FELIÇ ANY 2013 !!

Aquest poema que he tret de la Wikipedia, quasi sempre ha estat atribuït a Bertolt Brecht  i sembla que l’autor va ser Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller, un pastor luterà alemany, col·laboracionista nazi en un primer moment de la seva vida, opositor més tard, presoner en un camp de concentració i pacifista al final de la seva vida.

Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan van venir a buscar-me,

no hi havia ningú més que poguera protestar

Com a editora d’aquest bloc, en nom de tota la Secció Sindical de CCOO del Departament de Territori i Sostenibilitat i en el meu propi, m’ha semblat que aquest poema s’escau molt amb la nostra situació social i laboral en un moment en què ja no podem ser indiferents, ni cínics, ni indolents, ni…substituïu algunes paraules, simplement

Moltes gràcies a tots els que doneu suport al bloc, ja sigui llegint-lo, compartint comentaris i aportant material per publicar.

No és el nostre costum repetir vídeos, però aquest s’ho val. I ens serveix d’homenatge.

Seguirem l’any 2013

Olga Fernández

La nefasta (i dolorosa) gestió del Conseller d’interior, Felip Puig

El 14 de Novembre, els sindicats varem convocat una vaga general. Tot hauria d’haver transcorregut amb normalitat, però no va ser així.

Us presentem el seguiment d’aquest fets anormals, que MAI havien d’haver passat.

El seguiment de la vaga a Tarragona pel diari  delCamp.cat 

 

El vídeo de l’agressió,  a una dona i un menor, amb el comunicat oficial  de la Direcció General de la Policia, el mateix dimecres 14 de novembre negant els fets que, ja tothom, havia vist i que no coincideix amb la versió dels pares del nen.

El mateix dia. Perdre un ull: el testimoni de la Sra. Quintana, Ester, a Barcelona.

La Declaració del Conseller Puig a la Diputació Permanent del Parlament, sessió núm. 5 del 3 de desembre de 2012.  Un monument a la mentida.

El 6 de desembre, arrel d’aquest vídeo de SICOM, Solidaritat i Comunicació (felicitats per tot el treball que feu en aquest cas i en altres documentals), difós a la xarxa, el Conseller Puig, intenta admetre l’evidència.

7 de desembre: el Director General de la Policia, Manel Prat, diu que “hauran d’estudiar què ha passat

Amb tot això podeu fer la vostra pròpia valoració i, naturalment, compartir-la, si voleu, als comentaris del bloc.

Nosaltres volem dir que el mossos d’esquadra aquí, a Catalunya i la policia a la resta de l’Estat i del mon, son servidors públics, empleats públics, com tots nosaltres, sols que la ciutadania deleguem en ells l`ús de la força perquè l’utilitzin sempre com a darrera eina, perquè no hi ha més remei  i, per descomptat, no amb la ciutadania a la que s’hauria de protegir.

La BRIMO, Brigada Mòbil està formada per agents que decideixen estar voluntàriament i que a més d’acatar les ordres que reben, com a col·lectiu, també tenen “iniciativa pròpia”. És aquesta subjectivitat de cada subjecte la que pot marcar la diferència entre una actuació prudent i mesurada i altra determinada per la ràbia o ves a saber què. Mai haurien d’oblidar els responsable polítics aquesta variable perquè no és controlable i esdevé especialment delicada per aquest fet que dèiem de delegació de l’ús de la força.

La sublimació de determinades pulsions pot orientar tant a una integració social com asocial. Així, un tret sàdic pot derivar cap a un delinqüent / psicòpata violent o canalitzar-se satisfactòriament en exercir de cirurgià, o un voyeur, pot triomfar com a  professional audiovisual exercint de càmera o fotògraf, per posar dos exemples. La qual cosa no vol dir que tots els cirurgians i tots els càmeres tinguin aquest tret de caràcter. Només que, si el tenen, pot ser canalitzat. Per això els responsables, en aquest cas el Conseller Puig, principalment, hauria de ser el primer en exercir no sols aquesta mesura sinó i sobre tot, no  mentir. Perquè si greu pot ser la actuació d’un cos policial, encara és més greu les mentides dels seus dirigents.

Resulta difícil entendre les resistències institucionals a la transparència, com pot ser la identificació policial en tot moment i els intents de culpabilitzar i transformar ciutadans en delinqüents, això sí sempre que no convingui utilitzar-los en benefici propi, com va passar en la manifestació de l’11 de setembre, on als manifestants ens varen convertir en “la veu del carrer”

El Conseller Puig, s’anirà més tard o més aviat (aviat si segueix així), però la policia quedarà i la seva imatge romandrà apallissant persones. No és aquest el model policial que volem i ho han de dir els propis afectats.

La darrera notícia és que, ara ens diuen que sí, que havia un informe que no va arribar al Conseller, això sí, després de veure el vídeo de SICOMTV i que el Conseller està “disgustat”.

Com us sembla que estarà aquesta dona, Ester, que ens parla al vídeo?. Com és possible que cap responsable institucional, el Conseller Puig en persona o algú dels seus assesors no anéssin inmediatament a demanar disculpes i posar-se a la seva disposició?. Per a qué serveixen?.

Qualsevol de nosaltres que varem estar a les manifestacions  haguéssin pogut ser l’Ester o el nen agredit.

El silenci del Conseller Puig, del President Mas en el seu dia, perjudica Catalunya, perjudica al cos de mossos, ens perjudica als catalans i sobretot a l’Ester i als ciutadans que volem que la policia sigui notícia per les seves actuacions en medi ambient, la violència masclista i altres violències, la cohesió social als barris, la salut alimentària, les màfies econòmiques…etc.

Es pot signar contra l´ús de les pilotes de goma

 

La Red Pública

SÍ, podem: la paga de nadal i els empleats públics catalans

Les administracions es rebel·len i prenen com a model per a fer-ho, la paga extra de Nadal per als empleats públics. Euskadi, Extremadura,  diputacions, ajuntaments, organismes de l’Estat, que per descomptat també són estat, s’atreveixen a dir prou. Com fa ja molt de temps que  ho està dient la ciutadania. Molts anys.

Aquí, a Catalunya, amb el govern de CiU, sempre anem per davant en qüestió del full de ruta que Artur Mar i el seu Govern ha dissenyat i executat per desmantellar aquest Estat del Benestar que encara estaven construint i desprestigiar la funció pública. Anirem analitzant les conseqüències desastroses per a la societat catalana, per a la ciutadania, per a tots nosaltres en la nostra vida quotidiana, en altres post, però ara és un magnífic moment perquè deixin que els hi arribi la nostra veu i a més de posar les orelles, escoltin les nostres raons, que no són simplement d’índole econòmica, sinó bàsicament de posar-nos del costat de la prestació i de la qualitat del servei pùblic, del costat de la dignitat dels servidors de l’estat, siguin de l’àmbit de la justícia, de la sanitat, o de qualsevol altra administració de serveis.

Aquest és el full de CCOO.

Demanem una rectificació del futur president de la Generalitat, sigui qui sigui i del partit que possiblement governi, CiU: que aprofiti aquesta oportunitat per a tornar a proposar-nos una Catalunya social, amb serveis públics de qualitat que puguin gestionar les necessitats i desitjos d’una societat igualitària, cohesionada socialment, on l’educació, la sanitat, l’habitatge, la justícia, la cultura, la participació ciutadana (incloses les manifestacions, Conseller Puig!), serveixin al bé comú i no a interessos crematístics d’aquesta élite econòmica que funciona i es mou únicament per un paraula: diners. I sovint són els diners de tots.

Demanem que els polítics que ens governen ara, vegin i sobretot que mirin, que mirin la gent que passa gana, que busca menjar als contenidors, que satura els menjadors socials, els nens desnodrits, el Banc dels Aliments amb campanyes extraordinàries per a repartir menjar, l’escola pública a nivells de misèria (si Rosa Sensat i els mestres republicans aixequessin el cap!!), la sanitat desmantellada, involucionant als temps franquistes, els suïcidis per motius socials… la classe mitjana empobrida i la classe obrera a la misèria. Estem parlant de Catalunya, no d’Àfrica. Aquí, ara. En quin mou viuen?. I no, ja no ens serveix el mantra” infantiloide” que la culpa és d’España.

Demanem que gestors públics com el secretari d’Estat d’Administracions Públiques, Antonio Beteta, ofereixen els seus serveis a qualsevol empresa privada, cas que desprès dels resultats del seu treball, alguna ho vulgui.

Aquest home, cada vegada que parla, es retrata.

Els sindicats hem demanat una convocatòria urgent de la mesa de la funció Pública, tot esperant que la  nostra gestora catalana de la Funció Pública, la Sra. Pilar Piferrer  es “desBetete”,  es pronunciï, s’independitzi d’aquest senyor, canviï la seva política i digui alguna cosa intel·ligent, com per exemple que la tasca que li encomana la ciutadania és negociar, acordar, solucionar problemes i no imposar i provocar-los allà on no existeixen.

Us animen a que, tots els que encara no heu presentat la carta per la paga extra de Nadal, ho feu. Com a protesta. Com a manera de subratllar la nostra disconformitat. Ara podem. Ara hem d’actuar.

La Red Pública

A %d blogueros les gusta esto: