La Llei d’Alertadors: Una X contundent contra la corrupció

Dilluns 25 de juny, es registra al Parlament de Catalunya una Proposició de Llei de Protecció Integral que anomenen “LleiAlertadorsXnet”.

Xnet és la organització que ho presenta i amb aquest post volem subratllar la seva importància per a tota la ciutadania però especialment per a nosaltres, com a treballadors públics.

La paraula “alertadors”, es refereix a que qualsevol ciutadà, especialment els empleats públics podrem comunicar de manera totalment anònima qualsevol corrupció/indici que es doni a la nostra feina, o sigui a les administracions públiques. Alertadors és el nom que han posat a les persones que denuncien. Un nom que s’adiu perfectament a la funció que representa això per als empleats públics.

Què té de particular aquesta llei?

Dues coses, inicialment:

1.- L’acord de quasi tots els grups parlamentaris (no figuren el Partit Popular ni Ciutadans, però està inclòs l’expresident Puigdemont que en les actuals circunstàncies és un poder “fàctic” important). El grups parlamentaris van estar representats per: Gerard Gómez del Moral, d´ ERC; Gemma Geis , diputada de JuntsxCat; Ferran Pedret, de PSC-Units; Susanna Segovia, de Catalunya en Comú; Maria Sirvent Escrig, de la CUP.

2.- Per als treballadors públics, és una fita essencial que representaria un abans i un desprès en les possibilitats de transparència i control democràtic de les administracions públiques, donant-nos una eina fonamental per exercir un dels nostres deures i drets fonamentals: preservar la transparència i la democràcia a les administracions públiques.

Perquè diem això? Doncs perquè som nosaltres els que millor coneixem i podem detectar quan, on, de quina manera i qui inicia en algun moment el primer moviment que portarà inexorablement a una xarxa corrupta. I som nosaltres, els que igualment podem aportar les proves que ho demostrin, que impedeixin continuar i s’extingeixi abans de fer xarxa.

Estem, doncs, en una posició privilegiada per a exercir de servidors públics i per a protegir i protegir-nos de la corrupció i de les pràctiques il·legals. I això és molt bo.

De fet, ja existeix en nombrosos països i sense anar molt lluny també ha estar implantat en aquesta legislatura a l’ajuntament de Barcelona. La bústia ètica de l’ajuntament de Barcelona ha estat una iniciativa pionera, amb reconeixement internacional, i ha estat possible gràcies a la societat civil i la voluntat política. És aquesta voluntat política que li ha mancat al govern de la Generalitat.

Fins ara també es podia fer, però el ciutadà o empleat públic que denunciava esdevenia una víctima, sovint amb conseqüències dolentes i doloroses per a la seva vida i la seva feina. El poder perverteix allò que hauria d’admirar/impulsar. O sigui el que en diem: evitar represàlies.

Per a nosaltres és essencial. Ho diem en  la nostra pàgina d’inici i ens hem posicionat moltes vegades en articles al bloc com aquest sobre el portal de transparència i la no transparència,  aquest altre del ex-Conseller Vila,   o aquest altre sobre el pla d’ocupació, ja que la seguretat i estabilitat del personal al servei de les administracions públiques és un element clau per a la transparència i el control de la corrupció, per tant benvinguts siguin els suports de dirigents actuals en funcions de Govern com la de l’actual Secretari de Transparència i Govern Obert, Jordi Foz, que havia ocupat un càrrec en el nostre Departament en un servei tan extraordinàriament sensible com és el d’urbanisme i segur que també la del recentment anomenat Director general de participació ciutadana, Ismael Lopez-Peña.

No fa falta recordar que el nostre Departament té àmplies competències en temes vitals per a la ciutadania, que afecten àmbits vitals per a la vida, com: Urbanisme, Habitatge, Medi Ambient…

Ressaltem alguns dels aspectes revolucionaris de la llei.

1.- Una part essencial de la llei afecta no sols a la protecció complerta dels alertadors, sinó també vol perseguir a qui persegueix els alertadors i qui intenta dificultar la seva labor.

2.- Es proposa una política d’inversió de la càrrega de la prova. Un dels problemes de moltes legislacions és que tu has de demostrar la bona fe i que ha de ser l’Estat qui ha de fer tota la feina i en tot moment se’t pot culpar de no tenir-ne. Crea una inseguretat jurídica molt elevada. Nosaltres creiem que si tu tens motius suficients i pots demostrar que els tens i que no hi ha cap intenció oculta —per exemple, queden exclosos els que reben remuneració a canvi de la informació—, després és el jutjat qui ha de decidir-ho. Però mentre dura aquesta investigació, tu estàs protegit igualment. I si després es dedueix que no ho ets, no hi ha represàlies en aquest sentit.

3.- Posar límits per evitar abusos, definint bé la figura de l´alertador. L’alertador ha de ser algú que aporti quelcom al bé comú i que revel·li informació d’interès.

4.- Sancions de fins a 300.000 € per als canals de denúncia que es publicitin com a segurs però que, en realitat, no ho son.

5.- La llei defensa l’anonimat i no la confidencialitat.

L’estiu passat aquest tema va ser objecte d’un curs d’estiu organitzat per l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) i el Consorci de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (CUIMPB). Mentre no es disposa d’aquesta normativa, l’OAC des del mes de setembre admet les denúncies anònimes amb la voluntat de garantir la protecció de la figura de l’alertador

Aquí teniu la proposició de la llei tal i com es presenta. Recomanem molt llegir-la amb atenció i que la feu circular.

Aquí la entrevista de “el temps” amb Simona Levi,  fundadora de Xnet

La notícia a“el periódico”

La notícia a “la Vanguardia”

La noticia al sindicat de periodistes

La notícia al diari “ara”

Ara, esperarem la fase d’esmenes que o bé pot millorar la llei o bé pot buidar-la. Veurem. Amb aquestes esmenes també es retrataran els grups parlamentaris, més enllà d’aquest suport inicial.

Barcelona,28 juny de 2018

Anuncios

La pobresa a Catalunya

Aquest darrers dies possiblement us heu assabentat de la publicació de : L’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2011 (ECVHP 2011, de la Diputació de Barcelona)

La podeu seguir en las tres fases:   l’inici del treball,  la finalització, la publicació.

Aquí podeu descarregar les 172 pàgines corresponents a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana

I el dossier de Premsa via La vanguardia

I les de Catalunya a l’Idescat, aquí

o en aquest altre link

Son moltes les dades que s’han d’analitzar i creuar, per tant, us deixem  també alguns links a notícies del diaris, perquè pugueu triar fer l’anàlisi vosaltres mateixos, donant un cop d’ull o llegir els resums dels mitjans, o les dues coses alhora.

El país: la tasa de pobreza en cataluña supera en ocho puntos la media europea

Ara.cat: Tres de cada 10 catalans viuen en risc d’exclusió social

El periódico.com: Catalunya té gairebé mig milió de pobres més que fa 5 anys

Diari de Girona.cat: Més d’un 32% dels gironins viuen en risc d’exclusió social

Esgarrifa veure les dades, que son simplement el reflex del que veiem al carrer, potser a casa, potser molt a prop. Alguns. Altres, malauradament miren cap a una altra banda. I no resulta de rebut descarregar culpes. Això ho fan els nens. Els adults assumeixen responsabilitats.

Ignacio Ramonet a Barcelona: los recortes son sufrimiento y esto es violencia de estado.

La Red pública

17 comunidades autónomas, 17 países del euro. La voz de Iñaki Gabilondo

Siempre muy interesantes las reflexiones de Iñaki Gabilondo. Para reflexionar sobre nosotros mismos y ser coherentes. Catalunya en España. España en Europa.

Y muy en línea de lo que decíamos en nuestro anterior post.

“…De sobte ens trobem en aquesta inseguretat jurídica/social/relacional, que el Govern de CiU critica constantment referint-se a “Madrid” però que impulsa amb moltes ganes i amb molta il·lusió per als seus propis empleats públics…”

17 comunidades autónomas, 17 países del euro >> La voz de Iñaki Gabilondo >> Videoblog Política EL PAÍS.

La Red Pública

A %d blogueros les gusta esto: