La boda del Conseller Santi Vila i els drets socio-laborals

Fa un mesos i coincidint amb la celebració dels actes del Dia de l’Orgull Gai a Catalunya o potser puc dir de les festes de l’Orgull Gai, el nostre conseller, Santi Vila va celebrar la seva boda amb el seu company.

Donat que ja han passat uns mesos des de l’esdevinement i aprofitant que el Parlament de Catalunya aprovarà la Llei contra la LGTfòbia (Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals), vull compartir amb tots vosaltres algunes de les reflexions que, xerrant amb companys i amics, em van fer pensar en aquesta relació que dona títol al post.

Vagi per endavant la meva felicitació i el desig de felicitat per a la parella.

Dit això, vaig per feina. De les 2/3 fotos oficials que es van distribuir, què us crida la atenció?

Boda Santi Vila vista general

A mi, el primer que em va cridar l’ atenció va ser l’assistència de la cúpula del partit del conseller, CiU i de la ministra de Foment, Ana Pastor, que segons diuen, manté una relació cordial amb el Conseller.

Preguntareu, què té d’estrany si són els amics/companys del conseller?. No hauria de tenir res d’estrany, però ho té, perquè CiU com a partir conservador i de dretes fa molt poc que ha “flexibilitat” la seva postura respecte a la homosexualitat i hem de recordar que els diputats de CiU es van abstenir durant la votació de la llei de matrimonis homonexuals que el Govern del president Zapatero va presentar al Congrés dels Diputats, l’any 2005.

Recordeu que el Congrés va aprovar la llei, el Senat la va vetar, amb la proposició del diputat de CiU, Jordi Casas i va tornar al senat on va ser aprovada definitivament, amb el vot favorable de dos diputats de CiU. La resta es va abstenir i/o votar en contra. Hi havia 10 diputats de CiU: 4 de Unió i 6 convergents. Dels 6 convergents, 4 es van abstenir. Naturalment, Unió amb el seu President Duran Lleida, un home radicalment homófob, va votar en contra. En aquell moment, CiU, ni tan sols va voler fer públiques les seves esmenes.

El PP va presentar recurs d’inconstitucionalitat, es van fer manifestacions,  van rebatre la llei amb arguments tant prehistòrics i dolents que inclús van haver de retractar-se, etc…etc.

Sabem que el Conseller Vila va estar fora de l’armari i és impulsor, dintre del seu propi partit, del col·lectiu homosexual Convergais i és important que polítics i alcaldes de moltes ciutats europees hagin declarat obertament la seva homosexualitat, como els alcaldes de Paris, Berlin, Zurich, Reikiavic, Hamburgo, o de ciutats espanyoles com Ciudad Real i Canarias, però, torno a la boda, veig les fotos i em sembla molt incoherent i amb una capa superposada d’hipocresia

M’alegro que aquesta boda ja no sigui un escàndol i espero que un dia ja no tingui cap importància pública i ningú hagi d’assumir res respecte a la seva sexualitat, i m’alegro que partits de dretes i conservadors com Convergència hagin evolucionat i ara acceptin quelcom que fa molt poc rebutjaven i combatien.

Perquè mentre ho feien, moltes persones homosexuals, dones i homes activistes progressistes i d’esquerres van lluitar pels drets del homosexuals, sacrificant la seva comoditat i algunes la seva pròpia vida, per arribar al “aquí i ara” on moltes coses ja estan fetes.

Santi Vila boda. Ana PastorI ara sembla que és moda reivindicar allò de que cada qual faci el que vulgui, i diuen que el més important és ser persones i que la opció sexual és quelcom individual i critiquen l’existència dels col·lectius LGBT que defensen la igualtat. No diuen però, que la discriminació que pateixen no és per ser persones, sinó per la seva opció sexual i no diuen que potser ara poden parlar d’aquesta manera perquè va haver-hi altres que van utilitzar i reivindicar paraules despectives com maricons i bolleres i les van fer seves per apropiar-se d’un arma que s’utilitzava per despreciar-los.

I aquí arribo a la relació que vull establir amb el títol: podien parlar de l’avortament, de la llei del divorci, del matrimoni civil o dels drets cívics, dels drets laborals, decapitats per la Reforma Laboral (votada també per CiU) pels quals van morir molts companys i companyes… i ara sembla que ja no estan de moda. Sembla que mentre hi hagin altres que s’impliquen i reivindiquen, ja els hi va bé. Des de la seva comoditat, des de les seves excuses, des de el seu discurs cínic. No s’impliquen, però utilitzem tots aquells drets que altres van poder aconseguir amb el seu sacrifici. No s’impliquen, però s’aprofiten i a més es permeten criticar/criminalitzar als que continuen la lluita, perquè ara sabem que cap dret queda consolidat ad infinitum.

Està de moda dir que les persones aconsegueixen tot pel seu esforç individual i ni tan sols són conscients que la majoria de drets són producte de la lluita de generacions anteriors, a les que mai agraeixen res.

És perquè va haver-hi sindicats que els treballadors van començar a obtenir drets, perquè va haver-hi feministes, que les dones van començar a ser considerades com a ciutadania, perquè va haver-hi ecologistes, que ara parlem de canvi climàtic. Totes, persones que no van amagar-se, que van actuar, malgrat la por, o sense por i totes van ser perseguides i discriminades per ser treballadores, feministes, sindicalistes, homosexuals, ecologistes…

Digui el que digui ara la dreta conservadora, li devem (i li deuen) molt a tota aquesta gent, en molts àmbits socials i laborals. Cap reconeixement. Cap record. Cap per la seva part, però per a nosaltres, és la nostra herència i hem d’estar orgullosos, valorar-la i reivindicar-la, encara que la gaudim tots. Es diu generositat. I ho hem de dir, clara i directament.

Sobre tot ara, quan la idea és que els treballadors siguin neo-esclaus moderns alhora que parlen de moderníssimes tècniques de motivació i selecció de personal. Que els treballadors públics siguin els seus servidors polítics, mentre s’afanyen en fer-los desaparèixer. S’equivoquen, com s’han equivocat sempre amb els drets de ciutadania.

Veieu la analogia que volia compartir, oi?. L’aprofitament que fa la dreta de drets als que es va oposar frontalment i lo bonic que queda ara sortir a la foto, sense dir res.

Olga Fernández

 

 

Anuncios

Reunió CCOO (Joan Carles Gallego) / Departament Territori i Sostenibilitat (Conseller Santi Vila)

El dia 31 d’octubre el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, acompanyat pel secretari general del Departament, Pau Villòria, ha rebut al secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, i al secretari de Política Territorial de la CONC, Vicenç Tarrats.

Ha estat una reunió cordial, de  coneixement i presa de contacte, ja que el Conseller i el secretari general de CCOO no havien tingut ocasió de reunir-se des que el senyor Vila va assumir el seu càrrec.

Àmbit de participació

Destaquem, entre tots els temes tractats, que preocupen al Sindicat i que estan en l’agenda del Govern, l’aplicació de l’anomenada “Llei Òmnibus” que aparta els sindicats de la representació directa en àmbits tan importants com ara l’aigua o els residus.

100512_Joan_Carles_GallegoÀmbit Medi ambient i salut

També CCOO ha mostrat la seva preocupació, que sabem compartida, pel dèficit en la qualitat de l’aire en els nostres entorns metropolitans i la necessitat de prendre urgentment mesures en aquest sentit que passen per potenciar la mobilitat pública i reduir així la privada. En aquest sentit, des de CCOO hem recordat al Conseller que fa deu anys de l’aprovació de la pionera Llei de Mobilitat, encara no plenament desplegada i amb un dèficit tant important com la Llei de Finançament del transport públic, que no existeix i que és imprescindible.

Ens preocupa molt especialment aquest àmbit des de la perspectiva de la salut pública. Recordeu la invitació expressa que van fer al Departament per a participar a la presentació del Quadern de la Bona Praxi, (malauradament sense cap resposta), amb l’objectiu de poder obrir una línea de recerca envers el Medi Ambient i la Salut, juntament amb altres departaments implicats

Àmbit gestió de l’aigua i habitatge

Igualment, hem pogut tractar la situació dels conflictes encara no resolts respecte a la gestió del cicle de l’aigua i informar al Conseller de les propostes del Sindicat respecte a la rehabilitació d’edificis des de criteris d’eficiència energètica o els treballs sindicals respecte a la prevenció de riscos laborals en instal·lacions ambientals.

Territori-Sostenibilitat-Santi-VilaÀmbit laboral empleats públics

Naturalment, el secretari general de CCOO li ha plantejat al Conseller la preocupació del Sindicat per la situació dels treballadors de l’Administració pública i la necessitat de valorar el seu treball i recuperar els seus drets com a condició indispensable per a garantir la construcció de l’Estat del Benestar.  Sense serveis públics no hi ha estat del benestar.

Línea oberta

Finalment, hem considerat oberta una línea de treball que concretarem en agenda en els propers dies respecte als temes de medi ambient, sostenibilitat, mobilitat i altres dintre de l`àmbit competencial de Departament TES

CCOO ens definim com a moviment sociopolític, i en aquest bloc de la Secció Sindical del Departament TES, hem assumit aquest definició, amb totes les conseqüències i des de el primer moment, així que ens pre-ocupem i ocupem de tots aquells àmbits que ens afecten directa/indirectament: les condicions laborals, el nostre estatus social com a empleats públics, el nostre estat de benestar: educació, sanitat, Justícia, habitatge, salut (laboral, ambiental, pública, sanitària) i especialment els àmbits en els que el nostre Departament té competències, que son molts!

Això és el que li varem traslladar al Conseller Vila.

Olga Fernández

Un aplaudiment pel Conseller Santi Vila

El 21 de febrer, el nostre Conseller  Santi Vila, publica al seu bloc “Santi Vila”  una relació del seu patrimoni, en un “…gest de transparència…” o pornografía, afegeix, segons la cultura política que s’ho miri.

Sens dubte, Conseller, nosaltres ens ho mirem com a gest de transparència. I ho aplaudim, donat que és un dels nostres principis i objectius, juntament amb un Govern Obert i col·laboratiu i hauria de ser un motiu d’orgull per a tota la ciutadania. Un fet normal i gens extraordinari.

I entenem que aquest gest implica considerar la transparència com a eix de la seva gestió al front del Departament de Territori i Sostenibilitat. Per això, pensem que és just fer-li aquest aplaudiment sense reserves, perquè com també hem escrit a la Red Pública :

“… Volem ressaltar tot allò que funciona bé, per millorar-lo i difondre’l, el que funciona malament, per rectificar-hi el que no funciona per canviar-lo…”

Crítiques, suggeriments, propostes i felicitacions. Ni callarem les crítiques, ni estalviarem les felicitacions ni renunciarem a fer propostes. Aquest Departament també és el nostre, com a empleats públics i com a ciutadans.

Fem una petita recerca al  Web del Parlament, per veure la mateixa declaració i d’entrada sols trobem el règim econòmic dels diputats per l’any 2013  i res més, així que preguntem via Twitter, al Parlament, @parlament_cat i i al parlamentari i portaveu socialista al Parlament Jaume Collboni, @jaumecollboni

Tots dos, molt amablement, ens van contestar. Jaume Collboni ens diu que a diferència de las Cortes, es fa una declaració patrimonial, però (encara) no es fa pública. Nosaltres subratllem aquest encara, desitjant que no trigui gaire temps.

pregunta Jaume Collboni

I del Parlament ens diuen que “ no hi són a la web, però sí que podeu trobar, a la fitxa de cada diputat, la declaració d’activitats” i ens enllacem l’article 12 del reglament, que regula declaracions de béns i activitats dels diputats.

pregunta RP parlament

Tornem al Web del Parlament a veure la fitxa dels diputats, i no trobem gran cosa (agafem la del nostre Conseller), o la del diputat de CiU Xavier Crespo, . Tal qual ens diu el Sr. Collboni, no hi cap declaració patrimonial pública, per això valorem el gest de transparència del Conseller Vila.

Per cert, Conseller Vila, aprofitem aquest post que parla de transparència per a fer un suggeriment i una petició

Suggeriment: com a twitero habitual suggerim que el Twitter oficial del Departament s’utilitzi com el que ha de ser: una eina de comunicació, d’ interactivitat, de xarxa, d’intercanvi de coneixement, de relació i  no únicament com tiroteig d’informació unidireccional, una funció que avui en dia no té cap sentit amb una eina de xarxa social .

Aquest suggeriment és fonamenta en aquests twits. La primera pregunta

1ª pregunta RP sobre habitatge

La segona

pregunta RP sobre habitatge

Encara varem fer una tercera, però, com a  mostra, ja serveix…esperem la resposta

Petició: que aquesta política de transparència i Govern Obert, es materialitzi en la  reunió que els sindicats hem demanat, a mitjans del mes de març, al Director de Serveis del nostre Departament i en la que, com ja sabrà, insistim molt especialment en la política de transparència. Estem a l’espera.

La Red Pública

La privatización d’Aigües Ter-Llobregat: una historia verdadera

Parafraseando en el título a David Cronemberg en su película una “historia de violencia”, intentaremos explicar esta historia deseando que no transcurra igual que la película.

Lo haremos en dos post:

–  éste, para explicar el gran lío sobre este asunto de la privatización del agua, teniendo en cuenta no solo la complejidad del tema, sino los vericuetos por los que ha derivado

–  y otro nuevo dedicado expresamente al agua como bien público

A la vez, queremos que estos post sean un repositorio en dónde encontrar enlaces a la información sobre el tema del agua.

 (1)   La decisión política, de nuestro hasta hace poco Conseller del Departament de Territori i Sostenibilitat  Lluís Recoder,  de privatizar la Empresa pública d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) , dicen que a costa de muchos enfrentamientos políticos dentro del partido que gobierna, CiU

Recoder parece que consideraba que a la larga la oferta de Acciona, traería inevitablemente la subida alarmante de las tarifas, aunque en realidad en ATLL aprobaron un incremento de las mismas del 13’5%, que Acciona estará encantada de aplicar.

La venta se hace tan deprisa y corriendo antes de que acabe el año 2012 que Recoder ya no puede firmarla y lo hace nuestro Secretario General, Pau Villòria , entre el tiempo en que Recoder se va, a la espera, probablemente, de que Mas se extravíe en su reciente ruta independentista y el nombramiento de Santi Vila,  como nuevo Conseller, que recibe la patata caliente.

(2) La trama empresarial: Concurren dos empresas

A.- Agbar , compuesta por Suez Environnement (75,74%) y Caixa Holding(24,26%) y dirigida por  Angel Simon,  como su Presidente . Tiene como Secretario a Miquel Roca Junyent, ex – dirigente de CiU.

Agbar concurrió con un consorcio (denominado H2B) en el que participan los fondos de inversión First State ( australiano) y Caisse de Dépôt (canadiense), y otros operadores de servicios catalanes como Aigües de Terrassa y Aigües de Sabadell, Acsa Sorigué, Copisa y Constructora Calaf

B.- Acciona, que concurre junto con el banco de inversores brasileiro BTG Pactual (39% del capital del consorcio y minoritarios tan destacados como el presidente del periódico Ara y vicepresidente del grupo Havas, Ferrán Rodés y el del holding de inversiones Barcel Euro, Manuel Torreblanca, de la familia Godia. Su Presidente es José Manuel Entrecanales

Gana Acciona. Por la bonita suma de 300 millones ahora y los otros 700 a pagar durante 50 años

Por si a alguien le queda claro quién es quién en esto de los entramados empresariales, vamos a complicarlo un poco

Aunque Rodés hijo, Fernando, está con los Entrecanales (Acciona) y participa directamente en la puja, Rodés padre es consejero de Caixabank, accionista de AGBAR.

Por su parte, Miguel Roca Junyent, secretario general de Aguas de Barcelona (AGBAR),  figura en todo el entramado industrial de Caixabank, propietario en un 20% de Acciona

Un poco más: Caixabank sigue poseyendo el 20% de AGBAR (el resto es de los franceses de Suez) y Rodés padre el hombre de Havas-Mediaplanning, es consejero de Caixabank.

Entramado empresarial, entramado catalán, entramado nacionalista, mucho entra-mado

El agua es un Derecho Humano

(3) La trama jurídica

Agbar , interpone un contencioso administrativo  para poder revisar toda la documentación de las ofertas.

El tribunal estima la solicitud de medidas cautelares que reclama Agbar y pide a la Conselleria: el listado de todos los documentos que hay en el expediente del concurso de ATLL; la identificación clara de la información que es confidencial “con la consiguiente motivación de esta circunstancia”; y el traslado de los documentos que no tengan esta condición a Agbar, tanto de la “proposición” como de la “oferta” económica que presentó Acciona.

Nuestro Departament, con el Conseller Recoder al mando se niega en varias ocasiones  a mostrar el informe del concurso, alegando que se trataba de documentación confidencial.

Los magistrados también estiman que “la declaración de confidencialidad de determinados documentos no está justificada ni podría estarlo. Al menos a lo que se refiere a determinados documentos, como la oferta económica”. Esta es la propuesta más polémica de la licitación, Agbar ya denunció en su día que la oferta de su rival era inviable económicamente

Y ya van por la tercera interlocutoria., según el excelente seguimiento que el diario digital economía digital, realiza del caso, y de dónde hemos sacado estos datos

Añadamos otro dato: el ponente de la sentencia del TSJC se llama Eduardo Paricio, y es autor del libro “El precio del agua: aspectos jurídicos y financieros en la gestión del agua en España”  editado por  la Fundació Agbar.

Entre todo esto, interviene un organismo del que hasta hace unos días pocos conocían su existencia (y aquí viene la parte más rocambolesca).

Resulta que existe un Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARC), que fue creado en el año 2011 por la Generalitat de Catalunya, a instancias de una normativa europea y cuya  puesta en funcionamiento comunicó la Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública (OSACP)

Es un órgano unipersonal, dependiente de Presidencia especializado en materia de revisión de procedimientos de contratación y, configurado con plena independencia funcional en el ejercicio de sus funciones, que son, principalmente, la resolución de los recursos especiales en materia de contratación y las cuestiones de nulidad correspondientes.

La configuración de órganos administrativos independientes como éste supone un avance en el reforzamiento y protección del derecho a una buena administración.

El director pasó un concurso público convocado por el Gobierno el 26 de marzo, se  llama Juan Antonio Gallo Sallent  y tiene unas retribuciones correspondientes a un nivel 30.2 de las retribuciones establecidas para los funcionarios de la Administración de la Generalidad, y actuará con un régimen jurídico funcionarial especial, que da lugar a la declaración de la situación administrativa de servicios especiales, quedando sujeto al régimen de incompatibilidades que corresponde a los altos cargos de la Generalitat.

Hasta aquí bien: independencia, eficacia, rigor,  En teoría, claro está, porque en la práctica, el Gobierno de CiU, intenta que los órganos de control sean puramente formales o que se sometan a sus directrices. O sea, los inutiliza.

 Porque resulta que el OARCC le ha dado la razón a Agbar  en su recurso, argumentando que la oferta de Acciona incumplía el pliego de condiciones del concurso. El  OARCC entiende que Acciona incumple el calendario de inversiones y por eso puede presentar una oferta de tarifas más competitiva.

El OARCC recuerda que nuestra Conselleria reconocía que Acciona “modificaba la distribución anual de las inversiones respecto a la propuesta formulada en el  pliego”, por lo que puntuó cero este apartado.

La conselleria entendió que el calendario inversor era  “documentación no contractual”, puesto que se recogía en los anexos de los pliegos, mientras que Agbar consideraba que su incumplimiento no había de ser motivo de darle una puntuación cero, sino de exclusión

 La función del OARCC es velar por la competencia y la transparencia en la contratación de todo el sector público, no sólo de la Generalitat, sino también de ayuntamientos y otros  organismos. Diríamos que cuenta con muy poco personal.

El penúltimo acto consiste en que nuestra Conselleria cursa una petición formal al gabinete jurídico central de la Generalitat para que inicie las actuaciones ante el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC),  solicitando la “suspensión de la ejecutividad de la resolución” del OARCC. Es decir, una medida cautelar para evitar la revocación inmediata de la adjudicación a Acciona.

Aclaramos que en el contencioso hay una causa para la impugnación de las bases del concurso; y otra sobre el cumplimiento de la resolución de enero del OARCC.

Aquí lo tenemos: la Generalitat, mejor dicho, el Gobierno de CiU contra un órgano creado por ella misma para supervisar. Generalitat contra Generalitat.

Política activa contra los órganos reguladores. Y aquí no pasa nada. Y como en esto no se le puede echar la culpa al Estado, pues sencillamente se dice, como hizo el Conseller de Economía Mas-Collell, que todo fue muy “cuidadoso y riguroso” y que “todo se ha hecho bien”.

No nos podemos imaginar lo que hubiera sido de llegar a hacerse mal.

A estos niveles de oscurantismo, ridículo y economicismo suicida hemos llegado.

A 29 de enero, el gabinete jurídico de la Generalitat, ya ha presentado sus explicaciones al TSJC para que no se suspenda la privatización de ATLL con tres líneas argumentales, muy similares a las utilizadas en el recurso que el gabinete jurídico presentó contra su propio órgano, el OARCC.

(1)   que Acciona cumple con las condiciones del concurso

(2)   arremete contra el OARCC

(3)   alega las repercusiones que tendría para la Generalitat la anulación (principalmente la indemnización)

Ahora, el Tribunal deberá decidir sobre las dos cuestiones

–          sobre la suspensión cautelar de al concesión

–          sobre el contrato

Resumen  de todo el proceso en economía digital

Algunas puntualizaciones

1.- CiU trata esta operación  como si fuera la venta de cualquier inmueble, algo sin importancia, en palabras de nuestro “benvolgut” Conseller Homs, sin embargo estamos hablando de un bien esencial, el agua, que pasará a gestionarla un gigante empresarial durante 50 años. Para nosotros, otro atentado más contra la ciudadanía.

Les es igual agua, edificios, sanidad, educación, carreteras. Lo importante es el beneficio económico de los amigos. Y, sin duda el agua, al igual que la Sanidad, es un nicho en dónde ahora mismo se puede ganar mucho dinero. Es seguro, inevitable y lo mejor de todo: si hay fallida…mamá estado vendrá a amamantar al niño que no hizo bien sus deberes. Evidentemente el estado no dejará a los ciudadanos sin agua, ni sin un hospital.  Mientras, veremos como la calidad se deteriora, las tarifas, suben, algunos se enriquecen locamente y la mayoría nos perjudicamos también locamente

2.-Eso de que las empresas son catalanas, españolas o de algún sitio, ya es prehistórico.

3.-Ni Agbar ni Acciona. Simplemente queremos que no se privatice. El Web de CCOO en la “Secretaria de Política territorial i barcelonès”  i les notes de premsa sobre els treballadors i el servei públic, la gestió a ATLL  i el comunicat de premsa de la Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC)

4.- No nos importan las luchas de poder interno en CiU, ni las de Acciona/Agbar. En las guerras siempre mueren los soldados y aquí pretenden que la  ciudadanía seamos los soldados

5.-Se pueden llenar la boca de transparencia, de acceso a la información, de que somos más modernos que el resto del Estado, pero los datos, la realidad, es la que predomina. Y si pedimos transparencia en las administraciones públicas, también la pedimos para las empresas que reciben este tipo de concesiones. Ahí no puede haber confidencialidad. Todo lo contrario: todo tiene que estar tan claro como debería estar el agua.

6.-Un organismo de control, de supervisión, o de conciliación, debe actuar ANTES, y deben respetarse sus dictámenes. Podría decirnos el ex-portavoz Homs y actual Conseller de Presidencia, ya que le gusta tanto traducir todo en dinero ¿cuánto nos ha costado esta chapuza? ¿Cuánto nos cuesta la utilización de la vía jurídica para algo que es simplemente una lucha de intereses económicos de unos pocos?.

La Red Pública, comprometida con los procesos de transparencia, tanto  en las administraciones públicas, como en las empresas privadas,  y especialmente en las empresas que reciben dinero público se pone a su disposición para recibir estos datos. Los pediremos al Departament de Territori i Sostenibilitat y no en beneficio de Agbar/Aciona o CiU. En beneficio de la ciudadanía. De la democracia. Del bien común.

La Red Pública

A %d blogueros les gusta esto: