El sac del cops

El divendres 1 de març  es va proposar una acció que consistia en que tothom havia d’enviar correus electrònics als grups parlamentaris i als diputats més representatius: C’s, CIU, CUP, ERC, ICV-EuiA, PPC i PSC.

El motiu d’aquests correus era fer-los arribar la nostra indignació i rebuig a les retallades dels treballadors de la Generalitat.

El nostre company del Departament de Territori i Sostenibilitat (TES), Antoni Mauri Vinuesa, ho va fer i va utilitzar el model que transcrivim a continuació, encara que es podien utilitzar d’altres.

Aquest és el text

El 01/03/2013, a les 14:04, Mauri Vinuesa, Antoni va escriure:

Text enviat
Els empleats públics de la Generalitat de Catalunya, de cara a la negociació dels pressupostos pel 2013, els demanen que aturin la sagnia de retallades en els nostres sous i drets. Considerem que l’esforç fet amb la nostra aportació en aquest àmbit durant els darrers anys ha passat del límit possible, o en la seva terminologia, de la línia vermella que no és pot traspassar… més !!!

No cal que fem referència a tots els temes que cada dia omplen els mitjans de comunicació sobre la classe política. Comença a ser hora de que prenguin iniciatives que no perjudiquin més als ciutadans que els votem.

Per tot plegat, demanem al seu grup parlamentari que en el proper debat pressupostari, s’oposi a l’aprovació de qualsevol nova retallada salarial plantejada pel Govern sobre els treballadors públics.

I aquí teniu les respostes dels grups parlamentaris que varen respondre (juntament amb el correus electrònics). Primer el PSC i ICV-EuiA ; dies desprès ERC.

 PSC

gppsoc@gencat.cat

pere.navarro@parlament.cat

maurici.lucena@parlament.cat

jaume.collboni@parlament.cat

marina.geli@parlament.cat

miquel.iceta@parlament.cat

Sr. Mauri, el nostre grup parlamentari representat per Jaume Collboni precisament dimecres passat va interpel·lar el govern de la Generalitat sobre aquesta qüestió. En el proper ple del Parlament es votarà la nostra moció contra les retallades que el govern pretén imposar a la funció pública catalana. Ben cordialment, Miquel Iceta

MIQUEL ICETA,e-mail: miquel@iceta.org.  blog: www.miqueliceta.cat

ICV-EuiA

gpupicv-evia@gencat.cat

joan.herrera@parlament.cat

dolors.camats@parlament.cat

sara.vila@parlament.cat

 Benvolgut/da,

Tens raó. El govern de la Generalitat, i també el de l’Estat, no ha tingut cap mirament a l’hora d’escollir el camí fàcil que és trencar acords i drets adquirits i reduir el capítol I, el de personal, però no s’ha qüestionat ni una coma dels acords i drets adquirits amb les grans corporacions financeres o amb les grans empreses amb les quals la Generalitat té deutes i que nosaltres considerem que ja s’haurien d’haver renegociat per reestructurar-los.

Aquesta és la nostra posició, i així li hem dit  a la Vicepresidenta en la seva compareixença al Parlament. Aquesta serà també la posició que defensarem en el debat de pressupostos pel 2013.

Tot i això, la correlació de forces ja sabeu quina és i caldrà seguir mantenint la lluita al carrer i també la defensa dels drets dels treballadors a les institucions. Per nosaltres no quedarà i uns nous pressupostos amb més retallades no tindran el nostre vot.

Quedem a la teva disposició.

Grup Parlamentari ICV-EUiA. DOLORS CAMATS LUIS-Portaveu Grup ICV-EUIA

HERRERA TORRES, JOAN [mailto:joan.herrera@parlament.cat] – Parlament de Catalunya

 ERC

gper@gencat.cat

oriol.junqueras@parlament.cat

marta.rovira@parlament.cat

pere.bosch@parlament.cat

anna.simo@parlament.cat

Benvolgut Antoni

Vivim un moment molt delicat com a país, a causa d’una crisi que porta 5 anys destruint ocupació, i amb un nivell d’atur que s’acosta al 25% de la població activa. Malgrat això, el Govern espanyol torna a imposar al Govern de Catalunya una reducció del pressupost de 4.000M d’euros per al 2013, cosa que representa una retallada més gran que cap altra que hagi aprovat mai Grècia. És injust i, a més, totalment contraproduent per a la nostra economia.

Les retallades que ens imposa Madrid han laminat els darrers 2 anys els drets i el poder adquisitiu dels salaris de tot el conjunt dels treballadors i treballadores del país.

I és dins aquesta situació tan negativa que Esquerra Republicana s’ha plantejat el repte d’intentar condicionar uns pressupostos que puguin fer-se sense apriorismes ideològics. Atesa la caiguda d’ingressos públics, l’espoli fiscal que patim, els deutes que acumula l’Estat enfront la Generalitat i la negativa de Madrid d’ampliar la despesa del Govern, de moment, alguns ajustos són inevitables. Des d’ERC hem proposat una desena de nous impostos per als que tenen capacitat de pagament i, malgrat això, el Govern espanyol n’ha boicotejat alguns de molt significatius, com per exemple l’impost a les entitats de crèdit sobre els dipòsits bancaris.

Davant la necessitat de reduir el pes dels capítols del pressupost de la Generalitat en concepte de pagament de nòmines de forma directa o indirecta, a través de transferències o concerts a altres organismes públics, que representen gairebé el 80% del pressupost del país, ERC prefereix fer uns ajustos de caràcter transitori, via salarial, que no pas a partir d’acomiadaments.

ERC parteix de la base que l’excepcionalitat del moment que vivim a nivell econòmic i social requereix mesures excepcionals, que han de ser reversibles i compensades de seguida que es recuperi l’activitat econòmica i els ingressos públics. No cal dir que, al nostre entendre, aquesta recuperació passa indefectiblement per la independència del país, atès que cap Govern espanyol vol resoldre la situació.

Mentrestant, però, procurem que l’ajustament dels salaris dels treballadors públics es faci de forma progressiva al nivell salarial, de forma que es pugui eximir de les retallades als treballadors amb un salari proper als 1.000 euros. I que el percentatge de l’ajust tingui més incidència com més elevat sigui el salari.

Així mateix, treballem de forma incansable per poder establir altres mesures que compensin l’afectació directa dels salaris, i que reparteixin de forma més equitativa els recursos destinats a retribucions com, per exemple:

– L’establiment d’un topall màxim en les retribucions dels treballadors públics equivalent a les dels subdirectors generals.

– Eliminació de les dietes que perceben els alts càrrecs i directius de la funció pública quan participen en els consells d’administració de qualsevol organisme públic.

Treballem amb la ferma convicció que  ens en sortirem, que el futur és nostre, i que podrem compensar aquests anys d’ajustos i patiments properament. Perquè el nostre projecte és la lluita per mantenir un estat del benestar i una qualitat dels serveis públics en benefici de la igualtat d’oportunitats.

Mentrestant, els diputats d’ERC hem renunciat voluntàriament a la paga doble per segon any consecutiu, per poder alliberar recursos públics en benefici dels que menys cobren.

Rebeu una salutació ben forta, amb la convicció que ens en sortirem  i que podrem compensar els sacrificis d’aquests anys quan siguem capaços de revertir la situació actual.

Marta Rovira – ERC

I aquestes les adreces dels grups parlamentaris que no han enviat cap resposta.

C’s

ciutadans@gencat.cat

albert.rivera@parlament.cat

jordi.canas@parlament.cat

CIU

gpciu@gencat.cat

artur.mas@parlament.cat

CUP

gpgrpmixt@gencat.cat

david.fernandez@parlament.cat

quim.arrufat@parlament.cat

PP

gpppo@gencat.cat

alicia.sanchez-camacho@parlament.cat

enric.millo@parlament.cat

Aquest és un exemple de la multitud d’iniciatives que estan sorgint, individual i col·lectivament.

I, és clar, les respostes (i silencis), parlen per si mateixes, per tant no farem cap comentari, però vosaltres podeu fer els que vulgueu i si hi ha algun company que ha rebut respostes diferents, també les pot afegir als comentaris del bloc.

Agraïm al company que hagi volgut compartir la seva experiència.

La Red Pública

PD: els lemes que fem servir a les concentracions del divendres davant la porta de la seu del Departament, a Tarradellas

ATUREM LES RETALLADES !!! Si lluitem, podem perdre, però si no ho fem, estem perduts!

Nosaltres hem decidit seguir lluitant…i tu?

Lluitar pels drets laborals i socials és defensar el futur!!!

Tots sumem i entre tots els podem aturar!

Un és queixa, tots és força. NO EM DEIXEU SOL!!

La pèrdua de poder adquisitiu dels empleats públics: calcula la teva

Aquest excel que us presentem, recull els percentatge mínims que hem perdut el empleats públics en tres anys. Agafem com a exemple una categoria administrativa. Son mínims. I sols la qüestió monetària. Ja prepararem un altre post amb totes les altres pèrdues de drets, que a vegades suposen un cost social personal i col.lectiu  molt més elevat que el crematístic.

Hem deixat un espai, el color verd, per a que tothom pugui calcular el que li suposa, amb les seves dades reals i com ho heu de fer consultant l’ ATRI (això sols per als empleats públics).

Esperem que us pugui ser d’utilitat.

La Red Pública

A %d blogueros les gusta esto: