Privatitzar els parcs de carreteres: Catalunya en venda

El divendres 25 d’abril, la direcció política del Departament de Territori i Sostenibilitat (TES), representada pel Director de Serveis, Josep Font Solà i el Director General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre, Javier Flores Garcia, acompanyats pel Subdirector General d’Explotació Viària, Ferran Camps i el Subdirector de RRHH Agustí París, va convocar el Comitè intercentres (CI) de personal laboral per a informar als treballadors que aprofitant la finalització dels contractes amb les empreses privades que treballen actualment als parcs, han pensat que a la nova licitació eliminen el personal de les brigades d’alguns parcs, començant per la província de Lleida.

Pels que tingueu poca idea del que són, com són i que fan com a servei públic els parcs de carreteres, podeu llegir l’estudi que varem publicar a la Red Publica i que precisament es va fer amb la intenció d’evitar justament el que està passant ara. La proposta era declarar al personal com a serveis essencials. Mai es va fer, malgrat que el Departament assegura que ho va plantejar insistentment davant el Govern de CiU, però no ho varen acceptar, com sí que es va fer, aquest mateix any, amb el personal del centre de control de Vic.

El cas és que la informació que ens varen donar, suposaria:

– l’acomiadament del personal contractat

– La necessitat de recol.locar en algun lloc a la resta de personal fix que forma part de les brigades, ja que la seva feina passaria a ser desenvolupada per les empreses privades contractades.

La direcció del TES ens va explicar que únicament quedarien els encarregats i el vigilants d’explotació i conservació.

La interpretació que va fer tot el CI, unànimement, va ser clara: privatització dels parcs. Un segon pas (el primer ja existeix, donat que actualment part del treball ho fan empreses privades)

Ara començarien amb la província de Lleida i desprès s’estendria el model a tots el parcs de Catalunya.

La direcció del Departament va tenir especial cura en no mencionar la paraula “privatització”. Suposem que aquesta paraula, malgrat tot, encara resta vots.

¿Quins arguments?

– El principal: la impossibilitat de contractar personal necessari, degut al Decret del Govern.

Naturalment el CI, CCOO i la resta dels sindicats varem rebutjar tant les conseqüències com la argumentació, una mena de tautologia circular que comença i acaba en sí mateixa. El govern impedeix contractar, el departament necessita gent perquè hi ha feina i com no pot contractar perquè el govern ho ha decretat, doncs contracten la feina a una empresa privada!!!

El CI s’ha reunit i ha designat una comissió operativa per a fer el seguiment i els sindicats estem fent tota mena de gestions per a evitar aquesta bogeria.

Pensem que aquesta pot ser una excel·lent oportunitat per abordar tota la problemàtica dels parcs, amb qüestions que sempre es posen a la taula i que s’atribueixen al personal: hores extres, polivalència, horari…com si fos el personal qui decideix sobre aquests temes. No ho és, però si hem de parlar, parlarem de tot.

Ha de quedar clar que això no és un problema dels treballadors afectats de Lleida, sinó de tots els parcs de Catalunya i per extensió de tot el personal laboral, encara que en aquest moment pugui afectar directament als 6 companys d’Esterri amb contractes temporals, 1 altre company a Viella i als 10 companys amb contracte fix de Viella, Esterri i Tremp.

CCOO està fent tot el possible i l’ impossible per a portar aquest tema a una negociació, que és realment el lloc a on hauria d’haver estat. Una veritable i real negociació.

Tenim confiança en què la negociació donarà resultats i podrem evitar el desastre que significaria dur a terme aquesta idea en les condicions en què se’ns ha plantejat

Som conscients que això no treu l’angoixa que estan patint els treballadors directament afectats i de tota la resta que sabem que anirem darrera.

Aquest patiment, com d’altres vegades ja hem dit, és absolutament innecessari i ens sembla cruel.

Parlem d’acomiadaments i de possibles trasllats en un lloc (Viella) en què no hi res per fer trasllats. I sobretot parlem del absurd que implica que hi ha feina i que hi ha gent que ja l’està fent i que la fa molt bé, com sempre ha reconegut el Departament. De què parlem doncs?. De ideologia, tant sí com sí.

Parlem de portar a terme allò “d’aprimar” els serveis públics. Que solament quedi un cert control. Us sona?. Podeu llegir el post “un anàlisis sobre el informe del comité de expertos para la Reforma de la Administración de Catalunya” 

Us aclarirà molt de què va tot això.

Us demanem que tingueu confiança en el CI i el sindicats que ho formen, en espera d’aquestes negociacions, però també us hem de dir que, si malauradament no prosperessin, hem d’estar preparats per a realitzar totes aquelles accions necessàries perquè la nostra veu i els nostres arguments siguin coneguts i re-coneguts

Ho hem de fer pels nostres llocs de treball i per a la defensa d’un servei públic que novament, com ja comença a ser massa freqüent, ha de ser defensat i reivindicat pels empleats públics.

Hem de dir prou a la venda de Catalunya. Perquè Catalunya som la gent. I la gent no estem en venda.

Hi ha moltes altres coses per a aprofundir en la història i el funcionament del parcs de carreteres i farem més articles al respecte per a recordar, per exemple, que un dels consellers del nostre Departament anomenat Artur Mas (1995-1997), va encarregar un estudi a la consultora Artur Andersen (la cia. que va tenir que tancar per l’escàndol financer Enron i que a Espanya es va fusionar amb Deloitte), titulat “Projecte de definició de les bases del sistema de conservació i explotació de carreteres” on ja es parlava d’aquest model privatitzador. Anys desprès, al 2001, companys de CCOO, com José Luis Panizo i Paco Balmón entre d’altres, van lluitar al CI per a la conservació dels parcs com a servei públic, signant el denominat “Protocol de Reordenació dels Parcs”.

Aquestes i altres històries, convé tenir-les presents, per a coneixement dels que no ho saben i per a recordar-les els que ja ho sabien.

Seguirem.

La Red Pública

Aquí us fem un còpia i enganxa del full informatiu que va fer el CI

INFORMATIU DEL COMITÈ INTERCENTRES

Davant la informació que la Direcció del Departament ens va transmetre el passat 25 d’abril, el Comitè Intercentres reunit avui 6 de maig de 2014
Acorda:
Que els serveis que es presten des dels parcs de carreteres són essencials en quant a que no es poden deixar de prestar pel bon funcionament  de la xarxa viaria de la que la Generalitat és competent.
Que tota la plantilla que actualment treballa als 17 parcs és totalment necessària i, lluny de treure serveis com es proposa als parcs, el que caldria és dotar-los dels recursos humans necessaris i no per la via de la privatització sinó amb personal propi.
Què és possible que la gestió es pugui millorar i és competència de l’empresa trobar fórmules per si cal millorar la productivitat i reduir la despesa. El Comitè considera però, que els ajustos en cap cas han de passar per l’acomiadament de personal ni per la privatització del servei.!
El Comitè ha decidit igualment reunir-se amb els grups parlamentaris i fer una pregunta al Govern sobre si aquests serveis han de ser o no essencials i si té prevista la seva externalització com ho justifica.

Ara més que mai defensem el què és públic defensem una feina digna per tothom!

Anuncios

Model reclamació paga extra nadal per al personal laboral

Benvolguts/es:

Al post del dia 12, varem publicar l’informatiu 086/12 de CCOO, amb un link per a baixar un model d’instància reclamant el cobrament de la part proporcional de la paga extra de nadal

Aquest model era només pel personal funcionari, ja que hi ha una meritació diferent.

Aquí teniu EL MODEL PER AL PERSONAL LABORAL.  Tot el personal laboral hauria de tornar a presentar la instancia.

Sol·licitud reclamant part paga extra Nadal 2012 LABORALS-2

Demano disculpes per l’error.

Gràcies

Olga Fernández.

Despidos colectivos para el personal laboral fijo en las administraciones públicas

Cuando despojaban de sus sueldos a los interinos de las administraciones públicas, hubo personas que decían: al fin y al cabo los interinos ya sabían que estaban en precario, otra cosa distinta son los funcionarios y los laborales fijos.

Sin olvidar el detalle de que una cosa es estar en precario y otra que te rebajen el sueldo, ahora le toca el turno al personal laboral. Seguramente habrá personas que digan que el personal laboral se rige por convenios colectivos y era previsible. Sí, era muy previsible desde la reforma laboral (apoyada por el Gobierno de Ciu “amb il.lusió”). Dentro de poco, como decíamos en este post seguirá el personal funcionario. Y ya no quedará nadie a quién referirse.

Aquí os dejamos la noticia sobre  la creación de la comisión para la reforma de las Administraciones Públicas.  Aparentemente muy neutral, pero os invito a leer entre líneas.

Nadie pensaba que los empleados públicos verían sus salarios congelados, reducidos, decrecidos, desparecidos sus días de asuntos personales, penalizados por estar enfermos, sin posibilidad de presentarse a oposiciones, desacreditados y vilipendiados por sus propios jefes…y una larga lista que tenemo pendiente de hacer.

Todo esto ya está aquí. Con o sin independencia.

Esta era la noticia del borrador sobre despidos de personal laboral en agosto de 2012. El borrador del Real Decreto afecta a la administración central, comunidades autónomas, ayuntamientos y entes instrumentales.

La noticia actual en Rtve.es

EL BOE en donde se publica el Decreto y que podéis leer vosotros mismos.

Aún así tenemos una buena noticia y es que el Tribunal Constitucional admite a trámite el recurso de PSOE e Izquierda Plural contra la reforma laboral del Gobierno

Y, por si queréis leer con calma y tranquilidad, una hermosísima poesía de Agustín García Calvo en homenaje, musicada y cantada en esta ocasión por  Chicho Sánchez Ferlosio.

Un motivo más para la huelga del 14 de noviembre

La Red Pública

Dissenyar i re-definir un parc de conservació i explotacio de carreteres

Avui ens fa moltíssima il·lusió publicar aquest document, i no sols per la seva importància pel futur dels Parcs de carreteres, que és molta, sinó atenent al seu procés d’elaboració : ha estat un document bastant participatiu, resultat d’un procés formatiu.

Sovint ens trobem amb moltes dificultats per a poder fer una avaluació operativa dels cursets de formació i la seva incidència en el treball quotidià.

En aquest cas, tenim, amb aquest document un producte final rigorós que posa una base ferma i raonada per possibilitar que el personal laboral del Parcs de carreteres puguin ser considerats com a col·lectiu de Servei Essencial segons l’Acord de Govern de 28/2/2012

Aquest és el primer paràgraf que defineix l’objectiu:

El present estudi té com a objectiu comprendre la importància dels Parcs de Conservació de Carreteres i exposar la continuïtat d’aquests centres COEX (Conservació i Explotació), dependents del Departament de Territori i Sostenibilitat, de la Generalitat de Catalunya.

I a partir d’aquí podeu saber què es un Parc de Carreteres, què fa, quins son els seus valors com a servei públic i una anàlisi DAFO que és una metodologia d’estudi de la situació d’un projecte, analitzant les seves característiques internes (Debilitats i Fortaleses) i la seva situació externa (Amenaces i Oportunitats), amb les propostes corresponents per a corregir les debilitats detectades en l’anàlisi CAME (Corregir, Afrontar, Mantenir i Explotar) una altra eina de diagnòstic estratègic que s’utilitza per a definir el tipus d’estratègia que ha de seguir un projecte després d’haver fet una DAFO.

Moltes felicitats per la idea, pel treball fet i estem segurs que entre tots podrem fer un treball compartit, per a poder aconseguir els objectius que ens plantegem. Hem fet l’esforç, tenim el treball i ara únicament falta fer-ho operatiu.

Esperem poder celebrar-ho aviat. Per nosaltres, però principalment perquè com a ciutadans no perdem un altre servei públic essencial. Als treballadors públics ja ens toca tenir  quelcom a celebrar.

Fora bo que tothom, però molt especialment el personal laboral i el personal laboral de parcs, pogués expressar el seu recolzament. Us convidem a fer-ho utilitzant els comentaris del bloc. És fàcil, ràpid, útil i arriba a tot arreu i a tothom. I per suposat, podeu fer tota la difusió que considereu.

Per a una lectura relaxada, i tranqui-la, un magnífic regal: Carlos Nuñez, un geni musical, amb “Bretoña” del seu álbum Almas de Fisterra,

La Red Pública

29M: Vaga General(4): Estremecedor estreno de la Reforma Laboral

Que nadie piense que este estremecedor vídeo le queda lejos. Recordemos que este artículo ya es de aplicación a todos los laborales: se llama absentismo laboral justificado. Despido por nueve (9) días de ausencia justificada del puesto de trabajo en dos meses, con baja médica.

Y quizás para suavizar, si es posible, el impacto de estas imágenes, un poema de  Jorge Riechmann, que podéis encontrar en el artículo de Javier Rodríguez Marcos, en los blogs de cultura de El País.

LA BELLEZA DE LA HUELGA GENERAL

Con independencia de todos los valores ético-políticos que pueda tener una huelga en una situación determinada, en ella hay algo valioso en cuanto tal, más allá de las circunstancias concretas que la enmarcan: su carácter de interrupción del curso maquinal de las cosas.

Es un corte potencialmente capaz de romper el desastre hacia el que se encamina el mundo. En el universo del tardocapitalismo, lo maquinal es el principio de muerte, y tenemos que saludar la discontinuidad como una afirmación de vida.

Frente a la dictadura del “tiempo real”, la demora.

Frente a la brutal coacción de lo inmediato, la articulada delicadeza de las mediaciones.

Frente al abaratamiento de la palabra (condicionado por las mejoras técnicas en el campo de las telecomunicaciones), el valor de la reticencia y el silencio.

Frente a la falsa autoridad de la imagen, la dignidad del hueco.

Frente a la tiranía del trabajo muerto, frente a la demagogia de la normalidad, la restallante belleza de la huelga general.

 

A %d blogueros les gusta esto: