Parabens: disruptors endocrins fàcilment evitables

La prevenció és el primer objectiu de la Salut Laboral. Treballem per a poder viure, per a intentar tenir una vida feliç i saludable i és penós pensar que sigui al treball, el lloc on passem la meitat de la nostra vida, un lloc on podem emmalaltir.

Abans de diagnosticar i tractar, volem prevenir. Evitar que hi hagi diagnòstic i tractament. Per això em sembla primordial que, per començar, estem informats.

Avui, dintre de la sèrie de post sobre Medi ambient i Salut, i com a continuació a l’anterior post sobre disruptors endocrins  on explicava què son i com actuen, us vull parlar d’un disruptor endocrí molt habitual: els parabens.

He triat aquest, perquè a més de les accions col·lectives que podem fer per aconseguir que aquests productes siguin prohibits, resulta relativament fàcil actuar individualment.

Com?: evitant comprar totes aquelles marques que encara utilitzin parabens en la composició dels seus productes

Comencem pel principi

Què són el parabens?

Són productes químics que s’utilitzen especialment en l’elaboració de cosmètics i preparats farmacèutics i sobre els quals sempre hi ha un continu debat ja que es tracta d’un interferent endocrí (disruptor endocrí) que s’ha associat en diversos estudis amb el càncer de mama

Són conservants, molt utilitzats en cosmètica pel seu baix preu i per la seva activitat bactericida i fungicida al producte

Com actuen?

Com a xenostrògens

Els parabens estimulen la proliferació de cèl·lules mamàries amb càncer, específicament els receptor estrogènics.

S’acumulen intactes al llarg del temps al cos, encara que la dosi utilitzada hagi estat molt baixa i sabem que la pell amplifica l’efecte hormonal de moltes substàncies.

Quines conseqüències?

De moment no se sap exactament la causa dels càncers, però donat que al nostre àmbit de salut laboral, és difícil poder fer quelcom pensant en causes internes o d’origen genètic, el que sí podem és actuar identificant causalitat ambiental amb aquest objectiu primordial que hem definit a l’inici: prevenir.

Aquí, sí que podem investigar, prevenir, fer i actuar.

I donat que el nostre àmbit és la salut laboral i tenir un ambient laboral no tòxic és una de les nostres funcions, tenim la obligació de fer-ho: no emmalaltir per causes laborals evitables.

Hem de pensar que els efectes estrogènics dels parabens se sumen als efectes de altres estrògens ambientals, com per exemple els bisfenols, sobretot el bisfenolA i els estrògens que poden arribar al cos humà per la dieta, via insecticides, per tant si algú us diu que el perill es baix o que la quantitat que posen és legal, al menys ja teniu totes les dades per decidir amb llibertat.

Efectivament, pot ser legal i estan establerts legalment els límits de la concentració per a cadascú, però en un mateix producte podreu trobar més d’un paraben entre els components i el que és més important: en aquest càlcul, mai tenen en compte aquest efecte de bioacumulació. Sense comptar que podeu estar utilitzant molts i molts productes alhora.

Sols una darrera data al respecte: el Comitè Científic de la Comissió Europea va avaluar la seva seguretat respecte al seus efectes estrogènics. Conclusió: que per a alguns parabens no es pot garantir un marge de seguretat adequat a les dosis autoritzades, per tant, Què fan? Fan una consulta pública manifestant la seva voluntat de mantenir la autorització d’ús dels parabens més utilitzats, reduint la seva concentració màxima autoritzada als propil i, butil-paraben. Jutgeu vosaltres mateixos

Com sabem que un producte conté parabens?

Molt fàcil. Mireu els ingredients i tots els que tenen el sufixa “paraben”, els podeu descartar.

Metilparaben (E-218) etilparaben (E-214), propilparaben (E-216) y butilparaben,

En quins productes?

Cosmètics, productes farmacèutics i alimentaris

Dentífrics, gels, bandes de depilació, esbandides bucal, productes per a bebès, hidratants corporals, cremes per la cara, escumes d’afaitar, filtres solars, labials, protectors labials…

Puc fer quelcom més?

Sí. A més de no comprar, podeu:

  1. Si teniu una marca favorita, escriviu-li i digueu-li que no comprareu el producte si porta parabens. Les marques són molts sensibles a l’opinió dels seus clients i en molts països estan prohibits.
  2. Informeu a la vostra gent: amics, familiars, companys, coneguts
  3. Actueu col·lectivament si teniu oportunitat
  4. Informeu als vostres delegats de prevenció laboral

És molt fàcil, és molt eficaç i sobre tot, ens va la salut. Mentre hi hagi algú que digui que hi ha un risc, ens cal demostrar que no és així. Sempre tenim molt més poder del que ens pensem. Sols cal fer-lo servir

Com els podem substituir?

IMG_20141112_212302A les botigues n’hi ha molts productes que no tenen parabens i molts d’ells ho posen destacat: Sense parabens. No conté parabens

Tots tenim la mateixa sensibilitat?

El factor subjectiu, individual, existeix en totes les malalties. En temps de grip hi ha gent que l’agafa i altres que no i el virus circula alegrement per tot arreu. El factor individual no compta en l’objectiu de mantenir un ambient net, encara que hi hagi persones més o menys sensibles. Sempre, l’objectiu és reduir o eliminar exposicions.

Tots tenim risc, independenment de que siguem menys o més sensibles, però TOTS estem assumint el mateix perill.

Hi ha evidències científiques?

Sí, quan a l’exposició i als efectes.

Davant qualsevol dubte el primer és la salut, perquè el contrari simplement significa que algú pugui perdre alguns diners, però si els que avisen tenen raó, el resultat és la vida de les persones, per tant no ha d’haver cap dubte en relació al que s’ha de fer. Sempre hem de seguir l’anomenat principi de precaució.

El principi de precaució, diu que la prova de la innocuïtat ha de recauré sobre el que la propaga, no la demostració del dany sobre el que el que ho pateix. Recordeu-lo

flit-1947

I per si us queda algun dubte, penseu que fa molt poc que les colònies portaven DDT i allò que feien servir per matar mosques, el famós Flit, era letal i ho posaven tranquil·lament a l’anunci.

Els parabens son sols una mostra, però fàcil de detectar i evitar. N’hi ha molts més productes, com el fenol-fenil, l’alumini als desodorants, colorants diversos, olis minerals amb noms com mineral oil, paraffinum, petrolatum, els ftalatos, el Sodium Lauril Sulfate que s’utilitzava a gels i champús abans, la Dietholamina, per produir escuma…una llarga llista de producte evitables

 

Perill per a dones

Tots els parabens son estrogènics i el teixit mamari és especialment sensible a les radiacions electromagnètiques i els estrògens tenen la capacitat, com ja he dit, de fomentar el creixement de las cèl·lules de càncer de mama

El nivell d’informació que tenim, és suficient per a dir que hem d’evitar usar parabens i especialment important per a dones que tinguin parents consanguinis propers (mare, ties, avies) que hagin patit càncer de mama.

Els delegats de prevenció de CCOO al CSSL del Departametn TES i jo mateixa hem manifestat a les reunions del CSSL que estem molt preocupats per l’increment de càncers, potser particularment els càncers de mama i els EDC són un importantíssim factor de risc per tant hem hem presentat tota una sèrie de propostes al respecte, que traslladarem a tots els companys del sindicat d’altres Departaments, ja que són comuns.

Hem proposat:

  • Que s’inclogui l’edifici saludable com a condició per a fer qualsevol trasllat de personal.
  • Incloure en tots els plecs de contractes de compres l’eliminació de l’ús d’EDC (disruptors endocrins).
  • La eliminació de l’ús de EDC (disruptors endocrins) en contractes de compres públiques: contractes de manteniment d’edificis  i carreteres, jardineria, guarderies, col·legis, etc.). tal i com es demana a l’informe de la SESPAS(Societat espanyola de salut pública i administració sanitària
  • Que a les avaluacions d’impacte ambiental i als informes de noves activitats s’han d’ incorporar sistemàticament les avaluacions de risc per a la salut. En el cas de no existir evidència científica suficient, però amb sospita fundada (predicció teòrica, toxicològica, etc.), caldrà aplicar el principi de precaució
  • Fer monogràfics de formació sobre riscos ambientals, amb personal especialitzat
  • Estar informats i informar al CSSL respecte a si les empreses de neteja utilitzen productes sense parabens
  • Fer cursos de formació respecte a Medi Ambient i Salut

Aquí teniu diferents links sobre el tema

Posts a La Red Pública

El Medi Ambient i la salut: Quadern de la bona praxi

Disruptores endocrinos: un peligro invisibilizado

Lipoatrofia Semicircular, en el Departament TES

 Links a altres webs

CASCADE: Red de excelencia científica sobre efectos de productos químicos en los seres humanos

CIMA: Comisión Interdisciplinaria de Medio Ambiente

Article de Dolors Romano Mozo, al diari Diagonal

EDC Free Europe

Associació Apquira: Asociación de Personas afectadas por productos Químicos y Radiaciones Ambientales

Les tres persones que, en la meva opinió, saben més del tema:

Dolors Romano, Ingeniera Agrònoma, especialista en gestió ambiental, cooperativisme i cooperació internacional

Nicolás Olea, Catedrático de Medicina en la Universidad de Granada y Coordinador de Investigación del Hospital Clínico de Granada. Especialitat: Radiología y Oncología

Carme Valls-Llobet, metgessa endocrinóloga, Directora del programa, Dones, salut i Qualitat de vida del CAPS, investigadora

Miquel Porta, Doctor en Medicina, investigador de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica de Barcelona, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona, Adjunt Professor a la University of North Carolina at Chapel Hill

I pels que sou professionals i voleu més evidència científica o simplement companys/es que vulgueu aprofundir, ja sabeu que podeu utilitzar el buscador PUB-MED.

Si coneixeu altres llocs Webs, completarem aquest recull i ho afegirem amb els vostres comentaris.

Olga Fernández

Anuncios

DEBAT CCOO MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA

CCOO ens definim com a moviment sociopolític i ens pre-ocupem i ocupem de tot el que ens afecta com a societat i nosaltres, com a Secció Sindical del Departament Territori i Sostenibilitat, especialment de tot el que pertoca a les funcions del nostre Departament;  per això us volem invitar al debat que organitzem en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura sota el títol: els gestors de mobilitat a Catalunya

Podeu seguir notícies, jornades, seminaris i informació diversa al Web de CCOO de Sostenibilitat 

Serà el dimecres, 25 de setembre de 2013, a les 18h, sales 11-13, seu de CCOO de Catalunya – Via Laietana, 16 (Barcelona), 1a planta.

Tanmateix i aprofitant aquest marc us enllaçem  un interessant anàlisi que fa Miquel de Toro, Tècnic de mobilitat de CCOO, des de el Web de Sostenibilitat , sobre els accidentes de trànsit, com a factor de risc laboral, ja que dintre de l’avaluació dels riscos laborals, es considera que si bé sols suposen el 10% dels accidents laborals, les seves conseqüències són greus  i la  primera causa de mort en l’àmbit laboral.  El títol és : Els accidents de trànsit com a factor de risc laboral.

Aquí teniu el cartell

i el targetó

La Red Pública

El Medi Ambient i la Salut: Quadern de la Bona Praxi

Avui us vull presentar un document que crec molt important.

Es tracta del quadern “el medi ambient i la salut”, (es pot  llegir online o descarregar ) dintre de la col·lecció  “Quaderns de la bona praxi”, editada pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i  elaborat pel CAPS (Centre d’Anàlisi i programes Sanitaris)

Ho contemplo des de dos vessants:

(1) Des de la perspectiva de la salut i en la categoria de Medi Ambient i Salut, una línea d’investigació cada vegada més rellevant tant per a la nostra salut com per a la salut del mitjà on vivim i del que depèn la nostra supervivència: el planeta terra.

(2) Des de la perspectiva del nostre Departament, que inclou la elaboració de polítiques al respecte: contaminació atmosfèrica, canvi climàtic, contaminants ambientals…

Molt desitjable que el Departament de Territori i Sostenibilitat, com a tal, hagués participat en la seva elaboració. No ha estat així  aquesta vegada, però això es pot solucionar la propera i espero que aquest quadern sigui el punt de partida per a la seva implicació.

Si voleu, també teniu la possibilitat de veure el document al bloc.

Llegiu-lo i us sorprendrà.

Añadido de 7 de noviembre de 2013 Cuadernos de la Buena Praxis: el medio ambiente y la salud en castellano

Actualment la societat ens exigeix polítiques col·laboratives i aquesta és una immillorable ocasió per a que institucions diverses com el Departament de Salut, de Territori i Sostenibilitat, d’Empresa i Ocupació… ajuntaments, universitats, comunitat científica i per descomptat la ciutadania, treballem conjuntament. Pel que respecta a les administracions, ha de ser un treball transversal, encara que seria desitjable un  lideratge conjunt entre els Departaments de Salut i Territori i Sostenibilitat.

La Red Pública, traslladarà la invitació envers aquest compromís i treballarà per a la seva viabiliat.

Esteu convidats, tots el que vulgueu venir,  inclós el Conseller Santi Vila i els responsables de Medi Ambient del nostre Departament, a la presentació del Quadern, el proper 3 de Juny, dilluns, a les  19 h.  a la seu del COMB.

Us podeu descarregar la invitació.

Olga Fernández

L’accés a l’aigua i la participació social a la seva gestió

CCOO i UGT van fer aquesta nota de premsa,  en el marc del Dia Mundial de l’Aigua, que des de la Red Pública recolzem, de manera molt especial, donada la implicació del nostre Departament TES en el tema, amb la privatització d’Aigües Ter- Llobregat.

Us demanem que signeu en aquesta campanya de l’aigua com un dret humà, que vol aconseguir la implicacio de tota la ciutadania europea. Aquest és l’ enllaç a la Web, el agua es un derecho humano  per a poder posar la vostra signatura. Hores d’ara ja portem 1.326.248 signatures.

La Red Pública

Propostes per a una nova gestió del carril bus-VAO de la C-58

A vegades, des de determinats àmbits institucionals es critiquen als moviments socials de falta de propostes i excés de queixes. És una crítica injusta, no sols perquè els moviments socials sempre han fet propostes que més tard o més aviat han hagut de portar-se a la pràctica, sinó perquè tenim tot el dret de queixar-nos respecte a tot allò públic que no funciona, que funciona malament o que pot millorar. I ho tenim perquè també és nostre.

Avui, os presentem una proposta des de la Secretaria de Política Territorial  de CCOO, amb el desig de que s’escolti i tingui una resposta del nostre Departament de Territori i Sostenibilitat.

Naturalment i com sempre, La Red Pública sempre està oberta a les vostres opinions.

La Red Pública

La privatización d’Aigües Ter-Llobregat: una historia verdadera

Parafraseando en el título a David Cronemberg en su película una “historia de violencia”, intentaremos explicar esta historia deseando que no transcurra igual que la película.

Lo haremos en dos post:

–  éste, para explicar el gran lío sobre este asunto de la privatización del agua, teniendo en cuenta no solo la complejidad del tema, sino los vericuetos por los que ha derivado

–  y otro nuevo dedicado expresamente al agua como bien público

A la vez, queremos que estos post sean un repositorio en dónde encontrar enlaces a la información sobre el tema del agua.

 (1)   La decisión política, de nuestro hasta hace poco Conseller del Departament de Territori i Sostenibilitat  Lluís Recoder,  de privatizar la Empresa pública d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) , dicen que a costa de muchos enfrentamientos políticos dentro del partido que gobierna, CiU

Recoder parece que consideraba que a la larga la oferta de Acciona, traería inevitablemente la subida alarmante de las tarifas, aunque en realidad en ATLL aprobaron un incremento de las mismas del 13’5%, que Acciona estará encantada de aplicar.

La venta se hace tan deprisa y corriendo antes de que acabe el año 2012 que Recoder ya no puede firmarla y lo hace nuestro Secretario General, Pau Villòria , entre el tiempo en que Recoder se va, a la espera, probablemente, de que Mas se extravíe en su reciente ruta independentista y el nombramiento de Santi Vila,  como nuevo Conseller, que recibe la patata caliente.

(2) La trama empresarial: Concurren dos empresas

A.- Agbar , compuesta por Suez Environnement (75,74%) y Caixa Holding(24,26%) y dirigida por  Angel Simon,  como su Presidente . Tiene como Secretario a Miquel Roca Junyent, ex – dirigente de CiU.

Agbar concurrió con un consorcio (denominado H2B) en el que participan los fondos de inversión First State ( australiano) y Caisse de Dépôt (canadiense), y otros operadores de servicios catalanes como Aigües de Terrassa y Aigües de Sabadell, Acsa Sorigué, Copisa y Constructora Calaf

B.- Acciona, que concurre junto con el banco de inversores brasileiro BTG Pactual (39% del capital del consorcio y minoritarios tan destacados como el presidente del periódico Ara y vicepresidente del grupo Havas, Ferrán Rodés y el del holding de inversiones Barcel Euro, Manuel Torreblanca, de la familia Godia. Su Presidente es José Manuel Entrecanales

Gana Acciona. Por la bonita suma de 300 millones ahora y los otros 700 a pagar durante 50 años

Por si a alguien le queda claro quién es quién en esto de los entramados empresariales, vamos a complicarlo un poco

Aunque Rodés hijo, Fernando, está con los Entrecanales (Acciona) y participa directamente en la puja, Rodés padre es consejero de Caixabank, accionista de AGBAR.

Por su parte, Miguel Roca Junyent, secretario general de Aguas de Barcelona (AGBAR),  figura en todo el entramado industrial de Caixabank, propietario en un 20% de Acciona

Un poco más: Caixabank sigue poseyendo el 20% de AGBAR (el resto es de los franceses de Suez) y Rodés padre el hombre de Havas-Mediaplanning, es consejero de Caixabank.

Entramado empresarial, entramado catalán, entramado nacionalista, mucho entra-mado

El agua es un Derecho Humano

(3) La trama jurídica

Agbar , interpone un contencioso administrativo  para poder revisar toda la documentación de las ofertas.

El tribunal estima la solicitud de medidas cautelares que reclama Agbar y pide a la Conselleria: el listado de todos los documentos que hay en el expediente del concurso de ATLL; la identificación clara de la información que es confidencial “con la consiguiente motivación de esta circunstancia”; y el traslado de los documentos que no tengan esta condición a Agbar, tanto de la “proposición” como de la “oferta” económica que presentó Acciona.

Nuestro Departament, con el Conseller Recoder al mando se niega en varias ocasiones  a mostrar el informe del concurso, alegando que se trataba de documentación confidencial.

Los magistrados también estiman que “la declaración de confidencialidad de determinados documentos no está justificada ni podría estarlo. Al menos a lo que se refiere a determinados documentos, como la oferta económica”. Esta es la propuesta más polémica de la licitación, Agbar ya denunció en su día que la oferta de su rival era inviable económicamente

Y ya van por la tercera interlocutoria., según el excelente seguimiento que el diario digital economía digital, realiza del caso, y de dónde hemos sacado estos datos

Añadamos otro dato: el ponente de la sentencia del TSJC se llama Eduardo Paricio, y es autor del libro “El precio del agua: aspectos jurídicos y financieros en la gestión del agua en España”  editado por  la Fundació Agbar.

Entre todo esto, interviene un organismo del que hasta hace unos días pocos conocían su existencia (y aquí viene la parte más rocambolesca).

Resulta que existe un Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARC), que fue creado en el año 2011 por la Generalitat de Catalunya, a instancias de una normativa europea y cuya  puesta en funcionamiento comunicó la Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública (OSACP)

Es un órgano unipersonal, dependiente de Presidencia especializado en materia de revisión de procedimientos de contratación y, configurado con plena independencia funcional en el ejercicio de sus funciones, que son, principalmente, la resolución de los recursos especiales en materia de contratación y las cuestiones de nulidad correspondientes.

La configuración de órganos administrativos independientes como éste supone un avance en el reforzamiento y protección del derecho a una buena administración.

El director pasó un concurso público convocado por el Gobierno el 26 de marzo, se  llama Juan Antonio Gallo Sallent  y tiene unas retribuciones correspondientes a un nivel 30.2 de las retribuciones establecidas para los funcionarios de la Administración de la Generalidad, y actuará con un régimen jurídico funcionarial especial, que da lugar a la declaración de la situación administrativa de servicios especiales, quedando sujeto al régimen de incompatibilidades que corresponde a los altos cargos de la Generalitat.

Hasta aquí bien: independencia, eficacia, rigor,  En teoría, claro está, porque en la práctica, el Gobierno de CiU, intenta que los órganos de control sean puramente formales o que se sometan a sus directrices. O sea, los inutiliza.

 Porque resulta que el OARCC le ha dado la razón a Agbar  en su recurso, argumentando que la oferta de Acciona incumplía el pliego de condiciones del concurso. El  OARCC entiende que Acciona incumple el calendario de inversiones y por eso puede presentar una oferta de tarifas más competitiva.

El OARCC recuerda que nuestra Conselleria reconocía que Acciona “modificaba la distribución anual de las inversiones respecto a la propuesta formulada en el  pliego”, por lo que puntuó cero este apartado.

La conselleria entendió que el calendario inversor era  “documentación no contractual”, puesto que se recogía en los anexos de los pliegos, mientras que Agbar consideraba que su incumplimiento no había de ser motivo de darle una puntuación cero, sino de exclusión

 La función del OARCC es velar por la competencia y la transparencia en la contratación de todo el sector público, no sólo de la Generalitat, sino también de ayuntamientos y otros  organismos. Diríamos que cuenta con muy poco personal.

El penúltimo acto consiste en que nuestra Conselleria cursa una petición formal al gabinete jurídico central de la Generalitat para que inicie las actuaciones ante el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC),  solicitando la “suspensión de la ejecutividad de la resolución” del OARCC. Es decir, una medida cautelar para evitar la revocación inmediata de la adjudicación a Acciona.

Aclaramos que en el contencioso hay una causa para la impugnación de las bases del concurso; y otra sobre el cumplimiento de la resolución de enero del OARCC.

Aquí lo tenemos: la Generalitat, mejor dicho, el Gobierno de CiU contra un órgano creado por ella misma para supervisar. Generalitat contra Generalitat.

Política activa contra los órganos reguladores. Y aquí no pasa nada. Y como en esto no se le puede echar la culpa al Estado, pues sencillamente se dice, como hizo el Conseller de Economía Mas-Collell, que todo fue muy “cuidadoso y riguroso” y que “todo se ha hecho bien”.

No nos podemos imaginar lo que hubiera sido de llegar a hacerse mal.

A estos niveles de oscurantismo, ridículo y economicismo suicida hemos llegado.

A 29 de enero, el gabinete jurídico de la Generalitat, ya ha presentado sus explicaciones al TSJC para que no se suspenda la privatización de ATLL con tres líneas argumentales, muy similares a las utilizadas en el recurso que el gabinete jurídico presentó contra su propio órgano, el OARCC.

(1)   que Acciona cumple con las condiciones del concurso

(2)   arremete contra el OARCC

(3)   alega las repercusiones que tendría para la Generalitat la anulación (principalmente la indemnización)

Ahora, el Tribunal deberá decidir sobre las dos cuestiones

–          sobre la suspensión cautelar de al concesión

–          sobre el contrato

Resumen  de todo el proceso en economía digital

Algunas puntualizaciones

1.- CiU trata esta operación  como si fuera la venta de cualquier inmueble, algo sin importancia, en palabras de nuestro “benvolgut” Conseller Homs, sin embargo estamos hablando de un bien esencial, el agua, que pasará a gestionarla un gigante empresarial durante 50 años. Para nosotros, otro atentado más contra la ciudadanía.

Les es igual agua, edificios, sanidad, educación, carreteras. Lo importante es el beneficio económico de los amigos. Y, sin duda el agua, al igual que la Sanidad, es un nicho en dónde ahora mismo se puede ganar mucho dinero. Es seguro, inevitable y lo mejor de todo: si hay fallida…mamá estado vendrá a amamantar al niño que no hizo bien sus deberes. Evidentemente el estado no dejará a los ciudadanos sin agua, ni sin un hospital.  Mientras, veremos como la calidad se deteriora, las tarifas, suben, algunos se enriquecen locamente y la mayoría nos perjudicamos también locamente

2.-Eso de que las empresas son catalanas, españolas o de algún sitio, ya es prehistórico.

3.-Ni Agbar ni Acciona. Simplemente queremos que no se privatice. El Web de CCOO en la “Secretaria de Política territorial i barcelonès”  i les notes de premsa sobre els treballadors i el servei públic, la gestió a ATLL  i el comunicat de premsa de la Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC)

4.- No nos importan las luchas de poder interno en CiU, ni las de Acciona/Agbar. En las guerras siempre mueren los soldados y aquí pretenden que la  ciudadanía seamos los soldados

5.-Se pueden llenar la boca de transparencia, de acceso a la información, de que somos más modernos que el resto del Estado, pero los datos, la realidad, es la que predomina. Y si pedimos transparencia en las administraciones públicas, también la pedimos para las empresas que reciben este tipo de concesiones. Ahí no puede haber confidencialidad. Todo lo contrario: todo tiene que estar tan claro como debería estar el agua.

6.-Un organismo de control, de supervisión, o de conciliación, debe actuar ANTES, y deben respetarse sus dictámenes. Podría decirnos el ex-portavoz Homs y actual Conseller de Presidencia, ya que le gusta tanto traducir todo en dinero ¿cuánto nos ha costado esta chapuza? ¿Cuánto nos cuesta la utilización de la vía jurídica para algo que es simplemente una lucha de intereses económicos de unos pocos?.

La Red Pública, comprometida con los procesos de transparencia, tanto  en las administraciones públicas, como en las empresas privadas,  y especialmente en las empresas que reciben dinero público se pone a su disposición para recibir estos datos. Los pediremos al Departament de Territori i Sostenibilitat y no en beneficio de Agbar/Aciona o CiU. En beneficio de la ciudadanía. De la democracia. Del bien común.

La Red Pública

La Campanya dels Residus (Envasos)

Com que és dilluns, inaugurem una nova categoria: Medi Ambient

Heu vist l’anunci televisiu de la campanya “Envàs, on vas?”

Certament indignant.

Aquest article, elaborat per CEPA, Centre d’Ecologia i projectes alternatius / , Ecologistes de Catalunya EdC  i Fundació Prevenció de Residus i Consum,  explica perfectament els motius d’aquesta indignació i ho entendreu  molt bé.

Novament l’administració oblidant el servei comú i apostant descaradament per una campanya que mira primordialment pels interessos de determinades empreses.

Nosaltres aprofitem per promoure un cavi de model.

La Web oficial de la Campanya amb el patrocini del Departament de Territori i Sostenibilitat

Salvador Milà, ex-conseller de Medi Ambient, demana que es retiri la campaya a la Web de ICV.

I al diari El país

I el link al vídeo en youtube

La Red Pública

Reciclado, el regocio invisible: afegit a l’article inicial ,  un article de Jose Manuel Nieves del 27.03.09

A %d blogueros les gusta esto: