Pilar Pifarré: Una gestió prescindible a la Funció Pública catalana

Quan fa dos anys, la Sra. Pilar Pifarré com a Secretària General de la Funció Pública i la Sra. Susanna Bouis com a Directora General, a les ordres de la vicepresidenta, Joana Ortega és a dir, com a màximes responsables del personal de la Generalitat de Catalunya van decidir publicar les mesures dels primers “retalls”, abans que ho sabessin els sindicats que anaven a seure a “negociar” a la taula sectorial, estaven sentenciant a mort aquesta negociació i les declaracions d’objectius que la Sra. Bouis, feia el 2012.11.28, dient que “..de l’altra, hem donat un nou impuls als òrgans de representació sindicals, amb l’objectiu d’enfortir la negociació mitjançant el diàleg i el treball conjunt de qualitat.” , es quedaven en pura retòrica.

Sabien que anaven a dinamitar-la, literalment, posar una càrrega per fer esclatar alguna cosa i destrossar.
Es van carregar la seguretat jurídica en què se sustenten, perdó sustentaven, les relacions entre els empleats públics i els gestors polítics.
I amb això es van carregar moltes coses més, com la confiança, base de totes les relacions entre els éssers humans.
Ho van continuar fent després, com a la presentació del Pla d’Ocupació,  que reflecteix aquesta carta dels sindicats, demanant transparència, dades i temps .Veieu els links al final del post.
Fer això, quan una és la cap del personal de la Generalitat, resulta devastador.

Per què signar acords, per a què negociacions, per què regular les relacions si una de les parts, precisament a la que li correspon fer-les complir, decideix trencar-les.

I no només trencar-les, perquè aquest fet va ser precedit per una fastigosa campanya de desprestigi vers allò públic, vers els empleats públics, campanya que encara segueix, amb acarnissament i “amb il·lusió”, el lema de la primera campanya electoral de CiU, el partit que avui governa la Generalitat de Catalunya. “Amb il.lusió”, prepotència i ignorància, aquests responsables que tenen l’encàrrec de gestionar la societat catalana, com a mínim per 4 anys, són els que es dediquen a desprestigiar i humiliar als empleats públics.

La Sra. Bouis, militant del Partit Popular (PP) hauria de tenir alguna idea sobre marketing i comunicació, com a directiva de la consultora Media & Advertising & Publicity Advisers, que dirigia junt amb el seu marit Josep Martí, anomenat Secretari de Comunicació de la Generalitat.

Mesures econòmiques i mesures socials, repetim, de pura humiliació. Que sàpiguen qui mana. Que sàpiguen que farem el que ens doni la gana.
Creiem que els empleats públics, estem demostrant un alt grau de responsabilitat com a treballadors i com a ciutadania, que no correspon als atacs i menyspreus rebuts.

Usurpació de drets, rebaixes de sou, serveis públics cada vegada menys públics, amenaces, pressions contínues … però resulta que la vida segueix senyores Secretària i Directora de la Funció Pública i els sindicats, en el dia a dia, en cada un dels departaments, hem de solucionar tots els temes que afecten a la quotidianitat: plans de formació, comitès de salut laboral, negociació de convenis, interpretació de normes, i centenars de problemes diaris… és a dir que cal treballar i col · laborar amb les mateixes persones que el dia anterior s’han comportat amb una total arrogància. I a més, alguns són companys de treball i seguiran aquí quan els gestors actuals es vagin i tornin altres.
I a més cal complir amb la feina diària i l’hem de fer amb alegria, com si no passés res, com si no estiguessim esperant per on ha de venir la propera clatellada, que dia sí  i dia també van insinuant els membres del Govern .

Els negociadors de funció pública, els gestors actuals del Govern de CiU, s’han carregat les primeres i elementals normes del manual bàsic de negociació:
• deixar sempre oberts ponts de diàleg
• i evitar que una de les parts se senti totalment humiliada.

Això té conseqüències en el dia a dia. La confiança s’ha trencat i totes les propostes són analitzades sota aquest prisma, provinguin de Funció Pública, o de cada un dels departaments. Un veritable desastre, que estem vivint en els departaments. La desconfiança ja està instal·lada i costarà moltíssim temps tornar a construir un entorn en què les relacions estiguin basades en el respecte mutu, en la negociació i en la confiança envers les lleis.

Malgrat que la política de CiU hagi triat desmantellar els serveis públics, creiem que des de Funció Pública s’hauria d’haver aprofitar per cuidar el seu personal, entre d’altres coses perquè puguem treballar millor al servei de la ciutadania, però van triar el contrari: aprofitar la conjuntura per anar traient instruccions  vergonyoses / vergonyants com les famoses sobre justificació d’absències, que a més d’atemptar contra la salut del personal i pervertir el Sistema de Salut, crea burocràcia innecessària (els grups de treball sobre excepcions, ’increment de paperassa …), van tenir que rectificar-se a l’endemà d’haver-se publicat. D’això em dient eficàcia.

Gràcies per res, senyores,en especial perquè en la seva condició de dones han lluitat per les dones que treballen en les administracions catalanes.

Podeu fer una anàlisi del que deia i del que ha fet la “nostra”  Secretària General al seu bloc actual i a l’inicial

I acompanyem un seguit de links amb algunes “perles” d’exemples. Res és casualitat.

La seva proposta sobre la jubilació parcial dels funcionaris

Sobre el model de Funció Pública. Molt interessant. Entre d’altres coses “es preocupa” pels problemes de salut dels alts càrrecs destituïts per cada Govern.  4 punts  plantejats, inclòs el 4, sobre la contractació precària.

Moció sobre els sous dels alts càrrecs. No son els mateixos conceptes retributius que per a la resta dels funcionaris. (2007)

Sobre transparència i alts càrrecs  (quan governava el tripartit, és clar…)

Més sobre la transparència, ja com a Secretària General

Sobre mobilitat entre administracions. Demana negociació.

Sobre els efectius de personal d’admistració i serveis.

A CiU no volien + alts càrrecs ni eventuals. Dimensionament i contenció de personal.

I, si voleu, el seu autoretrat.

I aquesta proposta és impagable, per emmarcar hores d’ara. “ permisos  per a la conciliació dels seus horaris i jornades de treball amb les responsabilitats personals i familiars”. Si no funciona el vídeo la podeu llegir.

La Red Pùblica

PD: potser també és culpa de l’Estat…

Anuncios

Una respuesta

  1. […] Pilar Pifarré: Una gestió prescindible a la Funció Pública catalana […]

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: