las llamadas “Mutuas Patronales” con un objetivo: hacer que los trabajadores, cuando sufrían un accidente laboral, recuperaran la salud y regresaran pronto al trabajo. Eran asociaciones de empresarios y el gasto iba a su cargo. Tenían un interés económico, ya que si el trabajador lesionado no volvía pronto, tenían que enseñar a un, aprendiz.

Como no existía un seguro del Estado, se convirtieron en “mutualidades de previsión social”, al cubrir también la atención a las enfermedades comunes de trabajadores y familiares.

En 1.964 se promulga la Ley de Bases de la Seguridad Social (SS),  instaurando el seguro obligatorio para las contingencias públicas

Nota: en el preámbulo de esta ley ya se planteaba que las mutuas de accidentes estaban destinadas a desaparecer. Bien, hasta hoy no sólo no desaparecen, sino que cada vez tiene más competencias

Esto significa que se instaura la separación administrativa entre contingencia laboral y contingencia común, pues se tratan las mismas patologías de los trabajadores/as en sistemas de atención sanitaria diferentes por el solo hecho de producirse la contingencia dentro o fuera de la empresa. Así pues, se consagraba la continuación de las Mutuas como “entidades colaboradoras de la Seguridad Social (SS)”, a pesar de que siguen siendo Mutuas Patronales, pues su Consejo de Administración está compuesto exclusivamente por empresarios afiliados a la mutua (y un trabajador de la propia mutua).

Y así seguimos. A pesar de la promulgación de las nuevas legislaciones de SS (1974 y 1996), no se ha producido la integración de las dos redes de atención sanitaria, laboral y común, que sería lo normal en un país donde la cobertura pública, hasta hace muy poco tiempo, era universal. Al contrario, los diferentes gobiernos, tanto del PSOE como del PP y en Catalunya CiU,  les han ido ampliando las competencias de colaboración en la gestión del subsidio de baja laboral por contingencia común.  Y siguen, porque ahora ya tienen encomendada la cobertura de una prestación social, como es el subsidio de baja laboral por cuidado de hijos con enfermedades graves, que no tiene nada que ver con las prestaciones por contingencias laborales

¿Por qué? Uno de los motivos del Gobierno del Estado por el que decidió otorgar la gestión del subsidio de baja laboral por contingencia común a las mutuas, fue la excusa por rebajar el índice de absentismo laboral  (término en el que nunca hubo acuerdo entre administración, patronales y sindicatos), pensando que el Servicio Público de Salud era demasiado laxo y las mutuas, iban a poner orden, rebajando este índice de absentismo, que, por cierto, está por debajo del índice de los países europeos más avanzados. Esta excusa sigue utilizándose hoy en día por la Funció Pública catalana en las ya famosas y erráticas ínstrucciones sobre justificaciones de ausencia para los empleados públicos. Sugerencia a la Sra. Piferrer, Secretaria de la Funció Pública: ¿por qué no le pide responsabilidades a las Mutuas, ahora que ya conoce la historia?.

Y ya que últimamente hay que hablar de dinero, hablaremos ¿Quién paga?  Las mutuas consolidan la aprobación de su presupuesto con los Presupuestos Generales del Estado y se someten a una auditoria anual por parte del Ministerio de Trabajo, aunque recurrentemente se han ido descubriendo graves irregularidades de gestión, abusos en los sueldos y blindajes de despido de los directivos, lo que ha llevado al Ministerio de Trabajo a tener que someter a intervención alguna de las mutuas importantes, fijando incompatibilidades entre directivos y familiares con empresas montadas para contratar con la mutua y en el Proyecto de Ley de Presupuestos Generales del Estado para el 2011 legislar sobre los topes máximos en los sueldos de los directivos (que están muy por encima de los sueldos de Directores Generales de Ministerio y Secretarios de Estado), ya que los recursos que gestionan son cuotas a la Seguridad Social (SS), o sea dinero público (más de 8.000 millones € para el 2009).

Además ya en dos ocasiones, la SS ha tenido que incrementar la cuota de cotizaciones que transfiere a las mutuas para la gestión de la IT por Contingencia Común para que no les provoque déficit de gestión.

¿Esto suena, verdad?

Las incongruencias del sistema
• La determinación de si existe contingencia (lo que quiere decir asistencia sanitaria y subsidio de baja laboral) lo determina en primera instancia una entidad patronal que es arte y parte” y no el Sistema Nacional de Salud que es neutral
• Al existir dos redes de atención sanitaria (la de las Mutuas y la del Sistema Público de Salud) las mutuas tienen tendencia a considerar, en un porcentaje importante, como Contingencia Común la que es Profesional, derivando a la  atención del sistema público un porcentaje elevado de trabajadores/as que deberían ser atendidas en sus servicios (según manda la ley). Esto tiene tres consecuencias negativas inmediatas:
1. Los trabajadores/as cobran menos dinero de subsidio de baja. Esta es una de las rebajas decretadas por elGovern de CiU para los  empleados públicos de la Generalitat
2. El subsidio pasa a pagarlo la SS en vez de la Mutua, en los casos en que ésta, no lo gestione directamente.
3. La atención sanitaria pasa a ser cubierta por el Sistema Público de Salud en todos los casos.

4.-Todo el proceso administrativo y de inspección médica que se inicia por parte de las personas afectadas al presentar reclamación de la actuación de la mutua, tiene un coste en recursos públicos, tanto humanos como materiales, sin consecuencias de responsabilidad para las mutuas.

Un nuevo ejemplo de presión del lobby empresarial que hace que las mutuas continúen existiendo, con el añadido de entidades sin ánimo de lucro“. Lo que sí hacen es:

–  Mantener directamente el control sobre la salud de los trabajadores/as.
– Controlar la gestión de miles de millones de dinero público.
– Disfrutar de los abusivos sueldos de los directivos.
– Condicionar la red de atención sanitaria privada que tiene concertada.

Próximamente os facilitaremos una guía actualizada para reclamar, dado que ahora sí tiene importancia la diferencia entre enfermedad común/enfermedad profesional, y muy probablemente el número de reclamaciones aumentará para los empleados públicos.

Mientras os dejamos con el link al prestigioso Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud, de Comisiones Obreras, (ISTAS), con dos apartados:

La lectura es más grata acompañados del gran Javier Krahe, con “Marieta”. Se ve la relación, ¿verdad?

Por cierto, que sepamos no hay acceso al Sistema de Reclamaciones. ¿Por qué la ciudadanía no podemos tener  conocimiento de cuáles son estas reclamaciones? ¿De cómo se resuelven, si es que lo hacen? ¿De cómo podrían servir para mejorar nuestro Sistema de Salud? ¿De si se promueve y se aprovechan no sólo como reclamaciones sino como conocimiento? Hablamos de transparencia, de datos abiertos, de colaboración, de Servicio Público, de participación y sobre todo, en mayúsculas, de SALUD. De nuestra salud.

La Red Pública

A %d blogueros les gusta esto: